Andrés Montes, RIP.

Tinc consciència de veure els meus primers partits de bàsquet al UHF (ara La 2). Corria l'any 1981 i jo tenia 8 anys. Eren partits de competició europea del Madrid i recordo noms com Corbalán, Brabender, Rullán, Delibasic, Eremin, Thachenko, Meneghin, Riva, Miskin, etc, etc.

Per sobre de tots els jugadors als quals el petit Carles començava a conéixer, una veu li començava a ser familiar. El periodista Héctor Quiroga locutava tots els partits de bàsquet de la tele d'una forma característica, personal, fàcil, simple que feia que fins i tot un nen petit com ell comprengués el desenvolopament del joc. Aquest gran amant del nostre esport va morir poc després de veure amb els seus ulls la medalla de plata dels Jocs Olímpics de Los Angeles de 1984. (Va ser el primer cop que em vaig aixecar del llit de matinada per veure un espectacle esportiu, tenia 11 anys). L'Héctor Quiroga, per a mi, es un dels 5 grans periodistes que ha tingut aquest esport en els últims 30 anys.

Poc després, es va encarregar de les retransmisions esportives de TVE, en Pere Barthe. La seva veu, les seves explicacions, els seus crits, el seu coneixement del joc, del reglament. Sempre es va notar que estimava molt aquest esport. El porta per dintre, el viu, el disfruta. Ara fa dos anys el van prejubilar i només de tant en tant el sentim a RAC1 fent de comentarista a temps parcial. Una llàstima per a ell i per a nosaltres.

Mentre en Pere era l'encarregat de comentar els partits de l'ACB i la Selecció, va haver un moment que la Tele Estatal va començar un programa setmanal els divendres a la nit dedicat a la NBA. Més tard no podia començar però "había lo que había". El presentador era un paio una mica gran, calv, que tenia un estil peculiar, "bien, bueno, a ver, este jugador en dos años lo veremos por Europa". En Ramón Trecet (13t) era un narrador peculiar per a un programa molt peculiar. Tots recordem els seus UAUUU, DING DONG, Así no se puede ir por Europa, etc, etc. Cal dir, que aquest senyor, a més de locutor de bàsquet es una de les personalitats més cultes musicalment parlant de tot el país i que va tenir un programa de ràdio de música a RNE durant més de 30 anys. Per a mi, en 13t es mite.

A la vegada que en 13t ja corria narrant el que succeïa per les pistes, en José María García (Butanito) conectava en les seves "rondas deportivas" amb el pavelló de Magariños de Madrid on jugava el Estudiantes. Allí una veu mig ronca d'un tal Andrés Montes deia temps i resultat i a la vegada parlava d'un tal "Caviar Herreros" un tal "De repente un extraño (Rafa Vecina)" o un tal "El más listo de la clase (Azofra)". Un periodista que possava un "motes" molt extranys als jugadors. Després va passar a Canal Plus on juntament amb en Toni Daimiel (el cinquè gran periodista) van fer parella uns quants anys retransmitin la NBA de matinada. El fort de l'Andrés mai va ser l'anàlisi tàctica del partit, ni l'estrategia, res d'això, era un home que a mi m'ho feia passar molt bé amb els seus comentaris àcids, la seva cultura (si, molta cultura), els seus "latiguillos", els seus "motes", i el seu estil particular de narració. Un home que no deixava indiferent a ningú, o t'agradava o apagaves el volum del televisor. La parella que va formar amb Iturriaga al Mundial de Japó per a mi de lo milloret que he sentit en molt temps, no pels fons dels seus comentaris sinó per la forma. T'ho passaves bé. M'ho passava bé. Em divertia, em reia. No vull ser molt repetitiu però encara ric amb allò de "Wilma, abre la puerta" cada cop que algú tirava una pedra, o allò de "Correcaminos, Mec, Mec" quan algú feia passes o els motes com "Mr. Catering", "ET", "Espartaco", "Mutiusos", "Ricky Businnes", "Mojo Picón" etc, etc. Irrepetible, geni, diversió, dispersió, locuacitat, originalitat, positivisme.

Bé, l'Andrés ens ha deixat. Igual que fa molts anys ens va deixar l'Héctor. Un dels grans locutors del nostre esport ja no tornarà a explicar el que passa i perquè passa. Encara ens queda gaudir del que al meu modest entendre son 3 grans periodistes del món de la cistella, mig retirats els tres, en Barthe, en Daimiel (inexplicable) i en 13t.

En pau descansi, Andrés. La vida es fa maravellosa amb gent com tu.