miércoles, 1 de abril de 2009

J'aime Sarkozy (increible fa un any).

Escric aquest article un dia abans de la reunió del G-20 on els buròcrates dels principals països del món intentaran trobar les "receptes" per sortir abans de la crisi. Receptes?? Quines?? Hi ha divisió, una linea (USA i GB) defensa l'estímul econòmic per superar tots els mals i, l'altra, (França i Alemanya), defensa la regulació dels mercats financers i establir una "moralitat" allí on no hi ha hagut quasi mai publicant una llista dels paradisos fiscals. Espanya posant el "talante" i la rialla (es important saber que en Zapatero ha parlat amb l'Obama de fer un partit de basket, en les circunstàncies actuals, acollonant). No pintem res, com sempre, com molts altres.

Sarkozy em comença a caure bé. Políticament em veia més allunyat del que realment estic d'ell. Osti, com ens hem de veure. Qui m'ho hauria dit. Estic "transitant" massa ràpid. O potser, ja hi era i ara ho reconec. Bé, es igual. Explicaré perquè em cau bé.

Sota la meva modesta opinió, el principal problema d'haver arribat on ara som (crisi), es deu a una total falta de regulació dels mercats financers. La paraula clau del que penso i el càncer dels mateixos es el "apalancamiento", en català palenquejament.
El podriem definir com l'efecte que es produeix en la rendibilitat de l'empresa com a consequència d'utilitzar deute a la seva estrucutura de financiació. Per explicar a nens, es utilitzar deute per créixer. La finalitat es créixer encara que no es tinguin els diners, es demanen als mercats financers (bancs, estalviadors, inversors). Fins aquí tot normal, però el terme esdevé pervers quan es tracta dels mercats financers o quan l'empresa té problemes per retornar el deute. Un dels exemple més grans en l'actualitat d'aquest mot es produeix en la constructora SACYR que va haver de demanar un crèdit per comprar un 20% de Repsol. Avui aquest paquet d'accions val quasi la meitat, i tot el crèdit per pagar. I ara que fem??? Doncs de moment, el BSCH que es qui ha concedit el crèdit, no demana garanties adicionals perquè simplement no n'hi han. Quina piloteta més calenta té el colega Botín a la taula de nit..... El crèdit només es de 5.175 milions d'euros.

Els mercats financers típics ténen regulat el seu funcionament, com la borsa. A partir d'aqui, l'enginyeria financera ha creat una sèrie d'intruments per incrementar les rendibilitats augmentant el risc i el "apalancament". Un exemple, per comprar una acció de Telefònica es paguen 15 euros i un simplement espera que pugi o baixi per vendre. Les variacions de l'actiu financer encara que poguin ser grans son asumibles ja que com a màxim es per el valor de l'acció i punt.

El problema sorgeix quan la codicia humana no en té prou i llavors ens possem a inventar productes. Se que a quasi ningú us sonaran, però les opcions, els futurs, els warrants, els CFDS, els ETFS, etc, etc. son instruments que permeten amplificar els moviments del mercat. Ho intento explicar.

Aquests intruments nous permeten pagar una prima, o sigui una part petita de l'actiu real (a vegades un 10% només) però jugar amb les fluctuacions del valor real. Es com si per aquella acció de Telefónica paguessim 1,5 Euros només però les flucutacions es tenen en compte com si valgués 15 Euros. Seguint amb l'exemple, un inversor que té una acció real de Telefònica que val 15 euros si vol guanyar un 10% haurà d'esperar que pugi 1,5 Euros. Amb els nous intruments financers aquest mateix inversor "jugarà" amb una acció de Telefònica pagant 1,5 Euros, si puja l'acció 1,5 Euros doblarà el seu capital, tindrà 3 euros (1,5 que ha pagat + 1 ,5 que s'ha revaloritzat). Amb els mateixos diners amb els que comprava una acció de Telefonica en podrà jugar amb 10, amplifica el mercat i el risc, però i si perd?? Què passa?? Doncs també per 10. I aquí es on fa el forat. A més, ja no cal que un actiu pugi per guanyar, els mercats permeten estar en posicions a l'alça i a la baixa. Se lleva todo.....

El forat regulador es tan gran que per exemple hi ha llocs del món on un pot vendre accions a crèdit sense tenir-les. Pels que no teniu coneixements financers us deu sonar a broma. Pura realitat.

L'alteració en els preus reals que es produeix per l'especulació de matèries primeres es alarmant. Que un productor de Cafe de Colombia o Perú quedi arruinat per les operacions financeres que fan els "traders" al Mercat de Futurs del Cafe de Chicago es inconcebible. Que el preu del petroli fa 9 messos arribés a 147 dòlars per barril i ara en valgui 45 no té molta lògica. Les distorsions a les empreses, els ciutadans i a l'economia real degut a la inflació que es va provocar, qui ho paga??? I clar, com l'any passat hi havia inflació i ara el preu ha baixat, ara hi haurà deflació (al revés). Gràcies als especuladors en una gran part. No estic en contra de l'especulació, però com a tot hi hauria que possar límits perquè el tema ha desvariat molt i la condició humana possa en perill l'estabilitat de moltes cosses, també la del propi sistema financer.

Sobre el tema dels paradisos fiscals, hi ha que parlar? Treure diners del sistema evitant la fiscalitat simplement es reprobable. Sobren els comentaris. Mantenir la "doble moral" fa pudor. Ja toca fotre mà. En Sarkozy ho té clar. Molt clar. Massa clar. O tots moros o tots cristians encara que a vegades es dificil "ponerle vallas al campo". Ja inventaran aviat algo nou per evitar pagar...

Tinc clar el que penso. Tot un sistema financer no peta per moltes hipoteques que petin, per molts NINJAS que no paguin i per molts temes que ens volguin fer creure. L'especulació ha arribat al límit i clar molta gent ha perdut i molt. Que collons foten els bancs a les taules de tresoreria dels mateixos?? Quants calers han perdut?? Ho diran?? Us enracordeu d'aquell "pardal" de Societe Generale que va "palmar" 4.900 milions d'euros fent operacions financeres. La culpa es d'ell però també d'un sistema que s'ha passat de voltes....

I també m'agrada com en Sarkozy defensa que hi ha d'haver un límit en els sous de determinats directius. O límit o control per part dels accionistes. Es lógic que el cap del BBVA cobri 6 milions d'euros anuals?? Es normal que cobri cent vegades més que un director d'oficina??? Que aporta al banc aquest paio?? Perquè no estudien el seu cervell e intenten fer clons ?? Perquè el seu sou es de 685 euros a l'hora encara que dormi ?? Quin control tenen els accionistes ?? En Sarkozy té el valor de denunciar tot això encara que li porti problemes, perquè normalment el que acusa al poder establert, el que acusa al que té la paella i el mànec, surt escaldat. Chapeau!!! Molts en sentim representats per actituts com aquesta.

1 comentario:

joan tarre dijo...

només comentar que aquest paio no és un prodigi del control, mes aviat mentre va ser ministre de finances i industria frances es va dedicar al neolliberalisme. Aquest paio de control nomes el fa contra els inmigrants i les clases marginals i tothom que discrepa amb ell. DE TOTA MANERA, SI ESTIC D'ACORD AMB TU que ja vas veint on has estat sempre (jejeje)