Amenaces indignes.

Després d'una època de "sequera" torno a publicar un article.

Tornarem a parlar del tema econòmic onaltre dia, però avui necessito explicar un tema que fa uns dies vaig llegir.

Fa uns dies llegeixo a El Periódico edició digital (10/10/2008) "Un alto cargo d'ERC amenaza a varios clubs con retirar una subvención de la Generalitat por negarse a ceder jugadoras para el Mundial de futbol-sala celebrado en Reus". Aquest alt càrrec no es onaltre que el Coordinador Territorial Institucional de la Secretaria de l'Esport. El diari informava que aquest "alt" càrrec va amenaçar per veu en trucada telefònica i per SMS. Un crack. Així m'agrada, sense deixar cap rastre amb el qual enterrar-se a si mateix.

Bé, aquest alt càrrec es Jordi Eduardo Aubeso. Segons resolució VCP/122/2007 publicada al DOGC num. 4808 de 26/01/2007 es publica el seu nombrament. En el punt 3 del mateix s'escriu "Les retribucions d'aquest lloc de treball son les corresponents a un funcionari del grup A, nivell de destí 30 i complement específic de 38.413,44 euros". No està malament, jo entenc del que he llegit que a més del sou 38.000 euros més de complement. Se'l considera afí a Rafael Niubó, un dels alts càrrecs d'ERC.

Alguns dels que llegiu aquest blog hem sigut companys de "pupitre" d'aquesta persona. Que us he de dir??? Millor que llegiu aquest mail pel matí amb 70 pulsacions al minut. No tinc la "orla" de COU a casa ni les velles revistes del cole però crec que aquest "company" no va arribar a COU amb nosaltres. I si no recordo malament, crec que fins i tot va repetir. Ho confirmaré properament.

Que a EGB no era ni molt menys un estudiant brillant ho sabem tots. Que suspenia un "huevo" també. Que quasi sempre el situaven dintre les 3 primeres files també (a la educació antiga de fa 25 anys els tontos estaven tots al davant i els llestos al darrera encara que com jo no toquesim els peus a terra i el de davant ens tapés la pisarra sencera) (A EGB jo treia bones notes, l'època fosca va ser a BUP, masses noies a classe....). Que a la seva vida escolar no va jugar a cap esport també. Ni futbol, ni futbol-sala, ni bàsquet, ni handbol, ni volei, ni natació, ni frontó, ni al torneig del fundador, ni a les caniques. Res de res. Brutal. Impresionant. Un estudiant que a nivell d'esport ni d'estudis va destacar en res. El nombrament en la Direcció General d'Esport li va com "anillo al dedo". Per plantejar-s'ho.

A més d'haver sigut company de clase, vaig tenir l'honor de compartir excursions, campaments, novatades, etc, etc als Scouts del cole. Simplement us comento com l'anomenàvem de "mote": "El Polaco". Us ho juro que NPI perquè li deien així. Quan jo vaig arribar tothom ja el coneixia d'aquesta manera. Es que els nens no són cruels..... i menys els dels Scouts que encara recordo que a un que es deia de cognom Franco a la seva novatada li vam col-locar una corona d'espines i el vam tirar a lo bèstia "a las zarzas". Mai he vist a una persona més "vilipendiada" que a aquest noi aquell dia.

La decepció personal que porto amb ERC es coneguda per bastants de vosaltres. Que més d'un cop he sentit vergonya d'haver votat a aquesta colla de pasarells ficats a polítics també. Que a les últimes eleccions de la Generalitat encara em resonen les paraules de la meva dona al sortir del col-legi "Com una persona com tu pots votar a aquesta gent???" també. Això ha acabat de "colmar el vaso".

Doncs si nois. Així va la vida. Som molt tontos o alguns són molt llestos. Amb el que m'agrada a mi la política. Es dur veure que gent molt ben preparada tingui problemes per situar-se profesionalment a la vida mentre altres ascendeixen ràpidament sense tenir moltes llums al cap però, això sí, amb carnet de partit. Cal dir per ser justos, que al seu curriculum figura que es diplomat en relacions laborals, la Uni ni idea, però el títol el deu tenir... No comment.

Sobre el mail que va enviar, pocs comentaris. Les neurones no estàven en el seu millor moment. De fet, s'ha de ser bastant ruc per enviar SMS amenaçant a la gent. Va presentar la seva dimissió.

Segons l'ABC del 11/10/2008 va presentar la dimissió però a hores d'ara encara no ha sigut acceptada pel gran "estadista" mundial anomenat Carod, més preocupat de buscar una seu per la federació internacional de bitlles que ha reconegut a Catalunya per participar als mundials que de parlar amb els empresaris perquè no tanquin empresses i buscar sortides dignes als empleats que perdran la feina amb la crisi econòmica que hi ha. Actualment, som molt "provincians". Estem perdent moltes oportunitats amb "gilipollades identitàries" que no porten a res ni enlloc.

Com a última dada, malèvola, us informo que el nostre amic J. Eduardo va presentar-se a la presidència de la federació d'ERC de Barcelona. El dia abans de les eleccions i que sortís tota aquesta polèmica va renunciar a presentar-se. Potser perquè ja sabia el que hi havia. O potser perquè algú del seu propi partit ja li havia fet la traveta. Com em va dir una persona un dia " A la política els enemics els tens al teu propi partit i els adversaris als altres".

Bon dia a tothom.