Nou capítol. Fa dies que volia fer una reflexió sobre els papers que els Estats estan fent davant la crisi. I un cop més, l'Estat Espanyol es porta la "palma".
Ha d'anar per endavant que no sóc dels que penso que l'Estat ha de tenir només exèrcit, policia, jutges i sanitat. Penso que l'Estat ha d'oferir també polítiques d'educació, obres públiques, ets, etc. Per sobre de tot, el paper de l'Estat es crear i recaptar impostos per després tenir capacitat de gestionar bé els recursos i poder fer polítiques redistributives a sectors desfavorits sense caure en el subsidi permanent.
Que la cultura de l'esforç sona a musica del segle passat es una evidència. Quan el sistema educatiu d'un país deixa passar de curs a una persona que ha suspès 4 assignatures, quan el mateix sistema deixa orfes als educadors (mestres) de exercir mesures d'autoritat per reconduir actituts repobables d'adolescents, quan els nens no poden fer deures perquè s'estresen, quan la pròpia llei d'educació prefereix baixar el llistó perquè aprovin tots abans que pujar-lo i que la gent s'esforci es que el tema desde petits ja comença a anar esviaxat (torcido en castellano).
La cultura de l'esforç parteix d'una premisa. Normalment, l'esforç té recompensa. El no esforç no en té cap. Esforçar-se es acceptat per una societat per millorar i progresar.
Que veig ara? Tothom es queixa. Tothom busca que el Papá Estado els hi solucioni els problemes. I que fa Papá Estado? Cap problema, tots sereu ajudats encara que el mateix Papi sàpiga que això es imposible. Tiempo al tiempo.....
1) L'Estat ha d'ajudar als bancs o caixes que han gestionat malament els seus recursos?? Why?? I els que ho han fet bé?? Val tot??
2) L'Estat ha d'ajudar als que han signat hipoteques per sobre de les seves possibilitats i han viscut molt per sobre del seu nivell real de vida?? Why??
3) L'Estat ha d'ajudar als promotors inmobiliaris que han edificat tot el que es pot i més?? I el que ha fet bé les cosses, què li fas?? li baixes els impostos?? Ja, ja!!
4) Els Estats han d'ajudar als que no fan bé les cosses o ha de promoure polítiques perquè els que fan bé les cosses siguin reconeguts i per tant, premiats??
5) L'Estat fins a on ha d'ajudar al jove que no s'ha esforçat mai, per exemple, estudiant, mentre altres dels seu costat si que ho van fer?? Potser mentre uns es tancaven els caps de setmana, els altres happy flowers de la vida.....
6) L'Estat ha de promoure l'esforç o la subvenció descarada de zones absolutament entregades al clientelisme on cap partit polític ha volgut acabar mai amb això ?? Això dels 4 milions de parats no s'ho creu ningú. Amb 4 milions de parats hi haurien saquejos. El que hi ha es la doble mà, la del carnet de paro i la del negre. "Viva la Pepa, que no se enteran". Perquè ningú fa un estudi de la gent que treballa a Andalusia, Extremadura o Murcia ?? Un exemple, m'he entretingut a buscar-ho. Provincia de Málaga, població total 1.563.261 persones, 563.000 treballant, 210.100 aturats, 218.836 pensionistes. Si 563.000 ocupats han de mantenir als aturats i als pensionistes més val que vagi fent un bon plà de pensions.....
7) Si tens entre 30 i 55 anys, del país, treballes, i tens una renda per anar tirant, ho tens molt fotut. Cada dia veus que mentre tu no tens ni una punyetera ajuda per res "porque tu ya vives bien", altres en tenen a tope i a més et riuen a la cara "como se buscan la vida".
8) L'Estat ha de contentar a tothom. Ha de solucionar-ho tot. No pot dir a ningú que no. Crec que ens estem equivocant. Ara el mateix amb les pensions. El totxo que ha treballat sempre en negre i ha cotitzat poc ha de tenir els mateixos privilegis que el que sempre ha cotitzat i s'ha portat bé?? Ara, recepta màgica, tots a treballar fins als 70 tacos. Olé, això si que es prosperitat. Com vivim més anys, cony, a treballar-ne més. En lloc de gestionar bé, que collons, que trabajen más años. Al final, com sempre, treballarà fins als 70 anys el que sempre s'ha esforçat mentre l'altre als 60 anys s'estarà fotent un quinto a la platja pagada per tots i subvencionat a més perquè té una malaltia incurable que es diu vagancia i jeta.
Bueno, avui potser massa crític. En definitiva, no estic d'acord amb el missatge que s'està enviant de que "tots tranquils, tot controlat, l'Estat us ajudarà". No. L'Estat ha d'ajudar als que ho necessiten de veritat i vetllar pels que els que s'han esforçat tinguin premi. Això com moltes atres cosses comença desde petitets, i si desde petitets "el mango de la sartén" ho ténen els que s'han esforçar i demostrar ho tenim al revés. Potser es que ja m'ho miro tot a l'inrevés.....
domingo, 26 de abril de 2009
miércoles, 1 de abril de 2009
J'aime Sarkozy (increible fa un any).
Escric aquest article un dia abans de la reunió del G-20 on els buròcrates dels principals països del món intentaran trobar les "receptes" per sortir abans de la crisi. Receptes?? Quines?? Hi ha divisió, una linea (USA i GB) defensa l'estímul econòmic per superar tots els mals i, l'altra, (França i Alemanya), defensa la regulació dels mercats financers i establir una "moralitat" allí on no hi ha hagut quasi mai publicant una llista dels paradisos fiscals. Espanya posant el "talante" i la rialla (es important saber que en Zapatero ha parlat amb l'Obama de fer un partit de basket, en les circunstàncies actuals, acollonant). No pintem res, com sempre, com molts altres.
Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.
Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.
Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.
El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.
Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....
El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.
L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.
Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...
Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....
I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.
Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.
Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.
Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.
El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.
Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....
El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.
L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.
Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...
Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....
I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)