John Maynard Keynes (1883-1946) és el pare del Keynesianisme. Aquesta teoria econòmica aboga per un cert intervencionisme estatal, a través del qual, l'Estat, mitjançant polítiques fiscals i monetàries, intenta mitigar les situacions de recessió econòmica. Aquest home sempre ha estat un "totem" pels corrents ideòlogics i polítics que creuen en certa planificació de l'Estat en la economia (polítiques socialdemocràtes) i sempre ha estat objecte de mofa pels corrents econòmics més lliberals que aboguen perquè el mercat sigui l'únic regulador econòmic.
Si Keynes ressucités o veu desde l'altre món (si es que existeix) el que ha passat aquesta setmana no entendria res. Jo tampoc entenc res. Jo em sento més keynesià que lliberal i, un cop més, els fets m'ajuden a refermar la meva opció ideològica.
Parteixo de la base que el capitalisme es l'únic model econòmic possible i real a l'actualitat. Tot sistema econòmic diferent a aquest, es pura utopia i només serveix per menjar-se els mocs a mig plaç.
Breu explicació del que ha succeït:
1) Els Bancs Americans van donar moltes hipoteques (les subprime) a gent que no ha pogut assumir els imports de les mateixes i que son insolvents per tornar el deute, amb lo qual els bancs que van donar aquestes hipoteques tenen un problema.
2) A la vegada, els "cracks" financers han anat venent, agrupades en productes financers, hipoteques de tots els tipus, de les bones (prime) i de les dolentes (subprime) amb lo qual el problema s'extén a bancs estrangers que han finançat els deutes dels Bancs Americans.
3) A Estats Units, en 10 anys, es dobla el preu dels inmobles. Bombolla inmobiliaria.
4) La economia ha tocat sostre i es comença a créixer menys que en anys anteriors. El mercat inmobiliari comença a baixar amb lo qual els inmobles perden valor i no cubreixen la garantia de les hipoteques.
5) La forma tradicional de conseguir finançament els bancs es el Mercat Interbancari. Els bancs que tenen diners deixen aquests a bancs que en necessiten. Els hi deixen per 1 dia, 1 setmana, 10 dies o el que volguin. L'interés en el que es deixen els diners els bancs es l'Euribor, vocable que indigesta a més d'una persona cada nit quan somia amb una gràfica d'aquest index més ascendent que les rampes de l'Angliru (en versió vuelta), Mortirolo (en versió giro) o Tourmalet (en versió tour).
6) A Espanya idem d'idem, l'únic es que aquí les crisis sempre arriben més tard que a tot el món, així que tothom espera que cap al primer trimestre de l'any 2009 "peti" alguna petita o no tan petita caixa d'estalvis degut a la lleugeresa amb la que va donar crèdits a la població. Sempre es parla que els "Panchitos" son els que tindran més problemes, però jo tinc clar que moltes "Juanis" les passaran més que putes quan no poguin vendre el seu pis per poder treure's la hipoteca de sobre.
viernes, 19 de septiembre de 2008
miércoles, 3 de septiembre de 2008
Premi Princep d' Astúrias Esport 2008
Fins l'actualitat, els Premis Nobel sempre han sigut els de més prestigi otorgats a persones que destaquen en alguna activitat de les ciències, ja sigui la física, la química, la medicina o l'economia. Normalment s'han otorgat a persones de reconeguda trajectòria. Entre ells, al meu parer, el Premi Nobel de la Pau, se'ns dubte, és el que amb més interés segueixo, encara que a vegades no estigui d'acord amb les persones a les que se lis otorga el premi.
A l'any 1981 es donen per primer cop els Premis Princep d'Asturies a personalitats reconegudes de diversos àmbits. Sota el meu parer, són els més importants e institucionals que és celebren a Espanya.
A l'any 1987 es va otorgar el primer Premi Princep d'Asturiés a l'Esport a Sebastian Coe, atleta britànic que dominava les proves de mig fons (800-1500) als anys 80. Se li va otorgar el premi un cop començava el declivi de la seva carrera degut a l'aparició del britànic Steve Cram i després pel mític corredor marroquí Said Aouita.
Durant els primers anys d'entrega d'aquest premi, es va condecorar a figures importants de l'esport com Seve Ballesteros, Sergei Bubka, Miguel Induráin, Martina Navratilova, Carl Lewis o Javier Sotomayor.
Al 1998 sota el meu parer ja la van pifiar ja que van donar el premi a Arantxa Sánchez Vicario abans de donar-li a Steffi Graf el del 1999. Suposo que els hi deuria entrar "remordiment" a l'any següent i van fer "enmendalla". Només cal veure el diferèncial de palmarés esportiu. Steffi "només" va guanyar 22 títols de Grand Slam per 4 d'Arantxa.
Al 2005, aquests "cracks" de jurat van otorgar el Premi a Fernando Alonso un cop després de guanyar el Mundial del 2005. Sota el meu parer, una mica de tufo Premio "Marca", ja que al seu costat hi havia un senyor com Michael Schumacher que tenia 7 títols de campió del Món i havia guanyat els últims 5 de manera aclaparadora.
Un cop més, al 2007 van donar el Premi a aquell al que ja li havien d'haver donat abans. Michael Schumacher va ser premiat un cop ja retirat.
Avui, Rafa Nadal ha sigut premiat amb aquest premi. Per a mi, un jugador de tennis fora de sèrie que en certs aspectes em recorda a Jimmy Connors però més bó encara. Potser marqui una època dintre del tennis mundial ja que sembla imbatible, sobretot a superfícies lentes. Ha fet un any extraordinari ja que ha guanyat Roland Garros per quart cop i Wimbledon per primer cop, a més de aconseguir l'or olímpic i aconseguir ser el jugador número 1 mundial.
Ho sento, potser soc l'únic, però per a mi el premi abans que se li doni a en Rafa, (el qual ha fet un any admirable i fa un tennis molt maco de veure pel seu esforç físic amb cada cop més toc), se'l mereix Roger Federer com a premi a una trajectoria absolutament dominant al tennis entre 2004 i 2007. Han dit d'ell que potser ha sigut el millor tenista de tota l'història. No he vist jugar a molts dels grans jugadors però molta gent entesa d'aquest esport diu que Rod Laver ha sigut el millor de sempre. Va guanyar dos Grand Slam al 1962 i al 1969. Desde ell cap jugador masculí ha guanyat un Grand Slam (en Rafa té qualitat per poder-ho aconseguir, potser l'any 2009).
Ja sabem com actua el jurat. De ben segur que l'any 2009 o al 2010 com a màxim li donen el premi a en Roger Federer. Un cop més, primer al d'aquí que al mestre. Potser, es possible, que dintre d'uns anys en Rafa faci miques aquest texte però per a mi es de premi "pueblerino" que el jurat hagi fet això.
Un dels contrincants d'avui era Michael Phelps. Potser hagi de guanyar més de 20 ors a Londres 2012, incloent medalla d'or a sincronitzada i salts de trampolí, abans que pensin amb ell. Cap nedador ha guanyat el Príncep d'Astúries a l'Esport. Potser es perquè no hi ha cap nedador espanyol que ho faci bé. Llavors com no li poden donar primer al espanyol i després al de fora, millor obviar aquest esport.
Potser avui soc minoria. Tots el Telediarios parlen d'aquest premi. Dec ser l'únic que pensa diferent. A veure si en Roger torna a ser el de sempre. M'agrada el seu tennis elegant.
A l'any 1981 es donen per primer cop els Premis Princep d'Asturies a personalitats reconegudes de diversos àmbits. Sota el meu parer, són els més importants e institucionals que és celebren a Espanya.
A l'any 1987 es va otorgar el primer Premi Princep d'Asturiés a l'Esport a Sebastian Coe, atleta britànic que dominava les proves de mig fons (800-1500) als anys 80. Se li va otorgar el premi un cop començava el declivi de la seva carrera degut a l'aparició del britànic Steve Cram i després pel mític corredor marroquí Said Aouita.
Durant els primers anys d'entrega d'aquest premi, es va condecorar a figures importants de l'esport com Seve Ballesteros, Sergei Bubka, Miguel Induráin, Martina Navratilova, Carl Lewis o Javier Sotomayor.
Al 1998 sota el meu parer ja la van pifiar ja que van donar el premi a Arantxa Sánchez Vicario abans de donar-li a Steffi Graf el del 1999. Suposo que els hi deuria entrar "remordiment" a l'any següent i van fer "enmendalla". Només cal veure el diferèncial de palmarés esportiu. Steffi "només" va guanyar 22 títols de Grand Slam per 4 d'Arantxa.
Al 2005, aquests "cracks" de jurat van otorgar el Premi a Fernando Alonso un cop després de guanyar el Mundial del 2005. Sota el meu parer, una mica de tufo Premio "Marca", ja que al seu costat hi havia un senyor com Michael Schumacher que tenia 7 títols de campió del Món i havia guanyat els últims 5 de manera aclaparadora.
Un cop més, al 2007 van donar el Premi a aquell al que ja li havien d'haver donat abans. Michael Schumacher va ser premiat un cop ja retirat.
Avui, Rafa Nadal ha sigut premiat amb aquest premi. Per a mi, un jugador de tennis fora de sèrie que en certs aspectes em recorda a Jimmy Connors però més bó encara. Potser marqui una època dintre del tennis mundial ja que sembla imbatible, sobretot a superfícies lentes. Ha fet un any extraordinari ja que ha guanyat Roland Garros per quart cop i Wimbledon per primer cop, a més de aconseguir l'or olímpic i aconseguir ser el jugador número 1 mundial.
Ho sento, potser soc l'únic, però per a mi el premi abans que se li doni a en Rafa, (el qual ha fet un any admirable i fa un tennis molt maco de veure pel seu esforç físic amb cada cop més toc), se'l mereix Roger Federer com a premi a una trajectoria absolutament dominant al tennis entre 2004 i 2007. Han dit d'ell que potser ha sigut el millor tenista de tota l'història. No he vist jugar a molts dels grans jugadors però molta gent entesa d'aquest esport diu que Rod Laver ha sigut el millor de sempre. Va guanyar dos Grand Slam al 1962 i al 1969. Desde ell cap jugador masculí ha guanyat un Grand Slam (en Rafa té qualitat per poder-ho aconseguir, potser l'any 2009).
Ja sabem com actua el jurat. De ben segur que l'any 2009 o al 2010 com a màxim li donen el premi a en Roger Federer. Un cop més, primer al d'aquí que al mestre. Potser, es possible, que dintre d'uns anys en Rafa faci miques aquest texte però per a mi es de premi "pueblerino" que el jurat hagi fet això.
Un dels contrincants d'avui era Michael Phelps. Potser hagi de guanyar més de 20 ors a Londres 2012, incloent medalla d'or a sincronitzada i salts de trampolí, abans que pensin amb ell. Cap nedador ha guanyat el Príncep d'Astúries a l'Esport. Potser es perquè no hi ha cap nedador espanyol que ho faci bé. Llavors com no li poden donar primer al espanyol i després al de fora, millor obviar aquest esport.
Potser avui soc minoria. Tots el Telediarios parlen d'aquest premi. Dec ser l'únic que pensa diferent. A veure si en Roger torna a ser el de sempre. M'agrada el seu tennis elegant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)