lunes, 25 de febrero de 2008

Debat Zapatero-Rajoy.

Estem a un país poc acostumat als debats, on les grans decisions normalment es decidexien "por el artículo 33" i per persones amb menys C.I. del que té que escoltar la lliçó magistral del "crack mundial", (excepte en pocs casos on del debat de les diferents idees exposades per diferents individus s'extreu un mix de totes, ja que ningú mai té la raó ni la visió absoluta de les cosses).

El nivell polític no es diferent. Tots sempre tenen raó, el rival es desqüalificat fins a l'infinit i es busca la prova del nou que es incapaç de fer res bé. Es el el tercer cop a la meva vida que veig un cara a cara, (els últims dos era quan tenia 19 anys i votava per primer cop a unes eleccions generals), i realment, m'ha agradat. En el debat d'avui hi ha hagut una mica de tot, dades, posicionaments d'idees, demagogia, desqüalificacions, etc, etc).

Abans del debat, estava molt espantat. Sempre he valorat d'en Rajoy la seva fina ironia i la capacitat per dir les cosses d'una forma senzilla i entenedora. Considero que ha estat molt brillant en la seva primera intervenció, per a mi, la millor de totes, de llarg (encara que llegís del paper, onaltre tema pendent, falten oradors com els d'abans).

Rajoy, en el tema econòmic, ha fet el que tocava, com la macro va bé, ha baixat a la microeconomia, ha estat aprop del que nota la gent, que la llet, les patates, els ous, el pà, etc, etc, cada dia valen una mica més i que han pujat molt els preus. Com a economista, sincerament, no sé encara que cony pot fer un govern en aquest tema, com no sigui "nacionalitzar" la producció i la distribució d'aquests productes de primera necessitat. Si som capitalistes, ho som amb totes les conseqüències i, mentre hi hagi mercat, també hi ha persones que especulen amb els preus de les cosses, petroli, cereals, matèries primeres, accions, etc, hem de recordar que els especuladors algun dia també hi perden i desapareixen quan no hi ha negoci. Crec que tot l'altre es demagogia pura. Questió d'oferta i demanda, (i especulació, of course).

El Zp, ademés d'anar una mica-bastant millor vestit (qui cony li ha donat el traje al Rajoy, les mànigues li anàven curtes), m'ha semblat una mica més seriós del normal. Crec que li ha faltat ensenyar més el seu "talante" i que potser, la tensió del debat, li ha fet estar una mica diferent del ZP que coneixem.

Per a mi, ha estat brillant en dues rèpliques, la d'ETA i la de l'Estatut. La d'ETA es de llibre, mai cap partit polític ha estat en contra del que hagi fet el govern de torn en matèria antiterrorista, m'ha agradat la fermesa i la convicció en la que s'ha expressat. La de l'Estatut de Catalunya i la fotocopiadora que van fer servir per fer l'Estatut Andalús també ha sigut una rèplica brillant. Crec que ha guanyat bastant vots per aquestes contrades amb la defensa que ha fet de l'Estatut i el paper "barroer" d'aquesta forma de fer oposició del PP.

No m'ha agradat gens que a aquestes alçades en Rajoy encara acusi al Zp d'haver agredit a les víctimes del terrorisme. Sense comentaris. Què pot pensar un familiar de qualsevol tendència política i origen quan veu a aquest subjecte dir això, mentre ell ha perdut a un familiar??? No tinc la balança per medir les agressions.

En definitiva, cadascú ha anat a la seva i ha passat de donar opcions de futur. S'ha mirat el passat i no s'ha explicat que es farà. El pitjor de tot es que com algun dia hi hagi la necessitat de que aquests dos partits s'uneixin per tirar el país endavant, "anem aviaos", no es poden ni veure. Quina diferència amb els alemanys que s'han unit per treure el país de la depressió económica....

El més graciós de tot es que ningú treurà majoria absoluta i, com sempre, los "nacionalismos insaciables" treuran les castanyes del foc i decidiran qui governa. Bé, els nacionalistes o algú altre, perquè al pas que anem no sé si quedaran altres forces polítiques. He vist una entrevista al Llamazares i m'ha fet pena, pobre home, a aquest pas treurà un escó o dos amb un milió de vots.

Bueno, acabo de llegir que Antena 3 dona guanyador a Zapatero amb el 45% dels entrevistats enfront al 39% de Rajoy. Jo ho he vist molt igualat. Si la tele de la dreta diu això, potser algú que s'ho faci mirar. Cuatro ha donat guanyador a Zp per 45% a 33%. El Mundo dona guanyador a Rajoy 58% a 42%. El País dona 53% a 39% a favor de Zp.

Bé, com a resum, per a mi no ha servit per res el debat, el que vol votar ZP ho farà igualment, el que volia votar Rajoy abans del debat farà el mateix, i l'indecís ho té pitjor que abans de començar, perquè no s'ha enterat de res del que volen fer aquests dos "pardals".

Sobre el tema del debat, el Zp ha fet el debat perquè sap que necessita una participació mínima del 73-74% per guanyar, sino anda que faria el debat. En Rajoy ja va demostrar fa quatre anys la més mínima sensibilitat per mostrar una mica d'interés en fer un debat. Com a mínim, el Zp ha demostrat, encara que també se li pot retreure necessitat, més sentit democràtic, (si es democràtic que en un sistema polític multipartidista hi hagi un debat a dos), que en Rajoy.

jueves, 21 de febrero de 2008

Debat Solbes-Pizarro, Resultats Antena 3, Spanair.....

Com sempre ja es super-tard (mitjanit) intentaré ser breu i escriuré una mica per desconectar:

Vull tocar 3 temes:

1) Debat Solbes-Pizarro: No el volia veure, però al final l'he vist. Passi el que passi, sempre passarà el mateix. Les enquestes dels diaris de dretes diran que ha guanyat en Pizarro i els d'esquerres en Solbes. Bé, la meva opinió es que en Solbes m'ha semblat un bon professor d'economia, d'aquells que encara queden a les universitats, allí on vaig estudiar econòmiques. Anava plagat de dades. L'altre bastant a la seva, no es polític, només llegia i li ha fotut una demagogia que flipes quan ha dit que es malgastava diners pagant a terroristes...... Massa bona persona en Solbes. L'altra té la vida massa solucionada amb els 12 milions d'euros que va cobrar quan va sortir d'Endesa. Un advocat de l'Estat parlant d'economia....

Només una dada: L'estat ha guanyat diners al 2007, un 2,23 % del PIB. Inimaginable fa uns anys. I això en un govern d'esquerres. Realment el tema econòmic macro està molt bé, el micro ja es diferent.

Personatge deprimit del dia: Arias Cañete. Fins que Pizarro va "sortir de l'armari" era el responsable d'economia del PP. Es deu haver empasat la tele veient el que feia el "fichaje galáctico estrella". Crec que està més desanimat que els empleats del BBVA quan veuen el que els hi pujen el sou al 2008 després dels beneficis declarats del Banc a l'any 2007 (6.126 milions d'euros) i els diners que va cobrar el cap de l'entitat Francisco González (5,03 milions d'euritos).
Ah, el "colega" acumula plans de pensions per valor de 61,3 milions d'euros. I jo pagant comissions com un idiota.....


2) Resultats anuals Antena 3:
Avui ha publicat comptes anuals del 2007 Antena 3. La tele escombra bastant cap a la dreta. Es la seva línea de pensament. No ens vé de nou. Els beneficis del grup han caigut un 31% fins a 200 milions d'euros. Si ens centrem només a la tele, els ingressos han pujat un 0,2% (lamentable, ja que la inflació va pujar un 4.2% al 2007, vol dir que ha ingressat menys en termes reals descomptant la inflació) i els beneficis també han caigut un 31%.

Les qüotes de pantalla dels anys 2006- 2007 van ser:
Antena 3: baixa del 19,4% al 17,4%
Telecinco: baixa del 21,2% al 20,3%
TV1: baixa del 18,3% al 17,2%
Autonòmiques: baixa del 15,1 al 14,5
Cuatro: puja del 6,4% al 7,7%
La Sexta: puja del 1,8% al 4%
TV2: baixa del 4.8% al 4,6%

Ignacio hiciste bien en marchar de allí.....al menos aún debiste cobrar indemnización.


3) Un rumor avui mig confirmat a la premsa:
Sembla que el tema de Spanair no serà tant fàcil per Iberia. Sembla que hi ha una empresa (Gadair) que ha contactat amb bastants empresaris d'alt nivell de Catalunya per fer una oferta en ferm per la companyia. Si per una vegada unim forces aniria de pebrots. No podem deixar-nos perdre això. Ens fotran l'aeroport a pendre pel sac si Spanair cau en mans d'"Aberia".

4) Un últim tema: Si algú té uns estalvis i pensa entrar a borsa ja que les cotitzacions han baixat, la meva humil opinió es que esperi una mica. L'IBEX està en un canal lateral entre 12.700-13.300 desde fa uns dies. Jo soc dels que m'inclino que baixarà dels 12.700 punts anant a tocar mínims de 12.000. Allí potser es podrà començar a estudiar alguna inversió selectiva. Però de moment els diners en líquid o un FIAMM, si hi ha algú que en tingui (de diners)....

Salutacions a tots.

domingo, 17 de febrero de 2008

Mini-resum esportiu cap de setmana.

Quin "bollo" vam tenir ahir. La mà, uffffff, molt rigurosa. De fet, si no pita res, tampoc passa res. L'extrany es que ho pités. Tots pensàvem ahir a les 7 de la tarda que a les 12 de la nit estariem a 9 o 11 punts. Estem a 5. Podem somiar. Esperem que Eto'o torni recuperat i no tingui "cap" problema.

Per altra banda, el Menorca va guanyar, ja porta vuit victòries. El miracle torna a ser possible. Quin mèrit que té aquesta gent.

Apa, es un mini-resum. Avui toca ser breu.

PD: Només pensar com deu estar el Petri amb el tema de la mà ja deu ser l'ostia. A veure que fem dimecres, el millor del partit serà veure com canten el You Will Never Walk Alone.

Ah!! I Dissabte compliré un somni. Estaré al Stade de France a París veient el França-Anglaterra del Six Nations. Carpe diem!!!! Ja us ho explicaré. En les enfants de la patrie......

viernes, 15 de febrero de 2008

TGV - AVE (Barcelona- Madrid).

La unión de las dos principales ciudades y centros económicos del país en alta velocidad será una realidad el próximo 20 de Febrero del 2008.

Diario El Mundo, 14 de Julio del año 2000, "Cascos garantiza que el AVE llegará a Barcelona en el año 2004".
Diario La Vaguardia, 29 de Julio del 2003, "Cascos insinua que el AVE llegará a Barcelona a principios del año 2006".
Sr. Cascos, por favor, vaticine que el PP ganará las elecciones. Todos se lo agradaceremos.

La primera línea europea de TGV (Train a Grain Vitesse) fue la París-Lyon que se inauguró el 27 de Septiembre de 1981. (Simplemente, una vez más, para que vayamos viendo que tipo de país somos).

Toda la incompetencia nacional se ha sumado para entorpecer hasta límites patéticos la entrada en funcionamiento de esta línea. Las obras comenzaron en 1996, y han afectado a 3 gobiernos, tanto centrales como autonómicos, de todas las tendencias políticas (PP, PSOE, CiU, ERC, IC).

El escenario es tan vergonzante que la inauguración se hará en la "clandestinidad". Pocas celebraciones después de un espectáculo vergonzante. Se han peleado por todo. Por si tenía que haber estación en el aeropuerto o no, por si la estación tenía que ser en Sants o en la Sagrera, por si había "corredor" por el Vallés o no, por si la línea tiene que pasar por el puerto o no, si nos va a romper la Sagrada Familia o no...... Lo mejor queda por llegar, al tiempo, ahora se pelearán por si se debe llamar AVE o TGV. Siempre peleas estériles que no llevan a nada....

Bajo mi opinión, en toda esta película, Felip Puig (CiU), al cual han escondido a trabajar en su partido es, junto al ex-ministro Cascos, el principal culpable de todos estos desmanes. Ellos pactaron en el 2002, (en el que el PP apoyaba, sin estar en el gobierno autonómico, a CiU que no tenía minoria absoluta), la entrada del tren por el Prat, las estaciones de Sants y la Sagrera, y los túneles por el centro de la ciudad para conectarlas. Ahora, !mira por donde!, nadie se acuerda de nada de esto. Fantástico. Estuvieron más de un año "bailando a la perdiz" para ponerse de acuerdo....

Los "sociatas" y la gran Maleni también comen a parte en este tema. Que insensibilidad la de esta mujer. Cada vez que viene por aquí bajan las expectativas electorales del PSC. Que no vuelva. Nadie la quiere ver ni en pintura. Su "humor" es muy malo, de lo peorcito nunca oído. Varios ingenieros han comentado que las obras de Hospitalet han sido de las más complejas que se han realizado en Barcelona. Y ellos a toda prisa para poder hacerse la foto el 21 de Diciembre pasado. La "cagada" máxima llegó cuando se les "hundió" uno de los túneles. Entonces todos los partidos (oh, sorpresa), se dieron cuenta que nadie había invertido una "pela" en cercanías. Claro, ellos van en coche oficial, que coño van a saber de la gente que cada día tiene que coger transporte público para ir al "curro". Toda la gente que viene a Barcelona desde Vilanova, Sitges, Gavá, Viladecans las pasó "putas" durante más de 2 meses. Caravanas, caravanas, y más caravanas. Ei, pero los autobuses gratis, que no se quejen que no pagan. Muy bien. Fantástico. Una gran solución.

Renfe ofrece 17 trenes en cada sentido, de los cuales 7 u 8 serán directos. El trayecto durará 2 horas y 38 minutos en su versión más rápida. Se ofecen cada día 13.498 plazas. Si la conexión Madrid-Sevilla tiene cada día 22 conexiones, ¿¿porqué aqui sólo 17?? 7 conexiones directas paracen pocas e insuficientes, dicen que en unos meses habrán 25 en cada sentido. El precio es más que correcto, teniendo en cuenta que el puente aéreo cuesta 395, 14 euros. Las cuentas de resultados creo que se van a fastidiar un poco para alguien. El chollo se ha acabado. La época bonita se acabó. Declaraciones de un lumbreras de Iberia, "Estamos expectantes para ver la reacción del público, mantendremos las frecuencias y mejoraremos algunos servicios". ¿Ahora mejoraremos algunos servicios?. Mucha gente tiene ganas de pegarles la patada en el culo, pero también hay muchos "cracks" que en sus vacaciones vuelan gratis tras haber acumulado muchos puntos en la tarjeta Iberia Plus gracias a sus viajes de empresa. No se sabe que pasará.

El AVE, TGV o como quieran que le digan empezará a funcionar el 20 de Febrero. En mi próximo viaje a Madrid, mi primera elección, sin duda, el tren. Que empiece a funcionar la competencia.

Después de 12 años de obras no está mal, las inversiones en infraestructuras en Catalunya siempre han sido muy cuantiosas y exageradas. Nos quejamos por vicio. Ahora a ver cuanto tardan en unir Bcn con Madrid por carretera nacional con doble sentido, hay un tramo largo de más de 100 kms. entre Lleida y Zaragoza de la Nacional II en la que sólo hay un carril por sentido repleta de camiones. Año 2008, increíble. Ah, claro, me olvidaba de que también hay autopista de peaje, ¿será por eso o no hay que ser mal pensado? ¿Y la unión de Barcelona con Francia por AVE? ¿Y unos cercanías como Dios manda? ¿Y la desaparación de los peajes para ir a Francia, Valencia, Zaragoza, Madrid, a las playas del Norte (Mataró, Blanes, Costa Brava), a las playas del Sur (Sitges, Calafell, Salou) , para entrar en Barcelona (Túneles de Vallvidrera), para ir a la montaña (Túnel del Cadí). Pedir un aeropuerto "normal" para el aeropuerto que es el octavo de Europa no es nada raro, ¿no?. Pedir un puerto normal para el mayor puerto de cruceros de Europa, tampoco, ¿no?. Ei, no alucines, que vives en un lugar privilegiado e insolidario con el resto.

miércoles, 13 de febrero de 2008

Mala notícia per l'aeroport del Prat

Segons publiquen diverses agències, Marsans renuncia a comprar Spanair.

Aixó dona via lliure a la oferta que presentarà Iberia o Air Nostrum per comprar la companyia.

L'objectiu final es molt senzill, Iberia compra Spanair, Vueling s'uneix a Clickair o a l'inrevés(participada en un 20% per Iberia) i al final tot el mercat de competència a l'espai domèstic torna a quedar en mans monopolístiques qüasi d'Iberia (la qüota de mercat seria superior al 70%).

El moviment de Cajamadrid a Iberia, "recomanat" entre altres per Esperanza Aguirre Gil de Biedma, (això si que es ser astut, no com el nostre que es deu passar el dia pensant si el TGV ha de passar per sota la Sagrada Familia o no), tanca en part les portes a una posible entrada de capital forani a la companyia de bandera(s'especulava amb l'entrada de British Airways o Lufthansa a Iberia i es perdia el caràcter espanyol de la mateixa).

Iberia té tot el seu mercat de vols europeus i intercontinentals radicats a Barajas. Spanair va fer una aposta molt important a l'aeroport de Barcelona on volia ser el primer operador. No se n'ha sortit. Vueling té congelat el seu plà d'expansió i la familia Lara va boja per treure's de sobre, a bon preu, l'accionariat que té d'aquesta companyia. Lo lògic seria que Clickair, (que també té uns números de pena que no té collons ni de publicar i que també ha congelat el seu plà d'expansió), llancés una OPA sobre Vueling a mig plaç. Mals temps per l'aeroport de Barcelona que llavors veuria com cap aerolinea de l'Estat jugaria fort per aconseguir estar en una posició competitiva respecte a Iberia a aquest aeroport (ai que ens menjarem la nova terminal....).

D'altra banda, les dues competidores futures d'Iberia en el terreny domèstic, EasyJet i Ryanair trigaran anys a estar en una posició forta per plantar cara a la nostra estimada Iberia que reforçaria encara més tots els seus vols al megahub de Madrid.

No tot són males notícies. No estem tant fotuts. Continental Airlines ha anunciat que tindrà un segon vol diari a Nova York a partir del mes de Juny. Delta ja en té onaltre de diari a NYC. American Airlines obrirà també al Maig una conexió diaria amb NYC. Com omplirem 4 vols diaris a NYC?? Impensable fa uns anys. A més, el vol d'Atlanta de Delta ara opera tot l'any. El de Philadelphia de Usa Airways torna al Maig. I el de Toronto que ja veurem si es repeteix. S'ha de seguir aquest camí, però si desde el mercat interior no s'ajuda ho tenim molt cru.

Ah! Per cert, Iberia va anunciar que com pertany a la mateixa aliança que American Airlines, (Oneworld), oferirà el vol en codi compartit, quin detall més maco, gràcies!!! Que cabrons, tenen que venir de fora per possar-nos un avió d'American a NYC i llavors ens fem els homenets i també l'oferim perquè no tenim més pebrots....
Crec que potser a l'estiu també tenim lloc per un vol a Miami, però bé, es el que tenim o ens mereixem, ja que si la gestió de l'aeroport fos en part nostra i privada, potser podriem competir amb altres aeroports de la nostra àrea d'influència.

Per cert, Girona va que se las pela amb els Ryanair, 6è aeroport de la Peninsula, i a Reus els Ryan també entran en escena forts a partir del tercer trimestre del 2008. Tenim tres aeroports i molt turisme, ara només hem de possar molt de seny i una mica de rauxa. En això també ens la juguem, moltes multinacionals tenen molt en compte aixó a l'hora d'establir centres d'excelència a grans ciutats.

Ho sento pel rollo a qui no li agradi això dels aeroports. A mi m'encanta. Una vegada més passarem com els cornuts i pagarem el beure. Un país que no para d'acumular derrotes. Se'n veu una més. Son tontos, menys esforç identitari i més pebrots per defensar el que es just. Més high politique, més estar al costat dels alts empresaris i grups financers forts que són els que poden canviar el rumb de les cosses. Molts cops si semblem de poble, com diuen a Madrid , una mica "provincianos", incapaços de ser majors d'edat i buscar-nos les garrofes (com molt bé hem fet amb el Bread & Butter o el saló 3GSM).

martes, 12 de febrero de 2008

El nostre president de la Generalitat.....


La Generalitat de Catalunya es una de les institucions polítiques de més antiguetat de tot Europa.
El primer President de la mateixa fou el Molt Honorable Berenguer de Cruïlles a l'any 1359.

La Generalitat, tot i que fou abolida el 16 de Setembre de 1714 gràcies a Felip Vè , va ser restaurada el 2 d'Agost de 1931.

Els últims presidents de la Generalitat has estat:

Francesc Macià 1931-1933.
Lluís Companys 1933-1940.
Josep Irla 1940-1954.
Josep Tarradellas 1954-1980.
Jordi Pujol 1980-2003.
Pasqüal Maragall 2003-2007.
José Montilla (actualitat)

Independentment de les sigles polítiques, la institució està per sobre de tot. La personalitat dels Presidents i l'acció de govern dels seus consellers prestigia o desprestigia la pròpia institució. En aquest sentit, hom hem sentit desde múltiples vessants polítiques i socials l'admiració envers al Sr. Jordi Pujol, al qual se li podran retreure moltes cosses de la seva actuació política, però també cal dir que es un home a qui sempre se l'ha respectat per la seva visió d'Estat, seny i "olfacte" polític. Un senyor, fill de carter, petitet, que sempre té els ulls vidriosos, que estosega, imitat fins a l'infinit, però que era capaç en la mateixa setmana de passejar-se pel Fòrum Econòmic de Davos, visitar qualsevol land d'Alemanya, anar a Madrid a donar una conferència i, el dissabte, inaugurar la plaça del poble a Castellfollit de la Roca i reconèixer a vol d'helicòpter modificacions que s'havien fet al territori. Una ment privilegiada, capaç de parlar al menys quatre idiomes diferents i ser respectat per amics i enemics.

Després del seu "regnat", el va succeir en Pasqüal Maragall, (alies el Paskis). Aquest bon home les va passar una mica putes perquè estava envoltat de gent poc preparada, que tocava poder per primera vegada a la seva vida i, com es normal, el vestit els hi anava molt gran. Sota el meu criteri, no es va saber impossar i el "girigall" va arribar a situacions absolutament límit ja que el govern era govern i oposició alhora per les divergències internes que hi havia. En Paskis es un home d'aquells que sorpèn més a propis que a extranys, deu ser d'aquells homes que en una reunió et deu fer patir cada cop que treu de la "xistera" la seva idea màgica. D'aquests homes es necessari que n'hi hagin, normalment costen molts diners a tots ja que els seus errors solen ser majúsculs, però si algun cop encerten les seves prediccions et fan d'or. El Paskis versió Queco Novell es extraordinari, sobretot quan discuteix amb en Pujol. Maravellós. Un país seriós es aquell que es capaç de riure's de si mateix.

Després de les últimes eleccions tenim com a 128è President de la Generalitat a en José Montilla. Un home que destaca per una especial locuacitat, el seu sentit de l'humor, els seus brillants coneixements de dret i empresarials, (els quals consten al seu currículum com Déu mana) i que sempre que fa un miting es incapaç de dir quatre paraules seguides sense llegir directament del telepronter (es l'instrument pel qual els presentadors dels informatius llegeixen les notícies). Sincerament, no se que hauria fet aquest home si no hagués estat polític, el que es cert es que es molt dur i humiliant veure la clase política de tots els colors i tendències que ens envolta. Encara recordo un dia quan vaig anar a un Haagen Dasz que hi ha a Rambla Catalunya va aparèixer darrera meu en Miquel Iceta a comprar un gelat... la seva pinta era una mica cutrecilla....

Bé, el motiu d'aquest article, es que he trobat a la Vanguardia un material certament increíble del nostre President. Crec que ningú hauria apostat ni una peseta perquè aquest jove melenut i desendreçat algun dia arribaria a tenir feina estable. Doncs sí, contra pronòstic té feina estable al menys per 3 anys més. Després sempre li quedarà una sucosa pensió vitalícia per poder arribar a final de mes i pensió amb espècies com cotxe, despatx i secretària.

Les fotos son reals e inimaginables. No sembla ell. Jo vaig alucinar.
Ni millor, ni pitjor, diferent.....




sábado, 9 de febrero de 2008

I love this game!!!!

Aquest vespre he disfrutat amb la semifinal Penya-Madrid. Ha sigut un espectacle.

Quin mèrit que tenen aquests nois de Badalona. Fa uns anys estàven contra les cordes desde el punt de vista econòmic i esportiu. Avui, l'econòmic el desconec, però l'esportiu el tenen més que arreglat.

En Rudy fa molta olor a NBA. Es encara molt jove. Crec que té molt marge de millora. Les seves penetracions em recorden a un tal Jimmix que jugava amb nosaltres que quan agafava "embrensida" era més ràpid que el "Correcaminos" (Mec, Mec).

Ricky Rubio menja a part. !! 17 Anys !! . Ha agafat la responsabilitat quan quedava un minut i sense complexos. Sembla que porti (i es veritat) tota la vida jugant a nivell professional. Avui he vist un pase picat "coast to coast" que feia anys que no recordava haver vist. Que fort!!. NBA fijo però el millor que li han fet a aquest noi es la regulació en la demostració del seu talent.

Feia temps que no veia a la Penya, i he vist un parell de nois joves que no tenen ni 20 anys. Bé, ja tornen a ser on eren. S'ho mereixen. Es l'equip de Catalunya de bàsquet en tradició. Fins ara, els del Barça, o sigui, els meus, anàven sempre a fitxar allò més bó de l'equip que realment formava. Ara ja no ho podran fer. La següent estació serà Estats Units.

Espero que demà guanyin. Que hi hagi una final Tau-Penya està molt bé. Dos equips i dues ciutats entregades al bàsquet. El model de competició de la Copa del Rei es inmillorable. Sempre es veuen molt bons partits i es difícil que l'equip, a priori favorit, guanyi.

Bé, el segon article del blog s'ha dedicat al bàsquet, una de les meves passions. I love this game!!!

A qui no li agradi l'esport, que no es preocupi, en aquest blog parlarem i reflexionarem de tot.

Benvinguda al Blog

Avui es un dia històric.

Per primera vegada he creat un blog. Per una persona com jo, a la qual li costa "entrar" en el món tecnològic, (reconec que encara no se com va el DVD de casa després de 2 anys), el fet d'aconseguir un espai virtual on escriure, relaxar-me, desconectar, explicar les meves inquietuts i aprendre de les opinions dels altres és emocionant.

A partir d'aquí, convido a tothom que llegeixi aquest blog que partint de la premisa del respecte a les opinions dels altres i del pensament lliure, opini, crei, redacti, qüestioni, aporti i en definitiva, sumi, perquè aquest blog sigui un lloc on s'aconsegueixi un espai de pluralitat i de diversitat.

Obviament, cadascú té les seves idees, jo intentaré donar la meva versió crítica de les cosses que passen. Espero que no caiguem mai en l'insult i en la desqualificació fàcil. La suma de la diversitat d'opinions serà positiva.

En principi, els que em coneixeu, ja sabeu les meves inquietuts bàsiques. Les podria resumir en quatre, (actualitat política i social, esports, economia i món borsari, aeroports), les quals seran els principals motius de reflexió encara que la própia evolució del blog farà que parlem més d'unes cosses que d'altres.

En definitiva, ja tenim l'eina i espero que entre tots la fem de la màxima qualitat possible. Per això, obriré a partir d'ara molt més l'espectre polític de les persones que rebieu aquest blog a fi d'aconseguir noves aportacions e idees que facin més enriquidor i plural el blog. Espero que aquesta il-lusió no desencadini mai cap problema.

Gràcies a tots per llegir i, si voleu, esteu convidats a opinar.

Terrassa, a 9 de Febrer del 2008.