Després de molt de temps crec que es hora de tornar a escriure. Estan passant moltes cosses a aquest país i a aquest continent. En el fons, escriure al blog es una forma de relaxar-me i d'evadir-me de la vida qüotidiana. 1 any i mig sense escriure es massa temps.
Avui voldria escriure una sèrie de reflexions personals sobre la declaració de la fi de la violència declarada de forma unilateral per la organització terrorista ETA.
1) Ja era hora. Ja tocava. Podia haver arribat uns anys abans. Ens hauriem estalviat molt patiment, els d'aquí, els d'allà i els de més enllà.
2) Espero que la història sigui justa amb persones que s'han mullat "hasta las trancas" en el procés de pau. Hi ha gent que s'ha jugat el bigoti en aquest procés.
3) Ara toca calma i cautela. S'han de donar petites pases però fermes. No per voler córrer anirem més lluny. Es l'hora de la "real politique" (si es que n'hi ha, cada dia en tinc més dubtes).
4) Les víctimes: S'han de tenir en compte. Seran un cop més els grans perdedors. Han de ser recordades i respectades. No poden ser les que marquin els temps en el procés de negociació (els hi agradi o no). Un cop més, seran els més perjudicats. No poden negociar, no es el seu paper.
5) Les altres víctimes: També n'hi ha a l'altre costat. S'ha de tenir en compte que l'aparell de l'Estat algun cop ha passat la ratlla. Cautela.
6) José Luis Rodríguez Zapatero: Segueixo pensant que es un home que porta el lliri a la mà, passarà a l'història com la persona que era President del Govern quan ETA va dir que plegava. A la primera legislatura es va mullar a cara descoberta. A la segona, crec que també, però a cara coberta. Ha après.
7) Mariano Rajoy: La que li espera. Ara el problema el té al seu propi partit. Cada gest serà interpretat com una debilitat. La ¨brunete mediàtica¨ no li passarà ni una amb aquest tema. Quan un escup cap a dalt al final s'acaba mullant. Ah!! I les víctimes el possaran a ¨caldo¨.
8) Iñigo Urkullu: ¿ Proper lehendakari ?. Moure quelcom a Euskadi sense el PNB es imposible. Intel.ligent.
9) Jesús Eguiguren: Si aquesta persona un dia parla, més d'un primer espasa de la política espanyola pot viure els seus últims a la ¨palestra¨. Un home clau sens dubte en tot el procés. Ja el poden prejubilar pels serveis prestats.
10) Peio Urizar: Valent. Es va jugar la posible il.legalització del seu partit per ser acompanyant de coalició d'un altre partit que estava il.legalitzat. Amb dos c.....
11) Antonio Basagoiti: Sens dubte sabia tot allò que s'estava cuinant. Haurà de tocar molts cops el flaviol. Perdrà molt de temps i forces controlant als seus (en especial a Carlos Iturgiaz i Jaime Mayor Oreja).
12) Arnaldo Otegui: En un país normal no estaria a la presó. Ara es crearà un màrtir. Líder a l'ombra (mai millor dit).
13) ¨Brunete Mediàtica": Tenen tema per bastant temps. Aniran a sac. Influeixen molt. Intoxiquen més.
14) Mediadors: Han estat hàbils. Sota la meva opinió han mediat entre l'esquerra abertzale i ETA. El món d'ETA necessitava quelcom així, una excusa lo suficientment creible cap a la seva gent. Els mediadors han fet el seu paper.
15) El futur: Si hi ha consens, alçada de mires, capacitat de diàleg, negociació i certa dosi de passar una de les pàgines més fosques de la història d'aquest Estat el futur pot ser encisador. Si per contra, hi ha poc lideratge, poca capacitat de gestió, nula dosi d'empatia, poca predisposició a aguantar el temporal i genuflexió cap al ¨quart poder¨ ens pot tocar a tornar patir. Esperem que hi hagi homes d'Estat que arrisquin per solucionar de forma definitiva aquest problema.
La política i la paraula han de subtituir a les armes, el xantatge i la por.
miércoles, 26 de octubre de 2011
lunes, 8 de marzo de 2010
Incompetents a tope.
Bé, feia ja uns quants messos que no escribia. Després d'un dia com avui, toca reflexió.....
Divendres passat els homes/dones del temps, (avui si no tens en compte el gènere ets un ser miserable, fins a on hem arribat i fins a on arribarem), ja avisaven de la possibilitat a partir de diumenge a la tarda de nevades a cotes baixes. Això es un fet innegable.
Un incís previ, com a exemple de dispendi públic el número de meteoròlegs de TV3 + 3/24. Començo a comptar: 1) Tomàs Molina 2) Francesc Mauri 3) Toni Nadal 4) Eloi Cordomí 5) Dani Ramirez 6) Gemma Puig 7) Mònica Usart 8) Un palomo nou que surt el finde. No està malament, jo crec que en aquesta època és un fidel exemple del pà que es porta.....
Ahir a la nit plovia a Terrassa, era una pluja constant i fina, i els homes/dones del temps ens deien que la previsió indicava nevades a cotes baixes. De fet, ahir a la nit estàvem a 4 graus i baixant. Aquest matí miro per la finestra i ohhhh!!! que bonic!!! tot blanc. He pensat dues cosses, la primera, ja pots dutxar-te ràpid, afanyat abans d'agafar el gran embús i surt pitant de casa (una mica exagerat el meu pensament perquè amb la crisi no hi ha ni embusos al matí), i la segona, ja al cotxe, veient com nevava, si això no para demà hi haurà peticions de dimissions perquè segur que els ha enganxat amb els pixats al ventre, com sempre.
El que ha passat després, de manual. Ens diran que ha estat la nevada més gran dels últims 10 anys, això es extraordinari, es un fet inèdit, hi ha hagut petits problemes de coordinació, etc, etc...
Els fets, els següents:
1) El colapse, monumental, no cotxe, no autobús a Bcn, no tren, no FCG, sols metro. Bé, en bici també es podia anar. Es el transport del futur, vital pel rellançament de l'economia.
2) Les autopistes mega col-lapsades, la C-58 dantesca, la AP-7 a Sant Cugat increïble, carreteres secundàries tallades. Jo només parlaré del que he vist, a les 3.30 la C-16 de Sant Cugat a Terrassa començava a estar blanca i tan sols hi havia nassos d'anar per un sol carril. No he vist ni un mosso, ni una màquina, ni restes d'haver tirat sal a la calçada, ni res de res. Arribo a Terrassa i veig tots els carrers blancs, ni un cotxe, ni un membre a peu de la Policia Municipal, ni un trist mosso, res de res. No hi havia ni Déu al carrer encara que m'ensenyessin al cole que "Dios está en todos los lados".
3) Començo a escoltar la ràdio i llavors escolto que Protecció Civil engega el Pla Neucat grau 2 a les 18,50 quan la web del mundo fa temps que ja diu "Colapso monumental en Barcelona ante una nevada ya anunciada previamente". Periodisme interessat ??? Aquesta vegada no val. El titular es massa benèvol. Podria haver sigut "La incompetencia e imprevisión de los responsables políticos ante la nevada prevista por los meteorólogos provoca un caos monumental en el área metropolitana de Barcelona".
4) Escolto la roda de premsa de la Mayol i encara em punxo per veure si surt sang de les meves venes. En quines mans estem ??? Dedicat a cuidar cargols !!! Aquesta es la que volia reduïr carrils a la Diagonal per tenir més espai per les bicis....
5) Els FGC de la Gene de Terrassa a Barcelona sense servei perquè no arriba la força elèctrica. Un arbre ha caigut sobre la catenària. Mala sort, cada cop que plou una mica més del normal en cau un diferent i nosaltres sense poder preveure-ho. Ok, Mc Key.
6) La RENFE sense trens a moltes línees. No comment. Ara ja no podem dir res que ja els tenim traspassats. Que Déu ens agafi confesats....
7) Ah!! Els mòvils no funcionàven. El sistema col-lapsat. Vodafone ho ha reconegut.
8) 200.000 tius sense llum a Girona i a la Costa Brava. La culpa d'un altre arbre. El gran polític Joan Boada diu que no tsap quan tornarà la llum perquè Red Electrica i Endesa no li diuen quan tornaran a reestablir el servei. Jo crec que la culpa es del Pizarro....
9) Sant Cugat - Sabadell, B-30 i C-58, 3 hores i mitja. Un pobre company de feina l'ha patit. A la web de trànsit deia que hi havia dos kms. de retenció... Informació made in tripartit. Ah!! i qui digui quelcom en contra es un irresponsable...
10) L'Assumpta Escarp (Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona) diu que els cotxes d'emergència no poden accedir a la Diagonal perque està col-lapsada. Que només es pot accedir en metro. Avui els "quinquis" hauran fet l'agost..... Al Corte Inglés hi ha molta mercaderia bona.
La culpa dels que colapsen, no dels qui no preveuen.
11) El paio que dona la informació del trànsit a TV3 ha dit textual a les 6 de la tarda, "veient com estan les cosses es evident que aquesta nit hi haurà molta gent que passarà la nit fora de casa"... Barcelona, Catalunya, Spain, Europe. Això es primer món......
12) Uns francessos diuen per Cat Ràdio que Passeig de Gràcia fins a Francesc Macià, dues hores. El problema sos vosaltres que ocupeu molt espai, osti, que no ho sabeu!!! Agafeu el transport públic.... La francesa que parlava es descollonava dient "En Francia nieva y no pasa esto....".
13) A Can Ruti i a la Vall d'Hebron demà han anulat totes les consultes externes, excepte oncologia. Aquestes cosses son les que et fan pensar que el dia que et possis malalt de veritat comença a creuar els dits perquè la tia que t'agafi el telèfon del 012 t'entengui, envii correctament l'ambulància a la teva adreça, que l'ambulància estigui de servei, que el metge no hagi copiat molt a la uni, que el trasllat a l'hospital no sigui en hora punta, que no trobis una mani de sindicalistes, etc, etc. Bé, tria possar-te malalt el dia que juga el Barça i fes el trasllat amb mitjans propis, es el millor que et pot passar. Ah!! i arriba a urgències al final del partit un cop els metges l'hagin pogut veure perquè si no ho tens molt, molt xungo.....
Nova noticia, Can Ruti diu que si tens una urgència vagis a un altre hospital que ells estan aillats. Ostia, perquè anem d'ONG'S si aquí hi ha molta feina.
14) Poble cutre de França, nit de Cap d'Any. Nevada brutal d'un pam de neu de 2 a 3 de la nit. A les 4 de la nit veig al-lucinat com una màquina neteja la carretera principal. A les 9 del matí em desperta una màquina llevaneus que neteja tots els carrers de la població. Sense els recursos d'una gran ciutat, simplement amb una correcta planificació dels serveis públics. Si sembla que nevarà, t'actives. Si hi ha bonaça, no t'actives. El que no val es amagar-se en la incompetència de gent poc preparada incapaç de seguir les notícies del dia a dia....
Suposso que demà ningú entonarà el mea culpa. Aquesta vegada no li poden carregar el mort ni a Franco, ni a Aznar, ni a l'esglèsia, ni als mitjans de comunicació de la "brunete" mediàtica, ni al Losantos, ni a la oposició, etc, etc.....
Segur que han passat moltes més cosses avui, potser l'article es massa exagerat, potser son molt més ineptes del que ens demostren perquè pocs dies tenen proves de foc com les d'avui. El que no poden evitar es que tots els que som població ens quedem acollonits quan davant d'una nevada que no ha col-lapsat l'aeroport (un bon indicador del que es una mega nevada), tot el sistema de comunicacions i altres ha quedat en entredit.
Són molt incompetents e ineptes. Sens dubte. Els hi queden uns 6 mesos per plegar i cobrar la pensió por "actos de servicio" (una altra injusticia).
El dia que el poble s'emprenyi i es rebeli, això no ho para ni l'exèrcit...
Divendres passat els homes/dones del temps, (avui si no tens en compte el gènere ets un ser miserable, fins a on hem arribat i fins a on arribarem), ja avisaven de la possibilitat a partir de diumenge a la tarda de nevades a cotes baixes. Això es un fet innegable.
Un incís previ, com a exemple de dispendi públic el número de meteoròlegs de TV3 + 3/24. Començo a comptar: 1) Tomàs Molina 2) Francesc Mauri 3) Toni Nadal 4) Eloi Cordomí 5) Dani Ramirez 6) Gemma Puig 7) Mònica Usart 8) Un palomo nou que surt el finde. No està malament, jo crec que en aquesta època és un fidel exemple del pà que es porta.....
Ahir a la nit plovia a Terrassa, era una pluja constant i fina, i els homes/dones del temps ens deien que la previsió indicava nevades a cotes baixes. De fet, ahir a la nit estàvem a 4 graus i baixant. Aquest matí miro per la finestra i ohhhh!!! que bonic!!! tot blanc. He pensat dues cosses, la primera, ja pots dutxar-te ràpid, afanyat abans d'agafar el gran embús i surt pitant de casa (una mica exagerat el meu pensament perquè amb la crisi no hi ha ni embusos al matí), i la segona, ja al cotxe, veient com nevava, si això no para demà hi haurà peticions de dimissions perquè segur que els ha enganxat amb els pixats al ventre, com sempre.
El que ha passat després, de manual. Ens diran que ha estat la nevada més gran dels últims 10 anys, això es extraordinari, es un fet inèdit, hi ha hagut petits problemes de coordinació, etc, etc...
Els fets, els següents:
1) El colapse, monumental, no cotxe, no autobús a Bcn, no tren, no FCG, sols metro. Bé, en bici també es podia anar. Es el transport del futur, vital pel rellançament de l'economia.
2) Les autopistes mega col-lapsades, la C-58 dantesca, la AP-7 a Sant Cugat increïble, carreteres secundàries tallades. Jo només parlaré del que he vist, a les 3.30 la C-16 de Sant Cugat a Terrassa començava a estar blanca i tan sols hi havia nassos d'anar per un sol carril. No he vist ni un mosso, ni una màquina, ni restes d'haver tirat sal a la calçada, ni res de res. Arribo a Terrassa i veig tots els carrers blancs, ni un cotxe, ni un membre a peu de la Policia Municipal, ni un trist mosso, res de res. No hi havia ni Déu al carrer encara que m'ensenyessin al cole que "Dios está en todos los lados".
3) Començo a escoltar la ràdio i llavors escolto que Protecció Civil engega el Pla Neucat grau 2 a les 18,50 quan la web del mundo fa temps que ja diu "Colapso monumental en Barcelona ante una nevada ya anunciada previamente". Periodisme interessat ??? Aquesta vegada no val. El titular es massa benèvol. Podria haver sigut "La incompetencia e imprevisión de los responsables políticos ante la nevada prevista por los meteorólogos provoca un caos monumental en el área metropolitana de Barcelona".
4) Escolto la roda de premsa de la Mayol i encara em punxo per veure si surt sang de les meves venes. En quines mans estem ??? Dedicat a cuidar cargols !!! Aquesta es la que volia reduïr carrils a la Diagonal per tenir més espai per les bicis....
5) Els FGC de la Gene de Terrassa a Barcelona sense servei perquè no arriba la força elèctrica. Un arbre ha caigut sobre la catenària. Mala sort, cada cop que plou una mica més del normal en cau un diferent i nosaltres sense poder preveure-ho. Ok, Mc Key.
6) La RENFE sense trens a moltes línees. No comment. Ara ja no podem dir res que ja els tenim traspassats. Que Déu ens agafi confesats....
7) Ah!! Els mòvils no funcionàven. El sistema col-lapsat. Vodafone ho ha reconegut.
8) 200.000 tius sense llum a Girona i a la Costa Brava. La culpa d'un altre arbre. El gran polític Joan Boada diu que no tsap quan tornarà la llum perquè Red Electrica i Endesa no li diuen quan tornaran a reestablir el servei. Jo crec que la culpa es del Pizarro....
9) Sant Cugat - Sabadell, B-30 i C-58, 3 hores i mitja. Un pobre company de feina l'ha patit. A la web de trànsit deia que hi havia dos kms. de retenció... Informació made in tripartit. Ah!! i qui digui quelcom en contra es un irresponsable...
10) L'Assumpta Escarp (Regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona) diu que els cotxes d'emergència no poden accedir a la Diagonal perque està col-lapsada. Que només es pot accedir en metro. Avui els "quinquis" hauran fet l'agost..... Al Corte Inglés hi ha molta mercaderia bona.
La culpa dels que colapsen, no dels qui no preveuen.
11) El paio que dona la informació del trànsit a TV3 ha dit textual a les 6 de la tarda, "veient com estan les cosses es evident que aquesta nit hi haurà molta gent que passarà la nit fora de casa"... Barcelona, Catalunya, Spain, Europe. Això es primer món......
12) Uns francessos diuen per Cat Ràdio que Passeig de Gràcia fins a Francesc Macià, dues hores. El problema sos vosaltres que ocupeu molt espai, osti, que no ho sabeu!!! Agafeu el transport públic.... La francesa que parlava es descollonava dient "En Francia nieva y no pasa esto....".
13) A Can Ruti i a la Vall d'Hebron demà han anulat totes les consultes externes, excepte oncologia. Aquestes cosses son les que et fan pensar que el dia que et possis malalt de veritat comença a creuar els dits perquè la tia que t'agafi el telèfon del 012 t'entengui, envii correctament l'ambulància a la teva adreça, que l'ambulància estigui de servei, que el metge no hagi copiat molt a la uni, que el trasllat a l'hospital no sigui en hora punta, que no trobis una mani de sindicalistes, etc, etc. Bé, tria possar-te malalt el dia que juga el Barça i fes el trasllat amb mitjans propis, es el millor que et pot passar. Ah!! i arriba a urgències al final del partit un cop els metges l'hagin pogut veure perquè si no ho tens molt, molt xungo.....
Nova noticia, Can Ruti diu que si tens una urgència vagis a un altre hospital que ells estan aillats. Ostia, perquè anem d'ONG'S si aquí hi ha molta feina.
14) Poble cutre de França, nit de Cap d'Any. Nevada brutal d'un pam de neu de 2 a 3 de la nit. A les 4 de la nit veig al-lucinat com una màquina neteja la carretera principal. A les 9 del matí em desperta una màquina llevaneus que neteja tots els carrers de la població. Sense els recursos d'una gran ciutat, simplement amb una correcta planificació dels serveis públics. Si sembla que nevarà, t'actives. Si hi ha bonaça, no t'actives. El que no val es amagar-se en la incompetència de gent poc preparada incapaç de seguir les notícies del dia a dia....
Suposso que demà ningú entonarà el mea culpa. Aquesta vegada no li poden carregar el mort ni a Franco, ni a Aznar, ni a l'esglèsia, ni als mitjans de comunicació de la "brunete" mediàtica, ni al Losantos, ni a la oposició, etc, etc.....
Segur que han passat moltes més cosses avui, potser l'article es massa exagerat, potser son molt més ineptes del que ens demostren perquè pocs dies tenen proves de foc com les d'avui. El que no poden evitar es que tots els que som població ens quedem acollonits quan davant d'una nevada que no ha col-lapsat l'aeroport (un bon indicador del que es una mega nevada), tot el sistema de comunicacions i altres ha quedat en entredit.
Són molt incompetents e ineptes. Sens dubte. Els hi queden uns 6 mesos per plegar i cobrar la pensió por "actos de servicio" (una altra injusticia).
El dia que el poble s'emprenyi i es rebeli, això no ho para ni l'exèrcit...
lunes, 19 de octubre de 2009
Andrés Montes, RIP.
Tinc consciència de veure els meus primers partits de bàsquet al UHF (ara La 2). Corria l'any 1981 i jo tenia 8 anys. Eren partits de competició europea del Madrid i recordo noms com Corbalán, Brabender, Rullán, Delibasic, Eremin, Thachenko, Meneghin, Riva, Miskin, etc, etc.
Per sobre de tots els jugadors als quals el petit Carles començava a conéixer, una veu li començava a ser familiar. El periodista Héctor Quiroga locutava tots els partits de bàsquet de la tele d'una forma característica, personal, fàcil, simple que feia que fins i tot un nen petit com ell comprengués el desenvolopament del joc. Aquest gran amant del nostre esport va morir poc després de veure amb els seus ulls la medalla de plata dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984. (Va ser el primer cop que em vaig aixecar del llit de matinada per veure un espectacle esportiu, tenia 11 anys). L'Héctor Quiroga, per a mi, es un dels 5 grans periodistes que ha tingut aquest esport en els últims 30 anys.
Poc després, es va encarregar de les retransmisions esportives de TVE, en Pere Barthe. La seva veu, les seves explicacions, els seus crits, el seu coneixement del joc, del reglament. Sempre es va notar que estimava molt aquest esport. El porta per dintre, el viu, el disfruta. Ara fa dos anys el van prejubilar i només de tant en tant el sentim a RAC1 fent de comentarista a temps parcial. Una llàstima per a ell i per a nosaltres.
Mentre en Pere era l'encarregat de comentar els partits de l'ACB i la Selecció, va haver un moment que la Tele Estatal va començar un programa setmanal els divendres a la nit dedicat a la NBA. Més tard no podia començar però "había lo que había". El presentador era un paio una mica gran, calv, que tenia un estil peculiar, "bien, bueno, a ver, este jugador en dos años lo veremos por Europa". En Ramón Trecet (13t) era un narrador peculiar per a un programa molt peculiar. Tots recordem els seus UAUUU, DING DONG, Así no se puede ir por Europa, etc, etc. Cal dir, que aquest senyor, a més de locutor de bàsquet es una de les personalitats més cultes musicalment parlant de tot el país i que va tenir un programa de ràdio de música a RNE durant més de 30 anys. Per a mi, en 13t es mite.
A la vegada que en 13t ja corria narrant el que succeïa per les pistes, en José María García (Butanito) conectava en les seves "rondas deportivas" amb el pavelló de Magariños de Madrid on jugava el Estudiantes. Allí una veu mig ronca d'un tal Andrés Montes deia temps i resultat i a la vegada parlava d'un tal "Caviar Herreros" un tal "De repente un extraño (Rafa Vecina)" o un tal "El más listo de la clase (Azofra)". Un periodista que possava un "motes" molt extranys als jugadors. Després va passar a Canal Plus on juntament amb en Toni Daimiel (el cinquè gran periodista) van fer parella uns quants anys retransmitin la NBA de matinada. El fort de l'Andrés mai va ser l'anàlisi tàctica del partit, ni l'estrategia, res d'això, era un home que a mi m'ho feia passar molt bé amb els seus comentaris àcids, la seva cultura (si, molta cultura), els seus "latiguillos", els seus "motes", i el seu estil particular de narració. Un home que no deixava indiferent a ningú, o t'agradava o apagaves el volum del televisor. La parella que va formar amb Iturriaga al Mundial de Japó per a mi de lo milloret que he sentit en molt temps, no pels fons dels seus comentaris sinó per la forma. T'ho passaves bé. M'ho passava bé. Em divertia, em reia. No vull ser molt repetitiu però encara ric amb allò de "Wilma, abre la puerta" cada cop que algú tirava una pedra, o allò de "Correcaminos, Mec, Mec" quan algú feia passes o els motes com "Mr. Catering", "ET", "Espartaco", "Mutiusos", "Ricky Businnes", "Mojo Picón" etc, etc. Irrepetible, geni, diversió, dispersió, locuacitat, originalitat, positivisme.
Bé, l'Andrés ens ha deixat. Igual que fa molts anys ens va deixar l'Héctor. Un dels grans locutors del nostre esport ja no tornarà a explicar el que passa i perquè passa. Encara ens queda gaudir del que al meu modest entendre son 3 grans periodistes del món de la cistella, mig retirats els tres, en Barthe, en Daimiel (inexplicable) i en 13t.
En pau descansi, Andrés. La vida es fa maravellosa amb gent com tu.
Per sobre de tots els jugadors als quals el petit Carles començava a conéixer, una veu li començava a ser familiar. El periodista Héctor Quiroga locutava tots els partits de bàsquet de la tele d'una forma característica, personal, fàcil, simple que feia que fins i tot un nen petit com ell comprengués el desenvolopament del joc. Aquest gran amant del nostre esport va morir poc després de veure amb els seus ulls la medalla de plata dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984. (Va ser el primer cop que em vaig aixecar del llit de matinada per veure un espectacle esportiu, tenia 11 anys). L'Héctor Quiroga, per a mi, es un dels 5 grans periodistes que ha tingut aquest esport en els últims 30 anys.
Poc després, es va encarregar de les retransmisions esportives de TVE, en Pere Barthe. La seva veu, les seves explicacions, els seus crits, el seu coneixement del joc, del reglament. Sempre es va notar que estimava molt aquest esport. El porta per dintre, el viu, el disfruta. Ara fa dos anys el van prejubilar i només de tant en tant el sentim a RAC1 fent de comentarista a temps parcial. Una llàstima per a ell i per a nosaltres.
Mentre en Pere era l'encarregat de comentar els partits de l'ACB i la Selecció, va haver un moment que la Tele Estatal va començar un programa setmanal els divendres a la nit dedicat a la NBA. Més tard no podia començar però "había lo que había". El presentador era un paio una mica gran, calv, que tenia un estil peculiar, "bien, bueno, a ver, este jugador en dos años lo veremos por Europa". En Ramón Trecet (13t) era un narrador peculiar per a un programa molt peculiar. Tots recordem els seus UAUUU, DING DONG, Así no se puede ir por Europa, etc, etc. Cal dir, que aquest senyor, a més de locutor de bàsquet es una de les personalitats més cultes musicalment parlant de tot el país i que va tenir un programa de ràdio de música a RNE durant més de 30 anys. Per a mi, en 13t es mite.
A la vegada que en 13t ja corria narrant el que succeïa per les pistes, en José María García (Butanito) conectava en les seves "rondas deportivas" amb el pavelló de Magariños de Madrid on jugava el Estudiantes. Allí una veu mig ronca d'un tal Andrés Montes deia temps i resultat i a la vegada parlava d'un tal "Caviar Herreros" un tal "De repente un extraño (Rafa Vecina)" o un tal "El más listo de la clase (Azofra)". Un periodista que possava un "motes" molt extranys als jugadors. Després va passar a Canal Plus on juntament amb en Toni Daimiel (el cinquè gran periodista) van fer parella uns quants anys retransmitin la NBA de matinada. El fort de l'Andrés mai va ser l'anàlisi tàctica del partit, ni l'estrategia, res d'això, era un home que a mi m'ho feia passar molt bé amb els seus comentaris àcids, la seva cultura (si, molta cultura), els seus "latiguillos", els seus "motes", i el seu estil particular de narració. Un home que no deixava indiferent a ningú, o t'agradava o apagaves el volum del televisor. La parella que va formar amb Iturriaga al Mundial de Japó per a mi de lo milloret que he sentit en molt temps, no pels fons dels seus comentaris sinó per la forma. T'ho passaves bé. M'ho passava bé. Em divertia, em reia. No vull ser molt repetitiu però encara ric amb allò de "Wilma, abre la puerta" cada cop que algú tirava una pedra, o allò de "Correcaminos, Mec, Mec" quan algú feia passes o els motes com "Mr. Catering", "ET", "Espartaco", "Mutiusos", "Ricky Businnes", "Mojo Picón" etc, etc. Irrepetible, geni, diversió, dispersió, locuacitat, originalitat, positivisme.
Bé, l'Andrés ens ha deixat. Igual que fa molts anys ens va deixar l'Héctor. Un dels grans locutors del nostre esport ja no tornarà a explicar el que passa i perquè passa. Encara ens queda gaudir del que al meu modest entendre son 3 grans periodistes del món de la cistella, mig retirats els tres, en Barthe, en Daimiel (inexplicable) i en 13t.
En pau descansi, Andrés. La vida es fa maravellosa amb gent com tu.
domingo, 7 de junio de 2009
Eleccions Europees 2009
Eleccions al Parlament Europeu 2009, lloc on van diplodocus pseudojubilats de la política a fer panxeta i a cobrar un bon sou.
Primera reflexió: A tot Europa, les polítiques que estan fent els governs dels diferents Estats d'Europa per superar la crisi econòmica i financera son més keynesianes que mai, grans quantitats de diners públics intervenen a l'economia. Els Estats inclús compren bancs..... i llavors, alhora de votar, la població "castiga" al socialisme europeu i a la vegada també "castiga" als partits que governen a varis països europeus (de dretes i d'esquerres).
1) Interpretació dels resultats: El PP guanya les eleccions amb 4 punts de diferència sobre el PSOE. Amb tot el que ha caigut més d'un sociata respira tranquil i de pas li dona les gràcies a la Rosa Díez de la existència d' UPD que ha fet que el PP no guanyés alguns vots menys.
El PSOE perd 5 vots respecte el 2004, el PP en guanya 1 i UPD guanya 3 punts. Els altres més o menys igual. L'altre punt que perd el PSOE se'l reparteixen partits absolutament minoritaris.
1.1 PSOE: Que el PSOE perdi 5 punts amb la "gestió" del govern de la crisi econòmica que hi ha i la que vindrà es que em sembla fins i tot un molt acceptable resultat. La meva principal crítica al govern actual de l'Estat es que té ministres de baix nivell intelectual que no passarien una selecció de personal minimament sèria a qualsevol empresa privada i que dona senyals preocupants d'improvisació. Una cosa es que pogui fer poc per sortir de la crisi i l'altre es donar senyals d'estar inventant solucions imposibles. Algú ha de fer lectura dels resultats i possar gent competent a treballar i no a escalfar la cadira i que la crisi es solucioni sola.
1.2 PP: Quan el teu adversari polític ho té molt fotut perquè no se'n surt, quan perd 5 punts de percentage de vot, quan tens mil punts per poder atacar-lo i després de tot això només guanyes un punt de percentage de vot, crec que pots estar content per haver guanyat però tampoc es per estar exultant. Problemes: Per la seva dreta o per la seva esquerra se li cola UPD, ha guanyat un candidat de l'ala dura i això es un problema pel missatge moderat que vol fer en Mariano i visto lo visto evaristo....
La meva reflexió es que té a la seva parròquia contenta i movilitzada però no guanya nous votants, imprescindibles per guanyar l'elecció al govern espanyol, el que persegueixen. El PSOE sempre té la "reserva", votants de centre esquerra o esquerra que s'acolloneixen i voten en clau "voto útil" i percebeixo que el PP no "pesca" dels desencantats del PSOE. La movilització de la "reserva" socialista es el que fa guanyar i perdre eleccions al PSOE. Això ho tinc més que clar i crec que el ZP (per bastants molt tonto però per a mi molt llest) ho té molt clar.
1.3 UPD: S'ha començat a fer gran. La Rosa Díez val. Això es innegable. Podem tenir tercer partit estatal en 10 anys. Començarà a tenir terreny mediàtic i aquesta dona comunica molt bé. Es aire fresc. No em sento aprop del seu ideari, però molts del PSOE i molts del PP si que es poden trobar.
2) A Catalunya:
2.1) Tripartit : R.I.P.
2.2) CIU: Fantàstic el missatge d'en Mas: Treball i humilitat. Si no parles massa, no vas al notari i no treus cap DVD seràs president de la Generalitat al novembre vinent. No cal dir res, ells mateixos amb el que fan, el que diuen i el que diran t'ho faran tot. A partir d'ara, els Tripartit es començaran a tirar els trastos pel cap a la cara i per l'esquena. Al tiempo.....
2.3) PP: Es manté. Res de res. Comparses. Com sempre a Cat.
Primera reflexió: A tot Europa, les polítiques que estan fent els governs dels diferents Estats d'Europa per superar la crisi econòmica i financera son més keynesianes que mai, grans quantitats de diners públics intervenen a l'economia. Els Estats inclús compren bancs..... i llavors, alhora de votar, la població "castiga" al socialisme europeu i a la vegada també "castiga" als partits que governen a varis països europeus (de dretes i d'esquerres).
1) Interpretació dels resultats: El PP guanya les eleccions amb 4 punts de diferència sobre el PSOE. Amb tot el que ha caigut més d'un sociata respira tranquil i de pas li dona les gràcies a la Rosa Díez de la existència d' UPD que ha fet que el PP no guanyés alguns vots menys.
El PSOE perd 5 vots respecte el 2004, el PP en guanya 1 i UPD guanya 3 punts. Els altres més o menys igual. L'altre punt que perd el PSOE se'l reparteixen partits absolutament minoritaris.
1.1 PSOE: Que el PSOE perdi 5 punts amb la "gestió" del govern de la crisi econòmica que hi ha i la que vindrà es que em sembla fins i tot un molt acceptable resultat. La meva principal crítica al govern actual de l'Estat es que té ministres de baix nivell intelectual que no passarien una selecció de personal minimament sèria a qualsevol empresa privada i que dona senyals preocupants d'improvisació. Una cosa es que pogui fer poc per sortir de la crisi i l'altre es donar senyals d'estar inventant solucions imposibles. Algú ha de fer lectura dels resultats i possar gent competent a treballar i no a escalfar la cadira i que la crisi es solucioni sola.
1.2 PP: Quan el teu adversari polític ho té molt fotut perquè no se'n surt, quan perd 5 punts de percentage de vot, quan tens mil punts per poder atacar-lo i després de tot això només guanyes un punt de percentage de vot, crec que pots estar content per haver guanyat però tampoc es per estar exultant. Problemes: Per la seva dreta o per la seva esquerra se li cola UPD, ha guanyat un candidat de l'ala dura i això es un problema pel missatge moderat que vol fer en Mariano i visto lo visto evaristo....
La meva reflexió es que té a la seva parròquia contenta i movilitzada però no guanya nous votants, imprescindibles per guanyar l'elecció al govern espanyol, el que persegueixen. El PSOE sempre té la "reserva", votants de centre esquerra o esquerra que s'acolloneixen i voten en clau "voto útil" i percebeixo que el PP no "pesca" dels desencantats del PSOE. La movilització de la "reserva" socialista es el que fa guanyar i perdre eleccions al PSOE. Això ho tinc més que clar i crec que el ZP (per bastants molt tonto però per a mi molt llest) ho té molt clar.
1.3 UPD: S'ha començat a fer gran. La Rosa Díez val. Això es innegable. Podem tenir tercer partit estatal en 10 anys. Començarà a tenir terreny mediàtic i aquesta dona comunica molt bé. Es aire fresc. No em sento aprop del seu ideari, però molts del PSOE i molts del PP si que es poden trobar.
2) A Catalunya:
2.1) Tripartit : R.I.P.
2.2) CIU: Fantàstic el missatge d'en Mas: Treball i humilitat. Si no parles massa, no vas al notari i no treus cap DVD seràs president de la Generalitat al novembre vinent. No cal dir res, ells mateixos amb el que fan, el que diuen i el que diran t'ho faran tot. A partir d'ara, els Tripartit es començaran a tirar els trastos pel cap a la cara i per l'esquena. Al tiempo.....
2.3) PP: Es manté. Res de res. Comparses. Com sempre a Cat.
miércoles, 6 de mayo de 2009
El de Albacete va..... y la mete !!!!
Buff, cinquè cop en la meva vida que veuré una final de la Copa d'Europa del Barça, dues perdudes, dues guanyades. Bé, avui vull escriure poc i que parleu vosaltres, que comenteu com us heu sentit aquests dies, afegiu els vostres comentaris i expliqueu el que penseu....
Dissabte va haver clímax a casa. 2-6. Increible.
Avui el futbol li ha tornat al Barça allò que el Barça li ha donat al futbol durant bona part de l'any. Una estima pel bon tracte de la pilota, per la fantasia, pel control, pel joc net, per una filosofia de joc que es apreciada per tots els que estimen aquest esport.
Tres comentaris més:
1) Un dels missatges que he rebut aquesta nit d'un amic meu parlava de que els catalans històricament no hem tingut bona sort. Potser les cosses canvien. Això puja l'auto-estima d'un país. Si, es cert, no tot el país es del Barça, però una gran majoria se n'alegra, això es indubtable, (aqui ja tindrem polèmica). Avui hem tingut molt bona llet. Molta sort. Un amic meu madrileny ha hagut d'esborrar el missatge que ja tenia preparat per enviar-me un cop l'àrbitre pités el final. Que n'aprenguin!!!
2) Guardiola: Fa trempera veure un entrenador que té sang al cos i que sap expresar perfectament el sentit del seny de molta gent d'aquest país. Quina lliçó de com saber portar un col-lectiu. Per ensenyar a més d'una empresa la teoria dels rols..... Impresionant.
3) Una anècdota: Fa set anys vaig estar a Guatemala com alguns de vosaltres sabeu amb una ONG. Vàrem visitar un orfanat on hi havien 40 nens. Només un era del Barça, tots els altres 39 del Madrid. Em vaig quedar fet una caqueta. Aquell dia vaig apreciar el poder del Real, com es conegut fora d'Espanya. Els nens sempre són dels equips guanyadors. Avui en dia, potser, la balança seria diferent. Quin nen no vol ser Messi?? O Iniesta?? O Xavi?? O E'too?? O Henry??
Quin goig. Quina alegria.
I una última consideració, estic orgullós de ser simpatitzant d'un club que paga per portar publicitat a la seva samarreta. Els valors del club són aquests, una marca diferenciada que s'ha de fer valdre per ser reconeguda al món.
Visca el Barça i Visca Catalunya!!!
Després d'escriure el blog, he entrat a varis diaris esportius europeus (l'equipe, la gazzeta dello sport). Si algú té temps, que entri. Gent que estima el futbol agregant comentaris desitjant que guanyi el Barça per la proposta de futbol que fa...... Avui estic flipant......
Dissabte va haver clímax a casa. 2-6. Increible.
Avui el futbol li ha tornat al Barça allò que el Barça li ha donat al futbol durant bona part de l'any. Una estima pel bon tracte de la pilota, per la fantasia, pel control, pel joc net, per una filosofia de joc que es apreciada per tots els que estimen aquest esport.
Tres comentaris més:
1) Un dels missatges que he rebut aquesta nit d'un amic meu parlava de que els catalans històricament no hem tingut bona sort. Potser les cosses canvien. Això puja l'auto-estima d'un país. Si, es cert, no tot el país es del Barça, però una gran majoria se n'alegra, això es indubtable, (aqui ja tindrem polèmica). Avui hem tingut molt bona llet. Molta sort. Un amic meu madrileny ha hagut d'esborrar el missatge que ja tenia preparat per enviar-me un cop l'àrbitre pités el final. Que n'aprenguin!!!
2) Guardiola: Fa trempera veure un entrenador que té sang al cos i que sap expresar perfectament el sentit del seny de molta gent d'aquest país. Quina lliçó de com saber portar un col-lectiu. Per ensenyar a més d'una empresa la teoria dels rols..... Impresionant.
3) Una anècdota: Fa set anys vaig estar a Guatemala com alguns de vosaltres sabeu amb una ONG. Vàrem visitar un orfanat on hi havien 40 nens. Només un era del Barça, tots els altres 39 del Madrid. Em vaig quedar fet una caqueta. Aquell dia vaig apreciar el poder del Real, com es conegut fora d'Espanya. Els nens sempre són dels equips guanyadors. Avui en dia, potser, la balança seria diferent. Quin nen no vol ser Messi?? O Iniesta?? O Xavi?? O E'too?? O Henry??
Quin goig. Quina alegria.
I una última consideració, estic orgullós de ser simpatitzant d'un club que paga per portar publicitat a la seva samarreta. Els valors del club són aquests, una marca diferenciada que s'ha de fer valdre per ser reconeguda al món.
Visca el Barça i Visca Catalunya!!!
Després d'escriure el blog, he entrat a varis diaris esportius europeus (l'equipe, la gazzeta dello sport). Si algú té temps, que entri. Gent que estima el futbol agregant comentaris desitjant que guanyi el Barça per la proposta de futbol que fa...... Avui estic flipant......
domingo, 26 de abril de 2009
Papá Estado ens ho ha de solucionar tot ???
Nou capítol. Fa dies que volia fer una reflexió sobre els papers que els Estats estan fent davant la crisi. I un cop més, l'Estat Espanyol es porta la "palma".
Ha d'anar per endavant que no sóc dels que penso que l'Estat ha de tenir només exèrcit, policia, jutges i sanitat. Penso que l'Estat ha d'oferir també polítiques d'educació, obres públiques, ets, etc. Per sobre de tot, el paper de l'Estat es crear i recaptar impostos per després tenir capacitat de gestionar bé els recursos i poder fer polítiques redistributives a sectors desfavorits sense caure en el subsidi permanent.
Que la cultura de l'esforç sona a musica del segle passat es una evidència. Quan el sistema educatiu d'un país deixa passar de curs a una persona que ha suspès 4 assignatures, quan el mateix sistema deixa orfes als educadors (mestres) de exercir mesures d'autoritat per reconduir actituts repobables d'adolescents, quan els nens no poden fer deures perquè s'estresen, quan la pròpia llei d'educació prefereix baixar el llistó perquè aprovin tots abans que pujar-lo i que la gent s'esforci es que el tema desde petits ja comença a anar esviaxat (torcido en castellano).
La cultura de l'esforç parteix d'una premisa. Normalment, l'esforç té recompensa. El no esforç no en té cap. Esforçar-se es acceptat per una societat per millorar i progresar.
Que veig ara? Tothom es queixa. Tothom busca que el Papá Estado els hi solucioni els problemes. I que fa Papá Estado? Cap problema, tots sereu ajudats encara que el mateix Papi sàpiga que això es imposible. Tiempo al tiempo.....
1) L'Estat ha d'ajudar als bancs o caixes que han gestionat malament els seus recursos?? Why?? I els que ho han fet bé?? Val tot??
2) L'Estat ha d'ajudar als que han signat hipoteques per sobre de les seves possibilitats i han viscut molt per sobre del seu nivell real de vida?? Why??
3) L'Estat ha d'ajudar als promotors inmobiliaris que han edificat tot el que es pot i més?? I el que ha fet bé les cosses, què li fas?? li baixes els impostos?? Ja, ja!!
4) Els Estats han d'ajudar als que no fan bé les cosses o ha de promoure polítiques perquè els que fan bé les cosses siguin reconeguts i per tant, premiats??
5) L'Estat fins a on ha d'ajudar al jove que no s'ha esforçat mai, per exemple, estudiant, mentre altres dels seu costat si que ho van fer?? Potser mentre uns es tancaven els caps de setmana, els altres happy flowers de la vida.....
6) L'Estat ha de promoure l'esforç o la subvenció descarada de zones absolutament entregades al clientelisme on cap partit polític ha volgut acabar mai amb això ?? Això dels 4 milions de parats no s'ho creu ningú. Amb 4 milions de parats hi haurien saquejos. El que hi ha es la doble mà, la del carnet de paro i la del negre. "Viva la Pepa, que no se enteran". Perquè ningú fa un estudi de la gent que treballa a Andalusia, Extremadura o Murcia ?? Un exemple, m'he entretingut a buscar-ho. Provincia de Málaga, població total 1.563.261 persones, 563.000 treballant, 210.100 aturats, 218.836 pensionistes. Si 563.000 ocupats han de mantenir als aturats i als pensionistes més val que vagi fent un bon plà de pensions.....
7) Si tens entre 30 i 55 anys, del país, treballes, i tens una renda per anar tirant, ho tens molt fotut. Cada dia veus que mentre tu no tens ni una punyetera ajuda per res "porque tu ya vives bien", altres en tenen a tope i a més et riuen a la cara "como se buscan la vida".
8) L'Estat ha de contentar a tothom. Ha de solucionar-ho tot. No pot dir a ningú que no. Crec que ens estem equivocant. Ara el mateix amb les pensions. El totxo que ha treballat sempre en negre i ha cotitzat poc ha de tenir els mateixos privilegis que el que sempre ha cotitzat i s'ha portat bé?? Ara, recepta màgica, tots a treballar fins als 70 tacos. Olé, això si que es prosperitat. Com vivim més anys, cony, a treballar-ne més. En lloc de gestionar bé, que collons, que trabajen más años. Al final, com sempre, treballarà fins als 70 anys el que sempre s'ha esforçat mentre l'altre als 60 anys s'estarà fotent un quinto a la platja pagada per tots i subvencionat a més perquè té una malaltia incurable que es diu vagancia i jeta.
Bueno, avui potser massa crític. En definitiva, no estic d'acord amb el missatge que s'està enviant de que "tots tranquils, tot controlat, l'Estat us ajudarà". No. L'Estat ha d'ajudar als que ho necessiten de veritat i vetllar pels que els que s'han esforçat tinguin premi. Això com moltes atres cosses comença desde petitets, i si desde petitets "el mango de la sartén" ho ténen els que s'han esforçar i demostrar ho tenim al revés. Potser es que ja m'ho miro tot a l'inrevés.....
Ha d'anar per endavant que no sóc dels que penso que l'Estat ha de tenir només exèrcit, policia, jutges i sanitat. Penso que l'Estat ha d'oferir també polítiques d'educació, obres públiques, ets, etc. Per sobre de tot, el paper de l'Estat es crear i recaptar impostos per després tenir capacitat de gestionar bé els recursos i poder fer polítiques redistributives a sectors desfavorits sense caure en el subsidi permanent.
Que la cultura de l'esforç sona a musica del segle passat es una evidència. Quan el sistema educatiu d'un país deixa passar de curs a una persona que ha suspès 4 assignatures, quan el mateix sistema deixa orfes als educadors (mestres) de exercir mesures d'autoritat per reconduir actituts repobables d'adolescents, quan els nens no poden fer deures perquè s'estresen, quan la pròpia llei d'educació prefereix baixar el llistó perquè aprovin tots abans que pujar-lo i que la gent s'esforci es que el tema desde petits ja comença a anar esviaxat (torcido en castellano).
La cultura de l'esforç parteix d'una premisa. Normalment, l'esforç té recompensa. El no esforç no en té cap. Esforçar-se es acceptat per una societat per millorar i progresar.
Que veig ara? Tothom es queixa. Tothom busca que el Papá Estado els hi solucioni els problemes. I que fa Papá Estado? Cap problema, tots sereu ajudats encara que el mateix Papi sàpiga que això es imposible. Tiempo al tiempo.....
1) L'Estat ha d'ajudar als bancs o caixes que han gestionat malament els seus recursos?? Why?? I els que ho han fet bé?? Val tot??
2) L'Estat ha d'ajudar als que han signat hipoteques per sobre de les seves possibilitats i han viscut molt per sobre del seu nivell real de vida?? Why??
3) L'Estat ha d'ajudar als promotors inmobiliaris que han edificat tot el que es pot i més?? I el que ha fet bé les cosses, què li fas?? li baixes els impostos?? Ja, ja!!
4) Els Estats han d'ajudar als que no fan bé les cosses o ha de promoure polítiques perquè els que fan bé les cosses siguin reconeguts i per tant, premiats??
5) L'Estat fins a on ha d'ajudar al jove que no s'ha esforçat mai, per exemple, estudiant, mentre altres dels seu costat si que ho van fer?? Potser mentre uns es tancaven els caps de setmana, els altres happy flowers de la vida.....
6) L'Estat ha de promoure l'esforç o la subvenció descarada de zones absolutament entregades al clientelisme on cap partit polític ha volgut acabar mai amb això ?? Això dels 4 milions de parats no s'ho creu ningú. Amb 4 milions de parats hi haurien saquejos. El que hi ha es la doble mà, la del carnet de paro i la del negre. "Viva la Pepa, que no se enteran". Perquè ningú fa un estudi de la gent que treballa a Andalusia, Extremadura o Murcia ?? Un exemple, m'he entretingut a buscar-ho. Provincia de Málaga, població total 1.563.261 persones, 563.000 treballant, 210.100 aturats, 218.836 pensionistes. Si 563.000 ocupats han de mantenir als aturats i als pensionistes més val que vagi fent un bon plà de pensions.....
7) Si tens entre 30 i 55 anys, del país, treballes, i tens una renda per anar tirant, ho tens molt fotut. Cada dia veus que mentre tu no tens ni una punyetera ajuda per res "porque tu ya vives bien", altres en tenen a tope i a més et riuen a la cara "como se buscan la vida".
8) L'Estat ha de contentar a tothom. Ha de solucionar-ho tot. No pot dir a ningú que no. Crec que ens estem equivocant. Ara el mateix amb les pensions. El totxo que ha treballat sempre en negre i ha cotitzat poc ha de tenir els mateixos privilegis que el que sempre ha cotitzat i s'ha portat bé?? Ara, recepta màgica, tots a treballar fins als 70 tacos. Olé, això si que es prosperitat. Com vivim més anys, cony, a treballar-ne més. En lloc de gestionar bé, que collons, que trabajen más años. Al final, com sempre, treballarà fins als 70 anys el que sempre s'ha esforçat mentre l'altre als 60 anys s'estarà fotent un quinto a la platja pagada per tots i subvencionat a més perquè té una malaltia incurable que es diu vagancia i jeta.
Bueno, avui potser massa crític. En definitiva, no estic d'acord amb el missatge que s'està enviant de que "tots tranquils, tot controlat, l'Estat us ajudarà". No. L'Estat ha d'ajudar als que ho necessiten de veritat i vetllar pels que els que s'han esforçat tinguin premi. Això com moltes atres cosses comença desde petitets, i si desde petitets "el mango de la sartén" ho ténen els que s'han esforçar i demostrar ho tenim al revés. Potser es que ja m'ho miro tot a l'inrevés.....
miércoles, 1 de abril de 2009
J'aime Sarkozy (increible fa un any).
Escric aquest article un dia abans de la reunió del G-20 on els buròcrates dels principals països del món intentaran trobar les "receptes" per sortir abans de la crisi. Receptes?? Quines?? Hi ha divisió, una linea (USA i GB) defensa l'estímul econòmic per superar tots els mals i, l'altra, (França i Alemanya), defensa la regulació dels mercats financers i establir una "moralitat" allí on no hi ha hagut quasi mai publicant una llista dels paradisos fiscals. Espanya posant el "talante" i la rialla (es important saber que en Zapatero ha parlat amb l'Obama de fer un partit de basket, en les circunstàncies actuals, acollonant). No pintem res, com sempre, com molts altres.
Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.
Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.
Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.
El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.
Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....
El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.
L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.
Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...
Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....
I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.
Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.
Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.
Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.
El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.
Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....
El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.
L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.
Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...
Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....
I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)