lunes, 3 de marzo de 2008

2on. Debat Rajoy-Zapatero.

El debat d'avui ha estat molt més demàgogic que el primer. En Rajoy crec que ha estat bastant millor en aquest terreny. Ha estat tant bé que a mi personalment ha aconseguit crispar-me. El segon debat ha estat per a mi més avorrit que el primer, potser perquè els arguments ja eren una mica repetitius.

Aquesta tarda li deia a un familiar proper que potser anava a votar diumenge per la tarda i que, depèn de la participació que hi hagués al migdia, votaria a un partit o a l'altre. El PSOE per guanyar necessita un percentatge aproximat del 75% de la població. Penso en un vot defensiu (PSC) o en un vot en clau d'incidència catalana (CiU). Ja ho tinc clar. El diumenge proper, em possaré una pinça al nas, intentaré no pensar molt en la Maleni, ni en les promeses incomplides de l'Estatut, ni en que el PSC es un partit domesticat i votaré a l'unica opció política que es capaç de barrar el pas a aquell que té com a principals arguments polítics utilitzar l'inmigració, ETA i la confrontació entre els diversos territoris de l'Estat. A més de l'esperpèntica i barroera utilització de la llengua catalana.

Tinc 34 anys, espero tenir fills i em nego a veure en el futur als meus fills estudiant en una de les 3 opcions que tindran els pares per escolaritzar als seus fills. Segregats per idiomes. O en català, o en català i castellà, o en castellà unicament. Els inmigrants estaran tots a la tercera opció. Quina mena de mix crearem entre les futures generacions?. Volem el mateix model escolar d'Euskadi?. Jo personalment no estic a favor. Prefereixo a tothom a les mateixes aules, integrant a la gent, on es garateixi una educació lliure en valors e idees i on la paraula esforç i respecte al que ensenya signifiqui quelcom (no com ara que són una colla de ganduls gràcies a la llei educativa actual i als pares/mares). Està clar que si jo hagués estudiat en aquest model educatiu, el segregat per idiomes, no tindria els amics que avui tinc, on hi ha gent d'origen familiar tant divers com Catalunya, Galicia, Sòria, Andalusia, Valladolid, Teruel, etc, etc. Els meus amics, som 10, mai ens hem discutit per aquestes parides. Ens vam coneixer a les aules i al pati d'un cole "donde solo se enseñaba en castellano" i mai cap pare ni cap mare ens han etiquetat per la llengua que parlàvem ni pel que pensàvem. Ens parlem en català i en castellà. Per uns soc el Carles, per altres el Xarlie, per altres el Bolin, a la feina el Carlos i per alguna el Carlitos. I que més dona això??

Avui no veig tant clar que el PSOE guanyi les eleccions. Només de pensar en l'escenari que es dibuixa si guanya el PP m'esgarrifo. Econòmicament també es demagògic. Avui he sentit que no es retindrà res a les persones que guanyin menys de 16.000 euros. Menys recaptació. Que tindrem més deducció en les despesses de primera vivenda. Més cost. Que farem reformes estructurals (acomiadaments més barats i flexibilitzacions laborals). Si baixem els impostos, recaudarem més encara que baixem l'IRPF i l'Impost de Societats perquè incrementarà l'activitat económica. Si pugen el petroli i els cereals o baixa la paritat euro-dolar no sé que farem perquè no pugi el IPC. Si ets inmigrant, més val que fotis el camp volant i que els d'aquí facin totes les feines denigrants que fins ara fas sense queixar-te de la merda de sou (en negre, of course) que et paguen. Això es el món al revés. Els del PP, que en teoria estan més aprop dels empresaris, possaran traves a aquells que fan baixar el salari real ja que accepten treball barat per necessitat. Molt bé, ara expulsarem mà d'obra barata que també genera riquesa o els farem firmar el nou contracte de dret i explotació (ai, obligacions, se m'ha anat el subsconcient).

En el tema de la inmigració vull afegir una experiència personal. Com alguns sabeu, he estat dos cops a païssos del tercer món. Hi han experiències enriquidores a la vida de les persones i aquesta per a mi ha estat una de les més encisadores i alliçonadores de la meva vida. Som uns desagraits. No sabem valorar res del que tenim. Son frases molt típiques, però només quan palpa la misèria, (diferencieu-lo de la pobresa), un es dona compte de la injusticia amb majúscules que hi ha al món. Quan vaig estar a l'Amazonia vaig poder veure per primer cop a la meva vida el que volia dir misèria i que els hi fotem tota la seva riquesa natural. Tot es tot, tot el que podem i més. Els habitants d'allà treballen a les fusteries amb nules condicions de salubritat e higiene per una bossa d'aliments setmanal. Aquest es el seu sou. Com jo puc negar l'entrada al meu país d'un ser humà que deixa la seva terra per sortir de la misèria?? No pobresa, misèria. Què més trist que haver de deixar el teu país per anar a sobreviure a onaltre lloc? Si molt del que seràs a la vida es decideix al país i familia on et toca nèixer, si això es aleatori, com cony podem ser tant insensibles i egoistes? Com no ho entenc, ja no puc dir res més. Potser no us trasmeto tot allò que sento. Però afegeixo, jo, que soc creient i que he anat al tercer món amb organitzacions vinculades a l'esglèsia, com puc reaccionar davant el silenci i la nula activitat de la mateixa envers a la problemàtica de la inmigració??. Molts cop penso que es el món al revés.

En el tema d'ETA, tot es pura hipocresia. Lamentable. Tothom s'ha reunit amb els d'ETA. Fins i tot els del PP a Suïssa amb un de l'esglèsia al costat (l'actual bisbe de Sant Sebastián, mandan cojones). Es tant desagradable que em fa repugnància. Sembla que ells son els únics que volen acabar amb aquesta penya d'aixelabrats.

Aquest país no té bona pinta. Massa problemes per tant poc nivell. Falten estadistes, però no només aquí, a molts païssos del món. Nules solucions, només rajar i rajar de l'adversari. Ni una sola concessió a quelcom que hagi fet bé l'adversari. Ara resulta que el problema del país es que a un senyor l'han multat amb 400 euros per possar el rètol en castellà. La llei diu que l'ha de possar al menys en català, no prohibeix que el possi també en castellà o en xino. Això si, al Rajoy no li fot i a molts d'aqui si, que a les universitats d'Alemanya hi hagi més càtedres de filologia catalana que a l'Estat Espanyol (es acollonant).

Llegeixo les enquestes i diuen a totes que ha guanyat el Zp. No cal creure de res de res. Hem de fer fora diumenge a aquesta mala art de fer política, a la demagogia, a la confrontació, a la "dales caña mariano", a la persona que primer fa de piròman, després de bomber i s'acaba postulant com a dialogant i pactista.

El moment millor del debat per a mi ha estat quan el Rajoy ha dit que "el PP está en el centro".
¿ En el centro ? Espero que dissabte agafi la "cometa" de la seva "niña" i marxi cap a casa.... i que no torni mai més. Renvació urgent de cares, de formes i de missatges.

Ah, per cert! Ultim missatge. A tothom que sigui una mica sensible amb les causes perdudes. Al Senat es presenta un amic meu al Partit Por un Mundo Más Justo (PUM+J), marqueu el seu nom si voleu. Es diu Lluís Sierra i Serra. Dono fe que es un vot just i de sentit comú. Tota la vida dedicada al Tercer Món. Gràcies Lluís.

Bona nit.

PD: Demà escullen al nou Cap de l'Esglèsia a Espanya. Que Déu els ilumini.

3 comentarios:

joan tarré dijo...

lamentablement deu no els ha il.luminat, Rouco¡¡¡¡¡¡¡¡a mi que em borrin ni rouco ni ratzinger:casaldaliga,boff,i sense anar tant lluny antoni deig,josep maria abad...
en quant al debat, només em queda clara una cosa, patètics tots dos, i si a la fi m'arriben les paperetes per votar per correu, ni al que va en contra de catalunya, n al que no ens defensa. em nego. em fan tots fàstic.el senat el tinc clarissim lluis sierra i companyia, i al congres...em sembla que joan herrera, que viu a dos carrers de casa meva.
be, doncs no se si despedirme amb la niña o amb un...buenas noches y buena suerte

Lluís Sierra i Serra dijo...

Hola Carles.
En primer lloc agrair-te el teu comentari envers la meva / nostra candidatura.
Respecte els partits polítics i els polítics en general dir-te / dir-vos que tant de bo no calgués que es presentés un partit com el nostre a les generals... seria senyal de que existiria una consciència social envers els més necessitats, els qui moren de fam o manca de malalties, els qui ningú recolza...
Mentre això succeeixi, i no sé jo si arribarà mai, qualsevol cop de mà, om el teu, està, poc a poc, canviant el món...
Gràcies Carles per la calidesa del comentari i a veuer si ens veiem un dia... que ja toca!!!

Lluís Sierra

Andybel dijo...

.-CARLES:Sí, és veritat. Els dos candidats es limiten a dir lo bé que ho fan els del seu partit i lo malament que ho fan els del partit de l´oposició...

.-Molta demagogia i política publicista. ¡Vaja! una colla, aquests polítics, de manipuladors servits per psicólegs que els hi diuen fins el color de les robes que han de portar al debat per tal d´assolir dos o tres vots més.

.-Salutacions des de Cosas y Casos.