domingo, 26 de abril de 2009

Papá Estado ens ho ha de solucionar tot ???

Nou capítol. Fa dies que volia fer una reflexió sobre els papers que els Estats estan fent davant la crisi. I un cop més, l'Estat Espanyol es porta la "palma".

Ha d'anar per endavant que no sóc dels que penso que l'Estat ha de tenir només exèrcit, policia, jutges i sanitat. Penso que l'Estat ha d'oferir també polítiques d'educació, obres públiques, ets, etc. Per sobre de tot, el paper de l'Estat es crear i recaptar impostos per després tenir capacitat de gestionar bé els recursos i poder fer polítiques redistributives a sectors desfavorits sense caure en el subsidi permanent.

Que la cultura de l'esforç sona a musica del segle passat es una evidència. Quan el sistema educatiu d'un país deixa passar de curs a una persona que ha suspès 4 assignatures, quan el mateix sistema deixa orfes als educadors (mestres) de exercir mesures d'autoritat per reconduir actituts repobables d'adolescents, quan els nens no poden fer deures perquè s'estresen, quan la pròpia llei d'educació prefereix baixar el llistó perquè aprovin tots abans que pujar-lo i que la gent s'esforci es que el tema desde petits ja comença a anar esviaxat (torcido en castellano).

La cultura de l'esforç parteix d'una premisa. Normalment, l'esforç té recompensa. El no esforç no en té cap. Esforçar-se es acceptat per una societat per millorar i progresar.

Que veig ara? Tothom es queixa. Tothom busca que el Papá Estado els hi solucioni els problemes. I que fa Papá Estado? Cap problema, tots sereu ajudats encara que el mateix Papi sàpiga que això es imposible. Tiempo al tiempo.....

1) L'Estat ha d'ajudar als bancs o caixes que han gestionat malament els seus recursos?? Why?? I els que ho han fet bé?? Val tot??

2) L'Estat ha d'ajudar als que han signat hipoteques per sobre de les seves possibilitats i han viscut molt per sobre del seu nivell real de vida?? Why??

3) L'Estat ha d'ajudar als promotors inmobiliaris que han edificat tot el que es pot i més?? I el que ha fet bé les cosses, què li fas?? li baixes els impostos?? Ja, ja!!

4) Els Estats han d'ajudar als que no fan bé les cosses o ha de promoure polítiques perquè els que fan bé les cosses siguin reconeguts i per tant, premiats??

5) L'Estat fins a on ha d'ajudar al jove que no s'ha esforçat mai, per exemple, estudiant, mentre altres dels seu costat si que ho van fer?? Potser mentre uns es tancaven els caps de setmana, els altres happy flowers de la vida.....

6) L'Estat ha de promoure l'esforç o la subvenció descarada de zones absolutament entregades al clientelisme on cap partit polític ha volgut acabar mai amb això ?? Això dels 4 milions de parats no s'ho creu ningú. Amb 4 milions de parats hi haurien saquejos. El que hi ha es la doble mà, la del carnet de paro i la del negre. "Viva la Pepa, que no se enteran". Perquè ningú fa un estudi de la gent que treballa a Andalusia, Extremadura o Murcia ?? Un exemple, m'he entretingut a buscar-ho. Provincia de Málaga, població total 1.563.261 persones, 563.000 treballant, 210.100 aturats, 218.836 pensionistes. Si 563.000 ocupats han de mantenir als aturats i als pensionistes més val que vagi fent un bon plà de pensions.....

7) Si tens entre 30 i 55 anys, del país, treballes, i tens una renda per anar tirant, ho tens molt fotut. Cada dia veus que mentre tu no tens ni una punyetera ajuda per res "porque tu ya vives bien", altres en tenen a tope i a més et riuen a la cara "como se buscan la vida".

8) L'Estat ha de contentar a tothom. Ha de solucionar-ho tot. No pot dir a ningú que no. Crec que ens estem equivocant. Ara el mateix amb les pensions. El totxo que ha treballat sempre en negre i ha cotitzat poc ha de tenir els mateixos privilegis que el que sempre ha cotitzat i s'ha portat bé?? Ara, recepta màgica, tots a treballar fins als 70 tacos. Olé, això si que es prosperitat. Com vivim més anys, cony, a treballar-ne més. En lloc de gestionar bé, que collons, que trabajen más años. Al final, com sempre, treballarà fins als 70 anys el que sempre s'ha esforçat mentre l'altre als 60 anys s'estarà fotent un quinto a la platja pagada per tots i subvencionat a més perquè té una malaltia incurable que es diu vagancia i jeta.

Bueno, avui potser massa crític. En definitiva, no estic d'acord amb el missatge que s'està enviant de que "tots tranquils, tot controlat, l'Estat us ajudarà". No. L'Estat ha d'ajudar als que ho necessiten de veritat i vetllar pels que els que s'han esforçat tinguin premi. Això com moltes atres cosses comença desde petitets, i si desde petitets "el mango de la sartén" ho ténen els que s'han esforçar i demostrar ho tenim al revés. Potser es que ja m'ho miro tot a l'inrevés.....

1 comentario:

Anónimo dijo...

preberite celoten blog, kar dober