Hi ha programes de Televisió que, per si sols, donen prestigi a una cadena de televisió. Si a més, aquesta televisió es pública, millor que millor. 30 minuts es un extraordinari programa que setmana rere setmana, amb més o menys encert, dona llum, veu i opinió plural als problemes i reptes actuals de la humanitat.
El programa d'avui estava destinat al zènit del petroli on s'han exposat els problemes que tindrà la industria del petroli en els propers anys. Del que jo he sentit al programa seran bàsicament dos, garantir la oferta de petroli amb un augment de la demanda prevista d'un 30% pels propers 10 anys, i per altra banda, la capacitat de trobar noves reserves on es pogui extreure petroli a uns costos de producció raonables.
Segons el que han opinat els diversos entrevistats que entenen de la matèria, ho tenim bastant pelut. Res del que no sabiem i del que sempre ens han comentat els ecologistes amb més o menys demagogia.
Xina i la India en aquests anys estan tenint un creixement anual del 8-9% del seu PIB. Aquests païssos concentren gran part de la nova demanda de petroli que es preveu pels propers anys. De la bicicleta al cotxe i del camp a la ciutat. Seguiran tots els patrons de creixement ecònomic occidental. Per aquesta banda, el tema està més que clar, la demanda de petroli seguirà creixent a nivells més alts que la nova oferta de petroli.
Els camps de petroli tradicionalment més fèrtils han passat el seu zènit productiu i els costos de producció i extracció són més elevats que en el passat. Hem de trobar nous jaciments que donin garantia d'abastament als consumidors. Fa poc es va publicar que Ypf-Repsol havia trobat un verdader manantial a Brasil encara que s'ha de confirmar per part dels geòlegs aquests indicis.
Per altra banda, els païssos productors de petroli són d'aquells que quan un programa les seves vacances d'estiu, queden absolutament tatxats i fora del mapa. Arabia Saudí, Irak, Iran, Nigèria, Veneçuela, Russia, Kuwait. Els "cracks" que presideixen aquests païssos són dignes d'estudi a Harvard. Quan parlem de la guerra d'Irak, potser, a vegades, no tenim en compte la realitat dels problemes geo-polítics futurs i ens deixem guiar molt pel sentimentalisme fàcil. A vegades, jo el primer, que estava a la mani no a la guerra (potser per altres motius), anem amb el lliri a la mà. Prefereixo el control de les matèries bàsiques per part d'occidentals previsibles que no per part d'altres sers humans imprevisibles. El problema real es molt més greu per poder ser reflexat i analitzat en una sola línea. Per una banda, no acceptem a estrangers de païssos amb baixos nivells de renda al nostre país però per altra banda estem d'acord en que els hi fotem tota la riquesa que tenen. Massa complexe tot.
El preu de petroli està a màxims històrics, divendres va cotitzar a 138 dòlars per barril. Un barril té 159 litres. Així doncs a costos de transacció econòmica un litre val menys d'un dòlar. El preu que paguem a les benzineres al canvi actual es d'uns 2 dòlars/litre (exactament 2,05 a cost benzina 1.33 euros/litre i paritat euro/dolar a 1.54). La majoria del cost que paguem per la benzina és l'impost sobre hidrocarburos. No he tingut temps d'analitzar ni el tipus ni el tant per cent d'aquest impost sobre el total dels ingressos públics peró ho faré. L'únic que puc dir es que ja que la població les està passant putes per arribar a final de mes potser hi hauria que rebaixar una mica la voracitat recaptadora d'aquest impost. Al mes d'Abril es públic que el consum de benzina a Espanya ha baixat un 10%. Una raó que pot ser esgrimida per aquells que no volguin que es rebaixi l'impost aduint causes ecològiques. Si es rebaixa l'impost, consumirem igual o més i el preu de cotització podrà pujar encara més. Tot es economia ficció ja que els mercats no son al 100% transparents degut a la gran quantitat d'especuladors que operen en aquest i en altres mercats. El que va passar els últims anys en el mercat de futurs de cafè de Chicago es un èscandol per a moltes petites explotacions d'Amèrica Llatina. La baixada de preus va ocasionar moltes pèrdues en aquests païssos.
El tema es fotut ja que a curt plaç hi ha centres d'estudi económic que situen el preu del barril a 150 dòlars, i alguns a 200 dòlars inclús en el plaç d'un any. Les economies europees no se si podran resistir aquest nivell de preus. Les inflacions augmentarien bastant i els tipus d'interés no podrien baixar (que és el que necessiten les economies quan estan en recessió o contracció) sinó que augmentarien i es produiria una estanflació (estancament de creixement económic e inflació), el pitjor còctel ecònomic que comporta un augment de la població aturada i una baixada dels ingressos públics amb augment de les despesses públiques que dona origen a dèficits públics elevats.
Bé, això es una part de la teoria, l'altra part, la positiva, es que l'home pot influir sobre moltes d'aquestes variables, preus, fiscalitat, consum racional, increment d'oferta de petroli al mercat, etc, etc. Per a mi, la més important, es la necessitat de tenir clara una aposta per les energies alternatives. Molts governs van en aquest sentit. L'energia nuclear no ha de ser estigmatitzada, les energies eoliques, solars i les bio han de ser desenvolopades. No té lògica seguir cremant carbó per produïr energia o estar supeditada part de la producció de la energia d'un país a que plogui o no, per produir energia hidroelèctrica. No es seriós no apostar per la energia nuclear i comprar a França els excedents d'energia que té (a França més de la meitat de la energia es d'origen núclear). Els estadistes, si es que en queda algun, han d'explicar a la "plebe" la realitat de les cosses. Quan "peta" el sistema elèctric per excés de carrega quan fa molt fred o calor, tothom es queixa peró ningú diu perquè es i ningú soluciona els problemes reals.
Doncs això, si algú té uns dinerets per invertir a llarg plaç, potser que vagi pensant en invertir en empresses d'energies alternatives com poden ser Iberdrola Renovables, Abengoa, Fersa i per sobre de totes, al meu entendre, Solaria. Són empresses de futur, en mercats que encara no estan del tot regulats i amb incerteses per part dels organismes públics, però la major certesa, la implacable, es molt fàcil de deduir, si incrementa el consum de petroli i la oferta no augmenta, això del petroli no té molt futur a 50 anys vista. O ens possem les piles en les energies alternatives renovables o la humanitat ho té una mica pelut.
Apa, que vagi bé i bon dia a tothom.
domingo, 8 de junio de 2008
domingo, 25 de mayo de 2008
Crisis del PP.
En el comentario que hice la noche electoral, comenté que para mí el resultado del PP era un problema, porque ni ganaba ni perdía de forma clara. Los resultados electorales mostraban, una vez más, 3 puntos negros (Andalucía, Euskadi y Catalunya) en los que se basaba la derrota electoral. A la vez, en todos los demás territorios, los resultados eran muy satisfactorios.
Sólo el hundimiento de Izquierda Unida, la movilización producida por el efecto de los debates televisivos (estos vienen y va en serio debió pensar más de uno/a), más el bastión que suponen los resultados de las 3 autonomías antes citadas, propició la victoria del Partido Socialista.
La realidad es que durante estos días estamos contemplando que los adversarios de un político están en los otros partidos, pero los enemigos están su propia casa. Es un hecho que no es sólo constatable en el PP, sino que hay numerosos episodios históricos en PSOE, CIU, ERC, IU, PNV, etc, etc...
Rajoy tiene varios problemas de complicada resolución.
1) Independientemente de que salga victorioso del congreso, (a la búlgara o no), que se va a realizar en Valencia el próximo mes de Junio, todo el desgaste producido contra su imagen en estos últimos 3 meses supone un coste difícilmente recuperable a medio tiempo. El ciclo electoral tampoco le ayuda mucho ya que las próximas elecciones serán las gallegas (pinza PSG-BNG), vascas (con las aguas muy revueltas tras la marcha de San Gil) y europeas (en las que recordemos ganó el PP en el 2004).
2) Tras las elecciones, Rajoy emprendió un ciclo electoral en el que además de prescindir de pesos pesados del pasado y encargar las labores en el Parlamento a personas de su confianza, inició un cambio en las formas, (creo que no tanto en los fondos), para intentar profundizar en el futuro en el espacio del centro en el que se ganan y pierden elecciones.
3) El "cuarto poder" que tradicionalmente apoyaba al centro-derecha (más veces derecha que centro) se ha revelado de forma muy vehemente contra el líder. Rajoy y alguno de los suyos, saben que para gobernar en el mayor número de casos debe haber pactos con otras fuerzas políticas. Los partidos nacionalistas moderados ocupan espacios políticos idénticos a los del PP pero con la diferencia del mensaje nacionalista. Y aquí es donde ha explotado la caja de pandora. ¿ Cuánto poder real tiene Mayor Oreja en el PP ? ¿ Porqué siempre torpedeó las campañas electorales de Piqué en Catalunya ? ¿ Hasta que punto, María San Gil, cree lo que hace y lo que dice, o hace lo que le dice el "jefe" ? ( Mayor Oreja para los perdidos).
La marcha - renuncia de San Gil es lo que más daño ha hecho a la figura de Rajoy. Ahí es donde se ha constatado un peligro real de fractura. Por una parte, los "pura esencia" que jamás creen que se ha de gobernar con nacionalistas y que se ha de defender la Unidad de España y luchar contra un supuesto "cambio de régimen" y, por otra parte, aquellos que defienden un mensaje más centrado y no excluyen la posibilidad a medio plazo de pactos con otras fuerzas políticas, nacionalistas moderados incluídos, para gobernar. Y ahí es donde está el meollo.
El Mundo y los informadores "estrella" de la Cope siguen una línea editorial extremadamente dura contra la dirección actual del PP. Por otra parte, la Razón y Abc juegan a los dos bandos, aunque para la Cope y el Mundo son unos "vendidos" a la causa.
4) La disputa de Gallardón y Esperanza Aguirre (junto a los coros mediáticos que los apoyan o denigran según sea el caso) es otra de las papeletas a resolver. Vaya tela... Hasta el fundador del Partido, Don Manuel, ha salido a la palestra para llamar al orden. Personalmente, me ha sorprendido el linchamiento que ha sufrido este hombre, ya demasiado mayor, por parte de alguno de los suyos. Que en el otro espectro político no suscita ninguna pasión ya es notorio, pero que le caigan chuzos desde dentro al presidente honorífico..... Por cierto, el comentario de Gallardón de disputar el centro-izquierda al PSOE es de los más divertidos que he escuchado en los últimos años.
5) ¿ Qué puede suceder ? ¿ Fractura ? En una fractura pierden todos. ¿ Es bueno para el país que no haya oposición ? ¿ Se presentará Juan Costa al Congreso ? ¿ Quién ganará el Congreso de Catalunya ? ¿ Y el de Euskadi ? ¿ Volverá Rato a la política activa ? ¿ Y Aznar ? ¿ Porqué Acebes lleva tanto tiempo sin decir nada ? Muchas incógnitas a deshacer en tan solo dos meses.
Rajoy ha tenido durante los últimos años compañeros de viaje que no eran muy recomendables. Ha tenido apoyos importantes de referentes de la opinión pública y publicada que le han llevado a posiciones "radicales" que, quizás si o quizás no, sean las suyas. Yo ya no se que pensar. Hay días en los que le veo más moderado y otros en los que le veo más derechizado. Lo que sí que creo es que durante 4 años le rió las gracias a estos líderes de opinión (que sí que lo son) y ahora esta probando la misma medicina que estos señores han recetado durante los últimos 4 años a todos los que no piensan como ellos. Es una operación muy dura contra el líder de un partido al que ideológicamente quieren tutelar e influir.
Veremos como se desarrollan los acontecimientos. Mientras tanto, el "bobo solemne" sigue tranquilo. Sin oposición interna y con un panorama económico que inquieta, pero ahí está. De momento, sin mucho desgaste, más vale que esté atento y precavido que no sabe lo que le espera. Con 400 euros no tenemos ni para pipas.....
Sólo el hundimiento de Izquierda Unida, la movilización producida por el efecto de los debates televisivos (estos vienen y va en serio debió pensar más de uno/a), más el bastión que suponen los resultados de las 3 autonomías antes citadas, propició la victoria del Partido Socialista.
La realidad es que durante estos días estamos contemplando que los adversarios de un político están en los otros partidos, pero los enemigos están su propia casa. Es un hecho que no es sólo constatable en el PP, sino que hay numerosos episodios históricos en PSOE, CIU, ERC, IU, PNV, etc, etc...
Rajoy tiene varios problemas de complicada resolución.
1) Independientemente de que salga victorioso del congreso, (a la búlgara o no), que se va a realizar en Valencia el próximo mes de Junio, todo el desgaste producido contra su imagen en estos últimos 3 meses supone un coste difícilmente recuperable a medio tiempo. El ciclo electoral tampoco le ayuda mucho ya que las próximas elecciones serán las gallegas (pinza PSG-BNG), vascas (con las aguas muy revueltas tras la marcha de San Gil) y europeas (en las que recordemos ganó el PP en el 2004).
2) Tras las elecciones, Rajoy emprendió un ciclo electoral en el que además de prescindir de pesos pesados del pasado y encargar las labores en el Parlamento a personas de su confianza, inició un cambio en las formas, (creo que no tanto en los fondos), para intentar profundizar en el futuro en el espacio del centro en el que se ganan y pierden elecciones.
3) El "cuarto poder" que tradicionalmente apoyaba al centro-derecha (más veces derecha que centro) se ha revelado de forma muy vehemente contra el líder. Rajoy y alguno de los suyos, saben que para gobernar en el mayor número de casos debe haber pactos con otras fuerzas políticas. Los partidos nacionalistas moderados ocupan espacios políticos idénticos a los del PP pero con la diferencia del mensaje nacionalista. Y aquí es donde ha explotado la caja de pandora. ¿ Cuánto poder real tiene Mayor Oreja en el PP ? ¿ Porqué siempre torpedeó las campañas electorales de Piqué en Catalunya ? ¿ Hasta que punto, María San Gil, cree lo que hace y lo que dice, o hace lo que le dice el "jefe" ? ( Mayor Oreja para los perdidos).
La marcha - renuncia de San Gil es lo que más daño ha hecho a la figura de Rajoy. Ahí es donde se ha constatado un peligro real de fractura. Por una parte, los "pura esencia" que jamás creen que se ha de gobernar con nacionalistas y que se ha de defender la Unidad de España y luchar contra un supuesto "cambio de régimen" y, por otra parte, aquellos que defienden un mensaje más centrado y no excluyen la posibilidad a medio plazo de pactos con otras fuerzas políticas, nacionalistas moderados incluídos, para gobernar. Y ahí es donde está el meollo.
El Mundo y los informadores "estrella" de la Cope siguen una línea editorial extremadamente dura contra la dirección actual del PP. Por otra parte, la Razón y Abc juegan a los dos bandos, aunque para la Cope y el Mundo son unos "vendidos" a la causa.
4) La disputa de Gallardón y Esperanza Aguirre (junto a los coros mediáticos que los apoyan o denigran según sea el caso) es otra de las papeletas a resolver. Vaya tela... Hasta el fundador del Partido, Don Manuel, ha salido a la palestra para llamar al orden. Personalmente, me ha sorprendido el linchamiento que ha sufrido este hombre, ya demasiado mayor, por parte de alguno de los suyos. Que en el otro espectro político no suscita ninguna pasión ya es notorio, pero que le caigan chuzos desde dentro al presidente honorífico..... Por cierto, el comentario de Gallardón de disputar el centro-izquierda al PSOE es de los más divertidos que he escuchado en los últimos años.
5) ¿ Qué puede suceder ? ¿ Fractura ? En una fractura pierden todos. ¿ Es bueno para el país que no haya oposición ? ¿ Se presentará Juan Costa al Congreso ? ¿ Quién ganará el Congreso de Catalunya ? ¿ Y el de Euskadi ? ¿ Volverá Rato a la política activa ? ¿ Y Aznar ? ¿ Porqué Acebes lleva tanto tiempo sin decir nada ? Muchas incógnitas a deshacer en tan solo dos meses.
Rajoy ha tenido durante los últimos años compañeros de viaje que no eran muy recomendables. Ha tenido apoyos importantes de referentes de la opinión pública y publicada que le han llevado a posiciones "radicales" que, quizás si o quizás no, sean las suyas. Yo ya no se que pensar. Hay días en los que le veo más moderado y otros en los que le veo más derechizado. Lo que sí que creo es que durante 4 años le rió las gracias a estos líderes de opinión (que sí que lo son) y ahora esta probando la misma medicina que estos señores han recetado durante los últimos 4 años a todos los que no piensan como ellos. Es una operación muy dura contra el líder de un partido al que ideológicamente quieren tutelar e influir.
Veremos como se desarrollan los acontecimientos. Mientras tanto, el "bobo solemne" sigue tranquilo. Sin oposición interna y con un panorama económico que inquieta, pero ahí está. De momento, sin mucho desgaste, más vale que esté atento y precavido que no sabe lo que le espera. Con 400 euros no tenemos ni para pipas.....
jueves, 17 de abril de 2008
Clinic gratuït de Basket..... Quina lliçó!!!!
Té molt mèrit el que el Sr. Alejandro García Reneses està fent al DKV Joventut. Va arribar a un equip on hi havia "sequera" económica i esportiva, es va fer càrrec d'un equip on no hi havia presió a curt plaç pels resultats i va començar a "crear" desde zero. Es evident, que té també al seu davant una de les millors mostres de talent esportiu que ha donat la pedrera de Badalona.
Sense cap dubte, el basket es un esport d'equip on la suma de molts petits aspectes individuals fa que s'arribi a l'èxit o al fracàs. L'assumpció del rol que cada jugador desenvolopa en aquest engranatge es bàsica alhora de ser un equip guanyador. Es un esport on es valorada l'especialització de certs jugadors en aspectes bàsics del joc que passen desaparcebuts per una gran majoria de seguidors. Es allò que diem els "incomptables" del joc. Un dels màxims exponents, al meu modest entendre, d'aquest tipus de jugadors es en Carlos Jiménez.
Avui he vist un gran partit de bàsquet, quin partidàs. Quina llicó gratuïta!!!. En Rudy i en Ricky m'ho han fet passar-ho d'allò més bé. No tinc cap dubte que estic veient els últims partits d'en Rudy a la lliga ACB. Quin talent. Quina pena que els seus drets a la NBA els tingui un equip com Portland on hi ha un entrenador que té molts pocs grams de cervell al seu cap. Potser el pas a la NBA no sigui d'allò més bó a aquest equip. Però quin talent que porta aquest noi a dintre seu. Sort que tenia l'espatlla mig fotuda. Quines ganes de guanyar. Quina forma de tirar del carro. Maravellós.
I lo d'en Ricky es una cosa que queda lluny de l'abastament del diccionari. Si aquest noi juga així als 17 anys, que farà als 25?? Aquest noi té el cap molt ben amoblat, ademés de tenir una tècnica individual de manual (potser tan sols li falta millorar la tècnica de tir llunyà al meu entendre). Aquest nano es molt inteligent, només una dada. Quan aquest noi estava al Campionat Cadet d'Europa es va treure de la màniga la següent jugada. Quan queden més de 24 segons per acabar un quart o part i ell vol esgotar la possesió, en comptes de rebre i botar com faria tothom, ell fa que la pilota li doni al pit amb lo qual no té control de la pilota i no compten els segons de possesió, quan el rellotge arriba a 24 segons la bota i llavors ja té la possibilitat de finalitzar d'esgotar tot el que queda fins a acabar el quart. El primer en fer aquest tipus de "triquiñuela", va ser ell, quan tenia 14 anys...... Si, un tio que té el cap per pensar, impresionant. Com avui quan li ha tret la cinquena falta al Bullock.... Té 17 anys, si no va a les Olimpiades pleguem....
Ademés d'aquests dos que mengen a part de tots els altres, l'equip de la Penya està molt compensat i tothom sap el que ha de fer. M'encanta veure com juguen i l'esperit guanyador que transmeten. Felicitats. S'ho mereixen.
L'entrenador que acompanya a tot aquest talent suposso que també té molt a veure. Criticat fins a la sacietat, es obvi que aquest senyor sap molt del joc que porta entre les seves mans i onaltre cop demostra que el seu treball es silenciós, discret però molt efectiu. El seu treball defensiu es conegut per molta gent que estima aquest esport. A més, i per més inri, ara l'equip que dirigeix guanya les finals a les que arriba.
Felicitats a la gent que es simpatitzant de la Penya. Quina lliçó. Com deia un amic meu aquesta nit "Plaza (entrenador del R.Madrid) aún tiene que tomar mucha sopa". Visca la Penya i Visca Badalona.....
Sense cap dubte, el basket es un esport d'equip on la suma de molts petits aspectes individuals fa que s'arribi a l'èxit o al fracàs. L'assumpció del rol que cada jugador desenvolopa en aquest engranatge es bàsica alhora de ser un equip guanyador. Es un esport on es valorada l'especialització de certs jugadors en aspectes bàsics del joc que passen desaparcebuts per una gran majoria de seguidors. Es allò que diem els "incomptables" del joc. Un dels màxims exponents, al meu modest entendre, d'aquest tipus de jugadors es en Carlos Jiménez.
Avui he vist un gran partit de bàsquet, quin partidàs. Quina llicó gratuïta!!!. En Rudy i en Ricky m'ho han fet passar-ho d'allò més bé. No tinc cap dubte que estic veient els últims partits d'en Rudy a la lliga ACB. Quin talent. Quina pena que els seus drets a la NBA els tingui un equip com Portland on hi ha un entrenador que té molts pocs grams de cervell al seu cap. Potser el pas a la NBA no sigui d'allò més bó a aquest equip. Però quin talent que porta aquest noi a dintre seu. Sort que tenia l'espatlla mig fotuda. Quines ganes de guanyar. Quina forma de tirar del carro. Maravellós.
I lo d'en Ricky es una cosa que queda lluny de l'abastament del diccionari. Si aquest noi juga així als 17 anys, que farà als 25?? Aquest noi té el cap molt ben amoblat, ademés de tenir una tècnica individual de manual (potser tan sols li falta millorar la tècnica de tir llunyà al meu entendre). Aquest nano es molt inteligent, només una dada. Quan aquest noi estava al Campionat Cadet d'Europa es va treure de la màniga la següent jugada. Quan queden més de 24 segons per acabar un quart o part i ell vol esgotar la possesió, en comptes de rebre i botar com faria tothom, ell fa que la pilota li doni al pit amb lo qual no té control de la pilota i no compten els segons de possesió, quan el rellotge arriba a 24 segons la bota i llavors ja té la possibilitat de finalitzar d'esgotar tot el que queda fins a acabar el quart. El primer en fer aquest tipus de "triquiñuela", va ser ell, quan tenia 14 anys...... Si, un tio que té el cap per pensar, impresionant. Com avui quan li ha tret la cinquena falta al Bullock.... Té 17 anys, si no va a les Olimpiades pleguem....
Ademés d'aquests dos que mengen a part de tots els altres, l'equip de la Penya està molt compensat i tothom sap el que ha de fer. M'encanta veure com juguen i l'esperit guanyador que transmeten. Felicitats. S'ho mereixen.
L'entrenador que acompanya a tot aquest talent suposso que també té molt a veure. Criticat fins a la sacietat, es obvi que aquest senyor sap molt del joc que porta entre les seves mans i onaltre cop demostra que el seu treball es silenciós, discret però molt efectiu. El seu treball defensiu es conegut per molta gent que estima aquest esport. A més, i per més inri, ara l'equip que dirigeix guanya les finals a les que arriba.
Felicitats a la gent que es simpatitzant de la Penya. Quina lliçó. Com deia un amic meu aquesta nit "Plaza (entrenador del R.Madrid) aún tiene que tomar mucha sopa". Visca la Penya i Visca Badalona.....
martes, 1 de abril de 2008
NPI de Economía.
Una vez más, y ya van unas cuantas, pienso que mis estudios de Económicas bien han servido para poco. Más bien para nada. Hoy siento saber muy, muy poco, menos que ayer y más que mañana. Intento explicarme.
a) Me despierto con la noticia que UBS (uno de los 10 bancos más importantes del mundo) ha perdido en el primer trimestre del año 7.740 millones de euros. Además, la broma de las hipotecas "basura" y otros créditos le han supuesto 19.000 millones de dólares. El presidente de la entidad, como es lógico, ha dicho que se las "pira pa casa". Seguro que con los bolsillos vacíos no se irá.
b) Sigo leyendo y observo como el Deutsche Bank anuncia que amortizará 2.500 millones de euros (una minucia) por su exposición a la Crisis Subprime. En este caso el Director no plega (by the moment).
c) Nuestros amigos orientales tampoco se las cuentan muy felices. El índice Tankan que mide la confianza empresarial japonesa ha marcado el punto más bajo en cuatro años. Suma y sigue.
d) En Alemania, donde hay gobierno de concentración entre las dos primeras fuerzas políticas (como si estuvieran aqui el PSOE y el PP juntos) para sacar al país de la crisis, las ventas minoristas (o sea las de las tiendas de toda la vida) han caído un 1,6% en febrero respecto a enero, cuando los mega-analistas (que siempre lo saben todo) habían calculado una subida del 0,5%. Más madera.
e) En el país del tocho, Spain, el índice de los gerentes de compra del sector manufacturero cae a su nivel más bajo de los últimos 7 años. Cap problema, aquí no pasa nada. Hoy empezaba OT y todos estamos más que contentos.
f) El ministro "pirata", o sea Solbes, manifiesta su "preocupación e interés" por las suspensiones de pagos de inmobiliarias y constructoras. La penúltima de ellas, el lunes (Grupo Lábaro) y la última hace unas horas la inmobiliaria Temple de Valencia. De momento, de las grandes, solo Martinsa-Fadesa está en una situación preocupante. Que se sepa. Que buen día.....
g) Según el portal inmobiliario, Facilísimo.com, los precios de la vivienda bajaron un 1.66% en el primer trimestre del año. No se lo cree ni su padre. Es Facilísimo.com que les quedan 4 Telediarios para chapar el garito a muchos de sus compis.
h) Anfac (la patronal de los fabricantes de coches) ha anunciado que ha sufrido una "pequeña e insignificante" caída del 28,2% de las ventas de vehículos en el mes de Marzo. Es la bajada más grande desde Abril de 1993. Un buen momento para no abrir un concesionario. Otro sector con "buenas" perspectivas. Un coche se vende ahora en 80 días frente a 55 el año pasado. A alguno se le van a "rovellar" los coches.
i) La Caixa compra a Colonial la parte que no tenía de su sede en Madrid. Son uns putus cracks. Primer venen Colonial a preu d'or i després quan el que li compra "peta" li recompra els edificis que ella vol tenir en propietat. Chapeau!!!!
j) El Banco de España reduce las previsiones de crecimiento hasta el 2,4% en 2008 y al 2,1% en 2009. El Gobierno preveía un 3% en 2008. El 2009, a mi modesto entender, va a ser un año de aquellos difíciles de olvidar desde el punto de vista económico. En España, todas las crisis llegan siempre un año más tarde que en todos los lugares del mundo. NPI porque pasa, pero es así.
j)El Fondo Monetario Internacional (FMI) ha anunciado hoy que Estados Unidos crecerá un 0,5% en este año y que entrará en recesión. Ok, Mc Key.
k) Un "desinformado" en economía como Rodrigo Rato ha manifestado hoy que no llevaría la contraría a quienes piensan que Estados Unidos va hacia una recesión económica (recesión es cuando en dos trimestres consecutivos se dan crecimientos del PIB negativos). C'est magnifique!!
l) La Asociación Internacional de Transporte Aéreo (IATA) también dice que las va a pasar canutas este año debido al alto coste del petróleo y a la desaceleración de la economía global. Otros que lo van a pasar "maling"..... Ejemplo, vueling o clickair que se quieren fusionar.
No quiero seguir aburriendo mucho más, ayer el IPC de España adelantado de Marzo alcanzaba el 4,6% interanual, dato "esplendido" para que no puedan bajar los tipos de interés. Las cajas de ahorro han aumentado un 33% desde Enero el índice de morosidad. Alguna de las "peques" un día de estos nos dará un susto. Al tiempo.
Además de esto, los Bancos Centrales siguen dándole a la maquinita de hacer dinero para prestar a los bancos ya que hay una crisis de liquidez en el sistema bancario mundial extraordinaria. Uno de los personajes más respetados a nivel económico a nivel mundial, Alan Greenspan, (ex-presidente de la Reserva Federal Americana, es en Estados Unidos lo que aquí es el Banco Central Europeo) ha comentado que es la crisis actual es "la más dolorosa desde la II Guerra Mundial y dejará muchas víctimas". Yo a este si que me lo creo. Este es de los buenos, uno de los mejores.
Bueno, pues con todo este panorama, hoy los mercados bursátiles de todo el mundo han subido más del 3%. De coña. Para alucinar. ¿¿Quien coño hay detrás de todo esto??. ¿¿Dónde se han formado semejantes personajes?? La excusa es que ayer en Estados Unidos presentaron un nuevo plan para ordenar el sistema bancario en un futuro muy próximo. Ah!! El futuro. Con la de gente que piensa que estamos ante los primeros escarceos de una gran crisis que puede durar 2 o 3 años.
Yo creo que hoy entiendo menos de economía. Tampoco es que a lo mejor haya sabido en algún momento mucho. Hoy no entiendo casi nada. El mundo al revés. Cuanta sinrazón a mi entender. Cuanto analista engominado con gemelos en sus muñecas sin tener ni puta idea de la economía global (ni de la macro ni de la micro). Que gran facilidad para explicar lo que pasa cuando ya ha pasado (porque antes que pase NPI). Grandes analistas para valorar el viernes a un Banco (Bear Stearns) por 100 dólares la acción, y el lunes próximo por 2 dólares. Y no pasa nada. Para mí el tema es muy, muy serio. Es una crisis está arriba de todo del sistema, es de crédito y confianza, y estas crisis son muy "jodidas/futudes". Además, los políticos harán de todo menos ayudar. Demasiada enjundia para tan poco nivel. Que Déu ens agafi confesats!!!
a) Me despierto con la noticia que UBS (uno de los 10 bancos más importantes del mundo) ha perdido en el primer trimestre del año 7.740 millones de euros. Además, la broma de las hipotecas "basura" y otros créditos le han supuesto 19.000 millones de dólares. El presidente de la entidad, como es lógico, ha dicho que se las "pira pa casa". Seguro que con los bolsillos vacíos no se irá.
b) Sigo leyendo y observo como el Deutsche Bank anuncia que amortizará 2.500 millones de euros (una minucia) por su exposición a la Crisis Subprime. En este caso el Director no plega (by the moment).
c) Nuestros amigos orientales tampoco se las cuentan muy felices. El índice Tankan que mide la confianza empresarial japonesa ha marcado el punto más bajo en cuatro años. Suma y sigue.
d) En Alemania, donde hay gobierno de concentración entre las dos primeras fuerzas políticas (como si estuvieran aqui el PSOE y el PP juntos) para sacar al país de la crisis, las ventas minoristas (o sea las de las tiendas de toda la vida) han caído un 1,6% en febrero respecto a enero, cuando los mega-analistas (que siempre lo saben todo) habían calculado una subida del 0,5%. Más madera.
e) En el país del tocho, Spain, el índice de los gerentes de compra del sector manufacturero cae a su nivel más bajo de los últimos 7 años. Cap problema, aquí no pasa nada. Hoy empezaba OT y todos estamos más que contentos.
f) El ministro "pirata", o sea Solbes, manifiesta su "preocupación e interés" por las suspensiones de pagos de inmobiliarias y constructoras. La penúltima de ellas, el lunes (Grupo Lábaro) y la última hace unas horas la inmobiliaria Temple de Valencia. De momento, de las grandes, solo Martinsa-Fadesa está en una situación preocupante. Que se sepa. Que buen día.....
g) Según el portal inmobiliario, Facilísimo.com, los precios de la vivienda bajaron un 1.66% en el primer trimestre del año. No se lo cree ni su padre. Es Facilísimo.com que les quedan 4 Telediarios para chapar el garito a muchos de sus compis.
h) Anfac (la patronal de los fabricantes de coches) ha anunciado que ha sufrido una "pequeña e insignificante" caída del 28,2% de las ventas de vehículos en el mes de Marzo. Es la bajada más grande desde Abril de 1993. Un buen momento para no abrir un concesionario. Otro sector con "buenas" perspectivas. Un coche se vende ahora en 80 días frente a 55 el año pasado. A alguno se le van a "rovellar" los coches.
i) La Caixa compra a Colonial la parte que no tenía de su sede en Madrid. Son uns putus cracks. Primer venen Colonial a preu d'or i després quan el que li compra "peta" li recompra els edificis que ella vol tenir en propietat. Chapeau!!!!
j) El Banco de España reduce las previsiones de crecimiento hasta el 2,4% en 2008 y al 2,1% en 2009. El Gobierno preveía un 3% en 2008. El 2009, a mi modesto entender, va a ser un año de aquellos difíciles de olvidar desde el punto de vista económico. En España, todas las crisis llegan siempre un año más tarde que en todos los lugares del mundo. NPI porque pasa, pero es así.
j)El Fondo Monetario Internacional (FMI) ha anunciado hoy que Estados Unidos crecerá un 0,5% en este año y que entrará en recesión. Ok, Mc Key.
k) Un "desinformado" en economía como Rodrigo Rato ha manifestado hoy que no llevaría la contraría a quienes piensan que Estados Unidos va hacia una recesión económica (recesión es cuando en dos trimestres consecutivos se dan crecimientos del PIB negativos). C'est magnifique!!
l) La Asociación Internacional de Transporte Aéreo (IATA) también dice que las va a pasar canutas este año debido al alto coste del petróleo y a la desaceleración de la economía global. Otros que lo van a pasar "maling"..... Ejemplo, vueling o clickair que se quieren fusionar.
No quiero seguir aburriendo mucho más, ayer el IPC de España adelantado de Marzo alcanzaba el 4,6% interanual, dato "esplendido" para que no puedan bajar los tipos de interés. Las cajas de ahorro han aumentado un 33% desde Enero el índice de morosidad. Alguna de las "peques" un día de estos nos dará un susto. Al tiempo.
Además de esto, los Bancos Centrales siguen dándole a la maquinita de hacer dinero para prestar a los bancos ya que hay una crisis de liquidez en el sistema bancario mundial extraordinaria. Uno de los personajes más respetados a nivel económico a nivel mundial, Alan Greenspan, (ex-presidente de la Reserva Federal Americana, es en Estados Unidos lo que aquí es el Banco Central Europeo) ha comentado que es la crisis actual es "la más dolorosa desde la II Guerra Mundial y dejará muchas víctimas". Yo a este si que me lo creo. Este es de los buenos, uno de los mejores.
Bueno, pues con todo este panorama, hoy los mercados bursátiles de todo el mundo han subido más del 3%. De coña. Para alucinar. ¿¿Quien coño hay detrás de todo esto??. ¿¿Dónde se han formado semejantes personajes?? La excusa es que ayer en Estados Unidos presentaron un nuevo plan para ordenar el sistema bancario en un futuro muy próximo. Ah!! El futuro. Con la de gente que piensa que estamos ante los primeros escarceos de una gran crisis que puede durar 2 o 3 años.
Yo creo que hoy entiendo menos de economía. Tampoco es que a lo mejor haya sabido en algún momento mucho. Hoy no entiendo casi nada. El mundo al revés. Cuanta sinrazón a mi entender. Cuanto analista engominado con gemelos en sus muñecas sin tener ni puta idea de la economía global (ni de la macro ni de la micro). Que gran facilidad para explicar lo que pasa cuando ya ha pasado (porque antes que pase NPI). Grandes analistas para valorar el viernes a un Banco (Bear Stearns) por 100 dólares la acción, y el lunes próximo por 2 dólares. Y no pasa nada. Para mí el tema es muy, muy serio. Es una crisis está arriba de todo del sistema, es de crédito y confianza, y estas crisis son muy "jodidas/futudes". Además, los políticos harán de todo menos ayudar. Demasiada enjundia para tan poco nivel. Que Déu ens agafi confesats!!!
sábado, 29 de marzo de 2008
Saura Solutions, olé a la coherència.
Després de tres setmanes de descans post-electoral, escriurem un nou article. Ara toca parlar de les Saura Solutions.
ICV es un partit que ja no sé si treu més vots dels comunistes, dels ecologistes o d'aquells antisistema que accepten que gent que s'autodeclara antisistema cobri del sistema una pasta. Inma Mayol declarava publicament a La Vanguardia fa un any uns ingressos de 5.000 euros mensuals. Gent antisistema amb ulleres de disseny que ja no viu als barris "populars" a la planta onze o dotze d'un bloc de totxanes. Alguns d'ells tenen una forma de vestir amb un gust més que discutible (americanes amb polos a sota). Defensen la bicicleta i el transport públic però encara no he vist a cap d'ells que renuncii al cotxe oficial que els hi paguem entre tots i que em sembla que funciona amb gasolina i no amb energia solar.
Es bó que sempre hi hagi algú que demani la utopia. Per aconseguir petits passos, té que haver gent que demani la lluna. Que ens governi la utopia, es onaltre cosa.
Entrevista a Inma Mayol (La Vanguardia 03/05/2007) "Me consta que la policia efectúa los desalojos de okupas con el máximo buen rollo posible". El dia que algú li okupi el seu pis a veure si diu el mateix. Les passarà més que putes per treure de casa seva als nous "inquilinos". La solució ja la sabem, anar de "bon rotllo" amb aquells que es passen la llei pel forro.
Web de Joan Saura (http://www.joansaura.org/) click el programa, dins el punt 3.4 Impuls a la nova cultura de l'aigua. Textual. "Oposició entre nous transvasaments entre conques ja siguin de l'Ebre o des del Roine". Gran coherència amb la "captació temporal" del Segre.
Tenim els embassaments al 21,40% de la seva capacitat i, fins i tot a Sau han hagut de portar un vaixell "pelicà" per salvar els peixos abans que es morin. Com que ens queden quinze dies per entrar en situació d'emergència, la gran solució, la clàssica, la de manual, la que durant els últims 6 mesos s'ha treballat com a màgica al Dep. de Medi Ambient de la Gene, es agafar aigua d'un riu on n'hi ha i portar-la a onaltre on no n'hi ha. En català trasvassament, en castellà trasvase.
La solució es agafar aigua del Segre i portar-la per un tunel de serveis que hi ha al Tunel del Cadí i deixarla al riu Llobregat (si es que actualment a allò se li pot dir riu). Al seu pas per Sant Boi l'estat es depriment. Suposso que l'execució de l'obra serà "chapuza made in spain" digne de ser fotografiada i publicada a tots els mitjans d'informació. Si això s'ha publicat ara i entrem en emergència aviat i com a molt la "captació temporal" es de 8 mesos, la qualitat de l'obra pot ser de les d'agafat que fa fort. ¿ Mangueres tipus bomber per dintre el tunel ?
El Periodico (Edició Digital) 28/03/2008: Francesc Baltasar, Conseller de Media Ambient, dixit. "No me vale la prueba del diccionario, el del Segre no es un trasvase". Segueix la perla. "Los diccionarios se amoldan a los usos, y como no hay precedentes de una captación provisional, no existe aún la palabra que lo defina, los diccionarios van por detrás de la imaginación, sentenció ante decenas de estupefactos periodistas". Jo si que em quedo "estupefacto" que el nivell dels que han de solucionar algunes cosses, gràcies a Déu cada cop menys, sigui aquest.
Fa uns dies vaig passar pel Roine. Quan pagues el peatge a Bollène, a uns 30 kms. de Lyon més o menys, hi ha una baixada on hi ha una vista del riu impressionant. Això si que es un riu i no la merdeta que tenim aquí. Bé, aquests mateixos que ara agafaran aigua del Segre, afluent de l'Ebre, son els que diuen al seu programa electoral que ni parlar d'agafar una gota de l'Ebre o del Roine. Coherència 100%. Ah, unes dades. Un economista no pot anar enlloc sense dades.
Font Wipikedia, caudal de l'Ebre a Saragossa, mesurada per l'exèrcit, l'ultima crescuda super preocupant de l'Abril del 2007, caudal 2.282 m3/s. Caudal normal a Saragossa, 426 m3/s.
Caudal normal del Roine a Beaucaire (Languedoc-Roussillon), 1.650 m3/s. Sense comentaris.
Aquests d'ICV son els mateixos que no deixen fer el quart cinturó (vital pel futur de l'economia catalana), els del Tunel de Bracons (Vic-Olot), els que s'opossaven a l'Eix Transversal, també contraris a la tercera pista de l'aeroport del Prat, a parlar del futur de l'energia nuclear, etc, etc.
Molts cops estan carregats de raons, però es molt fàcil fer el discurs i més difícil portar el timó de la nau. Ara se l'han fotut ells. La utopia està molt bé, tothom està a favor de preservar la natura i el medi ambient, el que no val, tampoc, es possar pals a les rodes del desenvolopament que tot país necessita amb l'excusa de quatre pins o quatre aiguamolls. La població catalana es de tradició motxilistica i de natura. No fotem. Prou demagogia i més solucions reals per les necessitats reals i de futur. Que l'unic que foten es parar el progrés i endarrerir les decisions que hauran de pendre altres.
ICV es un partit que ja no sé si treu més vots dels comunistes, dels ecologistes o d'aquells antisistema que accepten que gent que s'autodeclara antisistema cobri del sistema una pasta. Inma Mayol declarava publicament a La Vanguardia fa un any uns ingressos de 5.000 euros mensuals. Gent antisistema amb ulleres de disseny que ja no viu als barris "populars" a la planta onze o dotze d'un bloc de totxanes. Alguns d'ells tenen una forma de vestir amb un gust més que discutible (americanes amb polos a sota). Defensen la bicicleta i el transport públic però encara no he vist a cap d'ells que renuncii al cotxe oficial que els hi paguem entre tots i que em sembla que funciona amb gasolina i no amb energia solar.
Es bó que sempre hi hagi algú que demani la utopia. Per aconseguir petits passos, té que haver gent que demani la lluna. Que ens governi la utopia, es onaltre cosa.
Entrevista a Inma Mayol (La Vanguardia 03/05/2007) "Me consta que la policia efectúa los desalojos de okupas con el máximo buen rollo posible". El dia que algú li okupi el seu pis a veure si diu el mateix. Les passarà més que putes per treure de casa seva als nous "inquilinos". La solució ja la sabem, anar de "bon rotllo" amb aquells que es passen la llei pel forro.
Web de Joan Saura (http://www.joansaura.org/) click el programa, dins el punt 3.4 Impuls a la nova cultura de l'aigua. Textual. "Oposició entre nous transvasaments entre conques ja siguin de l'Ebre o des del Roine". Gran coherència amb la "captació temporal" del Segre.
Tenim els embassaments al 21,40% de la seva capacitat i, fins i tot a Sau han hagut de portar un vaixell "pelicà" per salvar els peixos abans que es morin. Com que ens queden quinze dies per entrar en situació d'emergència, la gran solució, la clàssica, la de manual, la que durant els últims 6 mesos s'ha treballat com a màgica al Dep. de Medi Ambient de la Gene, es agafar aigua d'un riu on n'hi ha i portar-la a onaltre on no n'hi ha. En català trasvassament, en castellà trasvase.
La solució es agafar aigua del Segre i portar-la per un tunel de serveis que hi ha al Tunel del Cadí i deixarla al riu Llobregat (si es que actualment a allò se li pot dir riu). Al seu pas per Sant Boi l'estat es depriment. Suposso que l'execució de l'obra serà "chapuza made in spain" digne de ser fotografiada i publicada a tots els mitjans d'informació. Si això s'ha publicat ara i entrem en emergència aviat i com a molt la "captació temporal" es de 8 mesos, la qualitat de l'obra pot ser de les d'agafat que fa fort. ¿ Mangueres tipus bomber per dintre el tunel ?
El Periodico (Edició Digital) 28/03/2008: Francesc Baltasar, Conseller de Media Ambient, dixit. "No me vale la prueba del diccionario, el del Segre no es un trasvase". Segueix la perla. "Los diccionarios se amoldan a los usos, y como no hay precedentes de una captación provisional, no existe aún la palabra que lo defina, los diccionarios van por detrás de la imaginación, sentenció ante decenas de estupefactos periodistas". Jo si que em quedo "estupefacto" que el nivell dels que han de solucionar algunes cosses, gràcies a Déu cada cop menys, sigui aquest.
Fa uns dies vaig passar pel Roine. Quan pagues el peatge a Bollène, a uns 30 kms. de Lyon més o menys, hi ha una baixada on hi ha una vista del riu impressionant. Això si que es un riu i no la merdeta que tenim aquí. Bé, aquests mateixos que ara agafaran aigua del Segre, afluent de l'Ebre, son els que diuen al seu programa electoral que ni parlar d'agafar una gota de l'Ebre o del Roine. Coherència 100%. Ah, unes dades. Un economista no pot anar enlloc sense dades.
Font Wipikedia, caudal de l'Ebre a Saragossa, mesurada per l'exèrcit, l'ultima crescuda super preocupant de l'Abril del 2007, caudal 2.282 m3/s. Caudal normal a Saragossa, 426 m3/s.
Caudal normal del Roine a Beaucaire (Languedoc-Roussillon), 1.650 m3/s. Sense comentaris.
Aquests d'ICV son els mateixos que no deixen fer el quart cinturó (vital pel futur de l'economia catalana), els del Tunel de Bracons (Vic-Olot), els que s'opossaven a l'Eix Transversal, també contraris a la tercera pista de l'aeroport del Prat, a parlar del futur de l'energia nuclear, etc, etc.
Molts cops estan carregats de raons, però es molt fàcil fer el discurs i més difícil portar el timó de la nau. Ara se l'han fotut ells. La utopia està molt bé, tothom està a favor de preservar la natura i el medi ambient, el que no val, tampoc, es possar pals a les rodes del desenvolopament que tot país necessita amb l'excusa de quatre pins o quatre aiguamolls. La població catalana es de tradició motxilistica i de natura. No fotem. Prou demagogia i més solucions reals per les necessitats reals i de futur. Que l'unic que foten es parar el progrés i endarrerir les decisions que hauran de pendre altres.
lunes, 10 de marzo de 2008
Resultados Catalunya Elecciones 2008.
Los resultados de las Elecciones Generales de ayer en Cataluña fueron los siguientes.
1) PSC: 1.672.777 (45,33% de los votos) 25 escaños.
2) CIU: 774.317 (20,98% de los votos) 11 escaños.
3) PP: 604.964 (16,39% de los votos) 7 escaños.
4) ERC: 289.927 ( 7,86% de los votos) 3 escaños.
5) IC: 181.753 ( 4,93% de los votos) 1 escaño.
El resultado es el que es, casi la mitad de los catalanes que acudió a votar votó al PSC. ¿Porqué sucedió esto?. ¿Es el catalán de a pié un ser masoca después de haber padecido el apagón de luz en Barcelona, los agujeros del AVE, el hundimiento del Carmelo, la huelga salvaje del aeropuerto del Prat o la falta de inversiones en infraestructuras? ¿A que se debe este resultado? ¿Porqué se ha hundido ERC? ¿Porqué el PP no despega en esta comunidad? ¿Por la gestión de Piqué? ¿Porqué hay más de un millón de votos entre el PP y el PSC? ¿Porqué aguanta CIU la bipolarización? ¿Porqué no le quita votos el PP a CIU en el espacio de centroderecha?.
1) PSC: 1.672.777 (45,33% de los votos) 25 escaños.
2) CIU: 774.317 (20,98% de los votos) 11 escaños.
3) PP: 604.964 (16,39% de los votos) 7 escaños.
4) ERC: 289.927 ( 7,86% de los votos) 3 escaños.
5) IC: 181.753 ( 4,93% de los votos) 1 escaño.
El resultado es el que es, casi la mitad de los catalanes que acudió a votar votó al PSC. ¿Porqué sucedió esto?. ¿Es el catalán de a pié un ser masoca después de haber padecido el apagón de luz en Barcelona, los agujeros del AVE, el hundimiento del Carmelo, la huelga salvaje del aeropuerto del Prat o la falta de inversiones en infraestructuras? ¿A que se debe este resultado? ¿Porqué se ha hundido ERC? ¿Porqué el PP no despega en esta comunidad? ¿Por la gestión de Piqué? ¿Porqué hay más de un millón de votos entre el PP y el PSC? ¿Porqué aguanta CIU la bipolarización? ¿Porqué no le quita votos el PP a CIU en el espacio de centroderecha?.
domingo, 9 de marzo de 2008
Eleccions 2008
Son passades la 1 de la matinada, massa tard per poder escriure després d'un dia amb un final que no per desitjat m'ha sorprés una mica. Molta gent ha sortit de l'armari i s'ha possat la mateixa pinça al nas que jo mateix per donar una espenta al Zp.
A hores d'ara, quan escric el blog, hi ha encara un punyetero escó que balla entre CiU i PP a Barcelona. Crec que serà per CiU ja que falten encara vots de Vic, Manlleu, Torelló, Vilassar de Mar i Vallirana (Catalunya profunda algunes d'aquestes poblacions).
Punts a destacar:
1) El vot útil de l'esquerra dividida s'ha concentrat al PSOE. Per una vegada, la gent ha demostrat ser més inteligent del que sempre acostuma a succeir. La dreta unida i l'esquerra totalment disgregada.
2) La bipolarització del vot es evident: Han pujat els dos grans partits i IU queda feta miques, (2 escons tan sols). Lamentable.
3) Crec que es el pitjor resultat pel PP. Ni guanyen ni perden clarament. O sigui, tot seguirà igual.
4) A Catalunya el resultat es tan extrany que encara no m'ho crec. De 47 diputats, 25 pel PSC i 11 per CiU. Acollonant. I el Duran sense haver pogut fer campanya.
5) Al Sr. Pizarro se li ha d'anar buscant lloc al Club de Jubilats Sant Jordi de Teruel. Per una banda, a Teruel guanya el PSOE 2 a 1 quan hi havia un escó que ballava molt per pocs vots. Per altra banda, la gent de Girona del PP deu estar molt "contenta" amb ell després d'anar a Girona a fer una conferència i dir a la cúpula dels empresaris gironins que "eran unos gorrones". El vicepresident dels empresaris va saltar. Un cop més Girona es la unica circumscripció de tot l'Estat on el PP es queda buit.
6) A Balears també guanya el PSOE després de molts anys. Ja era hora. Que duri.
7) El "efecto Gallardón" es d'aquells que va soterrat. Un dia d'aquests explotarà el tema. El cinturó vermell de Madrid ha fet aguantar el "tipo" als socialistes madrilenys. Tothom pensava que el PP arasaria encara més. 18 a 15 no está tan malament.
8) Lo d'Andalusia m'ha sorprés també. Ha aguantat molt bé el PSOE. Gent que ha votat IU a les eleccions al Parlament Andalús a les generals ha votat al PSOE.
9) Després del fracàs de les converses amb ETA, la crisi econòmica mundial que està al caure i que ja es nota, el España se rompe, les companyies dificils (ERC i IU), anar en contra dels bisbes i una oposició super destructiva en contra, treure més d'onze milions de vots no està malament i més tenint en compte que molts dels que el voten, dit per gent del PP, "son vagos, incultos, pensionistas y gente de pueblo". El Zp no es tan curt com ens volen fer creure. Ara toca CiU.
10) El resultat de les les eleccions en clau de Catalunya ens han anat de conya. CiU torna a ser clau gràcies a molta gent que ha sabut aguantar i ha votat per ideals. Thanks a tots. Ara podem influir molt més que abans. Els sociates es gent que toca poder i el sap utilitzar. Els ERC i IC no saben tocar poder. Ho estan demostrar abastament. Ara toca seny. Que CiU entri al govern. Clar que si.
11) Per últim, una "rajadita" final. Gràcies a tots aquells que cada dia durant en 4 anys ens heu estat possant les piles als demés perquè avui encara que ens fotés molt votessim en clau espanyola a aquell que us podia barrar el pas. Es impagable el vostre esforç i dedicació. Gràcies a la COPE, Losantos, Cesar Vidal, El Mundo, Grup Intereconomia, Pedrojota, Acebes, Zaplana, Valcarcel y sus hectolitros, Esperanza Aguirre i l'estació de tren a Guadalajara, Rouco Varela and company, Isabel San Sebastián, Antena 3, Aznar, a la revista Epoca i els seus comentaris ponderats i equlibrats, al Diari La Razón, i per sobre de tots, a aquest gran home, en Marioneta, que no podrà separar als nostres fills a les escoles catalanes per raó de llengua i que em va treure de polleguera quan va dir que aquí se multaba por rotular en español. No, no es així. Es va multar per no rotular, al menys, en català com diu la llei que ell coneix. Va mentir una vegada més, enfrontant a la gent de la resta d'Espanya amb els catalans. Independentment de que multar per no rotular al menys en català sigui o no apropiat i estem més o menys d'acord, aquest va ser el motiu de la multa i no "rotular en espanyol". Les referències a la inmigració i a ETA ja no colen per una part de l'electorat.
12) M'ha extranyat molt que aquesta nit en Rajoy no fes cap referència de condolencia a la familia del Sr. Isaias Carrasco. Simplement, en algú que ha utilitzat tant el terrorisme durant tota la legislatura, no tenir ni el més minim record cap a la familia de la persona assasinada m'ha resultat sorprenent. Deu haver estat un lapsus.
13) Per cert, els resultats a Euskadi també son bastant forts. PSOE 9, PNV 6, PP 3. Agafa't que fa fort.
14) Genial el comentari d'Enric Juliana a la Vanguardia (es el pare de la frase el català emprenyat), comenta que al català es un home/dona orgullós/a que pot arribar a acceptar que els trens no funcionin durant messos, però no pot acceptar que el trepitgin i l'humillin. Es molt bó el comentari. El PSC té molts, molts, vots prestats.
Bé, demà o demà passat amb més calma seguim.
Bon dia a tothom i bona sort!!! (je, je). Avui em compraré una "cometa".
A hores d'ara, quan escric el blog, hi ha encara un punyetero escó que balla entre CiU i PP a Barcelona. Crec que serà per CiU ja que falten encara vots de Vic, Manlleu, Torelló, Vilassar de Mar i Vallirana (Catalunya profunda algunes d'aquestes poblacions).
Punts a destacar:
1) El vot útil de l'esquerra dividida s'ha concentrat al PSOE. Per una vegada, la gent ha demostrat ser més inteligent del que sempre acostuma a succeir. La dreta unida i l'esquerra totalment disgregada.
2) La bipolarització del vot es evident: Han pujat els dos grans partits i IU queda feta miques, (2 escons tan sols). Lamentable.
3) Crec que es el pitjor resultat pel PP. Ni guanyen ni perden clarament. O sigui, tot seguirà igual.
4) A Catalunya el resultat es tan extrany que encara no m'ho crec. De 47 diputats, 25 pel PSC i 11 per CiU. Acollonant. I el Duran sense haver pogut fer campanya.
5) Al Sr. Pizarro se li ha d'anar buscant lloc al Club de Jubilats Sant Jordi de Teruel. Per una banda, a Teruel guanya el PSOE 2 a 1 quan hi havia un escó que ballava molt per pocs vots. Per altra banda, la gent de Girona del PP deu estar molt "contenta" amb ell després d'anar a Girona a fer una conferència i dir a la cúpula dels empresaris gironins que "eran unos gorrones". El vicepresident dels empresaris va saltar. Un cop més Girona es la unica circumscripció de tot l'Estat on el PP es queda buit.
6) A Balears també guanya el PSOE després de molts anys. Ja era hora. Que duri.
7) El "efecto Gallardón" es d'aquells que va soterrat. Un dia d'aquests explotarà el tema. El cinturó vermell de Madrid ha fet aguantar el "tipo" als socialistes madrilenys. Tothom pensava que el PP arasaria encara més. 18 a 15 no está tan malament.
8) Lo d'Andalusia m'ha sorprés també. Ha aguantat molt bé el PSOE. Gent que ha votat IU a les eleccions al Parlament Andalús a les generals ha votat al PSOE.
9) Després del fracàs de les converses amb ETA, la crisi econòmica mundial que està al caure i que ja es nota, el España se rompe, les companyies dificils (ERC i IU), anar en contra dels bisbes i una oposició super destructiva en contra, treure més d'onze milions de vots no està malament i més tenint en compte que molts dels que el voten, dit per gent del PP, "son vagos, incultos, pensionistas y gente de pueblo". El Zp no es tan curt com ens volen fer creure. Ara toca CiU.
10) El resultat de les les eleccions en clau de Catalunya ens han anat de conya. CiU torna a ser clau gràcies a molta gent que ha sabut aguantar i ha votat per ideals. Thanks a tots. Ara podem influir molt més que abans. Els sociates es gent que toca poder i el sap utilitzar. Els ERC i IC no saben tocar poder. Ho estan demostrar abastament. Ara toca seny. Que CiU entri al govern. Clar que si.
11) Per últim, una "rajadita" final. Gràcies a tots aquells que cada dia durant en 4 anys ens heu estat possant les piles als demés perquè avui encara que ens fotés molt votessim en clau espanyola a aquell que us podia barrar el pas. Es impagable el vostre esforç i dedicació. Gràcies a la COPE, Losantos, Cesar Vidal, El Mundo, Grup Intereconomia, Pedrojota, Acebes, Zaplana, Valcarcel y sus hectolitros, Esperanza Aguirre i l'estació de tren a Guadalajara, Rouco Varela and company, Isabel San Sebastián, Antena 3, Aznar, a la revista Epoca i els seus comentaris ponderats i equlibrats, al Diari La Razón, i per sobre de tots, a aquest gran home, en Marioneta, que no podrà separar als nostres fills a les escoles catalanes per raó de llengua i que em va treure de polleguera quan va dir que aquí se multaba por rotular en español. No, no es així. Es va multar per no rotular, al menys, en català com diu la llei que ell coneix. Va mentir una vegada més, enfrontant a la gent de la resta d'Espanya amb els catalans. Independentment de que multar per no rotular al menys en català sigui o no apropiat i estem més o menys d'acord, aquest va ser el motiu de la multa i no "rotular en espanyol". Les referències a la inmigració i a ETA ja no colen per una part de l'electorat.
12) M'ha extranyat molt que aquesta nit en Rajoy no fes cap referència de condolencia a la familia del Sr. Isaias Carrasco. Simplement, en algú que ha utilitzat tant el terrorisme durant tota la legislatura, no tenir ni el més minim record cap a la familia de la persona assasinada m'ha resultat sorprenent. Deu haver estat un lapsus.
13) Per cert, els resultats a Euskadi també son bastant forts. PSOE 9, PNV 6, PP 3. Agafa't que fa fort.
14) Genial el comentari d'Enric Juliana a la Vanguardia (es el pare de la frase el català emprenyat), comenta que al català es un home/dona orgullós/a que pot arribar a acceptar que els trens no funcionin durant messos, però no pot acceptar que el trepitgin i l'humillin. Es molt bó el comentari. El PSC té molts, molts, vots prestats.
Bé, demà o demà passat amb més calma seguim.
Bon dia a tothom i bona sort!!! (je, je). Avui em compraré una "cometa".
Suscribirse a:
Entradas (Atom)