domingo, 8 de junio de 2008

30 Minuts: Zènit del petroli.

Hi ha programes de Televisió que, per si sols, donen prestigi a una cadena de televisió. Si a més, aquesta televisió es pública, millor que millor. 30 minuts es un extraordinari programa que setmana rere setmana, amb més o menys encert, dona llum, veu i opinió plural als problemes i reptes actuals de la humanitat.

El programa d'avui estava destinat al zènit del petroli on s'han exposat els problemes que tindrà la industria del petroli en els propers anys. Del que jo he sentit al programa seran bàsicament dos, garantir la oferta de petroli amb un augment de la demanda prevista d'un 30% pels propers 10 anys, i per altra banda, la capacitat de trobar noves reserves on es pogui extreure petroli a uns costos de producció raonables.

Segons el que han opinat els diversos entrevistats que entenen de la matèria, ho tenim bastant pelut. Res del que no sabiem i del que sempre ens han comentat els ecologistes amb més o menys demagogia.

Xina i la India en aquests anys estan tenint un creixement anual del 8-9% del seu PIB. Aquests païssos concentren gran part de la nova demanda de petroli que es preveu pels propers anys. De la bicicleta al cotxe i del camp a la ciutat. Seguiran tots els patrons de creixement ecònomic occidental. Per aquesta banda, el tema està més que clar, la demanda de petroli seguirà creixent a nivells més alts que la nova oferta de petroli.

Els camps de petroli tradicionalment més fèrtils han passat el seu zènit productiu i els costos de producció i extracció són més elevats que en el passat. Hem de trobar nous jaciments que donin garantia d'abastament als consumidors. Fa poc es va publicar que Ypf-Repsol havia trobat un verdader manantial a Brasil encara que s'ha de confirmar per part dels geòlegs aquests indicis.

Per altra banda, els païssos productors de petroli són d'aquells que quan un programa les seves vacances d'estiu, queden absolutament tatxats i fora del mapa. Arabia Saudí, Irak, Iran, Nigèria, Veneçuela, Russia, Kuwait. Els "cracks" que presideixen aquests païssos són dignes d'estudi a Harvard. Quan parlem de la guerra d'Irak, potser, a vegades, no tenim en compte la realitat dels problemes geo-polítics futurs i ens deixem guiar molt pel sentimentalisme fàcil. A vegades, jo el primer, que estava a la mani no a la guerra (potser per altres motius), anem amb el lliri a la mà. Prefereixo el control de les matèries bàsiques per part d'occidentals previsibles que no per part d'altres sers humans imprevisibles. El problema real es molt més greu per poder ser reflexat i analitzat en una sola línea. Per una banda, no acceptem a estrangers de païssos amb baixos nivells de renda al nostre país però per altra banda estem d'acord en que els hi fotem tota la riquesa que tenen. Massa complexe tot.

El preu de petroli està a màxims històrics, divendres va cotitzar a 138 dòlars per barril. Un barril té 159 litres. Així doncs a costos de transacció econòmica un litre val menys d'un dòlar. El preu que paguem a les benzineres al canvi actual es d'uns 2 dòlars/litre (exactament 2,05 a cost benzina 1.33 euros/litre i paritat euro/dolar a 1.54). La majoria del cost que paguem per la benzina és l'impost sobre hidrocarburos. No he tingut temps d'analitzar ni el tipus ni el tant per cent d'aquest impost sobre el total dels ingressos públics peró ho faré. L'únic que puc dir es que ja que la població les està passant putes per arribar a final de mes potser hi hauria que rebaixar una mica la voracitat recaptadora d'aquest impost. Al mes d'Abril es públic que el consum de benzina a Espanya ha baixat un 10%. Una raó que pot ser esgrimida per aquells que no volguin que es rebaixi l'impost aduint causes ecològiques. Si es rebaixa l'impost, consumirem igual o més i el preu de cotització podrà pujar encara més. Tot es economia ficció ja que els mercats no son al 100% transparents degut a la gran quantitat d'especuladors que operen en aquest i en altres mercats. El que va passar els últims anys en el mercat de futurs de cafè de Chicago es un èscandol per a moltes petites explotacions d'Amèrica Llatina. La baixada de preus va ocasionar moltes pèrdues en aquests païssos.

El tema es fotut ja que a curt plaç hi ha centres d'estudi económic que situen el preu del barril a 150 dòlars, i alguns a 200 dòlars inclús en el plaç d'un any. Les economies europees no se si podran resistir aquest nivell de preus. Les inflacions augmentarien bastant i els tipus d'interés no podrien baixar (que és el que necessiten les economies quan estan en recessió o contracció) sinó que augmentarien i es produiria una estanflació (estancament de creixement económic e inflació), el pitjor còctel ecònomic que comporta un augment de la població aturada i una baixada dels ingressos públics amb augment de les despesses públiques que dona origen a dèficits públics elevats.

Bé, això es una part de la teoria, l'altra part, la positiva, es que l'home pot influir sobre moltes d'aquestes variables, preus, fiscalitat, consum racional, increment d'oferta de petroli al mercat, etc, etc. Per a mi, la més important, es la necessitat de tenir clara una aposta per les energies alternatives. Molts governs van en aquest sentit. L'energia nuclear no ha de ser estigmatitzada, les energies eoliques, solars i les bio han de ser desenvolopades. No té lògica seguir cremant carbó per produïr energia o estar supeditada part de la producció de la energia d'un país a que plogui o no, per produir energia hidroelèctrica. No es seriós no apostar per la energia nuclear i comprar a França els excedents d'energia que té (a França més de la meitat de la energia es d'origen núclear). Els estadistes, si es que en queda algun, han d'explicar a la "plebe" la realitat de les cosses. Quan "peta" el sistema elèctric per excés de carrega quan fa molt fred o calor, tothom es queixa peró ningú diu perquè es i ningú soluciona els problemes reals.

Doncs això, si algú té uns dinerets per invertir a llarg plaç, potser que vagi pensant en invertir en empresses d'energies alternatives com poden ser Iberdrola Renovables, Abengoa, Fersa i per sobre de totes, al meu entendre, Solaria. Són empresses de futur, en mercats que encara no estan del tot regulats i amb incerteses per part dels organismes públics, però la major certesa, la implacable, es molt fàcil de deduir, si incrementa el consum de petroli i la oferta no augmenta, això del petroli no té molt futur a 50 anys vista. O ens possem les piles en les energies alternatives renovables o la humanitat ho té una mica pelut.

Apa, que vagi bé i bon dia a tothom.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Hipòtesis:
Primera: tranquils, no passarà res especiament greu.
Hipòtesi complementària 1: hem d'acostumar-nos a no ser el centre del món. Ja menja molta més gent. Els problemes són complexos. Estic d'acord amb tu en la importància del factor militar (ens agradi o no).
Hipotesi complementària 2: inventarem nous recursos. Sempre ha estat així. I avui, encara més. Hi ha mitjans tècnics.

Anónimo dijo...

el que estava buscant, gracies