sábado, 8 de marzo de 2008

Reflexió dins la jornada de reflexió.

No sabem el teu nom, ni d'on ets, ni com ets..... però ets repugnant, un desgraciat amb majúscules, sincerament, gent com tu sobra d'aquest món.

Els fets d'ahir demostren el que ets, una absoluta merda. Vas rebre l'ordre, d'un altre ser execrable com tu i tots els teus, d'anar a matar a un ser humà que simplement tenia el defecte de pensar diferent de com penseu tots els de la vostra secta, si es que penseu quelcom. Has deixat una vidua i tres fills marcats per sempre per la tràgica mort del seu pare. Sou una màfia que viu del continu xantatge cap als altres. Aprofiteu qualsevol oportunitat que teniu per continuar sembrant la por entre les persones.

Segueixes pensant que lluites per l'alliberament del teu país?? Creus que un país s'allibera desde les armes?? Sou els primers enemics del vostre poble. El feu petit i tancat. Una comunitat no es pot contruir desde les armes, el xantatge i la por. Es molt maco parlar desde fora, però entenc com es deu sentir la gent normal de Renteria, Hondarribia, Hernani, Tolosa, etc, etc.

La democràcia us ha donat vàries oportunitats per acabar d'una vegada amb aquesta forma de viure, desde l'odi i la venjança. Quin futur teniu com a persones?? I com a poble?? Vosaltres sou el problema a partir de la qual començar a trobar una solució. El vostre braç polític es igual de patètic que vosaltres. No doneu cap futur als joves del vostre país, excepte l'odi.

Estimo Euskadi. El meu avi era vasc. Els vascos són els primers que tenen que acabar d'una vegada amb aquesta banda d'assasins que son el primer impediment per ser un país normal.

Amb tot el respecte i carinyo cap a la vidua i els tres fills del Sr. Isaías.

No hay comentarios: