miércoles, 26 de octubre de 2011

Pensaments sobre la fi d'ETA.

Després de molt de temps crec que es hora de tornar a escriure. Estan passant moltes cosses a aquest país i a aquest continent. En el fons, escriure al blog es una forma de relaxar-me i d'evadir-me de la vida qüotidiana. 1 any i mig sense escriure es massa temps.

Avui voldria escriure una sèrie de reflexions personals sobre la declaració de la fi de la violència declarada de forma unilateral per la organització terrorista ETA.

1) Ja era hora. Ja tocava. Podia haver arribat uns anys abans. Ens hauriem estalviat molt patiment, els d'aquí, els d'allà i els de més enllà.

2) Espero que la història sigui justa amb persones que s'han mullat "hasta las trancas" en el procés de pau. Hi ha gent que s'ha jugat el bigoti en aquest procés.

3) Ara toca calma i cautela. S'han de donar petites pases però fermes. No per voler córrer anirem més lluny. Es l'hora de la "real politique" (si es que n'hi ha, cada dia en tinc més dubtes).

4) Les víctimes: S'han de tenir en compte. Seran un cop més els grans perdedors. Han de ser recordades i respectades. No poden ser les que marquin els temps en el procés de negociació (els hi agradi o no). Un cop més, seran els més perjudicats. No poden negociar, no es el seu paper.

5) Les altres víctimes: També n'hi ha a l'altre costat. S'ha de tenir en compte que l'aparell de l'Estat algun cop ha passat la ratlla. Cautela.

6) José Luis Rodríguez Zapatero: Segueixo pensant que es un home que porta el lliri a la mà, passarà a l'història com la persona que era President del Govern quan ETA va dir que plegava. A la primera legislatura es va mullar a cara descoberta. A la segona, crec que també, però a cara coberta. Ha après.

7) Mariano Rajoy: La que li espera. Ara el problema el té al seu propi partit. Cada gest serà interpretat com una debilitat. La ¨brunete mediàtica¨ no li passarà ni una amb aquest tema. Quan un escup cap a dalt al final s'acaba mullant. Ah!! I les víctimes el possaran a ¨caldo¨.

8) Iñigo Urkullu: ¿ Proper lehendakari ?. Moure quelcom a Euskadi sense el PNB es imposible. Intel.ligent.

9) Jesús Eguiguren: Si aquesta persona un dia parla, més d'un primer espasa de la política espanyola pot viure els seus últims a la ¨palestra¨. Un home clau sens dubte en tot el procés. Ja el poden prejubilar pels serveis prestats.

10) Peio Urizar: Valent. Es va jugar la posible il.legalització del seu partit per ser acompanyant de coalició d'un altre partit que estava il.legalitzat. Amb dos c.....

11) Antonio Basagoiti: Sens dubte sabia tot allò que s'estava cuinant. Haurà de tocar molts cops el flaviol. Perdrà molt de temps i forces controlant als seus (en especial a Carlos Iturgiaz i Jaime Mayor Oreja).

12) Arnaldo Otegui: En un país normal no estaria a la presó. Ara es crearà un màrtir. Líder a l'ombra (mai millor dit).

13) ¨Brunete Mediàtica": Tenen tema per bastant temps. Aniran a sac. Influeixen molt. Intoxiquen més.

14) Mediadors: Han estat hàbils. Sota la meva opinió han mediat entre l'esquerra abertzale i ETA. El món d'ETA necessitava quelcom així, una excusa lo suficientment creible cap a la seva gent. Els mediadors han fet el seu paper.

15) El futur: Si hi ha consens, alçada de mires, capacitat de diàleg, negociació i certa dosi de passar una de les pàgines més fosques de la història d'aquest Estat el futur pot ser encisador. Si per contra, hi ha poc lideratge, poca capacitat de gestió, nula dosi d'empatia, poca predisposició a aguantar el temporal i genuflexió cap al ¨quart poder¨ ens pot tocar a tornar patir. Esperem que hi hagi homes d'Estat que arrisquin per solucionar de forma definitiva aquest problema.

La política i la paraula han de subtituir a les armes, el xantatge i la por.

No hay comentarios: