Ahir a la tarda vaig baixar de Terrassa a Barcelona a donar una volta pel centre. Els de "rodalies" fem "barcelonades" sovint per anar a la "capital". Com hi havia una mani d'okupes a Via Laietana, les vam passar una mica magres per aparcar. Típic. El millor de tota la tarda, el xocolata amb xurros que ens vam pendre a la mítica granja la pallaresa del Carrer Petrixoll. Només cal dir que vam fer 10 minuts de cua per entrar. Unes samarretes de Custo (de rebaixes al mes de Novembre, jo ja no entenc res, es diu crisi???) per la meva dona i jo que ja anava més que content que un gingol amb el meu berenar vaig complementar el tema comprant una barreta de turró de xocolata de Planelles - Donat i apa cap a casa a veure el futbolito. Quina delicia de Messi...
Anem al tema del blog. Ahir, quan vaig passar per Diagonal a la Plaça de "Paco" Macià, vaig veure un arbre de Nadal "sostenible" que ha posat l'Ajuntament de Barcelona. L'"arbre" es d'uns 10 metres d'alt, amb una base de dos metres que son unes lones negres on surten logotips de l'Ajuntament de Barcelona i després arriba el més cutre. A veure. Te forma d'arbre obviament però les fulles estan fetes de color plata i a cada fulla hi ha una mini placa foto-voltaica que fa que s' "ilumini" de nit. Sincerament, es molt cutre. Allí diu que es un arbre de Nadal sostenible. Per començar no es ni arbre ja que es una estructura que ha fet un artista anomenat Martirio Figueras i per onaltre a la nit ni te n'enteres que està possat ja que la llum es quasi imperceptible. Deu ser perquè es sostenible i tampoc cal que doni molts "luxs"..... (Els venedors d'ulleres de sol també estan en crisi)
Aquest arbre ha costat al contribuent de Barcelona 36.000 euros. N'han possat 6, total 216.000 euros. I això en temps de crisi. Total, el Nadal es cosa de l'esglèsia i dels de dretes. Sobre les llums de Nadal del centre de Barcelona res a dir. Només cal passejar. No hi ha interés. Els paradors de les botigues ja fan el que no fan les corporacions municipals. Que donin una volteta per ciutats d'Europa i vegin els mercats de Nadal que es monten i la llum que hi ha als centres urbans de les grans ciutats. En nom d'aquestes tonteries volem anar de moderns i acabem anant de "cutres". Com molts cops.
En nom de la sostenibilitat s'estan fent moltes gilipollades que desacrediten precisament a aquests sers que en nom de la sostenibilitat inunden els carrers de bicicletes quan no hi ha infraestructura preparada, estreten vies urbanes de gran ocupació fent voreres de 10 metres a carrers que no tenen quasi comerç, fan anar a 80 kms. per hora a autopistes de 5 carrils per no contaminar, impedeixen obres públiques bàsiques necessàries com el 4art. cinturó i ara com a última gran invenció aquesta setmana llegim que els supers hauran de fer pagar la bosa de plàstic quan l'agafem o descomptar-la si no la fem servir. Impresionant. De moment crec que cap regidor ni conseller d'aquest gran partit que es Inciativa per Catalunya - Verds ha renunciat al cotxe oficial que crec que funciona amb benzina, material escàs i esgotable. De fet, es millor comprar energia a França ja que aquí no en tenim prou, la qual té un origen principalment de central nuclear que possar-ne a Espanya. Això si quan ens falta aigua la nostra opció es possar canonades en plan mecano per dintre d'un Tunel i agafar aigua de la capçalera del riu que es on n'hi ha més..... Potser els hi va dir un tal Jordi Eduardo...
Qui té més consciència ecològica: el que fa aquestes lleis o el que mira de no malgastar aigua a casa seva?? El que mai ha tirat un paper a terra o el que permet abocadors il-legals sense netejar?? El que separa les deixalles a casa o el que fa pagar taxes i taxes al rebut de l'aigüa de tantes mamelles que ha creat??
Mentrestant el contribuent paga l'òstia d'estudis de contaminació lumínica i sonora per fer la ciutat sostenible. Que algú doni una volteta el cap de setmana per alguna plaça de Gràcia i pensi en els pobres veïns que viuen allà. La culpa es dels veïns per viure a aquell lloc, segur. Jo crec que els haurien de multar. Això si que no es sostenible i no les collonades aquestes. Ara que, prohibirà també vendre avets de Nadal la setmana que vé a la fira de l'Avet d'Espinelves??? Dediquis a no tocar molt els collons als que grans i petits donen feina a la gent i preocupis de que la ciutat tingui un atractiu envers als que ens visiten. Intenti que no robin tant als turistes i que les oficines consulars no es quexin de que a bastants dels ciutadans dels seus païssos els llimen cada vegada que ens visiten.
De tant en tant agafi qualsevol linea de metro a les 12 de la nit per veure lo sostenible que es la seva cartera a la seva butxaca.
L'arbre sostenible es una raó més per fotre fora dels òrgans de govern a tota una banda d'iluminats. Ja només queden dos anys. Es un iogurt amb data de caducitat.
domingo, 30 de noviembre de 2008
martes, 4 de noviembre de 2008
Eleccions USA
5,19 hores del matí del dia 05/11/2008
Titular El Mundo: Obama cambia el color de la historia.
Titular El Pais: Obama culmina el sueño del cambio.
Titular La Vanguardia: Obama será el primer presidente negro de Estados Unidos.
Titular Abc: Obama, en la Casa Blanca.
Titular La Razón: Obama, primer presidente negro de los Estados Unidos.
Titular El Periodico: Obama, primer presidente negro de EEUU.
Titular CNN: Obama makes history by winning presidency.
Titular The New York Times: Obama racial barrier falls in heavy turnout.
Titulat The Washington Post: Obama sweeps to victory.
Titular The Wall Street Journal: Obama sweeps to historic victory.
Titular Le Monde: Barack Obama est élu président des Etats-Unis.
Titular The Guardian: Historic victory for African-American senator.
Titular BBC: Obama wins historic US election.
Avui es un dia històric políticament parlant. Fa 40 anys els negres encara s'havien d'aseure als seients del darrera de l'autobus a alguns estats americans. No puc imaginar el que deuen sentir molts americans negres amb avantpassats que van ser esclaus.
El dia 28 d'octubre de 1.982 va guanyar per primera vegada desde la restauració de la democràcia a Espanya, el Partit Socialista. Alguns cops, com avui, penso que deuria pensar tota aquella generació de persones que duien l'etiqueta de "perdedors". Aquells que en 4 decàdes mai havien pogut guanyar res, politicament es clar. Potser avui als Estats Units també els perdedors, els que fa un segle van tenir familiars esclaus, també tenen molt a celebrar.
Hem vist la caiguda del Mur de Berlin, hem vist la desintegració fulminant dels païssos de l'òrbita comunista, hem vist la integració a la Europa Unida de molts d'ells. Hem vist la caiguda de les dictadures argentina i xilena. Estem veient una dona governant Alemanya. Ens falta encara veure més cosses. Ens cal veure la democratització de Cuba i de la Xina. Ens cal veure que cap ser humà mori de fam. Ens falta tant.....
Hi haurà un dia que també caurà el mite que un hispà pogui ser el president de la primera potencia política econòmica i política mundial. Aquells que aixequen dia a dia el pais, el que salten el mur entre Calexico i Mexicali, els que tenen por de ser detinguts perquè han entrat ilegalment, els que penquen de debò, potser un dia també arriben al poder. No confio que ho vegin els meus ulls.
Ells si que han vist que Obama, un negre i amb avantpassats de Kenia, ha guanyat. Un dia històric.
A hores d'ara, el vencedor comença a parlar a la seva gent a Chicago. Comença parlant de l'existència i la possibilitat del somni americà......
Con diuen els americans, que Déu el beneixi...
Ojalà, he can......
Titular El Mundo: Obama cambia el color de la historia.
Titular El Pais: Obama culmina el sueño del cambio.
Titular La Vanguardia: Obama será el primer presidente negro de Estados Unidos.
Titular Abc: Obama, en la Casa Blanca.
Titular La Razón: Obama, primer presidente negro de los Estados Unidos.
Titular El Periodico: Obama, primer presidente negro de EEUU.
Titular CNN: Obama makes history by winning presidency.
Titular The New York Times: Obama racial barrier falls in heavy turnout.
Titulat The Washington Post: Obama sweeps to victory.
Titular The Wall Street Journal: Obama sweeps to historic victory.
Titular Le Monde: Barack Obama est élu président des Etats-Unis.
Titular The Guardian: Historic victory for African-American senator.
Titular BBC: Obama wins historic US election.
Avui es un dia històric políticament parlant. Fa 40 anys els negres encara s'havien d'aseure als seients del darrera de l'autobus a alguns estats americans. No puc imaginar el que deuen sentir molts americans negres amb avantpassats que van ser esclaus.
El dia 28 d'octubre de 1.982 va guanyar per primera vegada desde la restauració de la democràcia a Espanya, el Partit Socialista. Alguns cops, com avui, penso que deuria pensar tota aquella generació de persones que duien l'etiqueta de "perdedors". Aquells que en 4 decàdes mai havien pogut guanyar res, politicament es clar. Potser avui als Estats Units també els perdedors, els que fa un segle van tenir familiars esclaus, també tenen molt a celebrar.
Hem vist la caiguda del Mur de Berlin, hem vist la desintegració fulminant dels païssos de l'òrbita comunista, hem vist la integració a la Europa Unida de molts d'ells. Hem vist la caiguda de les dictadures argentina i xilena. Estem veient una dona governant Alemanya. Ens falta encara veure més cosses. Ens cal veure la democratització de Cuba i de la Xina. Ens cal veure que cap ser humà mori de fam. Ens falta tant.....
Hi haurà un dia que també caurà el mite que un hispà pogui ser el president de la primera potencia política econòmica i política mundial. Aquells que aixequen dia a dia el pais, el que salten el mur entre Calexico i Mexicali, els que tenen por de ser detinguts perquè han entrat ilegalment, els que penquen de debò, potser un dia també arriben al poder. No confio que ho vegin els meus ulls.
Ells si que han vist que Obama, un negre i amb avantpassats de Kenia, ha guanyat. Un dia històric.
A hores d'ara, el vencedor comença a parlar a la seva gent a Chicago. Comença parlant de l'existència i la possibilitat del somni americà......
Con diuen els americans, que Déu el beneixi...
Ojalà, he can......
viernes, 19 de septiembre de 2008
Crisi Financera Mundial, si Keynes ressucités.....
John Maynard Keynes (1883-1946) és el pare del Keynesianisme. Aquesta teoria econòmica aboga per un cert intervencionisme estatal, a través del qual, l'Estat, mitjançant polítiques fiscals i monetàries, intenta mitigar les situacions de recessió econòmica. Aquest home sempre ha estat un "totem" pels corrents ideòlogics i polítics que creuen en certa planificació de l'Estat en la economia (polítiques socialdemocràtes) i sempre ha estat objecte de mofa pels corrents econòmics més lliberals que aboguen perquè el mercat sigui l'únic regulador econòmic.
Si Keynes ressucités o veu desde l'altre món (si es que existeix) el que ha passat aquesta setmana no entendria res. Jo tampoc entenc res. Jo em sento més keynesià que lliberal i, un cop més, els fets m'ajuden a refermar la meva opció ideològica.
Parteixo de la base que el capitalisme es l'únic model econòmic possible i real a l'actualitat. Tot sistema econòmic diferent a aquest, es pura utopia i només serveix per menjar-se els mocs a mig plaç.
Breu explicació del que ha succeït:
1) Els Bancs Americans van donar moltes hipoteques (les subprime) a gent que no ha pogut assumir els imports de les mateixes i que son insolvents per tornar el deute, amb lo qual els bancs que van donar aquestes hipoteques tenen un problema.
2) A la vegada, els "cracks" financers han anat venent, agrupades en productes financers, hipoteques de tots els tipus, de les bones (prime) i de les dolentes (subprime) amb lo qual el problema s'extén a bancs estrangers que han finançat els deutes dels Bancs Americans.
3) A Estats Units, en 10 anys, es dobla el preu dels inmobles. Bombolla inmobiliaria.
4) La economia ha tocat sostre i es comença a créixer menys que en anys anteriors. El mercat inmobiliari comença a baixar amb lo qual els inmobles perden valor i no cubreixen la garantia de les hipoteques.
5) La forma tradicional de conseguir finançament els bancs es el Mercat Interbancari. Els bancs que tenen diners deixen aquests a bancs que en necessiten. Els hi deixen per 1 dia, 1 setmana, 10 dies o el que volguin. L'interés en el que es deixen els diners els bancs es l'Euribor, vocable que indigesta a més d'una persona cada nit quan somia amb una gràfica d'aquest index més ascendent que les rampes de l'Angliru (en versió vuelta), Mortirolo (en versió giro) o Tourmalet (en versió tour).
6) A Espanya idem d'idem, l'únic es que aquí les crisis sempre arriben més tard que a tot el món, així que tothom espera que cap al primer trimestre de l'any 2009 "peti" alguna petita o no tan petita caixa d'estalvis degut a la lleugeresa amb la que va donar crèdits a la població. Sempre es parla que els "Panchitos" son els que tindran més problemes, però jo tinc clar que moltes "Juanis" les passaran més que putes quan no poguin vendre el seu pis per poder treure's la hipoteca de sobre.
Si Keynes ressucités o veu desde l'altre món (si es que existeix) el que ha passat aquesta setmana no entendria res. Jo tampoc entenc res. Jo em sento més keynesià que lliberal i, un cop més, els fets m'ajuden a refermar la meva opció ideològica.
Parteixo de la base que el capitalisme es l'únic model econòmic possible i real a l'actualitat. Tot sistema econòmic diferent a aquest, es pura utopia i només serveix per menjar-se els mocs a mig plaç.
Breu explicació del que ha succeït:
1) Els Bancs Americans van donar moltes hipoteques (les subprime) a gent que no ha pogut assumir els imports de les mateixes i que son insolvents per tornar el deute, amb lo qual els bancs que van donar aquestes hipoteques tenen un problema.
2) A la vegada, els "cracks" financers han anat venent, agrupades en productes financers, hipoteques de tots els tipus, de les bones (prime) i de les dolentes (subprime) amb lo qual el problema s'extén a bancs estrangers que han finançat els deutes dels Bancs Americans.
3) A Estats Units, en 10 anys, es dobla el preu dels inmobles. Bombolla inmobiliaria.
4) La economia ha tocat sostre i es comença a créixer menys que en anys anteriors. El mercat inmobiliari comença a baixar amb lo qual els inmobles perden valor i no cubreixen la garantia de les hipoteques.
5) La forma tradicional de conseguir finançament els bancs es el Mercat Interbancari. Els bancs que tenen diners deixen aquests a bancs que en necessiten. Els hi deixen per 1 dia, 1 setmana, 10 dies o el que volguin. L'interés en el que es deixen els diners els bancs es l'Euribor, vocable que indigesta a més d'una persona cada nit quan somia amb una gràfica d'aquest index més ascendent que les rampes de l'Angliru (en versió vuelta), Mortirolo (en versió giro) o Tourmalet (en versió tour).
6) A Espanya idem d'idem, l'únic es que aquí les crisis sempre arriben més tard que a tot el món, així que tothom espera que cap al primer trimestre de l'any 2009 "peti" alguna petita o no tan petita caixa d'estalvis degut a la lleugeresa amb la que va donar crèdits a la població. Sempre es parla que els "Panchitos" son els que tindran més problemes, però jo tinc clar que moltes "Juanis" les passaran més que putes quan no poguin vendre el seu pis per poder treure's la hipoteca de sobre.
miércoles, 3 de septiembre de 2008
Premi Princep d' Astúrias Esport 2008
Fins l'actualitat, els Premis Nobel sempre han sigut els de més prestigi otorgats a persones que destaquen en alguna activitat de les ciències, ja sigui la física, la química, la medicina o l'economia. Normalment s'han otorgat a persones de reconeguda trajectòria. Entre ells, al meu parer, el Premi Nobel de la Pau, se'ns dubte, és el que amb més interés segueixo, encara que a vegades no estigui d'acord amb les persones a les que se lis otorga el premi.
A l'any 1981 es donen per primer cop els Premis Princep d'Asturies a personalitats reconegudes de diversos àmbits. Sota el meu parer, són els més importants e institucionals que és celebren a Espanya.
A l'any 1987 es va otorgar el primer Premi Princep d'Asturiés a l'Esport a Sebastian Coe, atleta britànic que dominava les proves de mig fons (800-1500) als anys 80. Se li va otorgar el premi un cop començava el declivi de la seva carrera degut a l'aparició del britànic Steve Cram i després pel mític corredor marroquí Said Aouita.
Durant els primers anys d'entrega d'aquest premi, es va condecorar a figures importants de l'esport com Seve Ballesteros, Sergei Bubka, Miguel Induráin, Martina Navratilova, Carl Lewis o Javier Sotomayor.
Al 1998 sota el meu parer ja la van pifiar ja que van donar el premi a Arantxa Sánchez Vicario abans de donar-li a Steffi Graf el del 1999. Suposo que els hi deuria entrar "remordiment" a l'any següent i van fer "enmendalla". Només cal veure el diferèncial de palmarés esportiu. Steffi "només" va guanyar 22 títols de Grand Slam per 4 d'Arantxa.
Al 2005, aquests "cracks" de jurat van otorgar el Premi a Fernando Alonso un cop després de guanyar el Mundial del 2005. Sota el meu parer, una mica de tufo Premio "Marca", ja que al seu costat hi havia un senyor com Michael Schumacher que tenia 7 títols de campió del Món i havia guanyat els últims 5 de manera aclaparadora.
Un cop més, al 2007 van donar el Premi a aquell al que ja li havien d'haver donat abans. Michael Schumacher va ser premiat un cop ja retirat.
Avui, Rafa Nadal ha sigut premiat amb aquest premi. Per a mi, un jugador de tennis fora de sèrie que en certs aspectes em recorda a Jimmy Connors però més bó encara. Potser marqui una època dintre del tennis mundial ja que sembla imbatible, sobretot a superfícies lentes. Ha fet un any extraordinari ja que ha guanyat Roland Garros per quart cop i Wimbledon per primer cop, a més de aconseguir l'or olímpic i aconseguir ser el jugador número 1 mundial.
Ho sento, potser soc l'únic, però per a mi el premi abans que se li doni a en Rafa, (el qual ha fet un any admirable i fa un tennis molt maco de veure pel seu esforç físic amb cada cop més toc), se'l mereix Roger Federer com a premi a una trajectoria absolutament dominant al tennis entre 2004 i 2007. Han dit d'ell que potser ha sigut el millor tenista de tota l'història. No he vist jugar a molts dels grans jugadors però molta gent entesa d'aquest esport diu que Rod Laver ha sigut el millor de sempre. Va guanyar dos Grand Slam al 1962 i al 1969. Desde ell cap jugador masculí ha guanyat un Grand Slam (en Rafa té qualitat per poder-ho aconseguir, potser l'any 2009).
Ja sabem com actua el jurat. De ben segur que l'any 2009 o al 2010 com a màxim li donen el premi a en Roger Federer. Un cop més, primer al d'aquí que al mestre. Potser, es possible, que dintre d'uns anys en Rafa faci miques aquest texte però per a mi es de premi "pueblerino" que el jurat hagi fet això.
Un dels contrincants d'avui era Michael Phelps. Potser hagi de guanyar més de 20 ors a Londres 2012, incloent medalla d'or a sincronitzada i salts de trampolí, abans que pensin amb ell. Cap nedador ha guanyat el Príncep d'Astúries a l'Esport. Potser es perquè no hi ha cap nedador espanyol que ho faci bé. Llavors com no li poden donar primer al espanyol i després al de fora, millor obviar aquest esport.
Potser avui soc minoria. Tots el Telediarios parlen d'aquest premi. Dec ser l'únic que pensa diferent. A veure si en Roger torna a ser el de sempre. M'agrada el seu tennis elegant.
A l'any 1981 es donen per primer cop els Premis Princep d'Asturies a personalitats reconegudes de diversos àmbits. Sota el meu parer, són els més importants e institucionals que és celebren a Espanya.
A l'any 1987 es va otorgar el primer Premi Princep d'Asturiés a l'Esport a Sebastian Coe, atleta britànic que dominava les proves de mig fons (800-1500) als anys 80. Se li va otorgar el premi un cop començava el declivi de la seva carrera degut a l'aparició del britànic Steve Cram i després pel mític corredor marroquí Said Aouita.
Durant els primers anys d'entrega d'aquest premi, es va condecorar a figures importants de l'esport com Seve Ballesteros, Sergei Bubka, Miguel Induráin, Martina Navratilova, Carl Lewis o Javier Sotomayor.
Al 1998 sota el meu parer ja la van pifiar ja que van donar el premi a Arantxa Sánchez Vicario abans de donar-li a Steffi Graf el del 1999. Suposo que els hi deuria entrar "remordiment" a l'any següent i van fer "enmendalla". Només cal veure el diferèncial de palmarés esportiu. Steffi "només" va guanyar 22 títols de Grand Slam per 4 d'Arantxa.
Al 2005, aquests "cracks" de jurat van otorgar el Premi a Fernando Alonso un cop després de guanyar el Mundial del 2005. Sota el meu parer, una mica de tufo Premio "Marca", ja que al seu costat hi havia un senyor com Michael Schumacher que tenia 7 títols de campió del Món i havia guanyat els últims 5 de manera aclaparadora.
Un cop més, al 2007 van donar el Premi a aquell al que ja li havien d'haver donat abans. Michael Schumacher va ser premiat un cop ja retirat.
Avui, Rafa Nadal ha sigut premiat amb aquest premi. Per a mi, un jugador de tennis fora de sèrie que en certs aspectes em recorda a Jimmy Connors però més bó encara. Potser marqui una època dintre del tennis mundial ja que sembla imbatible, sobretot a superfícies lentes. Ha fet un any extraordinari ja que ha guanyat Roland Garros per quart cop i Wimbledon per primer cop, a més de aconseguir l'or olímpic i aconseguir ser el jugador número 1 mundial.
Ho sento, potser soc l'únic, però per a mi el premi abans que se li doni a en Rafa, (el qual ha fet un any admirable i fa un tennis molt maco de veure pel seu esforç físic amb cada cop més toc), se'l mereix Roger Federer com a premi a una trajectoria absolutament dominant al tennis entre 2004 i 2007. Han dit d'ell que potser ha sigut el millor tenista de tota l'història. No he vist jugar a molts dels grans jugadors però molta gent entesa d'aquest esport diu que Rod Laver ha sigut el millor de sempre. Va guanyar dos Grand Slam al 1962 i al 1969. Desde ell cap jugador masculí ha guanyat un Grand Slam (en Rafa té qualitat per poder-ho aconseguir, potser l'any 2009).
Ja sabem com actua el jurat. De ben segur que l'any 2009 o al 2010 com a màxim li donen el premi a en Roger Federer. Un cop més, primer al d'aquí que al mestre. Potser, es possible, que dintre d'uns anys en Rafa faci miques aquest texte però per a mi es de premi "pueblerino" que el jurat hagi fet això.
Un dels contrincants d'avui era Michael Phelps. Potser hagi de guanyar més de 20 ors a Londres 2012, incloent medalla d'or a sincronitzada i salts de trampolí, abans que pensin amb ell. Cap nedador ha guanyat el Príncep d'Astúries a l'Esport. Potser es perquè no hi ha cap nedador espanyol que ho faci bé. Llavors com no li poden donar primer al espanyol i després al de fora, millor obviar aquest esport.
Potser avui soc minoria. Tots el Telediarios parlen d'aquest premi. Dec ser l'únic que pensa diferent. A veure si en Roger torna a ser el de sempre. M'agrada el seu tennis elegant.
domingo, 24 de agosto de 2008
Más cerca que nunca de las estrellas. We love this game!!!
La madrugada del 10 de Agosto de 1984, me levanté a las 3.30 de la madrugada para ver por primera vez una retransmisión deportiva a horas intempestivas en directo. Tenía sólo 11 años de edad y veía como mis ídolos de ese momento (Epi, Corbalán & Company) se enfrentaban a unos muchachos americanos entre los que se encontraba el Gran Michael Jordan (a mi juicio el mejor jugador que ha visto este deporte en toda su historia). El boicot ruso a los Juegos Olímpicos propició en parte que España accediera a la final olímpica. Ayer por la noche, TVE tuvo el acierto de volver a retransmitir dicha final, me encantó volver a verla. Cuanto hemos recorrido hasta hoy. Los comentarios de Héctor Quiroga (fallecido poco después) y Pere Barthe impresionantes.
Hoy he visto uno de los mejores partidos de este deporte que tanto amo. He disfrutado como un enano. He saltado, brincado, chillado, viendo a nuestros jugadores plantando cara de verdad a los mejores jugadores del momento de la NBA. No hay nada más ya en su armario. Ahí estaban todos los mejores. Desde que mandaban a la "muchachada" universitaria a representar a su país antaño, la vieja europa ha avanzado mucho más que ellos. Hoy han visto de verdad las orejas al lobo. A lo sumo, pronostico que les quedan 3 Juegos Olímpicos de supremacia. La NBA se ha abierto al mundo y ello hace que las distancias se acorten mucho. Que lejos están aquellos partidos de las Olimpiadas de 1992 en la que los jugadores rivales del Dream Team estaban "impresionados" de jugar frente a sus ídolos. Posiblemente era la única vez en su vida que lo hacían. Hoy en día, jugadores no americanos empiezan a ser hombres-franquicia en esa industria-negocio llamada NBA.
A continuación vamos a dar unas pinceladas a aspectos del partido de la final, único que he podido ver de todas las Olimpiadas.
1) Ricky Rubio: Nacido el 21 de Octubre de 1990. Talento e inteligencia excepcional. Marcará una época. Lo que nos queda por disfrutar. Cuento una anécdota. En Junio de 2003, Joventut y Barça disputaban la final del campeonato de España infantil. El hermano de Ricky, Marc Rubio, falló un tiro libre al final del partido que hubiera dado la vistoria al Joventut. La Penya perdió la prórroga. La actitud de los jugadores rivales y del entrenador del Barça respecto a su hermano hizo que se decantara por jugar en la Penya al año siguiente en vez de la opción que tenía de fichar por el Barça. Al acabar el partido, con 13 años, se dirigió a un directivo de la Penya y le dijo "No te preocupes, el año que viene ficho por la Penya y ganamos ese trofeo".
En Badalona, cada 15 días, hay clínic de basket por unos 20 euros. No me lo pienso perder. Cuando el quiera, se irá a la NBA. Cuando Jason Kidd (que hoy soñará con él) debutó en la NBA, Ricky tenía 4 años.
2) Rudy Fernández: Me quedo con el mate "in your face" del último cuarto frente a Wright. Otro "talentazo". En Portland si no lo aprovechan que se lo hagan mirar. Ya pueden traspasar al escolta titular de este año. 23 años. Viva la vida, lo que no espera con esta new generation.
3) Equipo: Este es un equipo excepcional. Se nota en sus caras. Se conocen de toda la vida. Han estado en selecciones inferiores absolutas desde muy pequeños. Una lección de lo que es este deporte. Por eso me encanta el baloncesto. Deporte de equipo donde cada sujeto asume un rol dentro de ese engranaje. Si los roles son asumidos, el colectivo aspira a todo. Como en toda organización que se precie.
4) Arbitros: O jugamos con normas FIBA o jugamos con normas NBA. Pero lo que no vale es pitar con dos reglamentos distintos. Para enmarcar la jugada de Navarro, a tres segundos del final, dando tres pasos antes de botar delante del "jeto" del árbitro. Por cierto, los manotazos "John Pinone" de todos los jugadores americanos son falta. Como siempre, dos reglamentos. Para reflexionar. La jugadita de Marc Gasol y la invalidación del 2+1 también es de aquellas que jode.
5) Kobe Bryant: A mi juicio el mejor ser humano en la actualidad que juega a este deporte. El triple 3 +1 que nos han metido a 2 minutos del final nos ha hundido en la miseria. Solo le reprocho el gesto de hacer callar al público. Entiende perfectamente el funcionamiento de esta industria.
6) Aito: Desconcierta a muchos por sus constantes rotaciones. Para mí, una enciclopedia de este deporte. Sabe mucho. Mucho, mucho.
7) Carlos Jiménez: Que pena que los incontables no se cuenten (por eso son incontables). Uno de los chicos más listos de la clase. Su humildad y sacrificio en pos del equipo deberían ser un espejo para todos los amantes de este deporte.
8) Lebron James & Wright: Portentosos atletas que juegan a basket como podrían dedicarse a cualquier especialidad deportiva. Limitados tácticamente a mi entender. Nunca conseguirán ningún título de equipo en la NBA (opinión personal). Caso parecido al de Iverson (al cual no han tenido cojoncillos de llevar ya que necesita dos balones para él solo).
9) Calderón: Mr. Catering siempre se lesiona en momentos decisivos. Lo he echado en falta. Este año será un buen año para él después que Toronto haya traspasado de una vez a T.J. Ford (base titular chupóptero pero americano). Tren inferior portentoso.
10) Pau Gasol: Es ET. "Great Player". Que Dios nos lo conserve muchos años.
11) Comentarios de Fernando Romay: Solicito a RTVE que si tiene contrato con ellos, lo ubiquen únicamente en Mira quien baila. Habiendo gente como Chichi Creus, Solozábal, Epi e incluso Iturriaga es una pena que pongan a este sujeto como comentarista.
12) Valoración global del partido: Hoy hemos disfrutado. En el último cuarto, cuando nos hemos puesto a dos y el mister americano ha pedido tiempo muerto se veía alguna cara de acojonamiento en más de uno. Los hemos tenido. Si esta generación no se pierde y siguen siendo la misma piña que han demostrado en los últimos 2 años, en las Próximas Olimpiadas nos lo podemos pasar muy bien. Ah, y los americanos ya saben las nuevas normas. Solo ganarán si llevan a los mejores. Si llevan a 3 figuras y otros de relleno palman.
Como díria Obama: Yes, We can.
Hoy pienso en Ramon Trecet, aquel gran crack que hoy diría:
"Bien, amigos, hoy hemos estado más cerca que nunca de las estrellas....."
Hoy he visto uno de los mejores partidos de este deporte que tanto amo. He disfrutado como un enano. He saltado, brincado, chillado, viendo a nuestros jugadores plantando cara de verdad a los mejores jugadores del momento de la NBA. No hay nada más ya en su armario. Ahí estaban todos los mejores. Desde que mandaban a la "muchachada" universitaria a representar a su país antaño, la vieja europa ha avanzado mucho más que ellos. Hoy han visto de verdad las orejas al lobo. A lo sumo, pronostico que les quedan 3 Juegos Olímpicos de supremacia. La NBA se ha abierto al mundo y ello hace que las distancias se acorten mucho. Que lejos están aquellos partidos de las Olimpiadas de 1992 en la que los jugadores rivales del Dream Team estaban "impresionados" de jugar frente a sus ídolos. Posiblemente era la única vez en su vida que lo hacían. Hoy en día, jugadores no americanos empiezan a ser hombres-franquicia en esa industria-negocio llamada NBA.
A continuación vamos a dar unas pinceladas a aspectos del partido de la final, único que he podido ver de todas las Olimpiadas.
1) Ricky Rubio: Nacido el 21 de Octubre de 1990. Talento e inteligencia excepcional. Marcará una época. Lo que nos queda por disfrutar. Cuento una anécdota. En Junio de 2003, Joventut y Barça disputaban la final del campeonato de España infantil. El hermano de Ricky, Marc Rubio, falló un tiro libre al final del partido que hubiera dado la vistoria al Joventut. La Penya perdió la prórroga. La actitud de los jugadores rivales y del entrenador del Barça respecto a su hermano hizo que se decantara por jugar en la Penya al año siguiente en vez de la opción que tenía de fichar por el Barça. Al acabar el partido, con 13 años, se dirigió a un directivo de la Penya y le dijo "No te preocupes, el año que viene ficho por la Penya y ganamos ese trofeo".
En Badalona, cada 15 días, hay clínic de basket por unos 20 euros. No me lo pienso perder. Cuando el quiera, se irá a la NBA. Cuando Jason Kidd (que hoy soñará con él) debutó en la NBA, Ricky tenía 4 años.
2) Rudy Fernández: Me quedo con el mate "in your face" del último cuarto frente a Wright. Otro "talentazo". En Portland si no lo aprovechan que se lo hagan mirar. Ya pueden traspasar al escolta titular de este año. 23 años. Viva la vida, lo que no espera con esta new generation.
3) Equipo: Este es un equipo excepcional. Se nota en sus caras. Se conocen de toda la vida. Han estado en selecciones inferiores absolutas desde muy pequeños. Una lección de lo que es este deporte. Por eso me encanta el baloncesto. Deporte de equipo donde cada sujeto asume un rol dentro de ese engranaje. Si los roles son asumidos, el colectivo aspira a todo. Como en toda organización que se precie.
4) Arbitros: O jugamos con normas FIBA o jugamos con normas NBA. Pero lo que no vale es pitar con dos reglamentos distintos. Para enmarcar la jugada de Navarro, a tres segundos del final, dando tres pasos antes de botar delante del "jeto" del árbitro. Por cierto, los manotazos "John Pinone" de todos los jugadores americanos son falta. Como siempre, dos reglamentos. Para reflexionar. La jugadita de Marc Gasol y la invalidación del 2+1 también es de aquellas que jode.
5) Kobe Bryant: A mi juicio el mejor ser humano en la actualidad que juega a este deporte. El triple 3 +1 que nos han metido a 2 minutos del final nos ha hundido en la miseria. Solo le reprocho el gesto de hacer callar al público. Entiende perfectamente el funcionamiento de esta industria.
6) Aito: Desconcierta a muchos por sus constantes rotaciones. Para mí, una enciclopedia de este deporte. Sabe mucho. Mucho, mucho.
7) Carlos Jiménez: Que pena que los incontables no se cuenten (por eso son incontables). Uno de los chicos más listos de la clase. Su humildad y sacrificio en pos del equipo deberían ser un espejo para todos los amantes de este deporte.
8) Lebron James & Wright: Portentosos atletas que juegan a basket como podrían dedicarse a cualquier especialidad deportiva. Limitados tácticamente a mi entender. Nunca conseguirán ningún título de equipo en la NBA (opinión personal). Caso parecido al de Iverson (al cual no han tenido cojoncillos de llevar ya que necesita dos balones para él solo).
9) Calderón: Mr. Catering siempre se lesiona en momentos decisivos. Lo he echado en falta. Este año será un buen año para él después que Toronto haya traspasado de una vez a T.J. Ford (base titular chupóptero pero americano). Tren inferior portentoso.
10) Pau Gasol: Es ET. "Great Player". Que Dios nos lo conserve muchos años.
11) Comentarios de Fernando Romay: Solicito a RTVE que si tiene contrato con ellos, lo ubiquen únicamente en Mira quien baila. Habiendo gente como Chichi Creus, Solozábal, Epi e incluso Iturriaga es una pena que pongan a este sujeto como comentarista.
12) Valoración global del partido: Hoy hemos disfrutado. En el último cuarto, cuando nos hemos puesto a dos y el mister americano ha pedido tiempo muerto se veía alguna cara de acojonamiento en más de uno. Los hemos tenido. Si esta generación no se pierde y siguen siendo la misma piña que han demostrado en los últimos 2 años, en las Próximas Olimpiadas nos lo podemos pasar muy bien. Ah, y los americanos ya saben las nuevas normas. Solo ganarán si llevan a los mejores. Si llevan a 3 figuras y otros de relleno palman.
Como díria Obama: Yes, We can.
Hoy pienso en Ramon Trecet, aquel gran crack que hoy diría:
"Bien, amigos, hoy hemos estado más cerca que nunca de las estrellas....."
miércoles, 16 de julio de 2008
Fins aquí podem arribar. Gràcies Antoni Bassas.
Fa uns quants mesos que destijo netejar la meva consciència. Tinc ganes d'esmenar un dels errors personals més majúsculs dels ultims anys. Desitjo tornar a votar a unes eleccions a la Generalitat de Catalunya. Que tenim un president amb un curriculum manipulat es trist, que no sap parlar correctament ni la llengua del país té collons, que per parlar en públic necessita un "teleprompter" on està apuntat fins el "hola, bon dia...." es lamentable, però l'actuació que estan fent els "salvapàtries" d'ERC a aquest país es massa desilusionant. Per no parlar dels amics verds, dels quals me'n recordo cada cap de setmana quan haig d'anar a Sitges a velocitat dels anys 60. Tot el progrés humà a la paperera per acabar anant a 80 com un imbècil mirant al conductor del costat sense saber quina cara posar.
L'últim tema que m'ha acabat treient de "polleguera" es la no renovació o patada al cul d'un professionat tant estimat per la societat catalana com l'Antoni Bassas. Fa pocs dies he fet 35 anys. Escolto "El Matí de Catalunya Ràdio" desde que el presentava en Josep Cuní. Va deixar el programa per anar a fer un màster de periodisme a Estats Units. Quan tothom esperava que en Bassas estés un any o dos mentre el "crack" estudiava, hom va descobrir un periodista que encisava a l'oient desde una cadena pública que fa tota la seva programació en català.
Que he de dir de les tertulies matinals del programa, personalment crec que m'han ajudat a engreixar el meu mitjà bagatge cultural, la del dimarts m'encantava, Sanuy, Foix i Portabella, els "piques" dels dimecres Sala Martín - Olivé, els dilluns màgics d'en Barbeta, Nebrera i Juan B. Culla, el APM, l'entreteniment, la cultura, l'amor al país, etc, etc.
Aquests dies m'he quedat de pedra quan trucava gent gran i es posava a plorar en antena demanat a l'Antoni que es quedés a Catràdio. Espero que RAC1 el fitxi. Desde que estan a la Generalitat els d'ara Catràrio fa aigües. Es van carregar a en Clapés, a en Xavi Bosch, a en Basté, una tertulia fantàstica que es feia a les 3 de la tarda amb el difunt Ramón Barnils, el programa de la nit d'en Gaspar Hernàndez i ara tenen allà a periodistes més que mediocres i alguns de la seva òrbita política (el locutor d' El Cafe de la Republica publica una "contra" cada dia al Periódico de Catalunya, diari que dirigeix, mira per on, el germanet del Conseller d'Obres Públiques).
Amb la Mònica Terribas han sigut intel-ligents. "Si no puedes con tu enemigo, únete". Crec que hem perdut a la periodista més independent dels últims anys. Perdem un periodista i "guanyem" a una gerent que no ha estat formada especificament per a aquesta tasca. Suposso que els següents de la llista a exterminar són els de "Polónia" ja que tracten com es mereixen a aquesta colla de "mediocres" en tots els aspectes que ens representen. "Verguenza ajena".
Divendres estaré a Cadis per motius familiars. A les 11.30 hi ha concentració davant de Catràdio a favor d'en Bassas. No hi podré ser. Em fot. Aniria segur. Ara possen al davant del programa a la persona que ha fet fora a en Bassas. L'escoltarà la seva "XXXX" familia. Ni un puto anunciant s'hauria d'anunciar a aquest programa. Han destrossat Catràdio. Només falta que fitxin a en Justo Molinero per donar la pluralitat que ells volen. Això si, que en Carod, en Puigcercós i tota aquesta "panda" vagin de "palmeros". Quina desilusió. Quina pena. Quina decepció. Sempre he cregut que va haver una generació jove que desde la universitat va ilusionar-se amb aquest projecte polític. Quina banda de gent poc formada. Quanta ignorància. Quin mal al meu país.
Bé, anem al tema. Gràcies Antoni per tot. Gràcies pels 14 anys d'antena. Gràcies per obrir cada dia una mica més els ulls de les persones d'aquest país petit. Espero que tornis aviat. Molt aviat. Espero que sigui a RAC1.
Ha sigut "es colmo". (espero que guanyi el APM de la història). Els que heu sentit l'APM sabreu de que parlo.
L'últim tema que m'ha acabat treient de "polleguera" es la no renovació o patada al cul d'un professionat tant estimat per la societat catalana com l'Antoni Bassas. Fa pocs dies he fet 35 anys. Escolto "El Matí de Catalunya Ràdio" desde que el presentava en Josep Cuní. Va deixar el programa per anar a fer un màster de periodisme a Estats Units. Quan tothom esperava que en Bassas estés un any o dos mentre el "crack" estudiava, hom va descobrir un periodista que encisava a l'oient desde una cadena pública que fa tota la seva programació en català.
Que he de dir de les tertulies matinals del programa, personalment crec que m'han ajudat a engreixar el meu mitjà bagatge cultural, la del dimarts m'encantava, Sanuy, Foix i Portabella, els "piques" dels dimecres Sala Martín - Olivé, els dilluns màgics d'en Barbeta, Nebrera i Juan B. Culla, el APM, l'entreteniment, la cultura, l'amor al país, etc, etc.
Aquests dies m'he quedat de pedra quan trucava gent gran i es posava a plorar en antena demanat a l'Antoni que es quedés a Catràdio. Espero que RAC1 el fitxi. Desde que estan a la Generalitat els d'ara Catràrio fa aigües. Es van carregar a en Clapés, a en Xavi Bosch, a en Basté, una tertulia fantàstica que es feia a les 3 de la tarda amb el difunt Ramón Barnils, el programa de la nit d'en Gaspar Hernàndez i ara tenen allà a periodistes més que mediocres i alguns de la seva òrbita política (el locutor d' El Cafe de la Republica publica una "contra" cada dia al Periódico de Catalunya, diari que dirigeix, mira per on, el germanet del Conseller d'Obres Públiques).
Amb la Mònica Terribas han sigut intel-ligents. "Si no puedes con tu enemigo, únete". Crec que hem perdut a la periodista més independent dels últims anys. Perdem un periodista i "guanyem" a una gerent que no ha estat formada especificament per a aquesta tasca. Suposso que els següents de la llista a exterminar són els de "Polónia" ja que tracten com es mereixen a aquesta colla de "mediocres" en tots els aspectes que ens representen. "Verguenza ajena".
Divendres estaré a Cadis per motius familiars. A les 11.30 hi ha concentració davant de Catràdio a favor d'en Bassas. No hi podré ser. Em fot. Aniria segur. Ara possen al davant del programa a la persona que ha fet fora a en Bassas. L'escoltarà la seva "XXXX" familia. Ni un puto anunciant s'hauria d'anunciar a aquest programa. Han destrossat Catràdio. Només falta que fitxin a en Justo Molinero per donar la pluralitat que ells volen. Això si, que en Carod, en Puigcercós i tota aquesta "panda" vagin de "palmeros". Quina desilusió. Quina pena. Quina decepció. Sempre he cregut que va haver una generació jove que desde la universitat va ilusionar-se amb aquest projecte polític. Quina banda de gent poc formada. Quanta ignorància. Quin mal al meu país.
Bé, anem al tema. Gràcies Antoni per tot. Gràcies pels 14 anys d'antena. Gràcies per obrir cada dia una mica més els ulls de les persones d'aquest país petit. Espero que tornis aviat. Molt aviat. Espero que sigui a RAC1.
Ha sigut "es colmo". (espero que guanyi el APM de la història). Els que heu sentit l'APM sabreu de que parlo.
domingo, 8 de junio de 2008
30 Minuts: Zènit del petroli.
Hi ha programes de Televisió que, per si sols, donen prestigi a una cadena de televisió. Si a més, aquesta televisió es pública, millor que millor. 30 minuts es un extraordinari programa que setmana rere setmana, amb més o menys encert, dona llum, veu i opinió plural als problemes i reptes actuals de la humanitat.
El programa d'avui estava destinat al zènit del petroli on s'han exposat els problemes que tindrà la industria del petroli en els propers anys. Del que jo he sentit al programa seran bàsicament dos, garantir la oferta de petroli amb un augment de la demanda prevista d'un 30% pels propers 10 anys, i per altra banda, la capacitat de trobar noves reserves on es pogui extreure petroli a uns costos de producció raonables.
Segons el que han opinat els diversos entrevistats que entenen de la matèria, ho tenim bastant pelut. Res del que no sabiem i del que sempre ens han comentat els ecologistes amb més o menys demagogia.
Xina i la India en aquests anys estan tenint un creixement anual del 8-9% del seu PIB. Aquests païssos concentren gran part de la nova demanda de petroli que es preveu pels propers anys. De la bicicleta al cotxe i del camp a la ciutat. Seguiran tots els patrons de creixement ecònomic occidental. Per aquesta banda, el tema està més que clar, la demanda de petroli seguirà creixent a nivells més alts que la nova oferta de petroli.
Els camps de petroli tradicionalment més fèrtils han passat el seu zènit productiu i els costos de producció i extracció són més elevats que en el passat. Hem de trobar nous jaciments que donin garantia d'abastament als consumidors. Fa poc es va publicar que Ypf-Repsol havia trobat un verdader manantial a Brasil encara que s'ha de confirmar per part dels geòlegs aquests indicis.
Per altra banda, els païssos productors de petroli són d'aquells que quan un programa les seves vacances d'estiu, queden absolutament tatxats i fora del mapa. Arabia Saudí, Irak, Iran, Nigèria, Veneçuela, Russia, Kuwait. Els "cracks" que presideixen aquests païssos són dignes d'estudi a Harvard. Quan parlem de la guerra d'Irak, potser, a vegades, no tenim en compte la realitat dels problemes geo-polítics futurs i ens deixem guiar molt pel sentimentalisme fàcil. A vegades, jo el primer, que estava a la mani no a la guerra (potser per altres motius), anem amb el lliri a la mà. Prefereixo el control de les matèries bàsiques per part d'occidentals previsibles que no per part d'altres sers humans imprevisibles. El problema real es molt més greu per poder ser reflexat i analitzat en una sola línea. Per una banda, no acceptem a estrangers de païssos amb baixos nivells de renda al nostre país però per altra banda estem d'acord en que els hi fotem tota la riquesa que tenen. Massa complexe tot.
El preu de petroli està a màxims històrics, divendres va cotitzar a 138 dòlars per barril. Un barril té 159 litres. Així doncs a costos de transacció econòmica un litre val menys d'un dòlar. El preu que paguem a les benzineres al canvi actual es d'uns 2 dòlars/litre (exactament 2,05 a cost benzina 1.33 euros/litre i paritat euro/dolar a 1.54). La majoria del cost que paguem per la benzina és l'impost sobre hidrocarburos. No he tingut temps d'analitzar ni el tipus ni el tant per cent d'aquest impost sobre el total dels ingressos públics peró ho faré. L'únic que puc dir es que ja que la població les està passant putes per arribar a final de mes potser hi hauria que rebaixar una mica la voracitat recaptadora d'aquest impost. Al mes d'Abril es públic que el consum de benzina a Espanya ha baixat un 10%. Una raó que pot ser esgrimida per aquells que no volguin que es rebaixi l'impost aduint causes ecològiques. Si es rebaixa l'impost, consumirem igual o més i el preu de cotització podrà pujar encara més. Tot es economia ficció ja que els mercats no son al 100% transparents degut a la gran quantitat d'especuladors que operen en aquest i en altres mercats. El que va passar els últims anys en el mercat de futurs de cafè de Chicago es un èscandol per a moltes petites explotacions d'Amèrica Llatina. La baixada de preus va ocasionar moltes pèrdues en aquests païssos.
El tema es fotut ja que a curt plaç hi ha centres d'estudi económic que situen el preu del barril a 150 dòlars, i alguns a 200 dòlars inclús en el plaç d'un any. Les economies europees no se si podran resistir aquest nivell de preus. Les inflacions augmentarien bastant i els tipus d'interés no podrien baixar (que és el que necessiten les economies quan estan en recessió o contracció) sinó que augmentarien i es produiria una estanflació (estancament de creixement económic e inflació), el pitjor còctel ecònomic que comporta un augment de la població aturada i una baixada dels ingressos públics amb augment de les despesses públiques que dona origen a dèficits públics elevats.
Bé, això es una part de la teoria, l'altra part, la positiva, es que l'home pot influir sobre moltes d'aquestes variables, preus, fiscalitat, consum racional, increment d'oferta de petroli al mercat, etc, etc. Per a mi, la més important, es la necessitat de tenir clara una aposta per les energies alternatives. Molts governs van en aquest sentit. L'energia nuclear no ha de ser estigmatitzada, les energies eoliques, solars i les bio han de ser desenvolopades. No té lògica seguir cremant carbó per produïr energia o estar supeditada part de la producció de la energia d'un país a que plogui o no, per produir energia hidroelèctrica. No es seriós no apostar per la energia nuclear i comprar a França els excedents d'energia que té (a França més de la meitat de la energia es d'origen núclear). Els estadistes, si es que en queda algun, han d'explicar a la "plebe" la realitat de les cosses. Quan "peta" el sistema elèctric per excés de carrega quan fa molt fred o calor, tothom es queixa peró ningú diu perquè es i ningú soluciona els problemes reals.
Doncs això, si algú té uns dinerets per invertir a llarg plaç, potser que vagi pensant en invertir en empresses d'energies alternatives com poden ser Iberdrola Renovables, Abengoa, Fersa i per sobre de totes, al meu entendre, Solaria. Són empresses de futur, en mercats que encara no estan del tot regulats i amb incerteses per part dels organismes públics, però la major certesa, la implacable, es molt fàcil de deduir, si incrementa el consum de petroli i la oferta no augmenta, això del petroli no té molt futur a 50 anys vista. O ens possem les piles en les energies alternatives renovables o la humanitat ho té una mica pelut.
Apa, que vagi bé i bon dia a tothom.
El programa d'avui estava destinat al zènit del petroli on s'han exposat els problemes que tindrà la industria del petroli en els propers anys. Del que jo he sentit al programa seran bàsicament dos, garantir la oferta de petroli amb un augment de la demanda prevista d'un 30% pels propers 10 anys, i per altra banda, la capacitat de trobar noves reserves on es pogui extreure petroli a uns costos de producció raonables.
Segons el que han opinat els diversos entrevistats que entenen de la matèria, ho tenim bastant pelut. Res del que no sabiem i del que sempre ens han comentat els ecologistes amb més o menys demagogia.
Xina i la India en aquests anys estan tenint un creixement anual del 8-9% del seu PIB. Aquests païssos concentren gran part de la nova demanda de petroli que es preveu pels propers anys. De la bicicleta al cotxe i del camp a la ciutat. Seguiran tots els patrons de creixement ecònomic occidental. Per aquesta banda, el tema està més que clar, la demanda de petroli seguirà creixent a nivells més alts que la nova oferta de petroli.
Els camps de petroli tradicionalment més fèrtils han passat el seu zènit productiu i els costos de producció i extracció són més elevats que en el passat. Hem de trobar nous jaciments que donin garantia d'abastament als consumidors. Fa poc es va publicar que Ypf-Repsol havia trobat un verdader manantial a Brasil encara que s'ha de confirmar per part dels geòlegs aquests indicis.
Per altra banda, els païssos productors de petroli són d'aquells que quan un programa les seves vacances d'estiu, queden absolutament tatxats i fora del mapa. Arabia Saudí, Irak, Iran, Nigèria, Veneçuela, Russia, Kuwait. Els "cracks" que presideixen aquests païssos són dignes d'estudi a Harvard. Quan parlem de la guerra d'Irak, potser, a vegades, no tenim en compte la realitat dels problemes geo-polítics futurs i ens deixem guiar molt pel sentimentalisme fàcil. A vegades, jo el primer, que estava a la mani no a la guerra (potser per altres motius), anem amb el lliri a la mà. Prefereixo el control de les matèries bàsiques per part d'occidentals previsibles que no per part d'altres sers humans imprevisibles. El problema real es molt més greu per poder ser reflexat i analitzat en una sola línea. Per una banda, no acceptem a estrangers de païssos amb baixos nivells de renda al nostre país però per altra banda estem d'acord en que els hi fotem tota la riquesa que tenen. Massa complexe tot.
El preu de petroli està a màxims històrics, divendres va cotitzar a 138 dòlars per barril. Un barril té 159 litres. Així doncs a costos de transacció econòmica un litre val menys d'un dòlar. El preu que paguem a les benzineres al canvi actual es d'uns 2 dòlars/litre (exactament 2,05 a cost benzina 1.33 euros/litre i paritat euro/dolar a 1.54). La majoria del cost que paguem per la benzina és l'impost sobre hidrocarburos. No he tingut temps d'analitzar ni el tipus ni el tant per cent d'aquest impost sobre el total dels ingressos públics peró ho faré. L'únic que puc dir es que ja que la població les està passant putes per arribar a final de mes potser hi hauria que rebaixar una mica la voracitat recaptadora d'aquest impost. Al mes d'Abril es públic que el consum de benzina a Espanya ha baixat un 10%. Una raó que pot ser esgrimida per aquells que no volguin que es rebaixi l'impost aduint causes ecològiques. Si es rebaixa l'impost, consumirem igual o més i el preu de cotització podrà pujar encara més. Tot es economia ficció ja que els mercats no son al 100% transparents degut a la gran quantitat d'especuladors que operen en aquest i en altres mercats. El que va passar els últims anys en el mercat de futurs de cafè de Chicago es un èscandol per a moltes petites explotacions d'Amèrica Llatina. La baixada de preus va ocasionar moltes pèrdues en aquests païssos.
El tema es fotut ja que a curt plaç hi ha centres d'estudi económic que situen el preu del barril a 150 dòlars, i alguns a 200 dòlars inclús en el plaç d'un any. Les economies europees no se si podran resistir aquest nivell de preus. Les inflacions augmentarien bastant i els tipus d'interés no podrien baixar (que és el que necessiten les economies quan estan en recessió o contracció) sinó que augmentarien i es produiria una estanflació (estancament de creixement económic e inflació), el pitjor còctel ecònomic que comporta un augment de la població aturada i una baixada dels ingressos públics amb augment de les despesses públiques que dona origen a dèficits públics elevats.
Bé, això es una part de la teoria, l'altra part, la positiva, es que l'home pot influir sobre moltes d'aquestes variables, preus, fiscalitat, consum racional, increment d'oferta de petroli al mercat, etc, etc. Per a mi, la més important, es la necessitat de tenir clara una aposta per les energies alternatives. Molts governs van en aquest sentit. L'energia nuclear no ha de ser estigmatitzada, les energies eoliques, solars i les bio han de ser desenvolopades. No té lògica seguir cremant carbó per produïr energia o estar supeditada part de la producció de la energia d'un país a que plogui o no, per produir energia hidroelèctrica. No es seriós no apostar per la energia nuclear i comprar a França els excedents d'energia que té (a França més de la meitat de la energia es d'origen núclear). Els estadistes, si es que en queda algun, han d'explicar a la "plebe" la realitat de les cosses. Quan "peta" el sistema elèctric per excés de carrega quan fa molt fred o calor, tothom es queixa peró ningú diu perquè es i ningú soluciona els problemes reals.
Doncs això, si algú té uns dinerets per invertir a llarg plaç, potser que vagi pensant en invertir en empresses d'energies alternatives com poden ser Iberdrola Renovables, Abengoa, Fersa i per sobre de totes, al meu entendre, Solaria. Són empresses de futur, en mercats que encara no estan del tot regulats i amb incerteses per part dels organismes públics, però la major certesa, la implacable, es molt fàcil de deduir, si incrementa el consum de petroli i la oferta no augmenta, això del petroli no té molt futur a 50 anys vista. O ens possem les piles en les energies alternatives renovables o la humanitat ho té una mica pelut.
Apa, que vagi bé i bon dia a tothom.
domingo, 25 de mayo de 2008
Crisis del PP.
En el comentario que hice la noche electoral, comenté que para mí el resultado del PP era un problema, porque ni ganaba ni perdía de forma clara. Los resultados electorales mostraban, una vez más, 3 puntos negros (Andalucía, Euskadi y Catalunya) en los que se basaba la derrota electoral. A la vez, en todos los demás territorios, los resultados eran muy satisfactorios.
Sólo el hundimiento de Izquierda Unida, la movilización producida por el efecto de los debates televisivos (estos vienen y va en serio debió pensar más de uno/a), más el bastión que suponen los resultados de las 3 autonomías antes citadas, propició la victoria del Partido Socialista.
La realidad es que durante estos días estamos contemplando que los adversarios de un político están en los otros partidos, pero los enemigos están su propia casa. Es un hecho que no es sólo constatable en el PP, sino que hay numerosos episodios históricos en PSOE, CIU, ERC, IU, PNV, etc, etc...
Rajoy tiene varios problemas de complicada resolución.
1) Independientemente de que salga victorioso del congreso, (a la búlgara o no), que se va a realizar en Valencia el próximo mes de Junio, todo el desgaste producido contra su imagen en estos últimos 3 meses supone un coste difícilmente recuperable a medio tiempo. El ciclo electoral tampoco le ayuda mucho ya que las próximas elecciones serán las gallegas (pinza PSG-BNG), vascas (con las aguas muy revueltas tras la marcha de San Gil) y europeas (en las que recordemos ganó el PP en el 2004).
2) Tras las elecciones, Rajoy emprendió un ciclo electoral en el que además de prescindir de pesos pesados del pasado y encargar las labores en el Parlamento a personas de su confianza, inició un cambio en las formas, (creo que no tanto en los fondos), para intentar profundizar en el futuro en el espacio del centro en el que se ganan y pierden elecciones.
3) El "cuarto poder" que tradicionalmente apoyaba al centro-derecha (más veces derecha que centro) se ha revelado de forma muy vehemente contra el líder. Rajoy y alguno de los suyos, saben que para gobernar en el mayor número de casos debe haber pactos con otras fuerzas políticas. Los partidos nacionalistas moderados ocupan espacios políticos idénticos a los del PP pero con la diferencia del mensaje nacionalista. Y aquí es donde ha explotado la caja de pandora. ¿ Cuánto poder real tiene Mayor Oreja en el PP ? ¿ Porqué siempre torpedeó las campañas electorales de Piqué en Catalunya ? ¿ Hasta que punto, María San Gil, cree lo que hace y lo que dice, o hace lo que le dice el "jefe" ? ( Mayor Oreja para los perdidos).
La marcha - renuncia de San Gil es lo que más daño ha hecho a la figura de Rajoy. Ahí es donde se ha constatado un peligro real de fractura. Por una parte, los "pura esencia" que jamás creen que se ha de gobernar con nacionalistas y que se ha de defender la Unidad de España y luchar contra un supuesto "cambio de régimen" y, por otra parte, aquellos que defienden un mensaje más centrado y no excluyen la posibilidad a medio plazo de pactos con otras fuerzas políticas, nacionalistas moderados incluídos, para gobernar. Y ahí es donde está el meollo.
El Mundo y los informadores "estrella" de la Cope siguen una línea editorial extremadamente dura contra la dirección actual del PP. Por otra parte, la Razón y Abc juegan a los dos bandos, aunque para la Cope y el Mundo son unos "vendidos" a la causa.
4) La disputa de Gallardón y Esperanza Aguirre (junto a los coros mediáticos que los apoyan o denigran según sea el caso) es otra de las papeletas a resolver. Vaya tela... Hasta el fundador del Partido, Don Manuel, ha salido a la palestra para llamar al orden. Personalmente, me ha sorprendido el linchamiento que ha sufrido este hombre, ya demasiado mayor, por parte de alguno de los suyos. Que en el otro espectro político no suscita ninguna pasión ya es notorio, pero que le caigan chuzos desde dentro al presidente honorífico..... Por cierto, el comentario de Gallardón de disputar el centro-izquierda al PSOE es de los más divertidos que he escuchado en los últimos años.
5) ¿ Qué puede suceder ? ¿ Fractura ? En una fractura pierden todos. ¿ Es bueno para el país que no haya oposición ? ¿ Se presentará Juan Costa al Congreso ? ¿ Quién ganará el Congreso de Catalunya ? ¿ Y el de Euskadi ? ¿ Volverá Rato a la política activa ? ¿ Y Aznar ? ¿ Porqué Acebes lleva tanto tiempo sin decir nada ? Muchas incógnitas a deshacer en tan solo dos meses.
Rajoy ha tenido durante los últimos años compañeros de viaje que no eran muy recomendables. Ha tenido apoyos importantes de referentes de la opinión pública y publicada que le han llevado a posiciones "radicales" que, quizás si o quizás no, sean las suyas. Yo ya no se que pensar. Hay días en los que le veo más moderado y otros en los que le veo más derechizado. Lo que sí que creo es que durante 4 años le rió las gracias a estos líderes de opinión (que sí que lo son) y ahora esta probando la misma medicina que estos señores han recetado durante los últimos 4 años a todos los que no piensan como ellos. Es una operación muy dura contra el líder de un partido al que ideológicamente quieren tutelar e influir.
Veremos como se desarrollan los acontecimientos. Mientras tanto, el "bobo solemne" sigue tranquilo. Sin oposición interna y con un panorama económico que inquieta, pero ahí está. De momento, sin mucho desgaste, más vale que esté atento y precavido que no sabe lo que le espera. Con 400 euros no tenemos ni para pipas.....
Sólo el hundimiento de Izquierda Unida, la movilización producida por el efecto de los debates televisivos (estos vienen y va en serio debió pensar más de uno/a), más el bastión que suponen los resultados de las 3 autonomías antes citadas, propició la victoria del Partido Socialista.
La realidad es que durante estos días estamos contemplando que los adversarios de un político están en los otros partidos, pero los enemigos están su propia casa. Es un hecho que no es sólo constatable en el PP, sino que hay numerosos episodios históricos en PSOE, CIU, ERC, IU, PNV, etc, etc...
Rajoy tiene varios problemas de complicada resolución.
1) Independientemente de que salga victorioso del congreso, (a la búlgara o no), que se va a realizar en Valencia el próximo mes de Junio, todo el desgaste producido contra su imagen en estos últimos 3 meses supone un coste difícilmente recuperable a medio tiempo. El ciclo electoral tampoco le ayuda mucho ya que las próximas elecciones serán las gallegas (pinza PSG-BNG), vascas (con las aguas muy revueltas tras la marcha de San Gil) y europeas (en las que recordemos ganó el PP en el 2004).
2) Tras las elecciones, Rajoy emprendió un ciclo electoral en el que además de prescindir de pesos pesados del pasado y encargar las labores en el Parlamento a personas de su confianza, inició un cambio en las formas, (creo que no tanto en los fondos), para intentar profundizar en el futuro en el espacio del centro en el que se ganan y pierden elecciones.
3) El "cuarto poder" que tradicionalmente apoyaba al centro-derecha (más veces derecha que centro) se ha revelado de forma muy vehemente contra el líder. Rajoy y alguno de los suyos, saben que para gobernar en el mayor número de casos debe haber pactos con otras fuerzas políticas. Los partidos nacionalistas moderados ocupan espacios políticos idénticos a los del PP pero con la diferencia del mensaje nacionalista. Y aquí es donde ha explotado la caja de pandora. ¿ Cuánto poder real tiene Mayor Oreja en el PP ? ¿ Porqué siempre torpedeó las campañas electorales de Piqué en Catalunya ? ¿ Hasta que punto, María San Gil, cree lo que hace y lo que dice, o hace lo que le dice el "jefe" ? ( Mayor Oreja para los perdidos).
La marcha - renuncia de San Gil es lo que más daño ha hecho a la figura de Rajoy. Ahí es donde se ha constatado un peligro real de fractura. Por una parte, los "pura esencia" que jamás creen que se ha de gobernar con nacionalistas y que se ha de defender la Unidad de España y luchar contra un supuesto "cambio de régimen" y, por otra parte, aquellos que defienden un mensaje más centrado y no excluyen la posibilidad a medio plazo de pactos con otras fuerzas políticas, nacionalistas moderados incluídos, para gobernar. Y ahí es donde está el meollo.
El Mundo y los informadores "estrella" de la Cope siguen una línea editorial extremadamente dura contra la dirección actual del PP. Por otra parte, la Razón y Abc juegan a los dos bandos, aunque para la Cope y el Mundo son unos "vendidos" a la causa.
4) La disputa de Gallardón y Esperanza Aguirre (junto a los coros mediáticos que los apoyan o denigran según sea el caso) es otra de las papeletas a resolver. Vaya tela... Hasta el fundador del Partido, Don Manuel, ha salido a la palestra para llamar al orden. Personalmente, me ha sorprendido el linchamiento que ha sufrido este hombre, ya demasiado mayor, por parte de alguno de los suyos. Que en el otro espectro político no suscita ninguna pasión ya es notorio, pero que le caigan chuzos desde dentro al presidente honorífico..... Por cierto, el comentario de Gallardón de disputar el centro-izquierda al PSOE es de los más divertidos que he escuchado en los últimos años.
5) ¿ Qué puede suceder ? ¿ Fractura ? En una fractura pierden todos. ¿ Es bueno para el país que no haya oposición ? ¿ Se presentará Juan Costa al Congreso ? ¿ Quién ganará el Congreso de Catalunya ? ¿ Y el de Euskadi ? ¿ Volverá Rato a la política activa ? ¿ Y Aznar ? ¿ Porqué Acebes lleva tanto tiempo sin decir nada ? Muchas incógnitas a deshacer en tan solo dos meses.
Rajoy ha tenido durante los últimos años compañeros de viaje que no eran muy recomendables. Ha tenido apoyos importantes de referentes de la opinión pública y publicada que le han llevado a posiciones "radicales" que, quizás si o quizás no, sean las suyas. Yo ya no se que pensar. Hay días en los que le veo más moderado y otros en los que le veo más derechizado. Lo que sí que creo es que durante 4 años le rió las gracias a estos líderes de opinión (que sí que lo son) y ahora esta probando la misma medicina que estos señores han recetado durante los últimos 4 años a todos los que no piensan como ellos. Es una operación muy dura contra el líder de un partido al que ideológicamente quieren tutelar e influir.
Veremos como se desarrollan los acontecimientos. Mientras tanto, el "bobo solemne" sigue tranquilo. Sin oposición interna y con un panorama económico que inquieta, pero ahí está. De momento, sin mucho desgaste, más vale que esté atento y precavido que no sabe lo que le espera. Con 400 euros no tenemos ni para pipas.....
jueves, 17 de abril de 2008
Clinic gratuït de Basket..... Quina lliçó!!!!
Té molt mèrit el que el Sr. Alejandro García Reneses està fent al DKV Joventut. Va arribar a un equip on hi havia "sequera" económica i esportiva, es va fer càrrec d'un equip on no hi havia presió a curt plaç pels resultats i va començar a "crear" desde zero. Es evident, que té també al seu davant una de les millors mostres de talent esportiu que ha donat la pedrera de Badalona.
Sense cap dubte, el basket es un esport d'equip on la suma de molts petits aspectes individuals fa que s'arribi a l'èxit o al fracàs. L'assumpció del rol que cada jugador desenvolopa en aquest engranatge es bàsica alhora de ser un equip guanyador. Es un esport on es valorada l'especialització de certs jugadors en aspectes bàsics del joc que passen desaparcebuts per una gran majoria de seguidors. Es allò que diem els "incomptables" del joc. Un dels màxims exponents, al meu modest entendre, d'aquest tipus de jugadors es en Carlos Jiménez.
Avui he vist un gran partit de bàsquet, quin partidàs. Quina llicó gratuïta!!!. En Rudy i en Ricky m'ho han fet passar-ho d'allò més bé. No tinc cap dubte que estic veient els últims partits d'en Rudy a la lliga ACB. Quin talent. Quina pena que els seus drets a la NBA els tingui un equip com Portland on hi ha un entrenador que té molts pocs grams de cervell al seu cap. Potser el pas a la NBA no sigui d'allò més bó a aquest equip. Però quin talent que porta aquest noi a dintre seu. Sort que tenia l'espatlla mig fotuda. Quines ganes de guanyar. Quina forma de tirar del carro. Maravellós.
I lo d'en Ricky es una cosa que queda lluny de l'abastament del diccionari. Si aquest noi juga així als 17 anys, que farà als 25?? Aquest noi té el cap molt ben amoblat, ademés de tenir una tècnica individual de manual (potser tan sols li falta millorar la tècnica de tir llunyà al meu entendre). Aquest nano es molt inteligent, només una dada. Quan aquest noi estava al Campionat Cadet d'Europa es va treure de la màniga la següent jugada. Quan queden més de 24 segons per acabar un quart o part i ell vol esgotar la possesió, en comptes de rebre i botar com faria tothom, ell fa que la pilota li doni al pit amb lo qual no té control de la pilota i no compten els segons de possesió, quan el rellotge arriba a 24 segons la bota i llavors ja té la possibilitat de finalitzar d'esgotar tot el que queda fins a acabar el quart. El primer en fer aquest tipus de "triquiñuela", va ser ell, quan tenia 14 anys...... Si, un tio que té el cap per pensar, impresionant. Com avui quan li ha tret la cinquena falta al Bullock.... Té 17 anys, si no va a les Olimpiades pleguem....
Ademés d'aquests dos que mengen a part de tots els altres, l'equip de la Penya està molt compensat i tothom sap el que ha de fer. M'encanta veure com juguen i l'esperit guanyador que transmeten. Felicitats. S'ho mereixen.
L'entrenador que acompanya a tot aquest talent suposso que també té molt a veure. Criticat fins a la sacietat, es obvi que aquest senyor sap molt del joc que porta entre les seves mans i onaltre cop demostra que el seu treball es silenciós, discret però molt efectiu. El seu treball defensiu es conegut per molta gent que estima aquest esport. A més, i per més inri, ara l'equip que dirigeix guanya les finals a les que arriba.
Felicitats a la gent que es simpatitzant de la Penya. Quina lliçó. Com deia un amic meu aquesta nit "Plaza (entrenador del R.Madrid) aún tiene que tomar mucha sopa". Visca la Penya i Visca Badalona.....
Sense cap dubte, el basket es un esport d'equip on la suma de molts petits aspectes individuals fa que s'arribi a l'èxit o al fracàs. L'assumpció del rol que cada jugador desenvolopa en aquest engranatge es bàsica alhora de ser un equip guanyador. Es un esport on es valorada l'especialització de certs jugadors en aspectes bàsics del joc que passen desaparcebuts per una gran majoria de seguidors. Es allò que diem els "incomptables" del joc. Un dels màxims exponents, al meu modest entendre, d'aquest tipus de jugadors es en Carlos Jiménez.
Avui he vist un gran partit de bàsquet, quin partidàs. Quina llicó gratuïta!!!. En Rudy i en Ricky m'ho han fet passar-ho d'allò més bé. No tinc cap dubte que estic veient els últims partits d'en Rudy a la lliga ACB. Quin talent. Quina pena que els seus drets a la NBA els tingui un equip com Portland on hi ha un entrenador que té molts pocs grams de cervell al seu cap. Potser el pas a la NBA no sigui d'allò més bó a aquest equip. Però quin talent que porta aquest noi a dintre seu. Sort que tenia l'espatlla mig fotuda. Quines ganes de guanyar. Quina forma de tirar del carro. Maravellós.
I lo d'en Ricky es una cosa que queda lluny de l'abastament del diccionari. Si aquest noi juga així als 17 anys, que farà als 25?? Aquest noi té el cap molt ben amoblat, ademés de tenir una tècnica individual de manual (potser tan sols li falta millorar la tècnica de tir llunyà al meu entendre). Aquest nano es molt inteligent, només una dada. Quan aquest noi estava al Campionat Cadet d'Europa es va treure de la màniga la següent jugada. Quan queden més de 24 segons per acabar un quart o part i ell vol esgotar la possesió, en comptes de rebre i botar com faria tothom, ell fa que la pilota li doni al pit amb lo qual no té control de la pilota i no compten els segons de possesió, quan el rellotge arriba a 24 segons la bota i llavors ja té la possibilitat de finalitzar d'esgotar tot el que queda fins a acabar el quart. El primer en fer aquest tipus de "triquiñuela", va ser ell, quan tenia 14 anys...... Si, un tio que té el cap per pensar, impresionant. Com avui quan li ha tret la cinquena falta al Bullock.... Té 17 anys, si no va a les Olimpiades pleguem....
Ademés d'aquests dos que mengen a part de tots els altres, l'equip de la Penya està molt compensat i tothom sap el que ha de fer. M'encanta veure com juguen i l'esperit guanyador que transmeten. Felicitats. S'ho mereixen.
L'entrenador que acompanya a tot aquest talent suposso que també té molt a veure. Criticat fins a la sacietat, es obvi que aquest senyor sap molt del joc que porta entre les seves mans i onaltre cop demostra que el seu treball es silenciós, discret però molt efectiu. El seu treball defensiu es conegut per molta gent que estima aquest esport. A més, i per més inri, ara l'equip que dirigeix guanya les finals a les que arriba.
Felicitats a la gent que es simpatitzant de la Penya. Quina lliçó. Com deia un amic meu aquesta nit "Plaza (entrenador del R.Madrid) aún tiene que tomar mucha sopa". Visca la Penya i Visca Badalona.....
martes, 1 de abril de 2008
NPI de Economía.
Una vez más, y ya van unas cuantas, pienso que mis estudios de Económicas bien han servido para poco. Más bien para nada. Hoy siento saber muy, muy poco, menos que ayer y más que mañana. Intento explicarme.
a) Me despierto con la noticia que UBS (uno de los 10 bancos más importantes del mundo) ha perdido en el primer trimestre del año 7.740 millones de euros. Además, la broma de las hipotecas "basura" y otros créditos le han supuesto 19.000 millones de dólares. El presidente de la entidad, como es lógico, ha dicho que se las "pira pa casa". Seguro que con los bolsillos vacíos no se irá.
b) Sigo leyendo y observo como el Deutsche Bank anuncia que amortizará 2.500 millones de euros (una minucia) por su exposición a la Crisis Subprime. En este caso el Director no plega (by the moment).
c) Nuestros amigos orientales tampoco se las cuentan muy felices. El índice Tankan que mide la confianza empresarial japonesa ha marcado el punto más bajo en cuatro años. Suma y sigue.
d) En Alemania, donde hay gobierno de concentración entre las dos primeras fuerzas políticas (como si estuvieran aqui el PSOE y el PP juntos) para sacar al país de la crisis, las ventas minoristas (o sea las de las tiendas de toda la vida) han caído un 1,6% en febrero respecto a enero, cuando los mega-analistas (que siempre lo saben todo) habían calculado una subida del 0,5%. Más madera.
e) En el país del tocho, Spain, el índice de los gerentes de compra del sector manufacturero cae a su nivel más bajo de los últimos 7 años. Cap problema, aquí no pasa nada. Hoy empezaba OT y todos estamos más que contentos.
f) El ministro "pirata", o sea Solbes, manifiesta su "preocupación e interés" por las suspensiones de pagos de inmobiliarias y constructoras. La penúltima de ellas, el lunes (Grupo Lábaro) y la última hace unas horas la inmobiliaria Temple de Valencia. De momento, de las grandes, solo Martinsa-Fadesa está en una situación preocupante. Que se sepa. Que buen día.....
g) Según el portal inmobiliario, Facilísimo.com, los precios de la vivienda bajaron un 1.66% en el primer trimestre del año. No se lo cree ni su padre. Es Facilísimo.com que les quedan 4 Telediarios para chapar el garito a muchos de sus compis.
h) Anfac (la patronal de los fabricantes de coches) ha anunciado que ha sufrido una "pequeña e insignificante" caída del 28,2% de las ventas de vehículos en el mes de Marzo. Es la bajada más grande desde Abril de 1993. Un buen momento para no abrir un concesionario. Otro sector con "buenas" perspectivas. Un coche se vende ahora en 80 días frente a 55 el año pasado. A alguno se le van a "rovellar" los coches.
i) La Caixa compra a Colonial la parte que no tenía de su sede en Madrid. Son uns putus cracks. Primer venen Colonial a preu d'or i després quan el que li compra "peta" li recompra els edificis que ella vol tenir en propietat. Chapeau!!!!
j) El Banco de España reduce las previsiones de crecimiento hasta el 2,4% en 2008 y al 2,1% en 2009. El Gobierno preveía un 3% en 2008. El 2009, a mi modesto entender, va a ser un año de aquellos difíciles de olvidar desde el punto de vista económico. En España, todas las crisis llegan siempre un año más tarde que en todos los lugares del mundo. NPI porque pasa, pero es así.
j)El Fondo Monetario Internacional (FMI) ha anunciado hoy que Estados Unidos crecerá un 0,5% en este año y que entrará en recesión. Ok, Mc Key.
k) Un "desinformado" en economía como Rodrigo Rato ha manifestado hoy que no llevaría la contraría a quienes piensan que Estados Unidos va hacia una recesión económica (recesión es cuando en dos trimestres consecutivos se dan crecimientos del PIB negativos). C'est magnifique!!
l) La Asociación Internacional de Transporte Aéreo (IATA) también dice que las va a pasar canutas este año debido al alto coste del petróleo y a la desaceleración de la economía global. Otros que lo van a pasar "maling"..... Ejemplo, vueling o clickair que se quieren fusionar.
No quiero seguir aburriendo mucho más, ayer el IPC de España adelantado de Marzo alcanzaba el 4,6% interanual, dato "esplendido" para que no puedan bajar los tipos de interés. Las cajas de ahorro han aumentado un 33% desde Enero el índice de morosidad. Alguna de las "peques" un día de estos nos dará un susto. Al tiempo.
Además de esto, los Bancos Centrales siguen dándole a la maquinita de hacer dinero para prestar a los bancos ya que hay una crisis de liquidez en el sistema bancario mundial extraordinaria. Uno de los personajes más respetados a nivel económico a nivel mundial, Alan Greenspan, (ex-presidente de la Reserva Federal Americana, es en Estados Unidos lo que aquí es el Banco Central Europeo) ha comentado que es la crisis actual es "la más dolorosa desde la II Guerra Mundial y dejará muchas víctimas". Yo a este si que me lo creo. Este es de los buenos, uno de los mejores.
Bueno, pues con todo este panorama, hoy los mercados bursátiles de todo el mundo han subido más del 3%. De coña. Para alucinar. ¿¿Quien coño hay detrás de todo esto??. ¿¿Dónde se han formado semejantes personajes?? La excusa es que ayer en Estados Unidos presentaron un nuevo plan para ordenar el sistema bancario en un futuro muy próximo. Ah!! El futuro. Con la de gente que piensa que estamos ante los primeros escarceos de una gran crisis que puede durar 2 o 3 años.
Yo creo que hoy entiendo menos de economía. Tampoco es que a lo mejor haya sabido en algún momento mucho. Hoy no entiendo casi nada. El mundo al revés. Cuanta sinrazón a mi entender. Cuanto analista engominado con gemelos en sus muñecas sin tener ni puta idea de la economía global (ni de la macro ni de la micro). Que gran facilidad para explicar lo que pasa cuando ya ha pasado (porque antes que pase NPI). Grandes analistas para valorar el viernes a un Banco (Bear Stearns) por 100 dólares la acción, y el lunes próximo por 2 dólares. Y no pasa nada. Para mí el tema es muy, muy serio. Es una crisis está arriba de todo del sistema, es de crédito y confianza, y estas crisis son muy "jodidas/futudes". Además, los políticos harán de todo menos ayudar. Demasiada enjundia para tan poco nivel. Que Déu ens agafi confesats!!!
a) Me despierto con la noticia que UBS (uno de los 10 bancos más importantes del mundo) ha perdido en el primer trimestre del año 7.740 millones de euros. Además, la broma de las hipotecas "basura" y otros créditos le han supuesto 19.000 millones de dólares. El presidente de la entidad, como es lógico, ha dicho que se las "pira pa casa". Seguro que con los bolsillos vacíos no se irá.
b) Sigo leyendo y observo como el Deutsche Bank anuncia que amortizará 2.500 millones de euros (una minucia) por su exposición a la Crisis Subprime. En este caso el Director no plega (by the moment).
c) Nuestros amigos orientales tampoco se las cuentan muy felices. El índice Tankan que mide la confianza empresarial japonesa ha marcado el punto más bajo en cuatro años. Suma y sigue.
d) En Alemania, donde hay gobierno de concentración entre las dos primeras fuerzas políticas (como si estuvieran aqui el PSOE y el PP juntos) para sacar al país de la crisis, las ventas minoristas (o sea las de las tiendas de toda la vida) han caído un 1,6% en febrero respecto a enero, cuando los mega-analistas (que siempre lo saben todo) habían calculado una subida del 0,5%. Más madera.
e) En el país del tocho, Spain, el índice de los gerentes de compra del sector manufacturero cae a su nivel más bajo de los últimos 7 años. Cap problema, aquí no pasa nada. Hoy empezaba OT y todos estamos más que contentos.
f) El ministro "pirata", o sea Solbes, manifiesta su "preocupación e interés" por las suspensiones de pagos de inmobiliarias y constructoras. La penúltima de ellas, el lunes (Grupo Lábaro) y la última hace unas horas la inmobiliaria Temple de Valencia. De momento, de las grandes, solo Martinsa-Fadesa está en una situación preocupante. Que se sepa. Que buen día.....
g) Según el portal inmobiliario, Facilísimo.com, los precios de la vivienda bajaron un 1.66% en el primer trimestre del año. No se lo cree ni su padre. Es Facilísimo.com que les quedan 4 Telediarios para chapar el garito a muchos de sus compis.
h) Anfac (la patronal de los fabricantes de coches) ha anunciado que ha sufrido una "pequeña e insignificante" caída del 28,2% de las ventas de vehículos en el mes de Marzo. Es la bajada más grande desde Abril de 1993. Un buen momento para no abrir un concesionario. Otro sector con "buenas" perspectivas. Un coche se vende ahora en 80 días frente a 55 el año pasado. A alguno se le van a "rovellar" los coches.
i) La Caixa compra a Colonial la parte que no tenía de su sede en Madrid. Son uns putus cracks. Primer venen Colonial a preu d'or i després quan el que li compra "peta" li recompra els edificis que ella vol tenir en propietat. Chapeau!!!!
j) El Banco de España reduce las previsiones de crecimiento hasta el 2,4% en 2008 y al 2,1% en 2009. El Gobierno preveía un 3% en 2008. El 2009, a mi modesto entender, va a ser un año de aquellos difíciles de olvidar desde el punto de vista económico. En España, todas las crisis llegan siempre un año más tarde que en todos los lugares del mundo. NPI porque pasa, pero es así.
j)El Fondo Monetario Internacional (FMI) ha anunciado hoy que Estados Unidos crecerá un 0,5% en este año y que entrará en recesión. Ok, Mc Key.
k) Un "desinformado" en economía como Rodrigo Rato ha manifestado hoy que no llevaría la contraría a quienes piensan que Estados Unidos va hacia una recesión económica (recesión es cuando en dos trimestres consecutivos se dan crecimientos del PIB negativos). C'est magnifique!!
l) La Asociación Internacional de Transporte Aéreo (IATA) también dice que las va a pasar canutas este año debido al alto coste del petróleo y a la desaceleración de la economía global. Otros que lo van a pasar "maling"..... Ejemplo, vueling o clickair que se quieren fusionar.
No quiero seguir aburriendo mucho más, ayer el IPC de España adelantado de Marzo alcanzaba el 4,6% interanual, dato "esplendido" para que no puedan bajar los tipos de interés. Las cajas de ahorro han aumentado un 33% desde Enero el índice de morosidad. Alguna de las "peques" un día de estos nos dará un susto. Al tiempo.
Además de esto, los Bancos Centrales siguen dándole a la maquinita de hacer dinero para prestar a los bancos ya que hay una crisis de liquidez en el sistema bancario mundial extraordinaria. Uno de los personajes más respetados a nivel económico a nivel mundial, Alan Greenspan, (ex-presidente de la Reserva Federal Americana, es en Estados Unidos lo que aquí es el Banco Central Europeo) ha comentado que es la crisis actual es "la más dolorosa desde la II Guerra Mundial y dejará muchas víctimas". Yo a este si que me lo creo. Este es de los buenos, uno de los mejores.
Bueno, pues con todo este panorama, hoy los mercados bursátiles de todo el mundo han subido más del 3%. De coña. Para alucinar. ¿¿Quien coño hay detrás de todo esto??. ¿¿Dónde se han formado semejantes personajes?? La excusa es que ayer en Estados Unidos presentaron un nuevo plan para ordenar el sistema bancario en un futuro muy próximo. Ah!! El futuro. Con la de gente que piensa que estamos ante los primeros escarceos de una gran crisis que puede durar 2 o 3 años.
Yo creo que hoy entiendo menos de economía. Tampoco es que a lo mejor haya sabido en algún momento mucho. Hoy no entiendo casi nada. El mundo al revés. Cuanta sinrazón a mi entender. Cuanto analista engominado con gemelos en sus muñecas sin tener ni puta idea de la economía global (ni de la macro ni de la micro). Que gran facilidad para explicar lo que pasa cuando ya ha pasado (porque antes que pase NPI). Grandes analistas para valorar el viernes a un Banco (Bear Stearns) por 100 dólares la acción, y el lunes próximo por 2 dólares. Y no pasa nada. Para mí el tema es muy, muy serio. Es una crisis está arriba de todo del sistema, es de crédito y confianza, y estas crisis son muy "jodidas/futudes". Además, los políticos harán de todo menos ayudar. Demasiada enjundia para tan poco nivel. Que Déu ens agafi confesats!!!
sábado, 29 de marzo de 2008
Saura Solutions, olé a la coherència.
Després de tres setmanes de descans post-electoral, escriurem un nou article. Ara toca parlar de les Saura Solutions.
ICV es un partit que ja no sé si treu més vots dels comunistes, dels ecologistes o d'aquells antisistema que accepten que gent que s'autodeclara antisistema cobri del sistema una pasta. Inma Mayol declarava publicament a La Vanguardia fa un any uns ingressos de 5.000 euros mensuals. Gent antisistema amb ulleres de disseny que ja no viu als barris "populars" a la planta onze o dotze d'un bloc de totxanes. Alguns d'ells tenen una forma de vestir amb un gust més que discutible (americanes amb polos a sota). Defensen la bicicleta i el transport públic però encara no he vist a cap d'ells que renuncii al cotxe oficial que els hi paguem entre tots i que em sembla que funciona amb gasolina i no amb energia solar.
Es bó que sempre hi hagi algú que demani la utopia. Per aconseguir petits passos, té que haver gent que demani la lluna. Que ens governi la utopia, es onaltre cosa.
Entrevista a Inma Mayol (La Vanguardia 03/05/2007) "Me consta que la policia efectúa los desalojos de okupas con el máximo buen rollo posible". El dia que algú li okupi el seu pis a veure si diu el mateix. Les passarà més que putes per treure de casa seva als nous "inquilinos". La solució ja la sabem, anar de "bon rotllo" amb aquells que es passen la llei pel forro.
Web de Joan Saura (http://www.joansaura.org/) click el programa, dins el punt 3.4 Impuls a la nova cultura de l'aigua. Textual. "Oposició entre nous transvasaments entre conques ja siguin de l'Ebre o des del Roine". Gran coherència amb la "captació temporal" del Segre.
Tenim els embassaments al 21,40% de la seva capacitat i, fins i tot a Sau han hagut de portar un vaixell "pelicà" per salvar els peixos abans que es morin. Com que ens queden quinze dies per entrar en situació d'emergència, la gran solució, la clàssica, la de manual, la que durant els últims 6 mesos s'ha treballat com a màgica al Dep. de Medi Ambient de la Gene, es agafar aigua d'un riu on n'hi ha i portar-la a onaltre on no n'hi ha. En català trasvassament, en castellà trasvase.
La solució es agafar aigua del Segre i portar-la per un tunel de serveis que hi ha al Tunel del Cadí i deixarla al riu Llobregat (si es que actualment a allò se li pot dir riu). Al seu pas per Sant Boi l'estat es depriment. Suposso que l'execució de l'obra serà "chapuza made in spain" digne de ser fotografiada i publicada a tots els mitjans d'informació. Si això s'ha publicat ara i entrem en emergència aviat i com a molt la "captació temporal" es de 8 mesos, la qualitat de l'obra pot ser de les d'agafat que fa fort. ¿ Mangueres tipus bomber per dintre el tunel ?
El Periodico (Edició Digital) 28/03/2008: Francesc Baltasar, Conseller de Media Ambient, dixit. "No me vale la prueba del diccionario, el del Segre no es un trasvase". Segueix la perla. "Los diccionarios se amoldan a los usos, y como no hay precedentes de una captación provisional, no existe aún la palabra que lo defina, los diccionarios van por detrás de la imaginación, sentenció ante decenas de estupefactos periodistas". Jo si que em quedo "estupefacto" que el nivell dels que han de solucionar algunes cosses, gràcies a Déu cada cop menys, sigui aquest.
Fa uns dies vaig passar pel Roine. Quan pagues el peatge a Bollène, a uns 30 kms. de Lyon més o menys, hi ha una baixada on hi ha una vista del riu impressionant. Això si que es un riu i no la merdeta que tenim aquí. Bé, aquests mateixos que ara agafaran aigua del Segre, afluent de l'Ebre, son els que diuen al seu programa electoral que ni parlar d'agafar una gota de l'Ebre o del Roine. Coherència 100%. Ah, unes dades. Un economista no pot anar enlloc sense dades.
Font Wipikedia, caudal de l'Ebre a Saragossa, mesurada per l'exèrcit, l'ultima crescuda super preocupant de l'Abril del 2007, caudal 2.282 m3/s. Caudal normal a Saragossa, 426 m3/s.
Caudal normal del Roine a Beaucaire (Languedoc-Roussillon), 1.650 m3/s. Sense comentaris.
Aquests d'ICV son els mateixos que no deixen fer el quart cinturó (vital pel futur de l'economia catalana), els del Tunel de Bracons (Vic-Olot), els que s'opossaven a l'Eix Transversal, també contraris a la tercera pista de l'aeroport del Prat, a parlar del futur de l'energia nuclear, etc, etc.
Molts cops estan carregats de raons, però es molt fàcil fer el discurs i més difícil portar el timó de la nau. Ara se l'han fotut ells. La utopia està molt bé, tothom està a favor de preservar la natura i el medi ambient, el que no val, tampoc, es possar pals a les rodes del desenvolopament que tot país necessita amb l'excusa de quatre pins o quatre aiguamolls. La població catalana es de tradició motxilistica i de natura. No fotem. Prou demagogia i més solucions reals per les necessitats reals i de futur. Que l'unic que foten es parar el progrés i endarrerir les decisions que hauran de pendre altres.
ICV es un partit que ja no sé si treu més vots dels comunistes, dels ecologistes o d'aquells antisistema que accepten que gent que s'autodeclara antisistema cobri del sistema una pasta. Inma Mayol declarava publicament a La Vanguardia fa un any uns ingressos de 5.000 euros mensuals. Gent antisistema amb ulleres de disseny que ja no viu als barris "populars" a la planta onze o dotze d'un bloc de totxanes. Alguns d'ells tenen una forma de vestir amb un gust més que discutible (americanes amb polos a sota). Defensen la bicicleta i el transport públic però encara no he vist a cap d'ells que renuncii al cotxe oficial que els hi paguem entre tots i que em sembla que funciona amb gasolina i no amb energia solar.
Es bó que sempre hi hagi algú que demani la utopia. Per aconseguir petits passos, té que haver gent que demani la lluna. Que ens governi la utopia, es onaltre cosa.
Entrevista a Inma Mayol (La Vanguardia 03/05/2007) "Me consta que la policia efectúa los desalojos de okupas con el máximo buen rollo posible". El dia que algú li okupi el seu pis a veure si diu el mateix. Les passarà més que putes per treure de casa seva als nous "inquilinos". La solució ja la sabem, anar de "bon rotllo" amb aquells que es passen la llei pel forro.
Web de Joan Saura (http://www.joansaura.org/) click el programa, dins el punt 3.4 Impuls a la nova cultura de l'aigua. Textual. "Oposició entre nous transvasaments entre conques ja siguin de l'Ebre o des del Roine". Gran coherència amb la "captació temporal" del Segre.
Tenim els embassaments al 21,40% de la seva capacitat i, fins i tot a Sau han hagut de portar un vaixell "pelicà" per salvar els peixos abans que es morin. Com que ens queden quinze dies per entrar en situació d'emergència, la gran solució, la clàssica, la de manual, la que durant els últims 6 mesos s'ha treballat com a màgica al Dep. de Medi Ambient de la Gene, es agafar aigua d'un riu on n'hi ha i portar-la a onaltre on no n'hi ha. En català trasvassament, en castellà trasvase.
La solució es agafar aigua del Segre i portar-la per un tunel de serveis que hi ha al Tunel del Cadí i deixarla al riu Llobregat (si es que actualment a allò se li pot dir riu). Al seu pas per Sant Boi l'estat es depriment. Suposso que l'execució de l'obra serà "chapuza made in spain" digne de ser fotografiada i publicada a tots els mitjans d'informació. Si això s'ha publicat ara i entrem en emergència aviat i com a molt la "captació temporal" es de 8 mesos, la qualitat de l'obra pot ser de les d'agafat que fa fort. ¿ Mangueres tipus bomber per dintre el tunel ?
El Periodico (Edició Digital) 28/03/2008: Francesc Baltasar, Conseller de Media Ambient, dixit. "No me vale la prueba del diccionario, el del Segre no es un trasvase". Segueix la perla. "Los diccionarios se amoldan a los usos, y como no hay precedentes de una captación provisional, no existe aún la palabra que lo defina, los diccionarios van por detrás de la imaginación, sentenció ante decenas de estupefactos periodistas". Jo si que em quedo "estupefacto" que el nivell dels que han de solucionar algunes cosses, gràcies a Déu cada cop menys, sigui aquest.
Fa uns dies vaig passar pel Roine. Quan pagues el peatge a Bollène, a uns 30 kms. de Lyon més o menys, hi ha una baixada on hi ha una vista del riu impressionant. Això si que es un riu i no la merdeta que tenim aquí. Bé, aquests mateixos que ara agafaran aigua del Segre, afluent de l'Ebre, son els que diuen al seu programa electoral que ni parlar d'agafar una gota de l'Ebre o del Roine. Coherència 100%. Ah, unes dades. Un economista no pot anar enlloc sense dades.
Font Wipikedia, caudal de l'Ebre a Saragossa, mesurada per l'exèrcit, l'ultima crescuda super preocupant de l'Abril del 2007, caudal 2.282 m3/s. Caudal normal a Saragossa, 426 m3/s.
Caudal normal del Roine a Beaucaire (Languedoc-Roussillon), 1.650 m3/s. Sense comentaris.
Aquests d'ICV son els mateixos que no deixen fer el quart cinturó (vital pel futur de l'economia catalana), els del Tunel de Bracons (Vic-Olot), els que s'opossaven a l'Eix Transversal, també contraris a la tercera pista de l'aeroport del Prat, a parlar del futur de l'energia nuclear, etc, etc.
Molts cops estan carregats de raons, però es molt fàcil fer el discurs i més difícil portar el timó de la nau. Ara se l'han fotut ells. La utopia està molt bé, tothom està a favor de preservar la natura i el medi ambient, el que no val, tampoc, es possar pals a les rodes del desenvolopament que tot país necessita amb l'excusa de quatre pins o quatre aiguamolls. La població catalana es de tradició motxilistica i de natura. No fotem. Prou demagogia i més solucions reals per les necessitats reals i de futur. Que l'unic que foten es parar el progrés i endarrerir les decisions que hauran de pendre altres.
lunes, 10 de marzo de 2008
Resultados Catalunya Elecciones 2008.
Los resultados de las Elecciones Generales de ayer en Cataluña fueron los siguientes.
1) PSC: 1.672.777 (45,33% de los votos) 25 escaños.
2) CIU: 774.317 (20,98% de los votos) 11 escaños.
3) PP: 604.964 (16,39% de los votos) 7 escaños.
4) ERC: 289.927 ( 7,86% de los votos) 3 escaños.
5) IC: 181.753 ( 4,93% de los votos) 1 escaño.
El resultado es el que es, casi la mitad de los catalanes que acudió a votar votó al PSC. ¿Porqué sucedió esto?. ¿Es el catalán de a pié un ser masoca después de haber padecido el apagón de luz en Barcelona, los agujeros del AVE, el hundimiento del Carmelo, la huelga salvaje del aeropuerto del Prat o la falta de inversiones en infraestructuras? ¿A que se debe este resultado? ¿Porqué se ha hundido ERC? ¿Porqué el PP no despega en esta comunidad? ¿Por la gestión de Piqué? ¿Porqué hay más de un millón de votos entre el PP y el PSC? ¿Porqué aguanta CIU la bipolarización? ¿Porqué no le quita votos el PP a CIU en el espacio de centroderecha?.
1) PSC: 1.672.777 (45,33% de los votos) 25 escaños.
2) CIU: 774.317 (20,98% de los votos) 11 escaños.
3) PP: 604.964 (16,39% de los votos) 7 escaños.
4) ERC: 289.927 ( 7,86% de los votos) 3 escaños.
5) IC: 181.753 ( 4,93% de los votos) 1 escaño.
El resultado es el que es, casi la mitad de los catalanes que acudió a votar votó al PSC. ¿Porqué sucedió esto?. ¿Es el catalán de a pié un ser masoca después de haber padecido el apagón de luz en Barcelona, los agujeros del AVE, el hundimiento del Carmelo, la huelga salvaje del aeropuerto del Prat o la falta de inversiones en infraestructuras? ¿A que se debe este resultado? ¿Porqué se ha hundido ERC? ¿Porqué el PP no despega en esta comunidad? ¿Por la gestión de Piqué? ¿Porqué hay más de un millón de votos entre el PP y el PSC? ¿Porqué aguanta CIU la bipolarización? ¿Porqué no le quita votos el PP a CIU en el espacio de centroderecha?.
domingo, 9 de marzo de 2008
Eleccions 2008
Son passades la 1 de la matinada, massa tard per poder escriure després d'un dia amb un final que no per desitjat m'ha sorprés una mica. Molta gent ha sortit de l'armari i s'ha possat la mateixa pinça al nas que jo mateix per donar una espenta al Zp.
A hores d'ara, quan escric el blog, hi ha encara un punyetero escó que balla entre CiU i PP a Barcelona. Crec que serà per CiU ja que falten encara vots de Vic, Manlleu, Torelló, Vilassar de Mar i Vallirana (Catalunya profunda algunes d'aquestes poblacions).
Punts a destacar:
1) El vot útil de l'esquerra dividida s'ha concentrat al PSOE. Per una vegada, la gent ha demostrat ser més inteligent del que sempre acostuma a succeir. La dreta unida i l'esquerra totalment disgregada.
2) La bipolarització del vot es evident: Han pujat els dos grans partits i IU queda feta miques, (2 escons tan sols). Lamentable.
3) Crec que es el pitjor resultat pel PP. Ni guanyen ni perden clarament. O sigui, tot seguirà igual.
4) A Catalunya el resultat es tan extrany que encara no m'ho crec. De 47 diputats, 25 pel PSC i 11 per CiU. Acollonant. I el Duran sense haver pogut fer campanya.
5) Al Sr. Pizarro se li ha d'anar buscant lloc al Club de Jubilats Sant Jordi de Teruel. Per una banda, a Teruel guanya el PSOE 2 a 1 quan hi havia un escó que ballava molt per pocs vots. Per altra banda, la gent de Girona del PP deu estar molt "contenta" amb ell després d'anar a Girona a fer una conferència i dir a la cúpula dels empresaris gironins que "eran unos gorrones". El vicepresident dels empresaris va saltar. Un cop més Girona es la unica circumscripció de tot l'Estat on el PP es queda buit.
6) A Balears també guanya el PSOE després de molts anys. Ja era hora. Que duri.
7) El "efecto Gallardón" es d'aquells que va soterrat. Un dia d'aquests explotarà el tema. El cinturó vermell de Madrid ha fet aguantar el "tipo" als socialistes madrilenys. Tothom pensava que el PP arasaria encara més. 18 a 15 no está tan malament.
8) Lo d'Andalusia m'ha sorprés també. Ha aguantat molt bé el PSOE. Gent que ha votat IU a les eleccions al Parlament Andalús a les generals ha votat al PSOE.
9) Després del fracàs de les converses amb ETA, la crisi econòmica mundial que està al caure i que ja es nota, el España se rompe, les companyies dificils (ERC i IU), anar en contra dels bisbes i una oposició super destructiva en contra, treure més d'onze milions de vots no està malament i més tenint en compte que molts dels que el voten, dit per gent del PP, "son vagos, incultos, pensionistas y gente de pueblo". El Zp no es tan curt com ens volen fer creure. Ara toca CiU.
10) El resultat de les les eleccions en clau de Catalunya ens han anat de conya. CiU torna a ser clau gràcies a molta gent que ha sabut aguantar i ha votat per ideals. Thanks a tots. Ara podem influir molt més que abans. Els sociates es gent que toca poder i el sap utilitzar. Els ERC i IC no saben tocar poder. Ho estan demostrar abastament. Ara toca seny. Que CiU entri al govern. Clar que si.
11) Per últim, una "rajadita" final. Gràcies a tots aquells que cada dia durant en 4 anys ens heu estat possant les piles als demés perquè avui encara que ens fotés molt votessim en clau espanyola a aquell que us podia barrar el pas. Es impagable el vostre esforç i dedicació. Gràcies a la COPE, Losantos, Cesar Vidal, El Mundo, Grup Intereconomia, Pedrojota, Acebes, Zaplana, Valcarcel y sus hectolitros, Esperanza Aguirre i l'estació de tren a Guadalajara, Rouco Varela and company, Isabel San Sebastián, Antena 3, Aznar, a la revista Epoca i els seus comentaris ponderats i equlibrats, al Diari La Razón, i per sobre de tots, a aquest gran home, en Marioneta, que no podrà separar als nostres fills a les escoles catalanes per raó de llengua i que em va treure de polleguera quan va dir que aquí se multaba por rotular en español. No, no es així. Es va multar per no rotular, al menys, en català com diu la llei que ell coneix. Va mentir una vegada més, enfrontant a la gent de la resta d'Espanya amb els catalans. Independentment de que multar per no rotular al menys en català sigui o no apropiat i estem més o menys d'acord, aquest va ser el motiu de la multa i no "rotular en espanyol". Les referències a la inmigració i a ETA ja no colen per una part de l'electorat.
12) M'ha extranyat molt que aquesta nit en Rajoy no fes cap referència de condolencia a la familia del Sr. Isaias Carrasco. Simplement, en algú que ha utilitzat tant el terrorisme durant tota la legislatura, no tenir ni el més minim record cap a la familia de la persona assasinada m'ha resultat sorprenent. Deu haver estat un lapsus.
13) Per cert, els resultats a Euskadi també son bastant forts. PSOE 9, PNV 6, PP 3. Agafa't que fa fort.
14) Genial el comentari d'Enric Juliana a la Vanguardia (es el pare de la frase el català emprenyat), comenta que al català es un home/dona orgullós/a que pot arribar a acceptar que els trens no funcionin durant messos, però no pot acceptar que el trepitgin i l'humillin. Es molt bó el comentari. El PSC té molts, molts, vots prestats.
Bé, demà o demà passat amb més calma seguim.
Bon dia a tothom i bona sort!!! (je, je). Avui em compraré una "cometa".
A hores d'ara, quan escric el blog, hi ha encara un punyetero escó que balla entre CiU i PP a Barcelona. Crec que serà per CiU ja que falten encara vots de Vic, Manlleu, Torelló, Vilassar de Mar i Vallirana (Catalunya profunda algunes d'aquestes poblacions).
Punts a destacar:
1) El vot útil de l'esquerra dividida s'ha concentrat al PSOE. Per una vegada, la gent ha demostrat ser més inteligent del que sempre acostuma a succeir. La dreta unida i l'esquerra totalment disgregada.
2) La bipolarització del vot es evident: Han pujat els dos grans partits i IU queda feta miques, (2 escons tan sols). Lamentable.
3) Crec que es el pitjor resultat pel PP. Ni guanyen ni perden clarament. O sigui, tot seguirà igual.
4) A Catalunya el resultat es tan extrany que encara no m'ho crec. De 47 diputats, 25 pel PSC i 11 per CiU. Acollonant. I el Duran sense haver pogut fer campanya.
5) Al Sr. Pizarro se li ha d'anar buscant lloc al Club de Jubilats Sant Jordi de Teruel. Per una banda, a Teruel guanya el PSOE 2 a 1 quan hi havia un escó que ballava molt per pocs vots. Per altra banda, la gent de Girona del PP deu estar molt "contenta" amb ell després d'anar a Girona a fer una conferència i dir a la cúpula dels empresaris gironins que "eran unos gorrones". El vicepresident dels empresaris va saltar. Un cop més Girona es la unica circumscripció de tot l'Estat on el PP es queda buit.
6) A Balears també guanya el PSOE després de molts anys. Ja era hora. Que duri.
7) El "efecto Gallardón" es d'aquells que va soterrat. Un dia d'aquests explotarà el tema. El cinturó vermell de Madrid ha fet aguantar el "tipo" als socialistes madrilenys. Tothom pensava que el PP arasaria encara més. 18 a 15 no está tan malament.
8) Lo d'Andalusia m'ha sorprés també. Ha aguantat molt bé el PSOE. Gent que ha votat IU a les eleccions al Parlament Andalús a les generals ha votat al PSOE.
9) Després del fracàs de les converses amb ETA, la crisi econòmica mundial que està al caure i que ja es nota, el España se rompe, les companyies dificils (ERC i IU), anar en contra dels bisbes i una oposició super destructiva en contra, treure més d'onze milions de vots no està malament i més tenint en compte que molts dels que el voten, dit per gent del PP, "son vagos, incultos, pensionistas y gente de pueblo". El Zp no es tan curt com ens volen fer creure. Ara toca CiU.
10) El resultat de les les eleccions en clau de Catalunya ens han anat de conya. CiU torna a ser clau gràcies a molta gent que ha sabut aguantar i ha votat per ideals. Thanks a tots. Ara podem influir molt més que abans. Els sociates es gent que toca poder i el sap utilitzar. Els ERC i IC no saben tocar poder. Ho estan demostrar abastament. Ara toca seny. Que CiU entri al govern. Clar que si.
11) Per últim, una "rajadita" final. Gràcies a tots aquells que cada dia durant en 4 anys ens heu estat possant les piles als demés perquè avui encara que ens fotés molt votessim en clau espanyola a aquell que us podia barrar el pas. Es impagable el vostre esforç i dedicació. Gràcies a la COPE, Losantos, Cesar Vidal, El Mundo, Grup Intereconomia, Pedrojota, Acebes, Zaplana, Valcarcel y sus hectolitros, Esperanza Aguirre i l'estació de tren a Guadalajara, Rouco Varela and company, Isabel San Sebastián, Antena 3, Aznar, a la revista Epoca i els seus comentaris ponderats i equlibrats, al Diari La Razón, i per sobre de tots, a aquest gran home, en Marioneta, que no podrà separar als nostres fills a les escoles catalanes per raó de llengua i que em va treure de polleguera quan va dir que aquí se multaba por rotular en español. No, no es així. Es va multar per no rotular, al menys, en català com diu la llei que ell coneix. Va mentir una vegada més, enfrontant a la gent de la resta d'Espanya amb els catalans. Independentment de que multar per no rotular al menys en català sigui o no apropiat i estem més o menys d'acord, aquest va ser el motiu de la multa i no "rotular en espanyol". Les referències a la inmigració i a ETA ja no colen per una part de l'electorat.
12) M'ha extranyat molt que aquesta nit en Rajoy no fes cap referència de condolencia a la familia del Sr. Isaias Carrasco. Simplement, en algú que ha utilitzat tant el terrorisme durant tota la legislatura, no tenir ni el més minim record cap a la familia de la persona assasinada m'ha resultat sorprenent. Deu haver estat un lapsus.
13) Per cert, els resultats a Euskadi també son bastant forts. PSOE 9, PNV 6, PP 3. Agafa't que fa fort.
14) Genial el comentari d'Enric Juliana a la Vanguardia (es el pare de la frase el català emprenyat), comenta que al català es un home/dona orgullós/a que pot arribar a acceptar que els trens no funcionin durant messos, però no pot acceptar que el trepitgin i l'humillin. Es molt bó el comentari. El PSC té molts, molts, vots prestats.
Bé, demà o demà passat amb més calma seguim.
Bon dia a tothom i bona sort!!! (je, je). Avui em compraré una "cometa".
sábado, 8 de marzo de 2008
Reflexió dins la jornada de reflexió.
No sabem el teu nom, ni d'on ets, ni com ets..... però ets repugnant, un desgraciat amb majúscules, sincerament, gent com tu sobra d'aquest món.
Els fets d'ahir demostren el que ets, una absoluta merda. Vas rebre l'ordre, d'un altre ser execrable com tu i tots els teus, d'anar a matar a un ser humà que simplement tenia el defecte de pensar diferent de com penseu tots els de la vostra secta, si es que penseu quelcom. Has deixat una vidua i tres fills marcats per sempre per la tràgica mort del seu pare. Sou una màfia que viu del continu xantatge cap als altres. Aprofiteu qualsevol oportunitat que teniu per continuar sembrant la por entre les persones.
Segueixes pensant que lluites per l'alliberament del teu país?? Creus que un país s'allibera desde les armes?? Sou els primers enemics del vostre poble. El feu petit i tancat. Una comunitat no es pot contruir desde les armes, el xantatge i la por. Es molt maco parlar desde fora, però entenc com es deu sentir la gent normal de Renteria, Hondarribia, Hernani, Tolosa, etc, etc.
La democràcia us ha donat vàries oportunitats per acabar d'una vegada amb aquesta forma de viure, desde l'odi i la venjança. Quin futur teniu com a persones?? I com a poble?? Vosaltres sou el problema a partir de la qual començar a trobar una solució. El vostre braç polític es igual de patètic que vosaltres. No doneu cap futur als joves del vostre país, excepte l'odi.
Estimo Euskadi. El meu avi era vasc. Els vascos són els primers que tenen que acabar d'una vegada amb aquesta banda d'assasins que son el primer impediment per ser un país normal.
Amb tot el respecte i carinyo cap a la vidua i els tres fills del Sr. Isaías.
Els fets d'ahir demostren el que ets, una absoluta merda. Vas rebre l'ordre, d'un altre ser execrable com tu i tots els teus, d'anar a matar a un ser humà que simplement tenia el defecte de pensar diferent de com penseu tots els de la vostra secta, si es que penseu quelcom. Has deixat una vidua i tres fills marcats per sempre per la tràgica mort del seu pare. Sou una màfia que viu del continu xantatge cap als altres. Aprofiteu qualsevol oportunitat que teniu per continuar sembrant la por entre les persones.
Segueixes pensant que lluites per l'alliberament del teu país?? Creus que un país s'allibera desde les armes?? Sou els primers enemics del vostre poble. El feu petit i tancat. Una comunitat no es pot contruir desde les armes, el xantatge i la por. Es molt maco parlar desde fora, però entenc com es deu sentir la gent normal de Renteria, Hondarribia, Hernani, Tolosa, etc, etc.
La democràcia us ha donat vàries oportunitats per acabar d'una vegada amb aquesta forma de viure, desde l'odi i la venjança. Quin futur teniu com a persones?? I com a poble?? Vosaltres sou el problema a partir de la qual començar a trobar una solució. El vostre braç polític es igual de patètic que vosaltres. No doneu cap futur als joves del vostre país, excepte l'odi.
Estimo Euskadi. El meu avi era vasc. Els vascos són els primers que tenen que acabar d'una vegada amb aquesta banda d'assasins que son el primer impediment per ser un país normal.
Amb tot el respecte i carinyo cap a la vidua i els tres fills del Sr. Isaías.
lunes, 3 de marzo de 2008
2on. Debat Rajoy-Zapatero.
El debat d'avui ha estat molt més demàgogic que el primer. En Rajoy crec que ha estat bastant millor en aquest terreny. Ha estat tant bé que a mi personalment ha aconseguit crispar-me. El segon debat ha estat per a mi més avorrit que el primer, potser perquè els arguments ja eren una mica repetitius.
Aquesta tarda li deia a un familiar proper que potser anava a votar diumenge per la tarda i que, depèn de la participació que hi hagués al migdia, votaria a un partit o a l'altre. El PSOE per guanyar necessita un percentatge aproximat del 75% de la població. Penso en un vot defensiu (PSC) o en un vot en clau d'incidència catalana (CiU). Ja ho tinc clar. El diumenge proper, em possaré una pinça al nas, intentaré no pensar molt en la Maleni, ni en les promeses incomplides de l'Estatut, ni en que el PSC es un partit domesticat i votaré a l'unica opció política que es capaç de barrar el pas a aquell que té com a principals arguments polítics utilitzar l'inmigració, ETA i la confrontació entre els diversos territoris de l'Estat. A més de l'esperpèntica i barroera utilització de la llengua catalana.
Tinc 34 anys, espero tenir fills i em nego a veure en el futur als meus fills estudiant en una de les 3 opcions que tindran els pares per escolaritzar als seus fills. Segregats per idiomes. O en català, o en català i castellà, o en castellà unicament. Els inmigrants estaran tots a la tercera opció. Quina mena de mix crearem entre les futures generacions?. Volem el mateix model escolar d'Euskadi?. Jo personalment no estic a favor. Prefereixo a tothom a les mateixes aules, integrant a la gent, on es garateixi una educació lliure en valors e idees i on la paraula esforç i respecte al que ensenya signifiqui quelcom (no com ara que són una colla de ganduls gràcies a la llei educativa actual i als pares/mares). Està clar que si jo hagués estudiat en aquest model educatiu, el segregat per idiomes, no tindria els amics que avui tinc, on hi ha gent d'origen familiar tant divers com Catalunya, Galicia, Sòria, Andalusia, Valladolid, Teruel, etc, etc. Els meus amics, som 10, mai ens hem discutit per aquestes parides. Ens vam coneixer a les aules i al pati d'un cole "donde solo se enseñaba en castellano" i mai cap pare ni cap mare ens han etiquetat per la llengua que parlàvem ni pel que pensàvem. Ens parlem en català i en castellà. Per uns soc el Carles, per altres el Xarlie, per altres el Bolin, a la feina el Carlos i per alguna el Carlitos. I que més dona això??
Avui no veig tant clar que el PSOE guanyi les eleccions. Només de pensar en l'escenari que es dibuixa si guanya el PP m'esgarrifo. Econòmicament també es demagògic. Avui he sentit que no es retindrà res a les persones que guanyin menys de 16.000 euros. Menys recaptació. Que tindrem més deducció en les despesses de primera vivenda. Més cost. Que farem reformes estructurals (acomiadaments més barats i flexibilitzacions laborals). Si baixem els impostos, recaudarem més encara que baixem l'IRPF i l'Impost de Societats perquè incrementarà l'activitat económica. Si pugen el petroli i els cereals o baixa la paritat euro-dolar no sé que farem perquè no pugi el IPC. Si ets inmigrant, més val que fotis el camp volant i que els d'aquí facin totes les feines denigrants que fins ara fas sense queixar-te de la merda de sou (en negre, of course) que et paguen. Això es el món al revés. Els del PP, que en teoria estan més aprop dels empresaris, possaran traves a aquells que fan baixar el salari real ja que accepten treball barat per necessitat. Molt bé, ara expulsarem mà d'obra barata que també genera riquesa o els farem firmar el nou contracte de dret i explotació (ai, obligacions, se m'ha anat el subsconcient).
En el tema de la inmigració vull afegir una experiència personal. Com alguns sabeu, he estat dos cops a païssos del tercer món. Hi han experiències enriquidores a la vida de les persones i aquesta per a mi ha estat una de les més encisadores i alliçonadores de la meva vida. Som uns desagraits. No sabem valorar res del que tenim. Son frases molt típiques, però només quan palpa la misèria, (diferencieu-lo de la pobresa), un es dona compte de la injusticia amb majúscules que hi ha al món. Quan vaig estar a l'Amazonia vaig poder veure per primer cop a la meva vida el que volia dir misèria i que els hi fotem tota la seva riquesa natural. Tot es tot, tot el que podem i més. Els habitants d'allà treballen a les fusteries amb nules condicions de salubritat e higiene per una bossa d'aliments setmanal. Aquest es el seu sou. Com jo puc negar l'entrada al meu país d'un ser humà que deixa la seva terra per sortir de la misèria?? No pobresa, misèria. Què més trist que haver de deixar el teu país per anar a sobreviure a onaltre lloc? Si molt del que seràs a la vida es decideix al país i familia on et toca nèixer, si això es aleatori, com cony podem ser tant insensibles i egoistes? Com no ho entenc, ja no puc dir res més. Potser no us trasmeto tot allò que sento. Però afegeixo, jo, que soc creient i que he anat al tercer món amb organitzacions vinculades a l'esglèsia, com puc reaccionar davant el silenci i la nula activitat de la mateixa envers a la problemàtica de la inmigració??. Molts cop penso que es el món al revés.
En el tema d'ETA, tot es pura hipocresia. Lamentable. Tothom s'ha reunit amb els d'ETA. Fins i tot els del PP a Suïssa amb un de l'esglèsia al costat (l'actual bisbe de Sant Sebastián, mandan cojones). Es tant desagradable que em fa repugnància. Sembla que ells son els únics que volen acabar amb aquesta penya d'aixelabrats.
Aquest país no té bona pinta. Massa problemes per tant poc nivell. Falten estadistes, però no només aquí, a molts païssos del món. Nules solucions, només rajar i rajar de l'adversari. Ni una sola concessió a quelcom que hagi fet bé l'adversari. Ara resulta que el problema del país es que a un senyor l'han multat amb 400 euros per possar el rètol en castellà. La llei diu que l'ha de possar al menys en català, no prohibeix que el possi també en castellà o en xino. Això si, al Rajoy no li fot i a molts d'aqui si, que a les universitats d'Alemanya hi hagi més càtedres de filologia catalana que a l'Estat Espanyol (es acollonant).
Llegeixo les enquestes i diuen a totes que ha guanyat el Zp. No cal creure de res de res. Hem de fer fora diumenge a aquesta mala art de fer política, a la demagogia, a la confrontació, a la "dales caña mariano", a la persona que primer fa de piròman, després de bomber i s'acaba postulant com a dialogant i pactista.
El moment millor del debat per a mi ha estat quan el Rajoy ha dit que "el PP está en el centro".
¿ En el centro ? Espero que dissabte agafi la "cometa" de la seva "niña" i marxi cap a casa.... i que no torni mai més. Renvació urgent de cares, de formes i de missatges.
Ah, per cert! Ultim missatge. A tothom que sigui una mica sensible amb les causes perdudes. Al Senat es presenta un amic meu al Partit Por un Mundo Más Justo (PUM+J), marqueu el seu nom si voleu. Es diu Lluís Sierra i Serra. Dono fe que es un vot just i de sentit comú. Tota la vida dedicada al Tercer Món. Gràcies Lluís.
Bona nit.
PD: Demà escullen al nou Cap de l'Esglèsia a Espanya. Que Déu els ilumini.
Aquesta tarda li deia a un familiar proper que potser anava a votar diumenge per la tarda i que, depèn de la participació que hi hagués al migdia, votaria a un partit o a l'altre. El PSOE per guanyar necessita un percentatge aproximat del 75% de la població. Penso en un vot defensiu (PSC) o en un vot en clau d'incidència catalana (CiU). Ja ho tinc clar. El diumenge proper, em possaré una pinça al nas, intentaré no pensar molt en la Maleni, ni en les promeses incomplides de l'Estatut, ni en que el PSC es un partit domesticat i votaré a l'unica opció política que es capaç de barrar el pas a aquell que té com a principals arguments polítics utilitzar l'inmigració, ETA i la confrontació entre els diversos territoris de l'Estat. A més de l'esperpèntica i barroera utilització de la llengua catalana.
Tinc 34 anys, espero tenir fills i em nego a veure en el futur als meus fills estudiant en una de les 3 opcions que tindran els pares per escolaritzar als seus fills. Segregats per idiomes. O en català, o en català i castellà, o en castellà unicament. Els inmigrants estaran tots a la tercera opció. Quina mena de mix crearem entre les futures generacions?. Volem el mateix model escolar d'Euskadi?. Jo personalment no estic a favor. Prefereixo a tothom a les mateixes aules, integrant a la gent, on es garateixi una educació lliure en valors e idees i on la paraula esforç i respecte al que ensenya signifiqui quelcom (no com ara que són una colla de ganduls gràcies a la llei educativa actual i als pares/mares). Està clar que si jo hagués estudiat en aquest model educatiu, el segregat per idiomes, no tindria els amics que avui tinc, on hi ha gent d'origen familiar tant divers com Catalunya, Galicia, Sòria, Andalusia, Valladolid, Teruel, etc, etc. Els meus amics, som 10, mai ens hem discutit per aquestes parides. Ens vam coneixer a les aules i al pati d'un cole "donde solo se enseñaba en castellano" i mai cap pare ni cap mare ens han etiquetat per la llengua que parlàvem ni pel que pensàvem. Ens parlem en català i en castellà. Per uns soc el Carles, per altres el Xarlie, per altres el Bolin, a la feina el Carlos i per alguna el Carlitos. I que més dona això??
Avui no veig tant clar que el PSOE guanyi les eleccions. Només de pensar en l'escenari que es dibuixa si guanya el PP m'esgarrifo. Econòmicament també es demagògic. Avui he sentit que no es retindrà res a les persones que guanyin menys de 16.000 euros. Menys recaptació. Que tindrem més deducció en les despesses de primera vivenda. Més cost. Que farem reformes estructurals (acomiadaments més barats i flexibilitzacions laborals). Si baixem els impostos, recaudarem més encara que baixem l'IRPF i l'Impost de Societats perquè incrementarà l'activitat económica. Si pugen el petroli i els cereals o baixa la paritat euro-dolar no sé que farem perquè no pugi el IPC. Si ets inmigrant, més val que fotis el camp volant i que els d'aquí facin totes les feines denigrants que fins ara fas sense queixar-te de la merda de sou (en negre, of course) que et paguen. Això es el món al revés. Els del PP, que en teoria estan més aprop dels empresaris, possaran traves a aquells que fan baixar el salari real ja que accepten treball barat per necessitat. Molt bé, ara expulsarem mà d'obra barata que també genera riquesa o els farem firmar el nou contracte de dret i explotació (ai, obligacions, se m'ha anat el subsconcient).
En el tema de la inmigració vull afegir una experiència personal. Com alguns sabeu, he estat dos cops a païssos del tercer món. Hi han experiències enriquidores a la vida de les persones i aquesta per a mi ha estat una de les més encisadores i alliçonadores de la meva vida. Som uns desagraits. No sabem valorar res del que tenim. Son frases molt típiques, però només quan palpa la misèria, (diferencieu-lo de la pobresa), un es dona compte de la injusticia amb majúscules que hi ha al món. Quan vaig estar a l'Amazonia vaig poder veure per primer cop a la meva vida el que volia dir misèria i que els hi fotem tota la seva riquesa natural. Tot es tot, tot el que podem i més. Els habitants d'allà treballen a les fusteries amb nules condicions de salubritat e higiene per una bossa d'aliments setmanal. Aquest es el seu sou. Com jo puc negar l'entrada al meu país d'un ser humà que deixa la seva terra per sortir de la misèria?? No pobresa, misèria. Què més trist que haver de deixar el teu país per anar a sobreviure a onaltre lloc? Si molt del que seràs a la vida es decideix al país i familia on et toca nèixer, si això es aleatori, com cony podem ser tant insensibles i egoistes? Com no ho entenc, ja no puc dir res més. Potser no us trasmeto tot allò que sento. Però afegeixo, jo, que soc creient i que he anat al tercer món amb organitzacions vinculades a l'esglèsia, com puc reaccionar davant el silenci i la nula activitat de la mateixa envers a la problemàtica de la inmigració??. Molts cop penso que es el món al revés.
En el tema d'ETA, tot es pura hipocresia. Lamentable. Tothom s'ha reunit amb els d'ETA. Fins i tot els del PP a Suïssa amb un de l'esglèsia al costat (l'actual bisbe de Sant Sebastián, mandan cojones). Es tant desagradable que em fa repugnància. Sembla que ells son els únics que volen acabar amb aquesta penya d'aixelabrats.
Aquest país no té bona pinta. Massa problemes per tant poc nivell. Falten estadistes, però no només aquí, a molts païssos del món. Nules solucions, només rajar i rajar de l'adversari. Ni una sola concessió a quelcom que hagi fet bé l'adversari. Ara resulta que el problema del país es que a un senyor l'han multat amb 400 euros per possar el rètol en castellà. La llei diu que l'ha de possar al menys en català, no prohibeix que el possi també en castellà o en xino. Això si, al Rajoy no li fot i a molts d'aqui si, que a les universitats d'Alemanya hi hagi més càtedres de filologia catalana que a l'Estat Espanyol (es acollonant).
Llegeixo les enquestes i diuen a totes que ha guanyat el Zp. No cal creure de res de res. Hem de fer fora diumenge a aquesta mala art de fer política, a la demagogia, a la confrontació, a la "dales caña mariano", a la persona que primer fa de piròman, després de bomber i s'acaba postulant com a dialogant i pactista.
El moment millor del debat per a mi ha estat quan el Rajoy ha dit que "el PP está en el centro".
¿ En el centro ? Espero que dissabte agafi la "cometa" de la seva "niña" i marxi cap a casa.... i que no torni mai més. Renvació urgent de cares, de formes i de missatges.
Ah, per cert! Ultim missatge. A tothom que sigui una mica sensible amb les causes perdudes. Al Senat es presenta un amic meu al Partit Por un Mundo Más Justo (PUM+J), marqueu el seu nom si voleu. Es diu Lluís Sierra i Serra. Dono fe que es un vot just i de sentit comú. Tota la vida dedicada al Tercer Món. Gràcies Lluís.
Bona nit.
PD: Demà escullen al nou Cap de l'Esglèsia a Espanya. Que Déu els ilumini.
lunes, 25 de febrero de 2008
Debat Zapatero-Rajoy.
Estem a un país poc acostumat als debats, on les grans decisions normalment es decidexien "por el artículo 33" i per persones amb menys C.I. del que té que escoltar la lliçó magistral del "crack mundial", (excepte en pocs casos on del debat de les diferents idees exposades per diferents individus s'extreu un mix de totes, ja que ningú mai té la raó ni la visió absoluta de les cosses).
El nivell polític no es diferent. Tots sempre tenen raó, el rival es desqüalificat fins a l'infinit i es busca la prova del nou que es incapaç de fer res bé. Es el el tercer cop a la meva vida que veig un cara a cara, (els últims dos era quan tenia 19 anys i votava per primer cop a unes eleccions generals), i realment, m'ha agradat. En el debat d'avui hi ha hagut una mica de tot, dades, posicionaments d'idees, demagogia, desqüalificacions, etc, etc).
Abans del debat, estava molt espantat. Sempre he valorat d'en Rajoy la seva fina ironia i la capacitat per dir les cosses d'una forma senzilla i entenedora. Considero que ha estat molt brillant en la seva primera intervenció, per a mi, la millor de totes, de llarg (encara que llegís del paper, onaltre tema pendent, falten oradors com els d'abans).
Rajoy, en el tema econòmic, ha fet el que tocava, com la macro va bé, ha baixat a la microeconomia, ha estat aprop del que nota la gent, que la llet, les patates, els ous, el pà, etc, etc, cada dia valen una mica més i que han pujat molt els preus. Com a economista, sincerament, no sé encara que cony pot fer un govern en aquest tema, com no sigui "nacionalitzar" la producció i la distribució d'aquests productes de primera necessitat. Si som capitalistes, ho som amb totes les conseqüències i, mentre hi hagi mercat, també hi ha persones que especulen amb els preus de les cosses, petroli, cereals, matèries primeres, accions, etc, hem de recordar que els especuladors algun dia també hi perden i desapareixen quan no hi ha negoci. Crec que tot l'altre es demagogia pura. Questió d'oferta i demanda, (i especulació, of course).
El Zp, ademés d'anar una mica-bastant millor vestit (qui cony li ha donat el traje al Rajoy, les mànigues li anàven curtes), m'ha semblat una mica més seriós del normal. Crec que li ha faltat ensenyar més el seu "talante" i que potser, la tensió del debat, li ha fet estar una mica diferent del ZP que coneixem.
Per a mi, ha estat brillant en dues rèpliques, la d'ETA i la de l'Estatut. La d'ETA es de llibre, mai cap partit polític ha estat en contra del que hagi fet el govern de torn en matèria antiterrorista, m'ha agradat la fermesa i la convicció en la que s'ha expressat. La de l'Estatut de Catalunya i la fotocopiadora que van fer servir per fer l'Estatut Andalús també ha sigut una rèplica brillant. Crec que ha guanyat bastant vots per aquestes contrades amb la defensa que ha fet de l'Estatut i el paper "barroer" d'aquesta forma de fer oposició del PP.
No m'ha agradat gens que a aquestes alçades en Rajoy encara acusi al Zp d'haver agredit a les víctimes del terrorisme. Sense comentaris. Què pot pensar un familiar de qualsevol tendència política i origen quan veu a aquest subjecte dir això, mentre ell ha perdut a un familiar??? No tinc la balança per medir les agressions.
En definitiva, cadascú ha anat a la seva i ha passat de donar opcions de futur. S'ha mirat el passat i no s'ha explicat que es farà. El pitjor de tot es que com algun dia hi hagi la necessitat de que aquests dos partits s'uneixin per tirar el país endavant, "anem aviaos", no es poden ni veure. Quina diferència amb els alemanys que s'han unit per treure el país de la depressió económica....
El més graciós de tot es que ningú treurà majoria absoluta i, com sempre, los "nacionalismos insaciables" treuran les castanyes del foc i decidiran qui governa. Bé, els nacionalistes o algú altre, perquè al pas que anem no sé si quedaran altres forces polítiques. He vist una entrevista al Llamazares i m'ha fet pena, pobre home, a aquest pas treurà un escó o dos amb un milió de vots.
Bueno, acabo de llegir que Antena 3 dona guanyador a Zapatero amb el 45% dels entrevistats enfront al 39% de Rajoy. Jo ho he vist molt igualat. Si la tele de la dreta diu això, potser algú que s'ho faci mirar. Cuatro ha donat guanyador a Zp per 45% a 33%. El Mundo dona guanyador a Rajoy 58% a 42%. El País dona 53% a 39% a favor de Zp.
Bé, com a resum, per a mi no ha servit per res el debat, el que vol votar ZP ho farà igualment, el que volia votar Rajoy abans del debat farà el mateix, i l'indecís ho té pitjor que abans de començar, perquè no s'ha enterat de res del que volen fer aquests dos "pardals".
Sobre el tema del debat, el Zp ha fet el debat perquè sap que necessita una participació mínima del 73-74% per guanyar, sino anda que faria el debat. En Rajoy ja va demostrar fa quatre anys la més mínima sensibilitat per mostrar una mica d'interés en fer un debat. Com a mínim, el Zp ha demostrat, encara que també se li pot retreure necessitat, més sentit democràtic, (si es democràtic que en un sistema polític multipartidista hi hagi un debat a dos), que en Rajoy.
El nivell polític no es diferent. Tots sempre tenen raó, el rival es desqüalificat fins a l'infinit i es busca la prova del nou que es incapaç de fer res bé. Es el el tercer cop a la meva vida que veig un cara a cara, (els últims dos era quan tenia 19 anys i votava per primer cop a unes eleccions generals), i realment, m'ha agradat. En el debat d'avui hi ha hagut una mica de tot, dades, posicionaments d'idees, demagogia, desqüalificacions, etc, etc).
Abans del debat, estava molt espantat. Sempre he valorat d'en Rajoy la seva fina ironia i la capacitat per dir les cosses d'una forma senzilla i entenedora. Considero que ha estat molt brillant en la seva primera intervenció, per a mi, la millor de totes, de llarg (encara que llegís del paper, onaltre tema pendent, falten oradors com els d'abans).
Rajoy, en el tema econòmic, ha fet el que tocava, com la macro va bé, ha baixat a la microeconomia, ha estat aprop del que nota la gent, que la llet, les patates, els ous, el pà, etc, etc, cada dia valen una mica més i que han pujat molt els preus. Com a economista, sincerament, no sé encara que cony pot fer un govern en aquest tema, com no sigui "nacionalitzar" la producció i la distribució d'aquests productes de primera necessitat. Si som capitalistes, ho som amb totes les conseqüències i, mentre hi hagi mercat, també hi ha persones que especulen amb els preus de les cosses, petroli, cereals, matèries primeres, accions, etc, hem de recordar que els especuladors algun dia també hi perden i desapareixen quan no hi ha negoci. Crec que tot l'altre es demagogia pura. Questió d'oferta i demanda, (i especulació, of course).
El Zp, ademés d'anar una mica-bastant millor vestit (qui cony li ha donat el traje al Rajoy, les mànigues li anàven curtes), m'ha semblat una mica més seriós del normal. Crec que li ha faltat ensenyar més el seu "talante" i que potser, la tensió del debat, li ha fet estar una mica diferent del ZP que coneixem.
Per a mi, ha estat brillant en dues rèpliques, la d'ETA i la de l'Estatut. La d'ETA es de llibre, mai cap partit polític ha estat en contra del que hagi fet el govern de torn en matèria antiterrorista, m'ha agradat la fermesa i la convicció en la que s'ha expressat. La de l'Estatut de Catalunya i la fotocopiadora que van fer servir per fer l'Estatut Andalús també ha sigut una rèplica brillant. Crec que ha guanyat bastant vots per aquestes contrades amb la defensa que ha fet de l'Estatut i el paper "barroer" d'aquesta forma de fer oposició del PP.
No m'ha agradat gens que a aquestes alçades en Rajoy encara acusi al Zp d'haver agredit a les víctimes del terrorisme. Sense comentaris. Què pot pensar un familiar de qualsevol tendència política i origen quan veu a aquest subjecte dir això, mentre ell ha perdut a un familiar??? No tinc la balança per medir les agressions.
En definitiva, cadascú ha anat a la seva i ha passat de donar opcions de futur. S'ha mirat el passat i no s'ha explicat que es farà. El pitjor de tot es que com algun dia hi hagi la necessitat de que aquests dos partits s'uneixin per tirar el país endavant, "anem aviaos", no es poden ni veure. Quina diferència amb els alemanys que s'han unit per treure el país de la depressió económica....
El més graciós de tot es que ningú treurà majoria absoluta i, com sempre, los "nacionalismos insaciables" treuran les castanyes del foc i decidiran qui governa. Bé, els nacionalistes o algú altre, perquè al pas que anem no sé si quedaran altres forces polítiques. He vist una entrevista al Llamazares i m'ha fet pena, pobre home, a aquest pas treurà un escó o dos amb un milió de vots.
Bueno, acabo de llegir que Antena 3 dona guanyador a Zapatero amb el 45% dels entrevistats enfront al 39% de Rajoy. Jo ho he vist molt igualat. Si la tele de la dreta diu això, potser algú que s'ho faci mirar. Cuatro ha donat guanyador a Zp per 45% a 33%. El Mundo dona guanyador a Rajoy 58% a 42%. El País dona 53% a 39% a favor de Zp.
Bé, com a resum, per a mi no ha servit per res el debat, el que vol votar ZP ho farà igualment, el que volia votar Rajoy abans del debat farà el mateix, i l'indecís ho té pitjor que abans de començar, perquè no s'ha enterat de res del que volen fer aquests dos "pardals".
Sobre el tema del debat, el Zp ha fet el debat perquè sap que necessita una participació mínima del 73-74% per guanyar, sino anda que faria el debat. En Rajoy ja va demostrar fa quatre anys la més mínima sensibilitat per mostrar una mica d'interés en fer un debat. Com a mínim, el Zp ha demostrat, encara que també se li pot retreure necessitat, més sentit democràtic, (si es democràtic que en un sistema polític multipartidista hi hagi un debat a dos), que en Rajoy.
jueves, 21 de febrero de 2008
Debat Solbes-Pizarro, Resultats Antena 3, Spanair.....
Com sempre ja es super-tard (mitjanit) intentaré ser breu i escriuré una mica per desconectar:
Vull tocar 3 temes:
1) Debat Solbes-Pizarro: No el volia veure, però al final l'he vist. Passi el que passi, sempre passarà el mateix. Les enquestes dels diaris de dretes diran que ha guanyat en Pizarro i els d'esquerres en Solbes. Bé, la meva opinió es que en Solbes m'ha semblat un bon professor d'economia, d'aquells que encara queden a les universitats, allí on vaig estudiar econòmiques. Anava plagat de dades. L'altre bastant a la seva, no es polític, només llegia i li ha fotut una demagogia que flipes quan ha dit que es malgastava diners pagant a terroristes...... Massa bona persona en Solbes. L'altra té la vida massa solucionada amb els 12 milions d'euros que va cobrar quan va sortir d'Endesa. Un advocat de l'Estat parlant d'economia....
Només una dada: L'estat ha guanyat diners al 2007, un 2,23 % del PIB. Inimaginable fa uns anys. I això en un govern d'esquerres. Realment el tema econòmic macro està molt bé, el micro ja es diferent.
Personatge deprimit del dia: Arias Cañete. Fins que Pizarro va "sortir de l'armari" era el responsable d'economia del PP. Es deu haver empasat la tele veient el que feia el "fichaje galáctico estrella". Crec que està més desanimat que els empleats del BBVA quan veuen el que els hi pujen el sou al 2008 després dels beneficis declarats del Banc a l'any 2007 (6.126 milions d'euros) i els diners que va cobrar el cap de l'entitat Francisco González (5,03 milions d'euritos).
Ah, el "colega" acumula plans de pensions per valor de 61,3 milions d'euros. I jo pagant comissions com un idiota.....
2) Resultats anuals Antena 3:
Avui ha publicat comptes anuals del 2007 Antena 3. La tele escombra bastant cap a la dreta. Es la seva línea de pensament. No ens vé de nou. Els beneficis del grup han caigut un 31% fins a 200 milions d'euros. Si ens centrem només a la tele, els ingressos han pujat un 0,2% (lamentable, ja que la inflació va pujar un 4.2% al 2007, vol dir que ha ingressat menys en termes reals descomptant la inflació) i els beneficis també han caigut un 31%.
Les qüotes de pantalla dels anys 2006- 2007 van ser:
Antena 3: baixa del 19,4% al 17,4%
Telecinco: baixa del 21,2% al 20,3%
TV1: baixa del 18,3% al 17,2%
Autonòmiques: baixa del 15,1 al 14,5
Cuatro: puja del 6,4% al 7,7%
La Sexta: puja del 1,8% al 4%
TV2: baixa del 4.8% al 4,6%
Ignacio hiciste bien en marchar de allí.....al menos aún debiste cobrar indemnización.
3) Un rumor avui mig confirmat a la premsa:
Sembla que el tema de Spanair no serà tant fàcil per Iberia. Sembla que hi ha una empresa (Gadair) que ha contactat amb bastants empresaris d'alt nivell de Catalunya per fer una oferta en ferm per la companyia. Si per una vegada unim forces aniria de pebrots. No podem deixar-nos perdre això. Ens fotran l'aeroport a pendre pel sac si Spanair cau en mans d'"Aberia".
4) Un últim tema: Si algú té uns estalvis i pensa entrar a borsa ja que les cotitzacions han baixat, la meva humil opinió es que esperi una mica. L'IBEX està en un canal lateral entre 12.700-13.300 desde fa uns dies. Jo soc dels que m'inclino que baixarà dels 12.700 punts anant a tocar mínims de 12.000. Allí potser es podrà començar a estudiar alguna inversió selectiva. Però de moment els diners en líquid o un FIAMM, si hi ha algú que en tingui (de diners)....
Salutacions a tots.
Vull tocar 3 temes:
1) Debat Solbes-Pizarro: No el volia veure, però al final l'he vist. Passi el que passi, sempre passarà el mateix. Les enquestes dels diaris de dretes diran que ha guanyat en Pizarro i els d'esquerres en Solbes. Bé, la meva opinió es que en Solbes m'ha semblat un bon professor d'economia, d'aquells que encara queden a les universitats, allí on vaig estudiar econòmiques. Anava plagat de dades. L'altre bastant a la seva, no es polític, només llegia i li ha fotut una demagogia que flipes quan ha dit que es malgastava diners pagant a terroristes...... Massa bona persona en Solbes. L'altra té la vida massa solucionada amb els 12 milions d'euros que va cobrar quan va sortir d'Endesa. Un advocat de l'Estat parlant d'economia....
Només una dada: L'estat ha guanyat diners al 2007, un 2,23 % del PIB. Inimaginable fa uns anys. I això en un govern d'esquerres. Realment el tema econòmic macro està molt bé, el micro ja es diferent.
Personatge deprimit del dia: Arias Cañete. Fins que Pizarro va "sortir de l'armari" era el responsable d'economia del PP. Es deu haver empasat la tele veient el que feia el "fichaje galáctico estrella". Crec que està més desanimat que els empleats del BBVA quan veuen el que els hi pujen el sou al 2008 després dels beneficis declarats del Banc a l'any 2007 (6.126 milions d'euros) i els diners que va cobrar el cap de l'entitat Francisco González (5,03 milions d'euritos).
Ah, el "colega" acumula plans de pensions per valor de 61,3 milions d'euros. I jo pagant comissions com un idiota.....
2) Resultats anuals Antena 3:
Avui ha publicat comptes anuals del 2007 Antena 3. La tele escombra bastant cap a la dreta. Es la seva línea de pensament. No ens vé de nou. Els beneficis del grup han caigut un 31% fins a 200 milions d'euros. Si ens centrem només a la tele, els ingressos han pujat un 0,2% (lamentable, ja que la inflació va pujar un 4.2% al 2007, vol dir que ha ingressat menys en termes reals descomptant la inflació) i els beneficis també han caigut un 31%.
Les qüotes de pantalla dels anys 2006- 2007 van ser:
Antena 3: baixa del 19,4% al 17,4%
Telecinco: baixa del 21,2% al 20,3%
TV1: baixa del 18,3% al 17,2%
Autonòmiques: baixa del 15,1 al 14,5
Cuatro: puja del 6,4% al 7,7%
La Sexta: puja del 1,8% al 4%
TV2: baixa del 4.8% al 4,6%
Ignacio hiciste bien en marchar de allí.....al menos aún debiste cobrar indemnización.
3) Un rumor avui mig confirmat a la premsa:
Sembla que el tema de Spanair no serà tant fàcil per Iberia. Sembla que hi ha una empresa (Gadair) que ha contactat amb bastants empresaris d'alt nivell de Catalunya per fer una oferta en ferm per la companyia. Si per una vegada unim forces aniria de pebrots. No podem deixar-nos perdre això. Ens fotran l'aeroport a pendre pel sac si Spanair cau en mans d'"Aberia".
4) Un últim tema: Si algú té uns estalvis i pensa entrar a borsa ja que les cotitzacions han baixat, la meva humil opinió es que esperi una mica. L'IBEX està en un canal lateral entre 12.700-13.300 desde fa uns dies. Jo soc dels que m'inclino que baixarà dels 12.700 punts anant a tocar mínims de 12.000. Allí potser es podrà començar a estudiar alguna inversió selectiva. Però de moment els diners en líquid o un FIAMM, si hi ha algú que en tingui (de diners)....
Salutacions a tots.
domingo, 17 de febrero de 2008
Mini-resum esportiu cap de setmana.
Quin "bollo" vam tenir ahir. La mà, uffffff, molt rigurosa. De fet, si no pita res, tampoc passa res. L'extrany es que ho pités. Tots pensàvem ahir a les 7 de la tarda que a les 12 de la nit estariem a 9 o 11 punts. Estem a 5. Podem somiar. Esperem que Eto'o torni recuperat i no tingui "cap" problema.
Per altra banda, el Menorca va guanyar, ja porta vuit victòries. El miracle torna a ser possible. Quin mèrit que té aquesta gent.
Apa, es un mini-resum. Avui toca ser breu.
PD: Només pensar com deu estar el Petri amb el tema de la mà ja deu ser l'ostia. A veure que fem dimecres, el millor del partit serà veure com canten el You Will Never Walk Alone.
Ah!! I Dissabte compliré un somni. Estaré al Stade de France a París veient el França-Anglaterra del Six Nations. Carpe diem!!!! Ja us ho explicaré. En les enfants de la patrie......
Per altra banda, el Menorca va guanyar, ja porta vuit victòries. El miracle torna a ser possible. Quin mèrit que té aquesta gent.
Apa, es un mini-resum. Avui toca ser breu.
PD: Només pensar com deu estar el Petri amb el tema de la mà ja deu ser l'ostia. A veure que fem dimecres, el millor del partit serà veure com canten el You Will Never Walk Alone.
Ah!! I Dissabte compliré un somni. Estaré al Stade de France a París veient el França-Anglaterra del Six Nations. Carpe diem!!!! Ja us ho explicaré. En les enfants de la patrie......
viernes, 15 de febrero de 2008
TGV - AVE (Barcelona- Madrid).
La unión de las dos principales ciudades y centros económicos del país en alta velocidad será una realidad el próximo 20 de Febrero del 2008.
Diario El Mundo, 14 de Julio del año 2000, "Cascos garantiza que el AVE llegará a Barcelona en el año 2004".
Diario La Vaguardia, 29 de Julio del 2003, "Cascos insinua que el AVE llegará a Barcelona a principios del año 2006".
Sr. Cascos, por favor, vaticine que el PP ganará las elecciones. Todos se lo agradaceremos.
La primera línea europea de TGV (Train a Grain Vitesse) fue la París-Lyon que se inauguró el 27 de Septiembre de 1981. (Simplemente, una vez más, para que vayamos viendo que tipo de país somos).
Toda la incompetencia nacional se ha sumado para entorpecer hasta límites patéticos la entrada en funcionamiento de esta línea. Las obras comenzaron en 1996, y han afectado a 3 gobiernos, tanto centrales como autonómicos, de todas las tendencias políticas (PP, PSOE, CiU, ERC, IC).
El escenario es tan vergonzante que la inauguración se hará en la "clandestinidad". Pocas celebraciones después de un espectáculo vergonzante. Se han peleado por todo. Por si tenía que haber estación en el aeropuerto o no, por si la estación tenía que ser en Sants o en la Sagrera, por si había "corredor" por el Vallés o no, por si la línea tiene que pasar por el puerto o no, si nos va a romper la Sagrada Familia o no...... Lo mejor queda por llegar, al tiempo, ahora se pelearán por si se debe llamar AVE o TGV. Siempre peleas estériles que no llevan a nada....
Bajo mi opinión, en toda esta película, Felip Puig (CiU), al cual han escondido a trabajar en su partido es, junto al ex-ministro Cascos, el principal culpable de todos estos desmanes. Ellos pactaron en el 2002, (en el que el PP apoyaba, sin estar en el gobierno autonómico, a CiU que no tenía minoria absoluta), la entrada del tren por el Prat, las estaciones de Sants y la Sagrera, y los túneles por el centro de la ciudad para conectarlas. Ahora, !mira por donde!, nadie se acuerda de nada de esto. Fantástico. Estuvieron más de un año "bailando a la perdiz" para ponerse de acuerdo....
Los "sociatas" y la gran Maleni también comen a parte en este tema. Que insensibilidad la de esta mujer. Cada vez que viene por aquí bajan las expectativas electorales del PSC. Que no vuelva. Nadie la quiere ver ni en pintura. Su "humor" es muy malo, de lo peorcito nunca oído. Varios ingenieros han comentado que las obras de Hospitalet han sido de las más complejas que se han realizado en Barcelona. Y ellos a toda prisa para poder hacerse la foto el 21 de Diciembre pasado. La "cagada" máxima llegó cuando se les "hundió" uno de los túneles. Entonces todos los partidos (oh, sorpresa), se dieron cuenta que nadie había invertido una "pela" en cercanías. Claro, ellos van en coche oficial, que coño van a saber de la gente que cada día tiene que coger transporte público para ir al "curro". Toda la gente que viene a Barcelona desde Vilanova, Sitges, Gavá, Viladecans las pasó "putas" durante más de 2 meses. Caravanas, caravanas, y más caravanas. Ei, pero los autobuses gratis, que no se quejen que no pagan. Muy bien. Fantástico. Una gran solución.
Renfe ofrece 17 trenes en cada sentido, de los cuales 7 u 8 serán directos. El trayecto durará 2 horas y 38 minutos en su versión más rápida. Se ofecen cada día 13.498 plazas. Si la conexión Madrid-Sevilla tiene cada día 22 conexiones, ¿¿porqué aqui sólo 17?? 7 conexiones directas paracen pocas e insuficientes, dicen que en unos meses habrán 25 en cada sentido. El precio es más que correcto, teniendo en cuenta que el puente aéreo cuesta 395, 14 euros. Las cuentas de resultados creo que se van a fastidiar un poco para alguien. El chollo se ha acabado. La época bonita se acabó. Declaraciones de un lumbreras de Iberia, "Estamos expectantes para ver la reacción del público, mantendremos las frecuencias y mejoraremos algunos servicios". ¿Ahora mejoraremos algunos servicios?. Mucha gente tiene ganas de pegarles la patada en el culo, pero también hay muchos "cracks" que en sus vacaciones vuelan gratis tras haber acumulado muchos puntos en la tarjeta Iberia Plus gracias a sus viajes de empresa. No se sabe que pasará.
El AVE, TGV o como quieran que le digan empezará a funcionar el 20 de Febrero. En mi próximo viaje a Madrid, mi primera elección, sin duda, el tren. Que empiece a funcionar la competencia.
Después de 12 años de obras no está mal, las inversiones en infraestructuras en Catalunya siempre han sido muy cuantiosas y exageradas. Nos quejamos por vicio. Ahora a ver cuanto tardan en unir Bcn con Madrid por carretera nacional con doble sentido, hay un tramo largo de más de 100 kms. entre Lleida y Zaragoza de la Nacional II en la que sólo hay un carril por sentido repleta de camiones. Año 2008, increíble. Ah, claro, me olvidaba de que también hay autopista de peaje, ¿será por eso o no hay que ser mal pensado? ¿Y la unión de Barcelona con Francia por AVE? ¿Y unos cercanías como Dios manda? ¿Y la desaparación de los peajes para ir a Francia, Valencia, Zaragoza, Madrid, a las playas del Norte (Mataró, Blanes, Costa Brava), a las playas del Sur (Sitges, Calafell, Salou) , para entrar en Barcelona (Túneles de Vallvidrera), para ir a la montaña (Túnel del Cadí). Pedir un aeropuerto "normal" para el aeropuerto que es el octavo de Europa no es nada raro, ¿no?. Pedir un puerto normal para el mayor puerto de cruceros de Europa, tampoco, ¿no?. Ei, no alucines, que vives en un lugar privilegiado e insolidario con el resto.
Diario El Mundo, 14 de Julio del año 2000, "Cascos garantiza que el AVE llegará a Barcelona en el año 2004".
Diario La Vaguardia, 29 de Julio del 2003, "Cascos insinua que el AVE llegará a Barcelona a principios del año 2006".
Sr. Cascos, por favor, vaticine que el PP ganará las elecciones. Todos se lo agradaceremos.
La primera línea europea de TGV (Train a Grain Vitesse) fue la París-Lyon que se inauguró el 27 de Septiembre de 1981. (Simplemente, una vez más, para que vayamos viendo que tipo de país somos).
Toda la incompetencia nacional se ha sumado para entorpecer hasta límites patéticos la entrada en funcionamiento de esta línea. Las obras comenzaron en 1996, y han afectado a 3 gobiernos, tanto centrales como autonómicos, de todas las tendencias políticas (PP, PSOE, CiU, ERC, IC).
El escenario es tan vergonzante que la inauguración se hará en la "clandestinidad". Pocas celebraciones después de un espectáculo vergonzante. Se han peleado por todo. Por si tenía que haber estación en el aeropuerto o no, por si la estación tenía que ser en Sants o en la Sagrera, por si había "corredor" por el Vallés o no, por si la línea tiene que pasar por el puerto o no, si nos va a romper la Sagrada Familia o no...... Lo mejor queda por llegar, al tiempo, ahora se pelearán por si se debe llamar AVE o TGV. Siempre peleas estériles que no llevan a nada....
Bajo mi opinión, en toda esta película, Felip Puig (CiU), al cual han escondido a trabajar en su partido es, junto al ex-ministro Cascos, el principal culpable de todos estos desmanes. Ellos pactaron en el 2002, (en el que el PP apoyaba, sin estar en el gobierno autonómico, a CiU que no tenía minoria absoluta), la entrada del tren por el Prat, las estaciones de Sants y la Sagrera, y los túneles por el centro de la ciudad para conectarlas. Ahora, !mira por donde!, nadie se acuerda de nada de esto. Fantástico. Estuvieron más de un año "bailando a la perdiz" para ponerse de acuerdo....
Los "sociatas" y la gran Maleni también comen a parte en este tema. Que insensibilidad la de esta mujer. Cada vez que viene por aquí bajan las expectativas electorales del PSC. Que no vuelva. Nadie la quiere ver ni en pintura. Su "humor" es muy malo, de lo peorcito nunca oído. Varios ingenieros han comentado que las obras de Hospitalet han sido de las más complejas que se han realizado en Barcelona. Y ellos a toda prisa para poder hacerse la foto el 21 de Diciembre pasado. La "cagada" máxima llegó cuando se les "hundió" uno de los túneles. Entonces todos los partidos (oh, sorpresa), se dieron cuenta que nadie había invertido una "pela" en cercanías. Claro, ellos van en coche oficial, que coño van a saber de la gente que cada día tiene que coger transporte público para ir al "curro". Toda la gente que viene a Barcelona desde Vilanova, Sitges, Gavá, Viladecans las pasó "putas" durante más de 2 meses. Caravanas, caravanas, y más caravanas. Ei, pero los autobuses gratis, que no se quejen que no pagan. Muy bien. Fantástico. Una gran solución.
Renfe ofrece 17 trenes en cada sentido, de los cuales 7 u 8 serán directos. El trayecto durará 2 horas y 38 minutos en su versión más rápida. Se ofecen cada día 13.498 plazas. Si la conexión Madrid-Sevilla tiene cada día 22 conexiones, ¿¿porqué aqui sólo 17?? 7 conexiones directas paracen pocas e insuficientes, dicen que en unos meses habrán 25 en cada sentido. El precio es más que correcto, teniendo en cuenta que el puente aéreo cuesta 395, 14 euros. Las cuentas de resultados creo que se van a fastidiar un poco para alguien. El chollo se ha acabado. La época bonita se acabó. Declaraciones de un lumbreras de Iberia, "Estamos expectantes para ver la reacción del público, mantendremos las frecuencias y mejoraremos algunos servicios". ¿Ahora mejoraremos algunos servicios?. Mucha gente tiene ganas de pegarles la patada en el culo, pero también hay muchos "cracks" que en sus vacaciones vuelan gratis tras haber acumulado muchos puntos en la tarjeta Iberia Plus gracias a sus viajes de empresa. No se sabe que pasará.
El AVE, TGV o como quieran que le digan empezará a funcionar el 20 de Febrero. En mi próximo viaje a Madrid, mi primera elección, sin duda, el tren. Que empiece a funcionar la competencia.
Después de 12 años de obras no está mal, las inversiones en infraestructuras en Catalunya siempre han sido muy cuantiosas y exageradas. Nos quejamos por vicio. Ahora a ver cuanto tardan en unir Bcn con Madrid por carretera nacional con doble sentido, hay un tramo largo de más de 100 kms. entre Lleida y Zaragoza de la Nacional II en la que sólo hay un carril por sentido repleta de camiones. Año 2008, increíble. Ah, claro, me olvidaba de que también hay autopista de peaje, ¿será por eso o no hay que ser mal pensado? ¿Y la unión de Barcelona con Francia por AVE? ¿Y unos cercanías como Dios manda? ¿Y la desaparación de los peajes para ir a Francia, Valencia, Zaragoza, Madrid, a las playas del Norte (Mataró, Blanes, Costa Brava), a las playas del Sur (Sitges, Calafell, Salou) , para entrar en Barcelona (Túneles de Vallvidrera), para ir a la montaña (Túnel del Cadí). Pedir un aeropuerto "normal" para el aeropuerto que es el octavo de Europa no es nada raro, ¿no?. Pedir un puerto normal para el mayor puerto de cruceros de Europa, tampoco, ¿no?. Ei, no alucines, que vives en un lugar privilegiado e insolidario con el resto.
miércoles, 13 de febrero de 2008
Mala notícia per l'aeroport del Prat
Segons publiquen diverses agències, Marsans renuncia a comprar Spanair.
Aixó dona via lliure a la oferta que presentarà Iberia o Air Nostrum per comprar la companyia.
L'objectiu final es molt senzill, Iberia compra Spanair, Vueling s'uneix a Clickair o a l'inrevés(participada en un 20% per Iberia) i al final tot el mercat de competència a l'espai domèstic torna a quedar en mans monopolístiques qüasi d'Iberia (la qüota de mercat seria superior al 70%).
El moviment de Cajamadrid a Iberia, "recomanat" entre altres per Esperanza Aguirre Gil de Biedma, (això si que es ser astut, no com el nostre que es deu passar el dia pensant si el TGV ha de passar per sota la Sagrada Familia o no), tanca en part les portes a una posible entrada de capital forani a la companyia de bandera(s'especulava amb l'entrada de British Airways o Lufthansa a Iberia i es perdia el caràcter espanyol de la mateixa).
Iberia té tot el seu mercat de vols europeus i intercontinentals radicats a Barajas. Spanair va fer una aposta molt important a l'aeroport de Barcelona on volia ser el primer operador. No se n'ha sortit. Vueling té congelat el seu plà d'expansió i la familia Lara va boja per treure's de sobre, a bon preu, l'accionariat que té d'aquesta companyia. Lo lògic seria que Clickair, (que també té uns números de pena que no té collons ni de publicar i que també ha congelat el seu plà d'expansió), llancés una OPA sobre Vueling a mig plaç. Mals temps per l'aeroport de Barcelona que llavors veuria com cap aerolinea de l'Estat jugaria fort per aconseguir estar en una posició competitiva respecte a Iberia a aquest aeroport (ai que ens menjarem la nova terminal....).
D'altra banda, les dues competidores futures d'Iberia en el terreny domèstic, EasyJet i Ryanair trigaran anys a estar en una posició forta per plantar cara a la nostra estimada Iberia que reforçaria encara més tots els seus vols al megahub de Madrid.
No tot són males notícies. No estem tant fotuts. Continental Airlines ha anunciat que tindrà un segon vol diari a Nova York a partir del mes de Juny. Delta ja en té onaltre de diari a NYC. American Airlines obrirà també al Maig una conexió diaria amb NYC. Com omplirem 4 vols diaris a NYC?? Impensable fa uns anys. A més, el vol d'Atlanta de Delta ara opera tot l'any. El de Philadelphia de Usa Airways torna al Maig. I el de Toronto que ja veurem si es repeteix. S'ha de seguir aquest camí, però si desde el mercat interior no s'ajuda ho tenim molt cru.
Ah! Per cert, Iberia va anunciar que com pertany a la mateixa aliança que American Airlines, (Oneworld), oferirà el vol en codi compartit, quin detall més maco, gràcies!!! Que cabrons, tenen que venir de fora per possar-nos un avió d'American a NYC i llavors ens fem els homenets i també l'oferim perquè no tenim més pebrots....
Crec que potser a l'estiu també tenim lloc per un vol a Miami, però bé, es el que tenim o ens mereixem, ja que si la gestió de l'aeroport fos en part nostra i privada, potser podriem competir amb altres aeroports de la nostra àrea d'influència.
Per cert, Girona va que se las pela amb els Ryanair, 6è aeroport de la Peninsula, i a Reus els Ryan també entran en escena forts a partir del tercer trimestre del 2008. Tenim tres aeroports i molt turisme, ara només hem de possar molt de seny i una mica de rauxa. En això també ens la juguem, moltes multinacionals tenen molt en compte aixó a l'hora d'establir centres d'excelència a grans ciutats.
Ho sento pel rollo a qui no li agradi això dels aeroports. A mi m'encanta. Una vegada més passarem com els cornuts i pagarem el beure. Un país que no para d'acumular derrotes. Se'n veu una més. Son tontos, menys esforç identitari i més pebrots per defensar el que es just. Més high politique, més estar al costat dels alts empresaris i grups financers forts que són els que poden canviar el rumb de les cosses. Molts cops si semblem de poble, com diuen a Madrid , una mica "provincianos", incapaços de ser majors d'edat i buscar-nos les garrofes (com molt bé hem fet amb el Bread & Butter o el saló 3GSM).
Aixó dona via lliure a la oferta que presentarà Iberia o Air Nostrum per comprar la companyia.
L'objectiu final es molt senzill, Iberia compra Spanair, Vueling s'uneix a Clickair o a l'inrevés(participada en un 20% per Iberia) i al final tot el mercat de competència a l'espai domèstic torna a quedar en mans monopolístiques qüasi d'Iberia (la qüota de mercat seria superior al 70%).
El moviment de Cajamadrid a Iberia, "recomanat" entre altres per Esperanza Aguirre Gil de Biedma, (això si que es ser astut, no com el nostre que es deu passar el dia pensant si el TGV ha de passar per sota la Sagrada Familia o no), tanca en part les portes a una posible entrada de capital forani a la companyia de bandera(s'especulava amb l'entrada de British Airways o Lufthansa a Iberia i es perdia el caràcter espanyol de la mateixa).
Iberia té tot el seu mercat de vols europeus i intercontinentals radicats a Barajas. Spanair va fer una aposta molt important a l'aeroport de Barcelona on volia ser el primer operador. No se n'ha sortit. Vueling té congelat el seu plà d'expansió i la familia Lara va boja per treure's de sobre, a bon preu, l'accionariat que té d'aquesta companyia. Lo lògic seria que Clickair, (que també té uns números de pena que no té collons ni de publicar i que també ha congelat el seu plà d'expansió), llancés una OPA sobre Vueling a mig plaç. Mals temps per l'aeroport de Barcelona que llavors veuria com cap aerolinea de l'Estat jugaria fort per aconseguir estar en una posició competitiva respecte a Iberia a aquest aeroport (ai que ens menjarem la nova terminal....).
D'altra banda, les dues competidores futures d'Iberia en el terreny domèstic, EasyJet i Ryanair trigaran anys a estar en una posició forta per plantar cara a la nostra estimada Iberia que reforçaria encara més tots els seus vols al megahub de Madrid.
No tot són males notícies. No estem tant fotuts. Continental Airlines ha anunciat que tindrà un segon vol diari a Nova York a partir del mes de Juny. Delta ja en té onaltre de diari a NYC. American Airlines obrirà també al Maig una conexió diaria amb NYC. Com omplirem 4 vols diaris a NYC?? Impensable fa uns anys. A més, el vol d'Atlanta de Delta ara opera tot l'any. El de Philadelphia de Usa Airways torna al Maig. I el de Toronto que ja veurem si es repeteix. S'ha de seguir aquest camí, però si desde el mercat interior no s'ajuda ho tenim molt cru.
Ah! Per cert, Iberia va anunciar que com pertany a la mateixa aliança que American Airlines, (Oneworld), oferirà el vol en codi compartit, quin detall més maco, gràcies!!! Que cabrons, tenen que venir de fora per possar-nos un avió d'American a NYC i llavors ens fem els homenets i també l'oferim perquè no tenim més pebrots....
Crec que potser a l'estiu també tenim lloc per un vol a Miami, però bé, es el que tenim o ens mereixem, ja que si la gestió de l'aeroport fos en part nostra i privada, potser podriem competir amb altres aeroports de la nostra àrea d'influència.
Per cert, Girona va que se las pela amb els Ryanair, 6è aeroport de la Peninsula, i a Reus els Ryan també entran en escena forts a partir del tercer trimestre del 2008. Tenim tres aeroports i molt turisme, ara només hem de possar molt de seny i una mica de rauxa. En això també ens la juguem, moltes multinacionals tenen molt en compte aixó a l'hora d'establir centres d'excelència a grans ciutats.
Ho sento pel rollo a qui no li agradi això dels aeroports. A mi m'encanta. Una vegada més passarem com els cornuts i pagarem el beure. Un país que no para d'acumular derrotes. Se'n veu una més. Son tontos, menys esforç identitari i més pebrots per defensar el que es just. Més high politique, més estar al costat dels alts empresaris i grups financers forts que són els que poden canviar el rumb de les cosses. Molts cops si semblem de poble, com diuen a Madrid , una mica "provincianos", incapaços de ser majors d'edat i buscar-nos les garrofes (com molt bé hem fet amb el Bread & Butter o el saló 3GSM).
martes, 12 de febrero de 2008
El nostre president de la Generalitat.....
La Generalitat de Catalunya es una de les institucions polítiques de més antiguetat de tot Europa.
El primer President de la mateixa fou el Molt Honorable Berenguer de Cruïlles a l'any 1359.
La Generalitat, tot i que fou abolida el 16 de Setembre de 1714 gràcies a Felip Vè , va ser restaurada el 2 d'Agost de 1931.
Els últims presidents de la Generalitat has estat:
Francesc Macià 1931-1933.
Lluís Companys 1933-1940.
Josep Irla 1940-1954.
Josep Tarradellas 1954-1980.
Jordi Pujol 1980-2003.
Pasqüal Maragall 2003-2007.
José Montilla (actualitat)
Independentment de les sigles polítiques, la institució està per sobre de tot. La personalitat dels Presidents i l'acció de govern dels seus consellers prestigia o desprestigia la pròpia institució. En aquest sentit, hom hem sentit desde múltiples vessants polítiques i socials l'admiració envers al Sr. Jordi Pujol, al qual se li podran retreure moltes cosses de la seva actuació política, però també cal dir que es un home a qui sempre se l'ha respectat per la seva visió d'Estat, seny i "olfacte" polític. Un senyor, fill de carter, petitet, que sempre té els ulls vidriosos, que estosega, imitat fins a l'infinit, però que era capaç en la mateixa setmana de passejar-se pel Fòrum Econòmic de Davos, visitar qualsevol land d'Alemanya, anar a Madrid a donar una conferència i, el dissabte, inaugurar la plaça del poble a Castellfollit de la Roca i reconèixer a vol d'helicòpter modificacions que s'havien fet al territori. Una ment privilegiada, capaç de parlar al menys quatre idiomes diferents i ser respectat per amics i enemics.
Després del seu "regnat", el va succeir en Pasqüal Maragall, (alies el Paskis). Aquest bon home les va passar una mica putes perquè estava envoltat de gent poc preparada, que tocava poder per primera vegada a la seva vida i, com es normal, el vestit els hi anava molt gran. Sota el meu criteri, no es va saber impossar i el "girigall" va arribar a situacions absolutament límit ja que el govern era govern i oposició alhora per les divergències internes que hi havia. En Paskis es un home d'aquells que sorpèn més a propis que a extranys, deu ser d'aquells homes que en una reunió et deu fer patir cada cop que treu de la "xistera" la seva idea màgica. D'aquests homes es necessari que n'hi hagin, normalment costen molts diners a tots ja que els seus errors solen ser majúsculs, però si algun cop encerten les seves prediccions et fan d'or. El Paskis versió Queco Novell es extraordinari, sobretot quan discuteix amb en Pujol. Maravellós. Un país seriós es aquell que es capaç de riure's de si mateix.
Després de les últimes eleccions tenim com a 128è President de la Generalitat a en José Montilla. Un home que destaca per una especial locuacitat, el seu sentit de l'humor, els seus brillants coneixements de dret i empresarials, (els quals consten al seu currículum com Déu mana) i que sempre que fa un miting es incapaç de dir quatre paraules seguides sense llegir directament del telepronter (es l'instrument pel qual els presentadors dels informatius llegeixen les notícies). Sincerament, no se que hauria fet aquest home si no hagués estat polític, el que es cert es que es molt dur i humiliant veure la clase política de tots els colors i tendències que ens envolta. Encara recordo un dia quan vaig anar a un Haagen Dasz que hi ha a Rambla Catalunya va aparèixer darrera meu en Miquel Iceta a comprar un gelat... la seva pinta era una mica cutrecilla....
Bé, el motiu d'aquest article, es que he trobat a la Vanguardia un material certament increíble del nostre President. Crec que ningú hauria apostat ni una peseta perquè aquest jove melenut i desendreçat algun dia arribaria a tenir feina estable. Doncs sí, contra pronòstic té feina estable al menys per 3 anys més. Després sempre li quedarà una sucosa pensió vitalícia per poder arribar a final de mes i pensió amb espècies com cotxe, despatx i secretària.
Les fotos son reals e inimaginables. No sembla ell. Jo vaig alucinar.
El primer President de la mateixa fou el Molt Honorable Berenguer de Cruïlles a l'any 1359.
La Generalitat, tot i que fou abolida el 16 de Setembre de 1714 gràcies a Felip Vè , va ser restaurada el 2 d'Agost de 1931.
Els últims presidents de la Generalitat has estat:
Francesc Macià 1931-1933.
Lluís Companys 1933-1940.
Josep Irla 1940-1954.
Josep Tarradellas 1954-1980.
Jordi Pujol 1980-2003.
Pasqüal Maragall 2003-2007.
José Montilla (actualitat)
Independentment de les sigles polítiques, la institució està per sobre de tot. La personalitat dels Presidents i l'acció de govern dels seus consellers prestigia o desprestigia la pròpia institució. En aquest sentit, hom hem sentit desde múltiples vessants polítiques i socials l'admiració envers al Sr. Jordi Pujol, al qual se li podran retreure moltes cosses de la seva actuació política, però també cal dir que es un home a qui sempre se l'ha respectat per la seva visió d'Estat, seny i "olfacte" polític. Un senyor, fill de carter, petitet, que sempre té els ulls vidriosos, que estosega, imitat fins a l'infinit, però que era capaç en la mateixa setmana de passejar-se pel Fòrum Econòmic de Davos, visitar qualsevol land d'Alemanya, anar a Madrid a donar una conferència i, el dissabte, inaugurar la plaça del poble a Castellfollit de la Roca i reconèixer a vol d'helicòpter modificacions que s'havien fet al territori. Una ment privilegiada, capaç de parlar al menys quatre idiomes diferents i ser respectat per amics i enemics.
Després del seu "regnat", el va succeir en Pasqüal Maragall, (alies el Paskis). Aquest bon home les va passar una mica putes perquè estava envoltat de gent poc preparada, que tocava poder per primera vegada a la seva vida i, com es normal, el vestit els hi anava molt gran. Sota el meu criteri, no es va saber impossar i el "girigall" va arribar a situacions absolutament límit ja que el govern era govern i oposició alhora per les divergències internes que hi havia. En Paskis es un home d'aquells que sorpèn més a propis que a extranys, deu ser d'aquells homes que en una reunió et deu fer patir cada cop que treu de la "xistera" la seva idea màgica. D'aquests homes es necessari que n'hi hagin, normalment costen molts diners a tots ja que els seus errors solen ser majúsculs, però si algun cop encerten les seves prediccions et fan d'or. El Paskis versió Queco Novell es extraordinari, sobretot quan discuteix amb en Pujol. Maravellós. Un país seriós es aquell que es capaç de riure's de si mateix.
Després de les últimes eleccions tenim com a 128è President de la Generalitat a en José Montilla. Un home que destaca per una especial locuacitat, el seu sentit de l'humor, els seus brillants coneixements de dret i empresarials, (els quals consten al seu currículum com Déu mana) i que sempre que fa un miting es incapaç de dir quatre paraules seguides sense llegir directament del telepronter (es l'instrument pel qual els presentadors dels informatius llegeixen les notícies). Sincerament, no se que hauria fet aquest home si no hagués estat polític, el que es cert es que es molt dur i humiliant veure la clase política de tots els colors i tendències que ens envolta. Encara recordo un dia quan vaig anar a un Haagen Dasz que hi ha a Rambla Catalunya va aparèixer darrera meu en Miquel Iceta a comprar un gelat... la seva pinta era una mica cutrecilla....
Bé, el motiu d'aquest article, es que he trobat a la Vanguardia un material certament increíble del nostre President. Crec que ningú hauria apostat ni una peseta perquè aquest jove melenut i desendreçat algun dia arribaria a tenir feina estable. Doncs sí, contra pronòstic té feina estable al menys per 3 anys més. Després sempre li quedarà una sucosa pensió vitalícia per poder arribar a final de mes i pensió amb espècies com cotxe, despatx i secretària.
Les fotos son reals e inimaginables. No sembla ell. Jo vaig alucinar.
Ni millor, ni pitjor, diferent.....
sábado, 9 de febrero de 2008
I love this game!!!!
Aquest vespre he disfrutat amb la semifinal Penya-Madrid. Ha sigut un espectacle.
Quin mèrit que tenen aquests nois de Badalona. Fa uns anys estàven contra les cordes desde el punt de vista econòmic i esportiu. Avui, l'econòmic el desconec, però l'esportiu el tenen més que arreglat.
En Rudy fa molta olor a NBA. Es encara molt jove. Crec que té molt marge de millora. Les seves penetracions em recorden a un tal Jimmix que jugava amb nosaltres que quan agafava "embrensida" era més ràpid que el "Correcaminos" (Mec, Mec).
Ricky Rubio menja a part. !! 17 Anys !! . Ha agafat la responsabilitat quan quedava un minut i sense complexos. Sembla que porti (i es veritat) tota la vida jugant a nivell professional. Avui he vist un pase picat "coast to coast" que feia anys que no recordava haver vist. Que fort!!. NBA fijo però el millor que li han fet a aquest noi es la regulació en la demostració del seu talent.
Feia temps que no veia a la Penya, i he vist un parell de nois joves que no tenen ni 20 anys. Bé, ja tornen a ser on eren. S'ho mereixen. Es l'equip de Catalunya de bàsquet en tradició. Fins ara, els del Barça, o sigui, els meus, anàven sempre a fitxar allò més bó de l'equip que realment formava. Ara ja no ho podran fer. La següent estació serà Estats Units.
Espero que demà guanyin. Que hi hagi una final Tau-Penya està molt bé. Dos equips i dues ciutats entregades al bàsquet. El model de competició de la Copa del Rei es inmillorable. Sempre es veuen molt bons partits i es difícil que l'equip, a priori favorit, guanyi.
Bé, el segon article del blog s'ha dedicat al bàsquet, una de les meves passions. I love this game!!!
A qui no li agradi l'esport, que no es preocupi, en aquest blog parlarem i reflexionarem de tot.
Quin mèrit que tenen aquests nois de Badalona. Fa uns anys estàven contra les cordes desde el punt de vista econòmic i esportiu. Avui, l'econòmic el desconec, però l'esportiu el tenen més que arreglat.
En Rudy fa molta olor a NBA. Es encara molt jove. Crec que té molt marge de millora. Les seves penetracions em recorden a un tal Jimmix que jugava amb nosaltres que quan agafava "embrensida" era més ràpid que el "Correcaminos" (Mec, Mec).
Ricky Rubio menja a part. !! 17 Anys !! . Ha agafat la responsabilitat quan quedava un minut i sense complexos. Sembla que porti (i es veritat) tota la vida jugant a nivell professional. Avui he vist un pase picat "coast to coast" que feia anys que no recordava haver vist. Que fort!!. NBA fijo però el millor que li han fet a aquest noi es la regulació en la demostració del seu talent.
Feia temps que no veia a la Penya, i he vist un parell de nois joves que no tenen ni 20 anys. Bé, ja tornen a ser on eren. S'ho mereixen. Es l'equip de Catalunya de bàsquet en tradició. Fins ara, els del Barça, o sigui, els meus, anàven sempre a fitxar allò més bó de l'equip que realment formava. Ara ja no ho podran fer. La següent estació serà Estats Units.
Espero que demà guanyin. Que hi hagi una final Tau-Penya està molt bé. Dos equips i dues ciutats entregades al bàsquet. El model de competició de la Copa del Rei es inmillorable. Sempre es veuen molt bons partits i es difícil que l'equip, a priori favorit, guanyi.
Bé, el segon article del blog s'ha dedicat al bàsquet, una de les meves passions. I love this game!!!
A qui no li agradi l'esport, que no es preocupi, en aquest blog parlarem i reflexionarem de tot.
Benvinguda al Blog
Avui es un dia històric.
Per primera vegada he creat un blog. Per una persona com jo, a la qual li costa "entrar" en el món tecnològic, (reconec que encara no se com va el DVD de casa després de 2 anys), el fet d'aconseguir un espai virtual on escriure, relaxar-me, desconectar, explicar les meves inquietuts i aprendre de les opinions dels altres és emocionant.
A partir d'aquí, convido a tothom que llegeixi aquest blog que partint de la premisa del respecte a les opinions dels altres i del pensament lliure, opini, crei, redacti, qüestioni, aporti i en definitiva, sumi, perquè aquest blog sigui un lloc on s'aconsegueixi un espai de pluralitat i de diversitat.
Obviament, cadascú té les seves idees, jo intentaré donar la meva versió crítica de les cosses que passen. Espero que no caiguem mai en l'insult i en la desqualificació fàcil. La suma de la diversitat d'opinions serà positiva.
En principi, els que em coneixeu, ja sabeu les meves inquietuts bàsiques. Les podria resumir en quatre, (actualitat política i social, esports, economia i món borsari, aeroports), les quals seran els principals motius de reflexió encara que la própia evolució del blog farà que parlem més d'unes cosses que d'altres.
En definitiva, ja tenim l'eina i espero que entre tots la fem de la màxima qualitat possible. Per això, obriré a partir d'ara molt més l'espectre polític de les persones que rebieu aquest blog a fi d'aconseguir noves aportacions e idees que facin més enriquidor i plural el blog. Espero que aquesta il-lusió no desencadini mai cap problema.
Gràcies a tots per llegir i, si voleu, esteu convidats a opinar.
Terrassa, a 9 de Febrer del 2008.
Per primera vegada he creat un blog. Per una persona com jo, a la qual li costa "entrar" en el món tecnològic, (reconec que encara no se com va el DVD de casa després de 2 anys), el fet d'aconseguir un espai virtual on escriure, relaxar-me, desconectar, explicar les meves inquietuts i aprendre de les opinions dels altres és emocionant.
A partir d'aquí, convido a tothom que llegeixi aquest blog que partint de la premisa del respecte a les opinions dels altres i del pensament lliure, opini, crei, redacti, qüestioni, aporti i en definitiva, sumi, perquè aquest blog sigui un lloc on s'aconsegueixi un espai de pluralitat i de diversitat.
Obviament, cadascú té les seves idees, jo intentaré donar la meva versió crítica de les cosses que passen. Espero que no caiguem mai en l'insult i en la desqualificació fàcil. La suma de la diversitat d'opinions serà positiva.
En principi, els que em coneixeu, ja sabeu les meves inquietuts bàsiques. Les podria resumir en quatre, (actualitat política i social, esports, economia i món borsari, aeroports), les quals seran els principals motius de reflexió encara que la própia evolució del blog farà que parlem més d'unes cosses que d'altres.
En definitiva, ja tenim l'eina i espero que entre tots la fem de la màxima qualitat possible. Per això, obriré a partir d'ara molt més l'espectre polític de les persones que rebieu aquest blog a fi d'aconseguir noves aportacions e idees que facin més enriquidor i plural el blog. Espero que aquesta il-lusió no desencadini mai cap problema.
Gràcies a tots per llegir i, si voleu, esteu convidats a opinar.
Terrassa, a 9 de Febrer del 2008.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)