Fins aquí podem arribar. Gràcies Antoni Bassas.

Fa uns quants mesos que destijo netejar la meva consciència. Tinc ganes d'esmenar un dels errors personals més majúsculs dels ultims anys. Desitjo tornar a votar a unes eleccions a la Generalitat de Catalunya. Que tenim un president amb un curriculum manipulat es trist, que no sap parlar correctament ni la llengua del país té collons, que per parlar en públic necessita un "teleprompter" on està apuntat fins el "hola, bon dia...." es lamentable, però l'actuació que estan fent els "salvapàtries" d'ERC a aquest país es massa desilusionant. Per no parlar dels amics verds, dels quals me'n recordo cada cap de setmana quan haig d'anar a Sitges a velocitat dels anys 60. Tot el progrés humà a la paperera per acabar anant a 80 com un imbècil mirant al conductor del costat sense saber quina cara posar.

L'últim tema que m'ha acabat treient de "polleguera" es la no renovació o patada al cul d'un professionat tant estimat per la societat catalana com l'Antoni Bassas. Fa pocs dies he fet 35 anys. Escolto "El Matí de Catalunya Ràdio" desde que el presentava en Josep Cuní. Va deixar el programa per anar a fer un màster de periodisme a Estats Units. Quan tothom esperava que en Bassas estés un any o dos mentre el "crack" estudiava, hom va descobrir un periodista que encisava a l'oient desde una cadena pública que fa tota la seva programació en català.

Que he de dir de les tertulies matinals del programa, personalment crec que m'han ajudat a engreixar el meu mitjà bagatge cultural, la del dimarts m'encantava, Sanuy, Foix i Portabella, els "piques" dels dimecres Sala Martín - Olivé, els dilluns màgics d'en Barbeta, Nebrera i Juan B. Culla, el APM, l'entreteniment, la cultura, l'amor al país, etc, etc.

Aquests dies m'he quedat de pedra quan trucava gent gran i es posava a plorar en antena demanat a l'Antoni que es quedés a Catràdio. Espero que RAC1 el fitxi. Desde que estan a la Generalitat els d'ara Catràrio fa aigües. Es van carregar a en Clapés, a en Xavi Bosch, a en Basté, una tertulia fantàstica que es feia a les 3 de la tarda amb el difunt Ramón Barnils, el programa de la nit d'en Gaspar Hernàndez i ara tenen allà a periodistes més que mediocres i alguns de la seva òrbita política (el locutor d' El Cafe de la Republica publica una "contra" cada dia al Periódico de Catalunya, diari que dirigeix, mira per on, el germanet del Conseller d'Obres Públiques).

Amb la Mònica Terribas han sigut intel-ligents. "Si no puedes con tu enemigo, únete". Crec que hem perdut a la periodista més independent dels últims anys. Perdem un periodista i "guanyem" a una gerent que no ha estat formada especificament per a aquesta tasca. Suposso que els següents de la llista a exterminar són els de "Polónia" ja que tracten com es mereixen a aquesta colla de "mediocres" en tots els aspectes que ens representen. "Verguenza ajena".

Divendres estaré a Cadis per motius familiars. A les 11.30 hi ha concentració davant de Catràdio a favor d'en Bassas. No hi podré ser. Em fot. Aniria segur. Ara possen al davant del programa a la persona que ha fet fora a en Bassas. L'escoltarà la seva "XXXX" familia. Ni un puto anunciant s'hauria d'anunciar a aquest programa. Han destrossat Catràdio. Només falta que fitxin a en Justo Molinero per donar la pluralitat que ells volen. Això si, que en Carod, en Puigcercós i tota aquesta "panda" vagin de "palmeros". Quina desilusió. Quina pena. Quina decepció. Sempre he cregut que va haver una generació jove que desde la universitat va ilusionar-se amb aquest projecte polític. Quina banda de gent poc formada. Quanta ignorància. Quin mal al meu país.

Bé, anem al tema. Gràcies Antoni per tot. Gràcies pels 14 anys d'antena. Gràcies per obrir cada dia una mica més els ulls de les persones d'aquest país petit. Espero que tornis aviat. Molt aviat. Espero que sigui a RAC1.

Ha sigut "es colmo". (espero que guanyi el APM de la història). Els que heu sentit l'APM sabreu de que parlo.