Tinc consciència de veure els meus primers partits de bàsquet al UHF (ara La 2). Corria l'any 1981 i jo tenia 8 anys. Eren partits de competició europea del Madrid i recordo noms com Corbalán, Brabender, Rullán, Delibasic, Eremin, Thachenko, Meneghin, Riva, Miskin, etc, etc.
Per sobre de tots els jugadors als quals el petit Carles començava a conéixer, una veu li començava a ser familiar. El periodista Héctor Quiroga locutava tots els partits de bàsquet de la tele d'una forma característica, personal, fàcil, simple que feia que fins i tot un nen petit com ell comprengués el desenvolopament del joc. Aquest gran amant del nostre esport va morir poc després de veure amb els seus ulls la medalla de plata dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984. (Va ser el primer cop que em vaig aixecar del llit de matinada per veure un espectacle esportiu, tenia 11 anys). L'Héctor Quiroga, per a mi, es un dels 5 grans periodistes que ha tingut aquest esport en els últims 30 anys.
Poc després, es va encarregar de les retransmisions esportives de TVE, en Pere Barthe. La seva veu, les seves explicacions, els seus crits, el seu coneixement del joc, del reglament. Sempre es va notar que estimava molt aquest esport. El porta per dintre, el viu, el disfruta. Ara fa dos anys el van prejubilar i només de tant en tant el sentim a RAC1 fent de comentarista a temps parcial. Una llàstima per a ell i per a nosaltres.
Mentre en Pere era l'encarregat de comentar els partits de l'ACB i la Selecció, va haver un moment que la Tele Estatal va començar un programa setmanal els divendres a la nit dedicat a la NBA. Més tard no podia començar però "había lo que había". El presentador era un paio una mica gran, calv, que tenia un estil peculiar, "bien, bueno, a ver, este jugador en dos años lo veremos por Europa". En Ramón Trecet (13t) era un narrador peculiar per a un programa molt peculiar. Tots recordem els seus UAUUU, DING DONG, Así no se puede ir por Europa, etc, etc. Cal dir, que aquest senyor, a més de locutor de bàsquet es una de les personalitats més cultes musicalment parlant de tot el país i que va tenir un programa de ràdio de música a RNE durant més de 30 anys. Per a mi, en 13t es mite.
A la vegada que en 13t ja corria narrant el que succeïa per les pistes, en José María García (Butanito) conectava en les seves "rondas deportivas" amb el pavelló de Magariños de Madrid on jugava el Estudiantes. Allí una veu mig ronca d'un tal Andrés Montes deia temps i resultat i a la vegada parlava d'un tal "Caviar Herreros" un tal "De repente un extraño (Rafa Vecina)" o un tal "El más listo de la clase (Azofra)". Un periodista que possava un "motes" molt extranys als jugadors. Després va passar a Canal Plus on juntament amb en Toni Daimiel (el cinquè gran periodista) van fer parella uns quants anys retransmitin la NBA de matinada. El fort de l'Andrés mai va ser l'anàlisi tàctica del partit, ni l'estrategia, res d'això, era un home que a mi m'ho feia passar molt bé amb els seus comentaris àcids, la seva cultura (si, molta cultura), els seus "latiguillos", els seus "motes", i el seu estil particular de narració. Un home que no deixava indiferent a ningú, o t'agradava o apagaves el volum del televisor. La parella que va formar amb Iturriaga al Mundial de Japó per a mi de lo milloret que he sentit en molt temps, no pels fons dels seus comentaris sinó per la forma. T'ho passaves bé. M'ho passava bé. Em divertia, em reia. No vull ser molt repetitiu però encara ric amb allò de "Wilma, abre la puerta" cada cop que algú tirava una pedra, o allò de "Correcaminos, Mec, Mec" quan algú feia passes o els motes com "Mr. Catering", "ET", "Espartaco", "Mutiusos", "Ricky Businnes", "Mojo Picón" etc, etc. Irrepetible, geni, diversió, dispersió, locuacitat, originalitat, positivisme.
Bé, l'Andrés ens ha deixat. Igual que fa molts anys ens va deixar l'Héctor. Un dels grans locutors del nostre esport ja no tornarà a explicar el que passa i perquè passa. Encara ens queda gaudir del que al meu modest entendre son 3 grans periodistes del món de la cistella, mig retirats els tres, en Barthe, en Daimiel (inexplicable) i en 13t.
En pau descansi, Andrés. La vida es fa maravellosa amb gent com tu.
lunes, 19 de octubre de 2009
domingo, 7 de junio de 2009
Eleccions Europees 2009
Eleccions al Parlament Europeu 2009, lloc on van diplodocus pseudojubilats de la política a fer panxeta i a cobrar un bon sou.
Primera reflexió: A tot Europa, les polítiques que estan fent els governs dels diferents Estats d'Europa per superar la crisi econòmica i financera son més keynesianes que mai, grans quantitats de diners públics intervenen a l'economia. Els Estats inclús compren bancs..... i llavors, alhora de votar, la població "castiga" al socialisme europeu i a la vegada també "castiga" als partits que governen a varis països europeus (de dretes i d'esquerres).
1) Interpretació dels resultats: El PP guanya les eleccions amb 4 punts de diferència sobre el PSOE. Amb tot el que ha caigut més d'un sociata respira tranquil i de pas li dona les gràcies a la Rosa Díez de la existència d' UPD que ha fet que el PP no guanyés alguns vots menys.
El PSOE perd 5 vots respecte el 2004, el PP en guanya 1 i UPD guanya 3 punts. Els altres més o menys igual. L'altre punt que perd el PSOE se'l reparteixen partits absolutament minoritaris.
1.1 PSOE: Que el PSOE perdi 5 punts amb la "gestió" del govern de la crisi econòmica que hi ha i la que vindrà es que em sembla fins i tot un molt acceptable resultat. La meva principal crítica al govern actual de l'Estat es que té ministres de baix nivell intelectual que no passarien una selecció de personal minimament sèria a qualsevol empresa privada i que dona senyals preocupants d'improvisació. Una cosa es que pogui fer poc per sortir de la crisi i l'altre es donar senyals d'estar inventant solucions imposibles. Algú ha de fer lectura dels resultats i possar gent competent a treballar i no a escalfar la cadira i que la crisi es solucioni sola.
1.2 PP: Quan el teu adversari polític ho té molt fotut perquè no se'n surt, quan perd 5 punts de percentage de vot, quan tens mil punts per poder atacar-lo i després de tot això només guanyes un punt de percentage de vot, crec que pots estar content per haver guanyat però tampoc es per estar exultant. Problemes: Per la seva dreta o per la seva esquerra se li cola UPD, ha guanyat un candidat de l'ala dura i això es un problema pel missatge moderat que vol fer en Mariano i visto lo visto evaristo....
La meva reflexió es que té a la seva parròquia contenta i movilitzada però no guanya nous votants, imprescindibles per guanyar l'elecció al govern espanyol, el que persegueixen. El PSOE sempre té la "reserva", votants de centre esquerra o esquerra que s'acolloneixen i voten en clau "voto útil" i percebeixo que el PP no "pesca" dels desencantats del PSOE. La movilització de la "reserva" socialista es el que fa guanyar i perdre eleccions al PSOE. Això ho tinc més que clar i crec que el ZP (per bastants molt tonto però per a mi molt llest) ho té molt clar.
1.3 UPD: S'ha començat a fer gran. La Rosa Díez val. Això es innegable. Podem tenir tercer partit estatal en 10 anys. Començarà a tenir terreny mediàtic i aquesta dona comunica molt bé. Es aire fresc. No em sento aprop del seu ideari, però molts del PSOE i molts del PP si que es poden trobar.
2) A Catalunya:
2.1) Tripartit : R.I.P.
2.2) CIU: Fantàstic el missatge d'en Mas: Treball i humilitat. Si no parles massa, no vas al notari i no treus cap DVD seràs president de la Generalitat al novembre vinent. No cal dir res, ells mateixos amb el que fan, el que diuen i el que diran t'ho faran tot. A partir d'ara, els Tripartit es començaran a tirar els trastos pel cap a la cara i per l'esquena. Al tiempo.....
2.3) PP: Es manté. Res de res. Comparses. Com sempre a Cat.
Primera reflexió: A tot Europa, les polítiques que estan fent els governs dels diferents Estats d'Europa per superar la crisi econòmica i financera son més keynesianes que mai, grans quantitats de diners públics intervenen a l'economia. Els Estats inclús compren bancs..... i llavors, alhora de votar, la població "castiga" al socialisme europeu i a la vegada també "castiga" als partits que governen a varis països europeus (de dretes i d'esquerres).
1) Interpretació dels resultats: El PP guanya les eleccions amb 4 punts de diferència sobre el PSOE. Amb tot el que ha caigut més d'un sociata respira tranquil i de pas li dona les gràcies a la Rosa Díez de la existència d' UPD que ha fet que el PP no guanyés alguns vots menys.
El PSOE perd 5 vots respecte el 2004, el PP en guanya 1 i UPD guanya 3 punts. Els altres més o menys igual. L'altre punt que perd el PSOE se'l reparteixen partits absolutament minoritaris.
1.1 PSOE: Que el PSOE perdi 5 punts amb la "gestió" del govern de la crisi econòmica que hi ha i la que vindrà es que em sembla fins i tot un molt acceptable resultat. La meva principal crítica al govern actual de l'Estat es que té ministres de baix nivell intelectual que no passarien una selecció de personal minimament sèria a qualsevol empresa privada i que dona senyals preocupants d'improvisació. Una cosa es que pogui fer poc per sortir de la crisi i l'altre es donar senyals d'estar inventant solucions imposibles. Algú ha de fer lectura dels resultats i possar gent competent a treballar i no a escalfar la cadira i que la crisi es solucioni sola.
1.2 PP: Quan el teu adversari polític ho té molt fotut perquè no se'n surt, quan perd 5 punts de percentage de vot, quan tens mil punts per poder atacar-lo i després de tot això només guanyes un punt de percentage de vot, crec que pots estar content per haver guanyat però tampoc es per estar exultant. Problemes: Per la seva dreta o per la seva esquerra se li cola UPD, ha guanyat un candidat de l'ala dura i això es un problema pel missatge moderat que vol fer en Mariano i visto lo visto evaristo....
La meva reflexió es que té a la seva parròquia contenta i movilitzada però no guanya nous votants, imprescindibles per guanyar l'elecció al govern espanyol, el que persegueixen. El PSOE sempre té la "reserva", votants de centre esquerra o esquerra que s'acolloneixen i voten en clau "voto útil" i percebeixo que el PP no "pesca" dels desencantats del PSOE. La movilització de la "reserva" socialista es el que fa guanyar i perdre eleccions al PSOE. Això ho tinc més que clar i crec que el ZP (per bastants molt tonto però per a mi molt llest) ho té molt clar.
1.3 UPD: S'ha començat a fer gran. La Rosa Díez val. Això es innegable. Podem tenir tercer partit estatal en 10 anys. Començarà a tenir terreny mediàtic i aquesta dona comunica molt bé. Es aire fresc. No em sento aprop del seu ideari, però molts del PSOE i molts del PP si que es poden trobar.
2) A Catalunya:
2.1) Tripartit : R.I.P.
2.2) CIU: Fantàstic el missatge d'en Mas: Treball i humilitat. Si no parles massa, no vas al notari i no treus cap DVD seràs president de la Generalitat al novembre vinent. No cal dir res, ells mateixos amb el que fan, el que diuen i el que diran t'ho faran tot. A partir d'ara, els Tripartit es començaran a tirar els trastos pel cap a la cara i per l'esquena. Al tiempo.....
2.3) PP: Es manté. Res de res. Comparses. Com sempre a Cat.
miércoles, 6 de mayo de 2009
El de Albacete va..... y la mete !!!!
Buff, cinquè cop en la meva vida que veuré una final de la Copa d'Europa del Barça, dues perdudes, dues guanyades. Bé, avui vull escriure poc i que parleu vosaltres, que comenteu com us heu sentit aquests dies, afegiu els vostres comentaris i expliqueu el que penseu....
Dissabte va haver clímax a casa. 2-6. Increible.
Avui el futbol li ha tornat al Barça allò que el Barça li ha donat al futbol durant bona part de l'any. Una estima pel bon tracte de la pilota, per la fantasia, pel control, pel joc net, per una filosofia de joc que es apreciada per tots els que estimen aquest esport.
Tres comentaris més:
1) Un dels missatges que he rebut aquesta nit d'un amic meu parlava de que els catalans històricament no hem tingut bona sort. Potser les cosses canvien. Això puja l'auto-estima d'un país. Si, es cert, no tot el país es del Barça, però una gran majoria se n'alegra, això es indubtable, (aqui ja tindrem polèmica). Avui hem tingut molt bona llet. Molta sort. Un amic meu madrileny ha hagut d'esborrar el missatge que ja tenia preparat per enviar-me un cop l'àrbitre pités el final. Que n'aprenguin!!!
2) Guardiola: Fa trempera veure un entrenador que té sang al cos i que sap expresar perfectament el sentit del seny de molta gent d'aquest país. Quina lliçó de com saber portar un col-lectiu. Per ensenyar a més d'una empresa la teoria dels rols..... Impresionant.
3) Una anècdota: Fa set anys vaig estar a Guatemala com alguns de vosaltres sabeu amb una ONG. Vàrem visitar un orfanat on hi havien 40 nens. Només un era del Barça, tots els altres 39 del Madrid. Em vaig quedar fet una caqueta. Aquell dia vaig apreciar el poder del Real, com es conegut fora d'Espanya. Els nens sempre són dels equips guanyadors. Avui en dia, potser, la balança seria diferent. Quin nen no vol ser Messi?? O Iniesta?? O Xavi?? O E'too?? O Henry??
Quin goig. Quina alegria.
I una última consideració, estic orgullós de ser simpatitzant d'un club que paga per portar publicitat a la seva samarreta. Els valors del club són aquests, una marca diferenciada que s'ha de fer valdre per ser reconeguda al món.
Visca el Barça i Visca Catalunya!!!
Després d'escriure el blog, he entrat a varis diaris esportius europeus (l'equipe, la gazzeta dello sport). Si algú té temps, que entri. Gent que estima el futbol agregant comentaris desitjant que guanyi el Barça per la proposta de futbol que fa...... Avui estic flipant......
Dissabte va haver clímax a casa. 2-6. Increible.
Avui el futbol li ha tornat al Barça allò que el Barça li ha donat al futbol durant bona part de l'any. Una estima pel bon tracte de la pilota, per la fantasia, pel control, pel joc net, per una filosofia de joc que es apreciada per tots els que estimen aquest esport.
Tres comentaris més:
1) Un dels missatges que he rebut aquesta nit d'un amic meu parlava de que els catalans històricament no hem tingut bona sort. Potser les cosses canvien. Això puja l'auto-estima d'un país. Si, es cert, no tot el país es del Barça, però una gran majoria se n'alegra, això es indubtable, (aqui ja tindrem polèmica). Avui hem tingut molt bona llet. Molta sort. Un amic meu madrileny ha hagut d'esborrar el missatge que ja tenia preparat per enviar-me un cop l'àrbitre pités el final. Que n'aprenguin!!!
2) Guardiola: Fa trempera veure un entrenador que té sang al cos i que sap expresar perfectament el sentit del seny de molta gent d'aquest país. Quina lliçó de com saber portar un col-lectiu. Per ensenyar a més d'una empresa la teoria dels rols..... Impresionant.
3) Una anècdota: Fa set anys vaig estar a Guatemala com alguns de vosaltres sabeu amb una ONG. Vàrem visitar un orfanat on hi havien 40 nens. Només un era del Barça, tots els altres 39 del Madrid. Em vaig quedar fet una caqueta. Aquell dia vaig apreciar el poder del Real, com es conegut fora d'Espanya. Els nens sempre són dels equips guanyadors. Avui en dia, potser, la balança seria diferent. Quin nen no vol ser Messi?? O Iniesta?? O Xavi?? O E'too?? O Henry??
Quin goig. Quina alegria.
I una última consideració, estic orgullós de ser simpatitzant d'un club que paga per portar publicitat a la seva samarreta. Els valors del club són aquests, una marca diferenciada que s'ha de fer valdre per ser reconeguda al món.
Visca el Barça i Visca Catalunya!!!
Després d'escriure el blog, he entrat a varis diaris esportius europeus (l'equipe, la gazzeta dello sport). Si algú té temps, que entri. Gent que estima el futbol agregant comentaris desitjant que guanyi el Barça per la proposta de futbol que fa...... Avui estic flipant......
domingo, 26 de abril de 2009
Papá Estado ens ho ha de solucionar tot ???
Nou capítol. Fa dies que volia fer una reflexió sobre els papers que els Estats estan fent davant la crisi. I un cop més, l'Estat Espanyol es porta la "palma".
Ha d'anar per endavant que no sóc dels que penso que l'Estat ha de tenir només exèrcit, policia, jutges i sanitat. Penso que l'Estat ha d'oferir també polítiques d'educació, obres públiques, ets, etc. Per sobre de tot, el paper de l'Estat es crear i recaptar impostos per després tenir capacitat de gestionar bé els recursos i poder fer polítiques redistributives a sectors desfavorits sense caure en el subsidi permanent.
Que la cultura de l'esforç sona a musica del segle passat es una evidència. Quan el sistema educatiu d'un país deixa passar de curs a una persona que ha suspès 4 assignatures, quan el mateix sistema deixa orfes als educadors (mestres) de exercir mesures d'autoritat per reconduir actituts repobables d'adolescents, quan els nens no poden fer deures perquè s'estresen, quan la pròpia llei d'educació prefereix baixar el llistó perquè aprovin tots abans que pujar-lo i que la gent s'esforci es que el tema desde petits ja comença a anar esviaxat (torcido en castellano).
La cultura de l'esforç parteix d'una premisa. Normalment, l'esforç té recompensa. El no esforç no en té cap. Esforçar-se es acceptat per una societat per millorar i progresar.
Que veig ara? Tothom es queixa. Tothom busca que el Papá Estado els hi solucioni els problemes. I que fa Papá Estado? Cap problema, tots sereu ajudats encara que el mateix Papi sàpiga que això es imposible. Tiempo al tiempo.....
1) L'Estat ha d'ajudar als bancs o caixes que han gestionat malament els seus recursos?? Why?? I els que ho han fet bé?? Val tot??
2) L'Estat ha d'ajudar als que han signat hipoteques per sobre de les seves possibilitats i han viscut molt per sobre del seu nivell real de vida?? Why??
3) L'Estat ha d'ajudar als promotors inmobiliaris que han edificat tot el que es pot i més?? I el que ha fet bé les cosses, què li fas?? li baixes els impostos?? Ja, ja!!
4) Els Estats han d'ajudar als que no fan bé les cosses o ha de promoure polítiques perquè els que fan bé les cosses siguin reconeguts i per tant, premiats??
5) L'Estat fins a on ha d'ajudar al jove que no s'ha esforçat mai, per exemple, estudiant, mentre altres dels seu costat si que ho van fer?? Potser mentre uns es tancaven els caps de setmana, els altres happy flowers de la vida.....
6) L'Estat ha de promoure l'esforç o la subvenció descarada de zones absolutament entregades al clientelisme on cap partit polític ha volgut acabar mai amb això ?? Això dels 4 milions de parats no s'ho creu ningú. Amb 4 milions de parats hi haurien saquejos. El que hi ha es la doble mà, la del carnet de paro i la del negre. "Viva la Pepa, que no se enteran". Perquè ningú fa un estudi de la gent que treballa a Andalusia, Extremadura o Murcia ?? Un exemple, m'he entretingut a buscar-ho. Provincia de Málaga, població total 1.563.261 persones, 563.000 treballant, 210.100 aturats, 218.836 pensionistes. Si 563.000 ocupats han de mantenir als aturats i als pensionistes més val que vagi fent un bon plà de pensions.....
7) Si tens entre 30 i 55 anys, del país, treballes, i tens una renda per anar tirant, ho tens molt fotut. Cada dia veus que mentre tu no tens ni una punyetera ajuda per res "porque tu ya vives bien", altres en tenen a tope i a més et riuen a la cara "como se buscan la vida".
8) L'Estat ha de contentar a tothom. Ha de solucionar-ho tot. No pot dir a ningú que no. Crec que ens estem equivocant. Ara el mateix amb les pensions. El totxo que ha treballat sempre en negre i ha cotitzat poc ha de tenir els mateixos privilegis que el que sempre ha cotitzat i s'ha portat bé?? Ara, recepta màgica, tots a treballar fins als 70 tacos. Olé, això si que es prosperitat. Com vivim més anys, cony, a treballar-ne més. En lloc de gestionar bé, que collons, que trabajen más años. Al final, com sempre, treballarà fins als 70 anys el que sempre s'ha esforçat mentre l'altre als 60 anys s'estarà fotent un quinto a la platja pagada per tots i subvencionat a més perquè té una malaltia incurable que es diu vagancia i jeta.
Bueno, avui potser massa crític. En definitiva, no estic d'acord amb el missatge que s'està enviant de que "tots tranquils, tot controlat, l'Estat us ajudarà". No. L'Estat ha d'ajudar als que ho necessiten de veritat i vetllar pels que els que s'han esforçat tinguin premi. Això com moltes atres cosses comença desde petitets, i si desde petitets "el mango de la sartén" ho ténen els que s'han esforçar i demostrar ho tenim al revés. Potser es que ja m'ho miro tot a l'inrevés.....
Ha d'anar per endavant que no sóc dels que penso que l'Estat ha de tenir només exèrcit, policia, jutges i sanitat. Penso que l'Estat ha d'oferir també polítiques d'educació, obres públiques, ets, etc. Per sobre de tot, el paper de l'Estat es crear i recaptar impostos per després tenir capacitat de gestionar bé els recursos i poder fer polítiques redistributives a sectors desfavorits sense caure en el subsidi permanent.
Que la cultura de l'esforç sona a musica del segle passat es una evidència. Quan el sistema educatiu d'un país deixa passar de curs a una persona que ha suspès 4 assignatures, quan el mateix sistema deixa orfes als educadors (mestres) de exercir mesures d'autoritat per reconduir actituts repobables d'adolescents, quan els nens no poden fer deures perquè s'estresen, quan la pròpia llei d'educació prefereix baixar el llistó perquè aprovin tots abans que pujar-lo i que la gent s'esforci es que el tema desde petits ja comença a anar esviaxat (torcido en castellano).
La cultura de l'esforç parteix d'una premisa. Normalment, l'esforç té recompensa. El no esforç no en té cap. Esforçar-se es acceptat per una societat per millorar i progresar.
Que veig ara? Tothom es queixa. Tothom busca que el Papá Estado els hi solucioni els problemes. I que fa Papá Estado? Cap problema, tots sereu ajudats encara que el mateix Papi sàpiga que això es imposible. Tiempo al tiempo.....
1) L'Estat ha d'ajudar als bancs o caixes que han gestionat malament els seus recursos?? Why?? I els que ho han fet bé?? Val tot??
2) L'Estat ha d'ajudar als que han signat hipoteques per sobre de les seves possibilitats i han viscut molt per sobre del seu nivell real de vida?? Why??
3) L'Estat ha d'ajudar als promotors inmobiliaris que han edificat tot el que es pot i més?? I el que ha fet bé les cosses, què li fas?? li baixes els impostos?? Ja, ja!!
4) Els Estats han d'ajudar als que no fan bé les cosses o ha de promoure polítiques perquè els que fan bé les cosses siguin reconeguts i per tant, premiats??
5) L'Estat fins a on ha d'ajudar al jove que no s'ha esforçat mai, per exemple, estudiant, mentre altres dels seu costat si que ho van fer?? Potser mentre uns es tancaven els caps de setmana, els altres happy flowers de la vida.....
6) L'Estat ha de promoure l'esforç o la subvenció descarada de zones absolutament entregades al clientelisme on cap partit polític ha volgut acabar mai amb això ?? Això dels 4 milions de parats no s'ho creu ningú. Amb 4 milions de parats hi haurien saquejos. El que hi ha es la doble mà, la del carnet de paro i la del negre. "Viva la Pepa, que no se enteran". Perquè ningú fa un estudi de la gent que treballa a Andalusia, Extremadura o Murcia ?? Un exemple, m'he entretingut a buscar-ho. Provincia de Málaga, població total 1.563.261 persones, 563.000 treballant, 210.100 aturats, 218.836 pensionistes. Si 563.000 ocupats han de mantenir als aturats i als pensionistes més val que vagi fent un bon plà de pensions.....
7) Si tens entre 30 i 55 anys, del país, treballes, i tens una renda per anar tirant, ho tens molt fotut. Cada dia veus que mentre tu no tens ni una punyetera ajuda per res "porque tu ya vives bien", altres en tenen a tope i a més et riuen a la cara "como se buscan la vida".
8) L'Estat ha de contentar a tothom. Ha de solucionar-ho tot. No pot dir a ningú que no. Crec que ens estem equivocant. Ara el mateix amb les pensions. El totxo que ha treballat sempre en negre i ha cotitzat poc ha de tenir els mateixos privilegis que el que sempre ha cotitzat i s'ha portat bé?? Ara, recepta màgica, tots a treballar fins als 70 tacos. Olé, això si que es prosperitat. Com vivim més anys, cony, a treballar-ne més. En lloc de gestionar bé, que collons, que trabajen más años. Al final, com sempre, treballarà fins als 70 anys el que sempre s'ha esforçat mentre l'altre als 60 anys s'estarà fotent un quinto a la platja pagada per tots i subvencionat a més perquè té una malaltia incurable que es diu vagancia i jeta.
Bueno, avui potser massa crític. En definitiva, no estic d'acord amb el missatge que s'està enviant de que "tots tranquils, tot controlat, l'Estat us ajudarà". No. L'Estat ha d'ajudar als que ho necessiten de veritat i vetllar pels que els que s'han esforçat tinguin premi. Això com moltes atres cosses comença desde petitets, i si desde petitets "el mango de la sartén" ho ténen els que s'han esforçar i demostrar ho tenim al revés. Potser es que ja m'ho miro tot a l'inrevés.....
miércoles, 1 de abril de 2009
J'aime Sarkozy (increible fa un any).
Escric aquest article un dia abans de la reunió del G-20 on els buròcrates dels principals països del món intentaran trobar les "receptes" per sortir abans de la crisi. Receptes?? Quines?? Hi ha divisió, una linea (USA i GB) defensa l'estímul econòmic per superar tots els mals i, l'altra, (França i Alemanya), defensa la regulació dels mercats financers i establir una "moralitat" allí on no hi ha hagut quasi mai publicant una llista dels paradisos fiscals. Espanya posant el "talante" i la rialla (es important saber que en Zapatero ha parlat amb l'Obama de fer un partit de basket, en les circunstàncies actuals, acollonant). No pintem res, com sempre, com molts altres.
Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.
Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.
Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.
El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.
Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....
El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.
L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.
Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...
Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....
I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.
Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.
Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.
Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.
El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.
Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....
El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.
L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.
Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...
Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....
I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.
domingo, 1 de marzo de 2009
Eleccions de Galicia i Euskadi.
Hi ha feina avui, vaig al gra.
Eleccions gallegues: Quan un partit minoritari es fa gran ha de saber governar i oblidar els tics que feia servir a la opisició quan era petit. Lo del BNG es una medicina que potser també li tocarà provar també a ERC. La campanya electoral del PP, de llibre. Ho han fet bé i es veia venir. PSG i BNG no han sapigut explicar que han fet en els 4 últims anys, que segur que a més d'errors quelcom positiu també hauran fet. L'incident dels iaios enganyats al míting del BNG + la foto del lider del BNG al iot de l'empresari al qual li van donar subvencions + el cotxe de 80 milions de peles del president + les reformes al despatx presidencial al final passen factura, i més, en temps de crisi. Les passades eleccions, PSG i BNG van poder sumar pels pèls i ara les cosses han tornat al seu lloc. Torno a repetir, la campanya del PP, de llibre. Ha anat a buscar els vots allà on havia de trobar-los. I el lider del partit ha donat el "callo". Les cosses com son. Que n'aprenguin els altres.
Eleccions vasques:
1) Primer comentari: Que el nacionalisme català aprengui dels errors dels altres. Que PNV i EA hagin anat separats els hi ha costat potser la trona. EA s'ha fotut una castanya d'aquelles que hauran vist els ocellets. Sumar PNV i EA era governar sense molts problemes.
2) La pujada del PSE es molt elevada. Quelcom ha fet bé en Patxi López per ser vist com a alternativa de govern per molta part d'electorat. Ara fa falta saber que farà. O governa amb el PP o govern de concentració amb el PNV. Tela marinera. Faci el que faci tindrà gent emprenyada pels dos costats extrems del partit (els que volguin pacte amb el PNV o els que els volguin pacte amb el PP).
3) El PP aguanta encara que baixa de 15 a 13 escons i que el tercer escó de Guipúscoa es in-extremis i que el sisé de Alava tampoc és d'aquells folgats. A Alava han perdut el lideratge de les forces constitucionalistes en els últims 4 anys. Compte que UPD ha tret un escó a Alava. A la vegada, son decisius amb UPD si el PSE vol governar amb ells. Cauran molts tòtems. Ja només els hi faltarà ser vistos com a útils a Catalunya.
4) Aralar: Un món independentista i que condemna la violència treu representació als 3 territoris. Un possible model a seguir pel món de l'esquerra abertzale quan ETA deixi les armes i es disolgui.
5) UPD: Si es confirma que PSE i PP sumen 37 escons a Euskadi, UPD té la clau. La "jefa" d'UPD era una de les 3 persones que van optar a la secretaria general quan el PSC va fer cap del PSOE a Rodríguez Zapatero. La vida dóna moltes voltes.
6) Si PSE i PP sumen al final 38, el tema està cantat. Patxi, lehendakari.
Si PSE i PP sumen 37 i necessiten UPD, el tema ja no el tinc tant clar.
Si PNV i PSE governen en concentració, per a mi, serà una sorpresa.
7) Els 100.000 vots nuls també mereixen un petit comentari. No m'agrada però són 100.000. Un camp del Barça es encara molta gent. Algun dia tornaran a votar, però abans hauran d'acabar amb la lacra d'ETA que té Euskadi i la societat espanyola. Una cosa es fer política i onaltre fer terrorisme i xantatge.
Punt final en clau de líders de partits: Rajoy salva el primer "match ball" que tenia en contra i surt reforçat. Els matxets potser ara es guardaran als calaixos però algun dia tornaran a sortir quan els resultats no siguin els esperats.
En ZP té tants problemes que la pèrdua de Galicia la deu tenir ja asumida i el possible govern a Euskadi no el deu poder ni disfrutar.
NOTA FINAL: Mentre escrivia es confirma que el PSE perd un escó a Alava i passa a EA. Aquest últim escó ha anat d'1 vot. Si, 1 vot. Com que falta comptar el vot de l'estranger crec que quan es comptin aqusts vots el PSE retendrà aquest escó o sigui que el PSE i PP sumaran sense UPD.
Eleccions gallegues: Quan un partit minoritari es fa gran ha de saber governar i oblidar els tics que feia servir a la opisició quan era petit. Lo del BNG es una medicina que potser també li tocarà provar també a ERC. La campanya electoral del PP, de llibre. Ho han fet bé i es veia venir. PSG i BNG no han sapigut explicar que han fet en els 4 últims anys, que segur que a més d'errors quelcom positiu també hauran fet. L'incident dels iaios enganyats al míting del BNG + la foto del lider del BNG al iot de l'empresari al qual li van donar subvencions + el cotxe de 80 milions de peles del president + les reformes al despatx presidencial al final passen factura, i més, en temps de crisi. Les passades eleccions, PSG i BNG van poder sumar pels pèls i ara les cosses han tornat al seu lloc. Torno a repetir, la campanya del PP, de llibre. Ha anat a buscar els vots allà on havia de trobar-los. I el lider del partit ha donat el "callo". Les cosses com son. Que n'aprenguin els altres.
Eleccions vasques:
1) Primer comentari: Que el nacionalisme català aprengui dels errors dels altres. Que PNV i EA hagin anat separats els hi ha costat potser la trona. EA s'ha fotut una castanya d'aquelles que hauran vist els ocellets. Sumar PNV i EA era governar sense molts problemes.
2) La pujada del PSE es molt elevada. Quelcom ha fet bé en Patxi López per ser vist com a alternativa de govern per molta part d'electorat. Ara fa falta saber que farà. O governa amb el PP o govern de concentració amb el PNV. Tela marinera. Faci el que faci tindrà gent emprenyada pels dos costats extrems del partit (els que volguin pacte amb el PNV o els que els volguin pacte amb el PP).
3) El PP aguanta encara que baixa de 15 a 13 escons i que el tercer escó de Guipúscoa es in-extremis i que el sisé de Alava tampoc és d'aquells folgats. A Alava han perdut el lideratge de les forces constitucionalistes en els últims 4 anys. Compte que UPD ha tret un escó a Alava. A la vegada, son decisius amb UPD si el PSE vol governar amb ells. Cauran molts tòtems. Ja només els hi faltarà ser vistos com a útils a Catalunya.
4) Aralar: Un món independentista i que condemna la violència treu representació als 3 territoris. Un possible model a seguir pel món de l'esquerra abertzale quan ETA deixi les armes i es disolgui.
5) UPD: Si es confirma que PSE i PP sumen 37 escons a Euskadi, UPD té la clau. La "jefa" d'UPD era una de les 3 persones que van optar a la secretaria general quan el PSC va fer cap del PSOE a Rodríguez Zapatero. La vida dóna moltes voltes.
6) Si PSE i PP sumen al final 38, el tema està cantat. Patxi, lehendakari.
Si PSE i PP sumen 37 i necessiten UPD, el tema ja no el tinc tant clar.
Si PNV i PSE governen en concentració, per a mi, serà una sorpresa.
7) Els 100.000 vots nuls també mereixen un petit comentari. No m'agrada però són 100.000. Un camp del Barça es encara molta gent. Algun dia tornaran a votar, però abans hauran d'acabar amb la lacra d'ETA que té Euskadi i la societat espanyola. Una cosa es fer política i onaltre fer terrorisme i xantatge.
Punt final en clau de líders de partits: Rajoy salva el primer "match ball" que tenia en contra i surt reforçat. Els matxets potser ara es guardaran als calaixos però algun dia tornaran a sortir quan els resultats no siguin els esperats.
En ZP té tants problemes que la pèrdua de Galicia la deu tenir ja asumida i el possible govern a Euskadi no el deu poder ni disfrutar.
NOTA FINAL: Mentre escrivia es confirma que el PSE perd un escó a Alava i passa a EA. Aquest últim escó ha anat d'1 vot. Si, 1 vot. Com que falta comptar el vot de l'estranger crec que quan es comptin aqusts vots el PSE retendrà aquest escó o sigui que el PSE i PP sumaran sense UPD.
jueves, 19 de febrero de 2009
Cholletes Consejeriles Caixes d'Estalvi.
Seguim amb temes econòmics que ara està de moda (i el que estarà).
Doncs ahir vaig llegir que ja es veu venir la primera fusió, absorció o integració, (depen de com ens ho volguin vendre), entre dues Caixes d'Estalvi de l'Estat. La integració seria entre Unicaja i Caja Castilla La Mancha, en endavant CCM.
CCM sembla que està més acabada que la carrera radiofònica de José Maria García....
Els últims dies, pel que pogui passar, hi ha rumors de que alguns clients han anat retirant els seus diners d'aquesta caixa i els han derivat cap a altres llocs, els més segurs, sens dubte, sota la rajola de la cuina de casa (amb el permís d'albanokosovars, es clar).
Les caixes d'estalvi son uns dels xollos que tenen els partits polítics per retirar a "diplodocus" a qui pagar els serveis prestats a la causa. Per citar un exemple que tenim ben aprop, l'actual president de Caixa Catalunya es l'Ex-ministre socialista Narcís Serra. Igualment, per no avorrir-se, es conseller de Gas Natural, ja que Caixa Catalunya té el 3% del capital d'aquesta societat. Caixa Catalunya, que ha guanyat un 60% menys de beneficis al 2008, té la taxa de morositat més alta de les caixes catalanes, concretament un 5,28%. Ok, Mc Key. Bona gestió de risc, per estudiar un dia a una universitat com no gestionar una entitat de crèdit. Com que Caixa Catalunya pertany a l'Estat que té el millor sistema bancari del Món (Zapatero dixit) i té actualment una posició "extraordinària" ja ha anunciat que no anirà a l'ampliació de capital de la gasista per fer front a la compra d' Unión Fenosa.
CCM està presidida per l'ex-parlamentari socialista Juan Pedro Hernàndez Moltó. Aquest senyor es el que li va dir al difunt ex-governador del Banc d'Espanya, Mariano Rubio, la cèlebre frase "míreme a los ojos, señor Rubio" en plena tempesta del cas Ibercorp, on en Mariano tenia un compte bancari secret.
El dia 23 d'Octubre de 1999, JPHM va ser nomenat President de CCM. Castella La Manxa es territori Bono i sociata desde fa molts anys. Qui millor per presidir-la que un d'ells. Es el mateix que es fa amb quasi totes les caixes, que foten un tuf polític, ja sigui de dretes o d'esquerres, que flipes. Això si, la obra social cada cop més disimulada i més raquítica. CCM sembla que serà la primera en caure. Obviament, tot es farà en cap de setmana, amb les oficines tancades i en un moment en que la gent està més despistada pel futbol i no es veuen tant els telediarios...
Es la primera. En vindran més. Es molt probable que la segona operació sigui por "el Levante Español". Les inversions del totxo aniran caient poc a poc. Bancaja i la CAM no saben on col-locar els dividends que han rebut de Terra Mítica, exemple del que va ser una història d'influències, comissions, obres il-legals i delirios de grandeza. Això si, l'impulsor, Eduardo Butxaques Foradades Zaplana ja té càrrec a Timofònica, on es delegat per Europa de la companyia. Tots colocadets i contents. Tots.
Bueno, com sempre, "lo poble" a mirar i a callar. Us recomano no possar diners a CCM en el seu deposito express on donen un 4,5% d'interés quan resulta que el tipus d'interés es del 2%. Aixó també ho estudiaran algun dia els nostres fills o nets a les universitats d'economia, si es que en queden.....
Que tingueu un bon dia.
Doncs ahir vaig llegir que ja es veu venir la primera fusió, absorció o integració, (depen de com ens ho volguin vendre), entre dues Caixes d'Estalvi de l'Estat. La integració seria entre Unicaja i Caja Castilla La Mancha, en endavant CCM.
CCM sembla que està més acabada que la carrera radiofònica de José Maria García....
Els últims dies, pel que pogui passar, hi ha rumors de que alguns clients han anat retirant els seus diners d'aquesta caixa i els han derivat cap a altres llocs, els més segurs, sens dubte, sota la rajola de la cuina de casa (amb el permís d'albanokosovars, es clar).
Les caixes d'estalvi son uns dels xollos que tenen els partits polítics per retirar a "diplodocus" a qui pagar els serveis prestats a la causa. Per citar un exemple que tenim ben aprop, l'actual president de Caixa Catalunya es l'Ex-ministre socialista Narcís Serra. Igualment, per no avorrir-se, es conseller de Gas Natural, ja que Caixa Catalunya té el 3% del capital d'aquesta societat. Caixa Catalunya, que ha guanyat un 60% menys de beneficis al 2008, té la taxa de morositat més alta de les caixes catalanes, concretament un 5,28%. Ok, Mc Key. Bona gestió de risc, per estudiar un dia a una universitat com no gestionar una entitat de crèdit. Com que Caixa Catalunya pertany a l'Estat que té el millor sistema bancari del Món (Zapatero dixit) i té actualment una posició "extraordinària" ja ha anunciat que no anirà a l'ampliació de capital de la gasista per fer front a la compra d' Unión Fenosa.
CCM està presidida per l'ex-parlamentari socialista Juan Pedro Hernàndez Moltó. Aquest senyor es el que li va dir al difunt ex-governador del Banc d'Espanya, Mariano Rubio, la cèlebre frase "míreme a los ojos, señor Rubio" en plena tempesta del cas Ibercorp, on en Mariano tenia un compte bancari secret.
El dia 23 d'Octubre de 1999, JPHM va ser nomenat President de CCM. Castella La Manxa es territori Bono i sociata desde fa molts anys. Qui millor per presidir-la que un d'ells. Es el mateix que es fa amb quasi totes les caixes, que foten un tuf polític, ja sigui de dretes o d'esquerres, que flipes. Això si, la obra social cada cop més disimulada i més raquítica. CCM sembla que serà la primera en caure. Obviament, tot es farà en cap de setmana, amb les oficines tancades i en un moment en que la gent està més despistada pel futbol i no es veuen tant els telediarios...
Es la primera. En vindran més. Es molt probable que la segona operació sigui por "el Levante Español". Les inversions del totxo aniran caient poc a poc. Bancaja i la CAM no saben on col-locar els dividends que han rebut de Terra Mítica, exemple del que va ser una història d'influències, comissions, obres il-legals i delirios de grandeza. Això si, l'impulsor, Eduardo Butxaques Foradades Zaplana ja té càrrec a Timofònica, on es delegat per Europa de la companyia. Tots colocadets i contents. Tots.
Bueno, com sempre, "lo poble" a mirar i a callar. Us recomano no possar diners a CCM en el seu deposito express on donen un 4,5% d'interés quan resulta que el tipus d'interés es del 2%. Aixó també ho estudiaran algun dia els nostres fills o nets a les universitats d'economia, si es que en queden.....
Que tingueu un bon dia.
lunes, 16 de febrero de 2009
Comença el "corralito" ???
Després de massa temps sense escriure, la següent noticia fa que torni a la "palestra".
16/02/2009 "Eleconomista.es": Santander Banif Inmobliario ha solicitado a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), la suspensión de los reembolsos de las participaciones durante dos años.
Anem a pams.
Hi ha hagut persones, que durant els ultims anys, han comprat participacions d'un fons d'inversió que invertia els fons aportats pels diferents partíceps en inmobles, normalment en inmobles per posteriorment llogar-los, principalment oficines o locals comercials de certa importància. El fons d'inversió durant els últims 5 anys ha donat una rendibilitat del 23,37%, encara que l'ultim any ha baixat un 3, 42%, una baixada que no es molt gran, tenint en compte el 50% que han baixat els mercats borsaris en els últims 12 mesos.
Ojo al dato el que té aquest fons, 5 centres comercials, 25 edificis d'oficines, 132 edificis de vivendes amb 7.195 pisos, dos residències de la tercera edat, una resi d'estudiants i, més ojo al dato, 15.500 places de parking. Pobres precisament, no son.
Aquest fons d'inversió, té una característica, els partíceps només poden liquidar les seves participacions crec que dos cops l'any. Aixó es fa perquè com que la inversió es en inmobles, no es fàcil convertir en diners d'un dia a l'altra els inmobles i per això el gestor del fons ha de tenir una part del patrimoni en liquidesa per poder fer front a les devolucions als partíceps.
Doncs bé, els "bonafes" que no van sortir l'ultim cop que va haver la "finestra oberta", el 16 d'octubre del 2008, s'han quedat enganxats. Exactament uns 42.522 partíceps han quedat atrapats en un "corralito" d'aquells que flipes mandonguilles. Els que ara volien sortir van demanar reemborsaments fins el 13 de Febrer per valor de 2.617 milions d'euros, el 80% del valor del fons. El fons, obviament, no pot convertir en 10 dies 250.000 milions de les antigues pessetes de totxo a diners. Els partíceps deuen flipar, ja que els hi donaran el 10% dels diners que demanen en dos mesos i la resta, si poden, en dos anys. La culpa, d'ells i dels il-luminats analistes que els asesoren. Em recorda al cas de Forum Filatélico, on mentre alguns tenien uns rendiments lamentables dels seus pocs estalvis, altres (els que tenien segells al Forum), se'n enfotien del "gran olfacte" que tenien per buscar rendiments més alts per les seves inversions monetàries. Llavors, com sempre, quan peta la cosa, la culpa sempre es del govern, del regulador, del titular del fons, etc, etc, però mai del burro que no havia mirat mai en que collons li invertien els diners... Doncs ara, més del mateix, però amb menys gent i onaltre perfil inversor.
La situació econòmica, no descubreixo res nou, es lamentable. No sé on acabarà aixó, hi ha molt "crack" opinant, els "nostradamus" escriuen cada dia noves versions del fi del capitalisme, les receptes màgiques dels governants fan miques qualsevol unitat mínima d'intel-ligència que queda viva al cervell dels governats, etc, etc. Certament, penós.
El que em preocupa de veritat es que de la història s'aprèn que primer hi ha una crisi financera, després una crisi económica, més tard una crisi social i acaba el tema amb una crisi política. De l'última gran crisi de l'any 1929, ja sabem a Europa com vam acabar deu anys més tard....... Potser mesclo naps amb cols.
Mentre escrivia aquest texte, Mr. Obama ha signat l'últim gran plan americà per arreglar el tema. El Dow Jones tanca la jornada a mínims del dia. La desconfiança es màxima, per cert Obama ja té unes bosses als ulls (ojeras) que alucines. I només porta un mes......
Bueno, no us molesto, si algú vol anar contra corrent i pensa en la seva jubilació potser ara es un bon moment per invertir en accions a llarg plaç. De que?? Si algú té valor que compri algun banc (Bbva o Santander) i si vol anar sobre segur un Repsol, Gas Natural, Agbar, Criteria. Crec que benzina, gas i aigua sempre en necessitarem. Qui compri accions que les guardi en una caixeta i dintre de 10 anys que les torni a mirar. Potser haurà fet un bon negoci. O no. Potser lo barat d'avui demà es car. Això mai es sap.......
16/02/2009 "Eleconomista.es": Santander Banif Inmobliario ha solicitado a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), la suspensión de los reembolsos de las participaciones durante dos años.
Anem a pams.
Hi ha hagut persones, que durant els ultims anys, han comprat participacions d'un fons d'inversió que invertia els fons aportats pels diferents partíceps en inmobles, normalment en inmobles per posteriorment llogar-los, principalment oficines o locals comercials de certa importància. El fons d'inversió durant els últims 5 anys ha donat una rendibilitat del 23,37%, encara que l'ultim any ha baixat un 3, 42%, una baixada que no es molt gran, tenint en compte el 50% que han baixat els mercats borsaris en els últims 12 mesos.
Ojo al dato el que té aquest fons, 5 centres comercials, 25 edificis d'oficines, 132 edificis de vivendes amb 7.195 pisos, dos residències de la tercera edat, una resi d'estudiants i, més ojo al dato, 15.500 places de parking. Pobres precisament, no son.
Aquest fons d'inversió, té una característica, els partíceps només poden liquidar les seves participacions crec que dos cops l'any. Aixó es fa perquè com que la inversió es en inmobles, no es fàcil convertir en diners d'un dia a l'altra els inmobles i per això el gestor del fons ha de tenir una part del patrimoni en liquidesa per poder fer front a les devolucions als partíceps.
Doncs bé, els "bonafes" que no van sortir l'ultim cop que va haver la "finestra oberta", el 16 d'octubre del 2008, s'han quedat enganxats. Exactament uns 42.522 partíceps han quedat atrapats en un "corralito" d'aquells que flipes mandonguilles. Els que ara volien sortir van demanar reemborsaments fins el 13 de Febrer per valor de 2.617 milions d'euros, el 80% del valor del fons. El fons, obviament, no pot convertir en 10 dies 250.000 milions de les antigues pessetes de totxo a diners. Els partíceps deuen flipar, ja que els hi donaran el 10% dels diners que demanen en dos mesos i la resta, si poden, en dos anys. La culpa, d'ells i dels il-luminats analistes que els asesoren. Em recorda al cas de Forum Filatélico, on mentre alguns tenien uns rendiments lamentables dels seus pocs estalvis, altres (els que tenien segells al Forum), se'n enfotien del "gran olfacte" que tenien per buscar rendiments més alts per les seves inversions monetàries. Llavors, com sempre, quan peta la cosa, la culpa sempre es del govern, del regulador, del titular del fons, etc, etc, però mai del burro que no havia mirat mai en que collons li invertien els diners... Doncs ara, més del mateix, però amb menys gent i onaltre perfil inversor.
La situació econòmica, no descubreixo res nou, es lamentable. No sé on acabarà aixó, hi ha molt "crack" opinant, els "nostradamus" escriuen cada dia noves versions del fi del capitalisme, les receptes màgiques dels governants fan miques qualsevol unitat mínima d'intel-ligència que queda viva al cervell dels governats, etc, etc. Certament, penós.
El que em preocupa de veritat es que de la història s'aprèn que primer hi ha una crisi financera, després una crisi económica, més tard una crisi social i acaba el tema amb una crisi política. De l'última gran crisi de l'any 1929, ja sabem a Europa com vam acabar deu anys més tard....... Potser mesclo naps amb cols.
Mentre escrivia aquest texte, Mr. Obama ha signat l'últim gran plan americà per arreglar el tema. El Dow Jones tanca la jornada a mínims del dia. La desconfiança es màxima, per cert Obama ja té unes bosses als ulls (ojeras) que alucines. I només porta un mes......
Bueno, no us molesto, si algú vol anar contra corrent i pensa en la seva jubilació potser ara es un bon moment per invertir en accions a llarg plaç. De que?? Si algú té valor que compri algun banc (Bbva o Santander) i si vol anar sobre segur un Repsol, Gas Natural, Agbar, Criteria. Crec que benzina, gas i aigua sempre en necessitarem. Qui compri accions que les guardi en una caixeta i dintre de 10 anys que les torni a mirar. Potser haurà fet un bon negoci. O no. Potser lo barat d'avui demà es car. Això mai es sap.......
Suscribirse a:
Entradas (Atom)