Hi ha feina avui, vaig al gra.
Eleccions gallegues: Quan un partit minoritari es fa gran ha de saber governar i oblidar els tics que feia servir a la opisició quan era petit. Lo del BNG es una medicina que potser també li tocarà provar també a ERC. La campanya electoral del PP, de llibre. Ho han fet bé i es veia venir. PSG i BNG no han sapigut explicar que han fet en els 4 últims anys, que segur que a més d'errors quelcom positiu també hauran fet. L'incident dels iaios enganyats al míting del BNG + la foto del lider del BNG al iot de l'empresari al qual li van donar subvencions + el cotxe de 80 milions de peles del president + les reformes al despatx presidencial al final passen factura, i més, en temps de crisi. Les passades eleccions, PSG i BNG van poder sumar pels pèls i ara les cosses han tornat al seu lloc. Torno a repetir, la campanya del PP, de llibre. Ha anat a buscar els vots allà on havia de trobar-los. I el lider del partit ha donat el "callo". Les cosses com son. Que n'aprenguin els altres.
Eleccions vasques:
1) Primer comentari: Que el nacionalisme català aprengui dels errors dels altres. Que PNV i EA hagin anat separats els hi ha costat potser la trona. EA s'ha fotut una castanya d'aquelles que hauran vist els ocellets. Sumar PNV i EA era governar sense molts problemes.
2) La pujada del PSE es molt elevada. Quelcom ha fet bé en Patxi López per ser vist com a alternativa de govern per molta part d'electorat. Ara fa falta saber que farà. O governa amb el PP o govern de concentració amb el PNV. Tela marinera. Faci el que faci tindrà gent emprenyada pels dos costats extrems del partit (els que volguin pacte amb el PNV o els que els volguin pacte amb el PP).
3) El PP aguanta encara que baixa de 15 a 13 escons i que el tercer escó de Guipúscoa es in-extremis i que el sisé de Alava tampoc és d'aquells folgats. A Alava han perdut el lideratge de les forces constitucionalistes en els últims 4 anys. Compte que UPD ha tret un escó a Alava. A la vegada, son decisius amb UPD si el PSE vol governar amb ells. Cauran molts tòtems. Ja només els hi faltarà ser vistos com a útils a Catalunya.
4) Aralar: Un món independentista i que condemna la violència treu representació als 3 territoris. Un possible model a seguir pel món de l'esquerra abertzale quan ETA deixi les armes i es disolgui.
5) UPD: Si es confirma que PSE i PP sumen 37 escons a Euskadi, UPD té la clau. La "jefa" d'UPD era una de les 3 persones que van optar a la secretaria general quan el PSC va fer cap del PSOE a Rodríguez Zapatero. La vida dóna moltes voltes.
6) Si PSE i PP sumen al final 38, el tema està cantat. Patxi, lehendakari.
Si PSE i PP sumen 37 i necessiten UPD, el tema ja no el tinc tant clar.
Si PNV i PSE governen en concentració, per a mi, serà una sorpresa.
7) Els 100.000 vots nuls també mereixen un petit comentari. No m'agrada però són 100.000. Un camp del Barça es encara molta gent. Algun dia tornaran a votar, però abans hauran d'acabar amb la lacra d'ETA que té Euskadi i la societat espanyola. Una cosa es fer política i onaltre fer terrorisme i xantatge.
Punt final en clau de líders de partits: Rajoy salva el primer "match ball" que tenia en contra i surt reforçat. Els matxets potser ara es guardaran als calaixos però algun dia tornaran a sortir quan els resultats no siguin els esperats.
En ZP té tants problemes que la pèrdua de Galicia la deu tenir ja asumida i el possible govern a Euskadi no el deu poder ni disfrutar.
NOTA FINAL: Mentre escrivia es confirma que el PSE perd un escó a Alava i passa a EA. Aquest últim escó ha anat d'1 vot. Si, 1 vot. Com que falta comptar el vot de l'estranger crec que quan es comptin aqusts vots el PSE retendrà aquest escó o sigui que el PSE i PP sumaran sense UPD.
domingo, 1 de marzo de 2009
jueves, 19 de febrero de 2009
Cholletes Consejeriles Caixes d'Estalvi.
Seguim amb temes econòmics que ara està de moda (i el que estarà).
Doncs ahir vaig llegir que ja es veu venir la primera fusió, absorció o integració, (depen de com ens ho volguin vendre), entre dues Caixes d'Estalvi de l'Estat. La integració seria entre Unicaja i Caja Castilla La Mancha, en endavant CCM.
CCM sembla que està més acabada que la carrera radiofònica de José Maria García....
Els últims dies, pel que pogui passar, hi ha rumors de que alguns clients han anat retirant els seus diners d'aquesta caixa i els han derivat cap a altres llocs, els més segurs, sens dubte, sota la rajola de la cuina de casa (amb el permís d'albanokosovars, es clar).
Les caixes d'estalvi son uns dels xollos que tenen els partits polítics per retirar a "diplodocus" a qui pagar els serveis prestats a la causa. Per citar un exemple que tenim ben aprop, l'actual president de Caixa Catalunya es l'Ex-ministre socialista Narcís Serra. Igualment, per no avorrir-se, es conseller de Gas Natural, ja que Caixa Catalunya té el 3% del capital d'aquesta societat. Caixa Catalunya, que ha guanyat un 60% menys de beneficis al 2008, té la taxa de morositat més alta de les caixes catalanes, concretament un 5,28%. Ok, Mc Key. Bona gestió de risc, per estudiar un dia a una universitat com no gestionar una entitat de crèdit. Com que Caixa Catalunya pertany a l'Estat que té el millor sistema bancari del Món (Zapatero dixit) i té actualment una posició "extraordinària" ja ha anunciat que no anirà a l'ampliació de capital de la gasista per fer front a la compra d' Unión Fenosa.
CCM està presidida per l'ex-parlamentari socialista Juan Pedro Hernàndez Moltó. Aquest senyor es el que li va dir al difunt ex-governador del Banc d'Espanya, Mariano Rubio, la cèlebre frase "míreme a los ojos, señor Rubio" en plena tempesta del cas Ibercorp, on en Mariano tenia un compte bancari secret.
El dia 23 d'Octubre de 1999, JPHM va ser nomenat President de CCM. Castella La Manxa es territori Bono i sociata desde fa molts anys. Qui millor per presidir-la que un d'ells. Es el mateix que es fa amb quasi totes les caixes, que foten un tuf polític, ja sigui de dretes o d'esquerres, que flipes. Això si, la obra social cada cop més disimulada i més raquítica. CCM sembla que serà la primera en caure. Obviament, tot es farà en cap de setmana, amb les oficines tancades i en un moment en que la gent està més despistada pel futbol i no es veuen tant els telediarios...
Es la primera. En vindran més. Es molt probable que la segona operació sigui por "el Levante Español". Les inversions del totxo aniran caient poc a poc. Bancaja i la CAM no saben on col-locar els dividends que han rebut de Terra Mítica, exemple del que va ser una història d'influències, comissions, obres il-legals i delirios de grandeza. Això si, l'impulsor, Eduardo Butxaques Foradades Zaplana ja té càrrec a Timofònica, on es delegat per Europa de la companyia. Tots colocadets i contents. Tots.
Bueno, com sempre, "lo poble" a mirar i a callar. Us recomano no possar diners a CCM en el seu deposito express on donen un 4,5% d'interés quan resulta que el tipus d'interés es del 2%. Aixó també ho estudiaran algun dia els nostres fills o nets a les universitats d'economia, si es que en queden.....
Que tingueu un bon dia.
Doncs ahir vaig llegir que ja es veu venir la primera fusió, absorció o integració, (depen de com ens ho volguin vendre), entre dues Caixes d'Estalvi de l'Estat. La integració seria entre Unicaja i Caja Castilla La Mancha, en endavant CCM.
CCM sembla que està més acabada que la carrera radiofònica de José Maria García....
Els últims dies, pel que pogui passar, hi ha rumors de que alguns clients han anat retirant els seus diners d'aquesta caixa i els han derivat cap a altres llocs, els més segurs, sens dubte, sota la rajola de la cuina de casa (amb el permís d'albanokosovars, es clar).
Les caixes d'estalvi son uns dels xollos que tenen els partits polítics per retirar a "diplodocus" a qui pagar els serveis prestats a la causa. Per citar un exemple que tenim ben aprop, l'actual president de Caixa Catalunya es l'Ex-ministre socialista Narcís Serra. Igualment, per no avorrir-se, es conseller de Gas Natural, ja que Caixa Catalunya té el 3% del capital d'aquesta societat. Caixa Catalunya, que ha guanyat un 60% menys de beneficis al 2008, té la taxa de morositat més alta de les caixes catalanes, concretament un 5,28%. Ok, Mc Key. Bona gestió de risc, per estudiar un dia a una universitat com no gestionar una entitat de crèdit. Com que Caixa Catalunya pertany a l'Estat que té el millor sistema bancari del Món (Zapatero dixit) i té actualment una posició "extraordinària" ja ha anunciat que no anirà a l'ampliació de capital de la gasista per fer front a la compra d' Unión Fenosa.
CCM està presidida per l'ex-parlamentari socialista Juan Pedro Hernàndez Moltó. Aquest senyor es el que li va dir al difunt ex-governador del Banc d'Espanya, Mariano Rubio, la cèlebre frase "míreme a los ojos, señor Rubio" en plena tempesta del cas Ibercorp, on en Mariano tenia un compte bancari secret.
El dia 23 d'Octubre de 1999, JPHM va ser nomenat President de CCM. Castella La Manxa es territori Bono i sociata desde fa molts anys. Qui millor per presidir-la que un d'ells. Es el mateix que es fa amb quasi totes les caixes, que foten un tuf polític, ja sigui de dretes o d'esquerres, que flipes. Això si, la obra social cada cop més disimulada i més raquítica. CCM sembla que serà la primera en caure. Obviament, tot es farà en cap de setmana, amb les oficines tancades i en un moment en que la gent està més despistada pel futbol i no es veuen tant els telediarios...
Es la primera. En vindran més. Es molt probable que la segona operació sigui por "el Levante Español". Les inversions del totxo aniran caient poc a poc. Bancaja i la CAM no saben on col-locar els dividends que han rebut de Terra Mítica, exemple del que va ser una història d'influències, comissions, obres il-legals i delirios de grandeza. Això si, l'impulsor, Eduardo Butxaques Foradades Zaplana ja té càrrec a Timofònica, on es delegat per Europa de la companyia. Tots colocadets i contents. Tots.
Bueno, com sempre, "lo poble" a mirar i a callar. Us recomano no possar diners a CCM en el seu deposito express on donen un 4,5% d'interés quan resulta que el tipus d'interés es del 2%. Aixó també ho estudiaran algun dia els nostres fills o nets a les universitats d'economia, si es que en queden.....
Que tingueu un bon dia.
lunes, 16 de febrero de 2009
Comença el "corralito" ???
Després de massa temps sense escriure, la següent noticia fa que torni a la "palestra".
16/02/2009 "Eleconomista.es": Santander Banif Inmobliario ha solicitado a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), la suspensión de los reembolsos de las participaciones durante dos años.
Anem a pams.
Hi ha hagut persones, que durant els ultims anys, han comprat participacions d'un fons d'inversió que invertia els fons aportats pels diferents partíceps en inmobles, normalment en inmobles per posteriorment llogar-los, principalment oficines o locals comercials de certa importància. El fons d'inversió durant els últims 5 anys ha donat una rendibilitat del 23,37%, encara que l'ultim any ha baixat un 3, 42%, una baixada que no es molt gran, tenint en compte el 50% que han baixat els mercats borsaris en els últims 12 mesos.
Ojo al dato el que té aquest fons, 5 centres comercials, 25 edificis d'oficines, 132 edificis de vivendes amb 7.195 pisos, dos residències de la tercera edat, una resi d'estudiants i, més ojo al dato, 15.500 places de parking. Pobres precisament, no son.
Aquest fons d'inversió, té una característica, els partíceps només poden liquidar les seves participacions crec que dos cops l'any. Aixó es fa perquè com que la inversió es en inmobles, no es fàcil convertir en diners d'un dia a l'altra els inmobles i per això el gestor del fons ha de tenir una part del patrimoni en liquidesa per poder fer front a les devolucions als partíceps.
Doncs bé, els "bonafes" que no van sortir l'ultim cop que va haver la "finestra oberta", el 16 d'octubre del 2008, s'han quedat enganxats. Exactament uns 42.522 partíceps han quedat atrapats en un "corralito" d'aquells que flipes mandonguilles. Els que ara volien sortir van demanar reemborsaments fins el 13 de Febrer per valor de 2.617 milions d'euros, el 80% del valor del fons. El fons, obviament, no pot convertir en 10 dies 250.000 milions de les antigues pessetes de totxo a diners. Els partíceps deuen flipar, ja que els hi donaran el 10% dels diners que demanen en dos mesos i la resta, si poden, en dos anys. La culpa, d'ells i dels il-luminats analistes que els asesoren. Em recorda al cas de Forum Filatélico, on mentre alguns tenien uns rendiments lamentables dels seus pocs estalvis, altres (els que tenien segells al Forum), se'n enfotien del "gran olfacte" que tenien per buscar rendiments més alts per les seves inversions monetàries. Llavors, com sempre, quan peta la cosa, la culpa sempre es del govern, del regulador, del titular del fons, etc, etc, però mai del burro que no havia mirat mai en que collons li invertien els diners... Doncs ara, més del mateix, però amb menys gent i onaltre perfil inversor.
La situació econòmica, no descubreixo res nou, es lamentable. No sé on acabarà aixó, hi ha molt "crack" opinant, els "nostradamus" escriuen cada dia noves versions del fi del capitalisme, les receptes màgiques dels governants fan miques qualsevol unitat mínima d'intel-ligència que queda viva al cervell dels governats, etc, etc. Certament, penós.
El que em preocupa de veritat es que de la història s'aprèn que primer hi ha una crisi financera, després una crisi económica, més tard una crisi social i acaba el tema amb una crisi política. De l'última gran crisi de l'any 1929, ja sabem a Europa com vam acabar deu anys més tard....... Potser mesclo naps amb cols.
Mentre escrivia aquest texte, Mr. Obama ha signat l'últim gran plan americà per arreglar el tema. El Dow Jones tanca la jornada a mínims del dia. La desconfiança es màxima, per cert Obama ja té unes bosses als ulls (ojeras) que alucines. I només porta un mes......
Bueno, no us molesto, si algú vol anar contra corrent i pensa en la seva jubilació potser ara es un bon moment per invertir en accions a llarg plaç. De que?? Si algú té valor que compri algun banc (Bbva o Santander) i si vol anar sobre segur un Repsol, Gas Natural, Agbar, Criteria. Crec que benzina, gas i aigua sempre en necessitarem. Qui compri accions que les guardi en una caixeta i dintre de 10 anys que les torni a mirar. Potser haurà fet un bon negoci. O no. Potser lo barat d'avui demà es car. Això mai es sap.......
16/02/2009 "Eleconomista.es": Santander Banif Inmobliario ha solicitado a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), la suspensión de los reembolsos de las participaciones durante dos años.
Anem a pams.
Hi ha hagut persones, que durant els ultims anys, han comprat participacions d'un fons d'inversió que invertia els fons aportats pels diferents partíceps en inmobles, normalment en inmobles per posteriorment llogar-los, principalment oficines o locals comercials de certa importància. El fons d'inversió durant els últims 5 anys ha donat una rendibilitat del 23,37%, encara que l'ultim any ha baixat un 3, 42%, una baixada que no es molt gran, tenint en compte el 50% que han baixat els mercats borsaris en els últims 12 mesos.
Ojo al dato el que té aquest fons, 5 centres comercials, 25 edificis d'oficines, 132 edificis de vivendes amb 7.195 pisos, dos residències de la tercera edat, una resi d'estudiants i, més ojo al dato, 15.500 places de parking. Pobres precisament, no son.
Aquest fons d'inversió, té una característica, els partíceps només poden liquidar les seves participacions crec que dos cops l'any. Aixó es fa perquè com que la inversió es en inmobles, no es fàcil convertir en diners d'un dia a l'altra els inmobles i per això el gestor del fons ha de tenir una part del patrimoni en liquidesa per poder fer front a les devolucions als partíceps.
Doncs bé, els "bonafes" que no van sortir l'ultim cop que va haver la "finestra oberta", el 16 d'octubre del 2008, s'han quedat enganxats. Exactament uns 42.522 partíceps han quedat atrapats en un "corralito" d'aquells que flipes mandonguilles. Els que ara volien sortir van demanar reemborsaments fins el 13 de Febrer per valor de 2.617 milions d'euros, el 80% del valor del fons. El fons, obviament, no pot convertir en 10 dies 250.000 milions de les antigues pessetes de totxo a diners. Els partíceps deuen flipar, ja que els hi donaran el 10% dels diners que demanen en dos mesos i la resta, si poden, en dos anys. La culpa, d'ells i dels il-luminats analistes que els asesoren. Em recorda al cas de Forum Filatélico, on mentre alguns tenien uns rendiments lamentables dels seus pocs estalvis, altres (els que tenien segells al Forum), se'n enfotien del "gran olfacte" que tenien per buscar rendiments més alts per les seves inversions monetàries. Llavors, com sempre, quan peta la cosa, la culpa sempre es del govern, del regulador, del titular del fons, etc, etc, però mai del burro que no havia mirat mai en que collons li invertien els diners... Doncs ara, més del mateix, però amb menys gent i onaltre perfil inversor.
La situació econòmica, no descubreixo res nou, es lamentable. No sé on acabarà aixó, hi ha molt "crack" opinant, els "nostradamus" escriuen cada dia noves versions del fi del capitalisme, les receptes màgiques dels governants fan miques qualsevol unitat mínima d'intel-ligència que queda viva al cervell dels governats, etc, etc. Certament, penós.
El que em preocupa de veritat es que de la història s'aprèn que primer hi ha una crisi financera, després una crisi económica, més tard una crisi social i acaba el tema amb una crisi política. De l'última gran crisi de l'any 1929, ja sabem a Europa com vam acabar deu anys més tard....... Potser mesclo naps amb cols.
Mentre escrivia aquest texte, Mr. Obama ha signat l'últim gran plan americà per arreglar el tema. El Dow Jones tanca la jornada a mínims del dia. La desconfiança es màxima, per cert Obama ja té unes bosses als ulls (ojeras) que alucines. I només porta un mes......
Bueno, no us molesto, si algú vol anar contra corrent i pensa en la seva jubilació potser ara es un bon moment per invertir en accions a llarg plaç. De que?? Si algú té valor que compri algun banc (Bbva o Santander) i si vol anar sobre segur un Repsol, Gas Natural, Agbar, Criteria. Crec que benzina, gas i aigua sempre en necessitarem. Qui compri accions que les guardi en una caixeta i dintre de 10 anys que les torni a mirar. Potser haurà fet un bon negoci. O no. Potser lo barat d'avui demà es car. Això mai es sap.......
domingo, 30 de noviembre de 2008
Arbres de Nadal sostenibles.... Ens prenen per idiotes...
Ahir a la tarda vaig baixar de Terrassa a Barcelona a donar una volta pel centre. Els de "rodalies" fem "barcelonades" sovint per anar a la "capital". Com hi havia una mani d'okupes a Via Laietana, les vam passar una mica magres per aparcar. Típic. El millor de tota la tarda, el xocolata amb xurros que ens vam pendre a la mítica granja la pallaresa del Carrer Petrixoll. Només cal dir que vam fer 10 minuts de cua per entrar. Unes samarretes de Custo (de rebaixes al mes de Novembre, jo ja no entenc res, es diu crisi???) per la meva dona i jo que ja anava més que content que un gingol amb el meu berenar vaig complementar el tema comprant una barreta de turró de xocolata de Planelles - Donat i apa cap a casa a veure el futbolito. Quina delicia de Messi...
Anem al tema del blog. Ahir, quan vaig passar per Diagonal a la Plaça de "Paco" Macià, vaig veure un arbre de Nadal "sostenible" que ha posat l'Ajuntament de Barcelona. L'"arbre" es d'uns 10 metres d'alt, amb una base de dos metres que son unes lones negres on surten logotips de l'Ajuntament de Barcelona i després arriba el més cutre. A veure. Te forma d'arbre obviament però les fulles estan fetes de color plata i a cada fulla hi ha una mini placa foto-voltaica que fa que s' "ilumini" de nit. Sincerament, es molt cutre. Allí diu que es un arbre de Nadal sostenible. Per començar no es ni arbre ja que es una estructura que ha fet un artista anomenat Martirio Figueras i per onaltre a la nit ni te n'enteres que està possat ja que la llum es quasi imperceptible. Deu ser perquè es sostenible i tampoc cal que doni molts "luxs"..... (Els venedors d'ulleres de sol també estan en crisi)
Aquest arbre ha costat al contribuent de Barcelona 36.000 euros. N'han possat 6, total 216.000 euros. I això en temps de crisi. Total, el Nadal es cosa de l'esglèsia i dels de dretes. Sobre les llums de Nadal del centre de Barcelona res a dir. Només cal passejar. No hi ha interés. Els paradors de les botigues ja fan el que no fan les corporacions municipals. Que donin una volteta per ciutats d'Europa i vegin els mercats de Nadal que es monten i la llum que hi ha als centres urbans de les grans ciutats. En nom d'aquestes tonteries volem anar de moderns i acabem anant de "cutres". Com molts cops.
En nom de la sostenibilitat s'estan fent moltes gilipollades que desacrediten precisament a aquests sers que en nom de la sostenibilitat inunden els carrers de bicicletes quan no hi ha infraestructura preparada, estreten vies urbanes de gran ocupació fent voreres de 10 metres a carrers que no tenen quasi comerç, fan anar a 80 kms. per hora a autopistes de 5 carrils per no contaminar, impedeixen obres públiques bàsiques necessàries com el 4art. cinturó i ara com a última gran invenció aquesta setmana llegim que els supers hauran de fer pagar la bosa de plàstic quan l'agafem o descomptar-la si no la fem servir. Impresionant. De moment crec que cap regidor ni conseller d'aquest gran partit que es Inciativa per Catalunya - Verds ha renunciat al cotxe oficial que crec que funciona amb benzina, material escàs i esgotable. De fet, es millor comprar energia a França ja que aquí no en tenim prou, la qual té un origen principalment de central nuclear que possar-ne a Espanya. Això si quan ens falta aigua la nostra opció es possar canonades en plan mecano per dintre d'un Tunel i agafar aigua de la capçalera del riu que es on n'hi ha més..... Potser els hi va dir un tal Jordi Eduardo...
Qui té més consciència ecològica: el que fa aquestes lleis o el que mira de no malgastar aigua a casa seva?? El que mai ha tirat un paper a terra o el que permet abocadors il-legals sense netejar?? El que separa les deixalles a casa o el que fa pagar taxes i taxes al rebut de l'aigüa de tantes mamelles que ha creat??
Mentrestant el contribuent paga l'òstia d'estudis de contaminació lumínica i sonora per fer la ciutat sostenible. Que algú doni una volteta el cap de setmana per alguna plaça de Gràcia i pensi en els pobres veïns que viuen allà. La culpa es dels veïns per viure a aquell lloc, segur. Jo crec que els haurien de multar. Això si que no es sostenible i no les collonades aquestes. Ara que, prohibirà també vendre avets de Nadal la setmana que vé a la fira de l'Avet d'Espinelves??? Dediquis a no tocar molt els collons als que grans i petits donen feina a la gent i preocupis de que la ciutat tingui un atractiu envers als que ens visiten. Intenti que no robin tant als turistes i que les oficines consulars no es quexin de que a bastants dels ciutadans dels seus païssos els llimen cada vegada que ens visiten.
De tant en tant agafi qualsevol linea de metro a les 12 de la nit per veure lo sostenible que es la seva cartera a la seva butxaca.
L'arbre sostenible es una raó més per fotre fora dels òrgans de govern a tota una banda d'iluminats. Ja només queden dos anys. Es un iogurt amb data de caducitat.
Anem al tema del blog. Ahir, quan vaig passar per Diagonal a la Plaça de "Paco" Macià, vaig veure un arbre de Nadal "sostenible" que ha posat l'Ajuntament de Barcelona. L'"arbre" es d'uns 10 metres d'alt, amb una base de dos metres que son unes lones negres on surten logotips de l'Ajuntament de Barcelona i després arriba el més cutre. A veure. Te forma d'arbre obviament però les fulles estan fetes de color plata i a cada fulla hi ha una mini placa foto-voltaica que fa que s' "ilumini" de nit. Sincerament, es molt cutre. Allí diu que es un arbre de Nadal sostenible. Per començar no es ni arbre ja que es una estructura que ha fet un artista anomenat Martirio Figueras i per onaltre a la nit ni te n'enteres que està possat ja que la llum es quasi imperceptible. Deu ser perquè es sostenible i tampoc cal que doni molts "luxs"..... (Els venedors d'ulleres de sol també estan en crisi)
Aquest arbre ha costat al contribuent de Barcelona 36.000 euros. N'han possat 6, total 216.000 euros. I això en temps de crisi. Total, el Nadal es cosa de l'esglèsia i dels de dretes. Sobre les llums de Nadal del centre de Barcelona res a dir. Només cal passejar. No hi ha interés. Els paradors de les botigues ja fan el que no fan les corporacions municipals. Que donin una volteta per ciutats d'Europa i vegin els mercats de Nadal que es monten i la llum que hi ha als centres urbans de les grans ciutats. En nom d'aquestes tonteries volem anar de moderns i acabem anant de "cutres". Com molts cops.
En nom de la sostenibilitat s'estan fent moltes gilipollades que desacrediten precisament a aquests sers que en nom de la sostenibilitat inunden els carrers de bicicletes quan no hi ha infraestructura preparada, estreten vies urbanes de gran ocupació fent voreres de 10 metres a carrers que no tenen quasi comerç, fan anar a 80 kms. per hora a autopistes de 5 carrils per no contaminar, impedeixen obres públiques bàsiques necessàries com el 4art. cinturó i ara com a última gran invenció aquesta setmana llegim que els supers hauran de fer pagar la bosa de plàstic quan l'agafem o descomptar-la si no la fem servir. Impresionant. De moment crec que cap regidor ni conseller d'aquest gran partit que es Inciativa per Catalunya - Verds ha renunciat al cotxe oficial que crec que funciona amb benzina, material escàs i esgotable. De fet, es millor comprar energia a França ja que aquí no en tenim prou, la qual té un origen principalment de central nuclear que possar-ne a Espanya. Això si quan ens falta aigua la nostra opció es possar canonades en plan mecano per dintre d'un Tunel i agafar aigua de la capçalera del riu que es on n'hi ha més..... Potser els hi va dir un tal Jordi Eduardo...
Qui té més consciència ecològica: el que fa aquestes lleis o el que mira de no malgastar aigua a casa seva?? El que mai ha tirat un paper a terra o el que permet abocadors il-legals sense netejar?? El que separa les deixalles a casa o el que fa pagar taxes i taxes al rebut de l'aigüa de tantes mamelles que ha creat??
Mentrestant el contribuent paga l'òstia d'estudis de contaminació lumínica i sonora per fer la ciutat sostenible. Que algú doni una volteta el cap de setmana per alguna plaça de Gràcia i pensi en els pobres veïns que viuen allà. La culpa es dels veïns per viure a aquell lloc, segur. Jo crec que els haurien de multar. Això si que no es sostenible i no les collonades aquestes. Ara que, prohibirà també vendre avets de Nadal la setmana que vé a la fira de l'Avet d'Espinelves??? Dediquis a no tocar molt els collons als que grans i petits donen feina a la gent i preocupis de que la ciutat tingui un atractiu envers als que ens visiten. Intenti que no robin tant als turistes i que les oficines consulars no es quexin de que a bastants dels ciutadans dels seus païssos els llimen cada vegada que ens visiten.
De tant en tant agafi qualsevol linea de metro a les 12 de la nit per veure lo sostenible que es la seva cartera a la seva butxaca.
L'arbre sostenible es una raó més per fotre fora dels òrgans de govern a tota una banda d'iluminats. Ja només queden dos anys. Es un iogurt amb data de caducitat.
martes, 4 de noviembre de 2008
Eleccions USA
5,19 hores del matí del dia 05/11/2008
Titular El Mundo: Obama cambia el color de la historia.
Titular El Pais: Obama culmina el sueño del cambio.
Titular La Vanguardia: Obama será el primer presidente negro de Estados Unidos.
Titular Abc: Obama, en la Casa Blanca.
Titular La Razón: Obama, primer presidente negro de los Estados Unidos.
Titular El Periodico: Obama, primer presidente negro de EEUU.
Titular CNN: Obama makes history by winning presidency.
Titular The New York Times: Obama racial barrier falls in heavy turnout.
Titulat The Washington Post: Obama sweeps to victory.
Titular The Wall Street Journal: Obama sweeps to historic victory.
Titular Le Monde: Barack Obama est élu président des Etats-Unis.
Titular The Guardian: Historic victory for African-American senator.
Titular BBC: Obama wins historic US election.
Avui es un dia històric políticament parlant. Fa 40 anys els negres encara s'havien d'aseure als seients del darrera de l'autobus a alguns estats americans. No puc imaginar el que deuen sentir molts americans negres amb avantpassats que van ser esclaus.
El dia 28 d'octubre de 1.982 va guanyar per primera vegada desde la restauració de la democràcia a Espanya, el Partit Socialista. Alguns cops, com avui, penso que deuria pensar tota aquella generació de persones que duien l'etiqueta de "perdedors". Aquells que en 4 decàdes mai havien pogut guanyar res, politicament es clar. Potser avui als Estats Units també els perdedors, els que fa un segle van tenir familiars esclaus, també tenen molt a celebrar.
Hem vist la caiguda del Mur de Berlin, hem vist la desintegració fulminant dels païssos de l'òrbita comunista, hem vist la integració a la Europa Unida de molts d'ells. Hem vist la caiguda de les dictadures argentina i xilena. Estem veient una dona governant Alemanya. Ens falta encara veure més cosses. Ens cal veure la democratització de Cuba i de la Xina. Ens cal veure que cap ser humà mori de fam. Ens falta tant.....
Hi haurà un dia que també caurà el mite que un hispà pogui ser el president de la primera potencia política econòmica i política mundial. Aquells que aixequen dia a dia el pais, el que salten el mur entre Calexico i Mexicali, els que tenen por de ser detinguts perquè han entrat ilegalment, els que penquen de debò, potser un dia també arriben al poder. No confio que ho vegin els meus ulls.
Ells si que han vist que Obama, un negre i amb avantpassats de Kenia, ha guanyat. Un dia històric.
A hores d'ara, el vencedor comença a parlar a la seva gent a Chicago. Comença parlant de l'existència i la possibilitat del somni americà......
Con diuen els americans, que Déu el beneixi...
Ojalà, he can......
Titular El Mundo: Obama cambia el color de la historia.
Titular El Pais: Obama culmina el sueño del cambio.
Titular La Vanguardia: Obama será el primer presidente negro de Estados Unidos.
Titular Abc: Obama, en la Casa Blanca.
Titular La Razón: Obama, primer presidente negro de los Estados Unidos.
Titular El Periodico: Obama, primer presidente negro de EEUU.
Titular CNN: Obama makes history by winning presidency.
Titular The New York Times: Obama racial barrier falls in heavy turnout.
Titulat The Washington Post: Obama sweeps to victory.
Titular The Wall Street Journal: Obama sweeps to historic victory.
Titular Le Monde: Barack Obama est élu président des Etats-Unis.
Titular The Guardian: Historic victory for African-American senator.
Titular BBC: Obama wins historic US election.
Avui es un dia històric políticament parlant. Fa 40 anys els negres encara s'havien d'aseure als seients del darrera de l'autobus a alguns estats americans. No puc imaginar el que deuen sentir molts americans negres amb avantpassats que van ser esclaus.
El dia 28 d'octubre de 1.982 va guanyar per primera vegada desde la restauració de la democràcia a Espanya, el Partit Socialista. Alguns cops, com avui, penso que deuria pensar tota aquella generació de persones que duien l'etiqueta de "perdedors". Aquells que en 4 decàdes mai havien pogut guanyar res, politicament es clar. Potser avui als Estats Units també els perdedors, els que fa un segle van tenir familiars esclaus, també tenen molt a celebrar.
Hem vist la caiguda del Mur de Berlin, hem vist la desintegració fulminant dels païssos de l'òrbita comunista, hem vist la integració a la Europa Unida de molts d'ells. Hem vist la caiguda de les dictadures argentina i xilena. Estem veient una dona governant Alemanya. Ens falta encara veure més cosses. Ens cal veure la democratització de Cuba i de la Xina. Ens cal veure que cap ser humà mori de fam. Ens falta tant.....
Hi haurà un dia que també caurà el mite que un hispà pogui ser el president de la primera potencia política econòmica i política mundial. Aquells que aixequen dia a dia el pais, el que salten el mur entre Calexico i Mexicali, els que tenen por de ser detinguts perquè han entrat ilegalment, els que penquen de debò, potser un dia també arriben al poder. No confio que ho vegin els meus ulls.
Ells si que han vist que Obama, un negre i amb avantpassats de Kenia, ha guanyat. Un dia històric.
A hores d'ara, el vencedor comença a parlar a la seva gent a Chicago. Comença parlant de l'existència i la possibilitat del somni americà......
Con diuen els americans, que Déu el beneixi...
Ojalà, he can......
viernes, 19 de septiembre de 2008
Crisi Financera Mundial, si Keynes ressucités.....
John Maynard Keynes (1883-1946) és el pare del Keynesianisme. Aquesta teoria econòmica aboga per un cert intervencionisme estatal, a través del qual, l'Estat, mitjançant polítiques fiscals i monetàries, intenta mitigar les situacions de recessió econòmica. Aquest home sempre ha estat un "totem" pels corrents ideòlogics i polítics que creuen en certa planificació de l'Estat en la economia (polítiques socialdemocràtes) i sempre ha estat objecte de mofa pels corrents econòmics més lliberals que aboguen perquè el mercat sigui l'únic regulador econòmic.
Si Keynes ressucités o veu desde l'altre món (si es que existeix) el que ha passat aquesta setmana no entendria res. Jo tampoc entenc res. Jo em sento més keynesià que lliberal i, un cop més, els fets m'ajuden a refermar la meva opció ideològica.
Parteixo de la base que el capitalisme es l'únic model econòmic possible i real a l'actualitat. Tot sistema econòmic diferent a aquest, es pura utopia i només serveix per menjar-se els mocs a mig plaç.
Breu explicació del que ha succeït:
1) Els Bancs Americans van donar moltes hipoteques (les subprime) a gent que no ha pogut assumir els imports de les mateixes i que son insolvents per tornar el deute, amb lo qual els bancs que van donar aquestes hipoteques tenen un problema.
2) A la vegada, els "cracks" financers han anat venent, agrupades en productes financers, hipoteques de tots els tipus, de les bones (prime) i de les dolentes (subprime) amb lo qual el problema s'extén a bancs estrangers que han finançat els deutes dels Bancs Americans.
3) A Estats Units, en 10 anys, es dobla el preu dels inmobles. Bombolla inmobiliaria.
4) La economia ha tocat sostre i es comença a créixer menys que en anys anteriors. El mercat inmobiliari comença a baixar amb lo qual els inmobles perden valor i no cubreixen la garantia de les hipoteques.
5) La forma tradicional de conseguir finançament els bancs es el Mercat Interbancari. Els bancs que tenen diners deixen aquests a bancs que en necessiten. Els hi deixen per 1 dia, 1 setmana, 10 dies o el que volguin. L'interés en el que es deixen els diners els bancs es l'Euribor, vocable que indigesta a més d'una persona cada nit quan somia amb una gràfica d'aquest index més ascendent que les rampes de l'Angliru (en versió vuelta), Mortirolo (en versió giro) o Tourmalet (en versió tour).
6) A Espanya idem d'idem, l'únic es que aquí les crisis sempre arriben més tard que a tot el món, així que tothom espera que cap al primer trimestre de l'any 2009 "peti" alguna petita o no tan petita caixa d'estalvis degut a la lleugeresa amb la que va donar crèdits a la població. Sempre es parla que els "Panchitos" son els que tindran més problemes, però jo tinc clar que moltes "Juanis" les passaran més que putes quan no poguin vendre el seu pis per poder treure's la hipoteca de sobre.
Si Keynes ressucités o veu desde l'altre món (si es que existeix) el que ha passat aquesta setmana no entendria res. Jo tampoc entenc res. Jo em sento més keynesià que lliberal i, un cop més, els fets m'ajuden a refermar la meva opció ideològica.
Parteixo de la base que el capitalisme es l'únic model econòmic possible i real a l'actualitat. Tot sistema econòmic diferent a aquest, es pura utopia i només serveix per menjar-se els mocs a mig plaç.
Breu explicació del que ha succeït:
1) Els Bancs Americans van donar moltes hipoteques (les subprime) a gent que no ha pogut assumir els imports de les mateixes i que son insolvents per tornar el deute, amb lo qual els bancs que van donar aquestes hipoteques tenen un problema.
2) A la vegada, els "cracks" financers han anat venent, agrupades en productes financers, hipoteques de tots els tipus, de les bones (prime) i de les dolentes (subprime) amb lo qual el problema s'extén a bancs estrangers que han finançat els deutes dels Bancs Americans.
3) A Estats Units, en 10 anys, es dobla el preu dels inmobles. Bombolla inmobiliaria.
4) La economia ha tocat sostre i es comença a créixer menys que en anys anteriors. El mercat inmobiliari comença a baixar amb lo qual els inmobles perden valor i no cubreixen la garantia de les hipoteques.
5) La forma tradicional de conseguir finançament els bancs es el Mercat Interbancari. Els bancs que tenen diners deixen aquests a bancs que en necessiten. Els hi deixen per 1 dia, 1 setmana, 10 dies o el que volguin. L'interés en el que es deixen els diners els bancs es l'Euribor, vocable que indigesta a més d'una persona cada nit quan somia amb una gràfica d'aquest index més ascendent que les rampes de l'Angliru (en versió vuelta), Mortirolo (en versió giro) o Tourmalet (en versió tour).
6) A Espanya idem d'idem, l'únic es que aquí les crisis sempre arriben més tard que a tot el món, així que tothom espera que cap al primer trimestre de l'any 2009 "peti" alguna petita o no tan petita caixa d'estalvis degut a la lleugeresa amb la que va donar crèdits a la població. Sempre es parla que els "Panchitos" son els que tindran més problemes, però jo tinc clar que moltes "Juanis" les passaran més que putes quan no poguin vendre el seu pis per poder treure's la hipoteca de sobre.
miércoles, 3 de septiembre de 2008
Premi Princep d' Astúrias Esport 2008
Fins l'actualitat, els Premis Nobel sempre han sigut els de més prestigi otorgats a persones que destaquen en alguna activitat de les ciències, ja sigui la física, la química, la medicina o l'economia. Normalment s'han otorgat a persones de reconeguda trajectòria. Entre ells, al meu parer, el Premi Nobel de la Pau, se'ns dubte, és el que amb més interés segueixo, encara que a vegades no estigui d'acord amb les persones a les que se lis otorga el premi.
A l'any 1981 es donen per primer cop els Premis Princep d'Asturies a personalitats reconegudes de diversos àmbits. Sota el meu parer, són els més importants e institucionals que és celebren a Espanya.
A l'any 1987 es va otorgar el primer Premi Princep d'Asturiés a l'Esport a Sebastian Coe, atleta britànic que dominava les proves de mig fons (800-1500) als anys 80. Se li va otorgar el premi un cop començava el declivi de la seva carrera degut a l'aparició del britànic Steve Cram i després pel mític corredor marroquí Said Aouita.
Durant els primers anys d'entrega d'aquest premi, es va condecorar a figures importants de l'esport com Seve Ballesteros, Sergei Bubka, Miguel Induráin, Martina Navratilova, Carl Lewis o Javier Sotomayor.
Al 1998 sota el meu parer ja la van pifiar ja que van donar el premi a Arantxa Sánchez Vicario abans de donar-li a Steffi Graf el del 1999. Suposo que els hi deuria entrar "remordiment" a l'any següent i van fer "enmendalla". Només cal veure el diferèncial de palmarés esportiu. Steffi "només" va guanyar 22 títols de Grand Slam per 4 d'Arantxa.
Al 2005, aquests "cracks" de jurat van otorgar el Premi a Fernando Alonso un cop després de guanyar el Mundial del 2005. Sota el meu parer, una mica de tufo Premio "Marca", ja que al seu costat hi havia un senyor com Michael Schumacher que tenia 7 títols de campió del Món i havia guanyat els últims 5 de manera aclaparadora.
Un cop més, al 2007 van donar el Premi a aquell al que ja li havien d'haver donat abans. Michael Schumacher va ser premiat un cop ja retirat.
Avui, Rafa Nadal ha sigut premiat amb aquest premi. Per a mi, un jugador de tennis fora de sèrie que en certs aspectes em recorda a Jimmy Connors però més bó encara. Potser marqui una època dintre del tennis mundial ja que sembla imbatible, sobretot a superfícies lentes. Ha fet un any extraordinari ja que ha guanyat Roland Garros per quart cop i Wimbledon per primer cop, a més de aconseguir l'or olímpic i aconseguir ser el jugador número 1 mundial.
Ho sento, potser soc l'únic, però per a mi el premi abans que se li doni a en Rafa, (el qual ha fet un any admirable i fa un tennis molt maco de veure pel seu esforç físic amb cada cop més toc), se'l mereix Roger Federer com a premi a una trajectoria absolutament dominant al tennis entre 2004 i 2007. Han dit d'ell que potser ha sigut el millor tenista de tota l'història. No he vist jugar a molts dels grans jugadors però molta gent entesa d'aquest esport diu que Rod Laver ha sigut el millor de sempre. Va guanyar dos Grand Slam al 1962 i al 1969. Desde ell cap jugador masculí ha guanyat un Grand Slam (en Rafa té qualitat per poder-ho aconseguir, potser l'any 2009).
Ja sabem com actua el jurat. De ben segur que l'any 2009 o al 2010 com a màxim li donen el premi a en Roger Federer. Un cop més, primer al d'aquí que al mestre. Potser, es possible, que dintre d'uns anys en Rafa faci miques aquest texte però per a mi es de premi "pueblerino" que el jurat hagi fet això.
Un dels contrincants d'avui era Michael Phelps. Potser hagi de guanyar més de 20 ors a Londres 2012, incloent medalla d'or a sincronitzada i salts de trampolí, abans que pensin amb ell. Cap nedador ha guanyat el Príncep d'Astúries a l'Esport. Potser es perquè no hi ha cap nedador espanyol que ho faci bé. Llavors com no li poden donar primer al espanyol i després al de fora, millor obviar aquest esport.
Potser avui soc minoria. Tots el Telediarios parlen d'aquest premi. Dec ser l'únic que pensa diferent. A veure si en Roger torna a ser el de sempre. M'agrada el seu tennis elegant.
A l'any 1981 es donen per primer cop els Premis Princep d'Asturies a personalitats reconegudes de diversos àmbits. Sota el meu parer, són els més importants e institucionals que és celebren a Espanya.
A l'any 1987 es va otorgar el primer Premi Princep d'Asturiés a l'Esport a Sebastian Coe, atleta britànic que dominava les proves de mig fons (800-1500) als anys 80. Se li va otorgar el premi un cop començava el declivi de la seva carrera degut a l'aparició del britànic Steve Cram i després pel mític corredor marroquí Said Aouita.
Durant els primers anys d'entrega d'aquest premi, es va condecorar a figures importants de l'esport com Seve Ballesteros, Sergei Bubka, Miguel Induráin, Martina Navratilova, Carl Lewis o Javier Sotomayor.
Al 1998 sota el meu parer ja la van pifiar ja que van donar el premi a Arantxa Sánchez Vicario abans de donar-li a Steffi Graf el del 1999. Suposo que els hi deuria entrar "remordiment" a l'any següent i van fer "enmendalla". Només cal veure el diferèncial de palmarés esportiu. Steffi "només" va guanyar 22 títols de Grand Slam per 4 d'Arantxa.
Al 2005, aquests "cracks" de jurat van otorgar el Premi a Fernando Alonso un cop després de guanyar el Mundial del 2005. Sota el meu parer, una mica de tufo Premio "Marca", ja que al seu costat hi havia un senyor com Michael Schumacher que tenia 7 títols de campió del Món i havia guanyat els últims 5 de manera aclaparadora.
Un cop més, al 2007 van donar el Premi a aquell al que ja li havien d'haver donat abans. Michael Schumacher va ser premiat un cop ja retirat.
Avui, Rafa Nadal ha sigut premiat amb aquest premi. Per a mi, un jugador de tennis fora de sèrie que en certs aspectes em recorda a Jimmy Connors però més bó encara. Potser marqui una època dintre del tennis mundial ja que sembla imbatible, sobretot a superfícies lentes. Ha fet un any extraordinari ja que ha guanyat Roland Garros per quart cop i Wimbledon per primer cop, a més de aconseguir l'or olímpic i aconseguir ser el jugador número 1 mundial.
Ho sento, potser soc l'únic, però per a mi el premi abans que se li doni a en Rafa, (el qual ha fet un any admirable i fa un tennis molt maco de veure pel seu esforç físic amb cada cop més toc), se'l mereix Roger Federer com a premi a una trajectoria absolutament dominant al tennis entre 2004 i 2007. Han dit d'ell que potser ha sigut el millor tenista de tota l'història. No he vist jugar a molts dels grans jugadors però molta gent entesa d'aquest esport diu que Rod Laver ha sigut el millor de sempre. Va guanyar dos Grand Slam al 1962 i al 1969. Desde ell cap jugador masculí ha guanyat un Grand Slam (en Rafa té qualitat per poder-ho aconseguir, potser l'any 2009).
Ja sabem com actua el jurat. De ben segur que l'any 2009 o al 2010 com a màxim li donen el premi a en Roger Federer. Un cop més, primer al d'aquí que al mestre. Potser, es possible, que dintre d'uns anys en Rafa faci miques aquest texte però per a mi es de premi "pueblerino" que el jurat hagi fet això.
Un dels contrincants d'avui era Michael Phelps. Potser hagi de guanyar més de 20 ors a Londres 2012, incloent medalla d'or a sincronitzada i salts de trampolí, abans que pensin amb ell. Cap nedador ha guanyat el Príncep d'Astúries a l'Esport. Potser es perquè no hi ha cap nedador espanyol que ho faci bé. Llavors com no li poden donar primer al espanyol i després al de fora, millor obviar aquest esport.
Potser avui soc minoria. Tots el Telediarios parlen d'aquest premi. Dec ser l'únic que pensa diferent. A veure si en Roger torna a ser el de sempre. M'agrada el seu tennis elegant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)